Acuacar / Aigües de Barcelona a Cartagena

Compartir



Nom de l'Empresa

Aguas de Cartagena (ACUACAR)

Sector econòmic (Detall)

Agua i sanejament 

Empreses involucrades

Aguas de Cartagena (ACUACAR), Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB)

Descripció breu del projecte econòmic

La ciutat de Cartagena es situa al nord de Colòmbia, a la costa del mar Carib i és capital del departament de Bolívar. La ciutat s’inscriu en un sistema hídric conformat pels cossos d’aigua del mar Carib, la badia de Cartagena, la Ciénaga de la Virgen, canelles i llacs interns.

En 2020, Cartagena tenia una població de més d’un milió d’habitants i és considerada una de les cinc ciutats més desiguals de l’Estat, amb un coeficient de Gini* de 0,483 en 2014. La desigualtat social està territorializada amb una pobresa major en zones rurals (72,3%) que en zones urbanes (40,8%) [1].

Cartagena, comparada amb les principals ciutats del país, registra el major percentatge d’afrodescendents. La població afrodescendent s’ha vist afectada per processos de segregació espacial i està altament concentrada a la zona de la Ciénaga de la Virgen. També, existeixen comunitats afrocolombianes històriques al nord i sud de la ciutat (La Boquilla, Bayunca, Manzanillo, Tierra Baja, Puerto Rey, etc). Les comunitats rurals afrocolombianes pateixen una situació deficitària i greu en matèria de serveis bàsics a nivell domiciliari i comunitari, especialment de provisió d’aigua potable i sanejament.

El 1995, el consell de la ciutat va liquidar el servei municipal i va crear ACUACAR S. A., una empresa de capital mixt per a l’operació dels sistemes d’aigua i sanejament que serien operada per l’empresa privada de Barcelona, la Societat General d’Aigües de Barcelona, S. A. (SGAB). El contracte de prestació del servei d’aigua potable i sanejament entre el districte i SGAB/Agbar** va ser prorrogat 13 anys més en 2015 [2].

La gestió publicoprivada era una aposta per millorar el servei i l’accés a l’aigua potable i sanejament de la població cartaginesa. A 2019, la cobertura del servei de clavegueram és del 58,1% en el departament de Bolívar, a la ciutat de Cartagena, on opera ACUACAR és del 51,7% a nivell urbà, amb cobertures del 0% en l’àrea urbana (Arjona, Turbaco, Calamar, Mahates i Turbaná) i zones rurals (Bayunca, Manzanillo, Terra Baixa, Vila Gloria, Marlinda, Port Rei, Contezuela, Zapatero) [3].

El 1999, un préstec del Banc Mundial i el BID va ser destinat a la construcció d’un emissari submarí que havia de transportar les aigües residuals no tractades de Cartagena a 20 quilòmetres al nord de la ciutat per a abocar-les en la Mar Carib. La gestió d’ACUACAR S.A., operada per SGAB/Agbar, i la construcció de l’emissari submarí han tingut un impacte en els mitjans de subsistència i la integritat física, en particular, de les comunitats afrocolombianes de Cartagena. Les activitats econòmiques d’aquestes comunitats com la pesca, l’agricultura i el turisme s’han vist afectades per la contaminació dels cossos d’aigua i l’impacte ambiental i social de l’emissari submarí.

Colòmbia no compta amb normativitat que reguli els vessaments d’aigües residuals a l’oceà per mitjà d’un emissari submarí. El tub de l’emissari s’ha trencat diverses vegades tenint conseqüències greus a nivell ambiental, social i econòmic [4]. En 2017, l’autoritat ambiental va alertar de la mala qualitat de l’aigua costanera, en considerar-se inadequada per al contacte a causa de bacteris provinents de matèria fecal, que poden resultar en malalties com el còlera, diarrea, hepatitis, entre altres [5].

La construcció de l’emissari no va respectar la legislació internacional i nacional per a la protecció de les comunitats afrodescendientes i els seus territoris, incloent el Conveni Núm. 169 de 1989 de la OIT i la Llei 70 de 1993. La Cort Constitucional colombiana en 2015 va afirmar que es van vulnerar “els drets a la igualtat, al degut procés de llei, al respecte per la dignitat humana i a la consulta prèvia” [6] i va ordenar a l’Alcaldia de Cartagena iniciar les obres d’ampliació de clavegueram en les comunitats de Puerto Rey i Tierra Baja.

El Districte de Cartagena i SGAB/Agbar són responsables de les vulneracions de DDHH identificades en la gestió d’ACUACAR en la provisió de serveis d’aigua i sanejament a la ciutat. No s’estan respectant els Drets Humans i especialment el dret humà a l’aigua i al sanejament, així com no s’està assegurant la protecció de la identitat cultural i dels drets de les comunitats afrocolombianes de Colòmbia com a grup ètnic, ni el foment del seu desenvolupament econòmic i social.

_

*El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l’estadístic italià Corrado Gini. El coeficient és un número entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i on el valor 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els altres cap).

**Es fa referència a SGAB/Agbar per a emfatitzar el fet que la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) va ser una de les principals empreses del Grup Agbar durant dècades fins que en 2010, Suez Espanya S.L passa a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB, i en 2014 va obtenir el 100% de les seves accions.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) http://observatorio.epacartagena.gov.co/...

(2) https://www.eluniversal.com.co/cartagena...

(3) https://www.superservicios.gov.co/sites/...

(4) https://elextra.co/autoridad-ambiental-d...

(5) http://www.funcicar.org/archivo/noticia/...

(6) https://www.vanguardia.com/colombia/cons...

Drets vulnerats

Dret a l'aigua i al sanejament, Dret a la informació, Afectació ambiental, Atacs contra la integritat física i emocional, Afectació Socio-Cultural, Afectació economia local, Consulta prèvia lliure i informada

Descripció

Dret humà a l’aigua i al sanejament 

El 2019, la cobertura del servei de clavegueram és del 58,1% en el departament de Bolívar, a la ciutat de Cartagena, on opera ACUACAR és del 51,7% a nivell urbà amb cobertures del 0% en l’àrea urbana (Arjona, Turbaco, Calamar, Mahates i Turbaná) i rural (Bayunca, Manzanillo, Terra Baixa, Vila Gloria, Marlinda, Port Rei, Contezuela, Zapatero) [1]. Segons un representant municipal, al voltant de 150.000 habitants d’uns 25 barris de Cartagena al voltant de la Ciénaga de la Virgen no tenen accés al clavegueram [2].

Afectació ambiental

Colòmbia no compta amb normativitat que reguli els vessaments d’aigües residuals a l’oceà, per tant l’operació d’emissaris submarins es basa en normes inadequades per a aquest ecosistema [3]. Els vessaments estarien infringint amb el Protocol II del Conveni per a la Protecció i el Desenvolupament del Medi marí a la Regió del Gran Carib [4].

El tub de l’emissari submarí s’ha trencat diverses vegades tenint conseqüències greus a nivell ambiental resultant en la contaminació de les aigües costaneres del Nord de Cartagena.

La disposició de sòlids sedimentables està creant zones deprimides d’oxigen als voltants de l’emissari que alteren progressivament l’equilibri de la vida [5]. Les descàrregues d’aigües residuals a través d’emissari també causen un increment dels nivells de metalls pesants en els sediments superficials [6].

A part dels impactes ambientals als hàbitats oceànics, la disposició d’aigües residuals no tractades comporta un augment dels nivells de bacteris provinents de matèria fecal, que poden resultar en malalties com el còlera, diarrea, hepatitis, entre altres [7].

Irregularitats en llicències ambientals

La llicència ambiental atorgada per l’autoritat ambiental, Cardique, en 2001 per a la construcció de l’emissari tenia unes especificacions tècniques que no es van respectar durant la seva construcció. Aquests canvis no es van informar o van consultar amb Cardique [8].

El Districte mai ha rebut informes de seguiment ambiental i no fa seguiment a les obligacions derivades de la llicència ambiental (Resolució 0345 de Cardique) [9] que obliga jurídicament a ACUACAR a mantenir un programa de seguiment i actualitzar els resultats regularment [10].

Pèrdua de mitjans de subsistència

La gestió d’ACUACAR i la construcció de l’emissari submarí han tingut un impacte en els mitjans de subsistència, en particular, de les comunitats afrocolombianes al nord de Cartagena*. La zona nord i sud de Cartagena és una regió habitada per comunitats afrodescendientes que s’han vist immersos en els processos accelerats de creixement econòmic i desenvolupament turístic de la ciutat de Cartagena. Les activitats econòmiques de la pesca, l’agricultura i el turisme s’han vist afectades per la construcció de l’emissari submarí i la contaminació dels cossos d’aigua circumdants a la ciutat de Cartagena.

Afectació sociocultural

La pèrdua de mitjans subsistència ancestrals com la pesca o l’agricultura de les comunitats afrodescendientes en la zona nord (La Boquilla, Manzanillo, Puerto Canoas, Arroyo de Piedra, Tierra Baja, Puerto Rey, Pontezuela) i en la zona sud (Puerto Badel, Rocha) té una afectació sociocultural per a la identitat i supervivència de les comunitats afrodescendientes. Les comunitats assenyalen la pèrdua d’espais comunitaris i socials. També s’està produint un desplaçament o migració de població que vivia de la pesca cap a altres àrees (ex. Ciénaga de la Honda) o cap a nuclis urbans**. Algunes festivitats tradicionals com “El festival del Marisc” i el dia de “Sant Joan” ja no se celebren [11].

Consulta prèvia lliure i informada

La Cort Constitucional en 2015 va afirmar que l’Alcaldia de Cartagena havia vulnerat “els drets a la igualtat, al degut procés de llei, al respecte per la dignitat humana i a la consulta prèvia” [12] de comunitats afrodescendendientes en relació al projecte de l’emissari submarí. La Llei 70 de 1993 en reconeixement de les comunitats negres estableix mecanismes per a la protecció de la identitat cultural i dels drets de les comunitats negres de Colòmbia com a grup ètnic, i el foment del seu desenvolupament econòmic i social, amb la finalitat de garantir que aquestes comunitats obtinguin condicions reals d’igualtat, aquests mecanismes s’han vist vulnerats per ACUACAR.

_

*Reunió situació Macroprojecte clavegueram del Districte de Cartagena i aspectes ambientals relacionats (Badia Cartagena –Pantà de la verge), Procuraduria 3 Judicial II Ambiental i Agrària de Cartagena, 20 de març 2020

**Informació subministrada per membres de les comunitats i dels consells comunitaris de Terra Baixa, Punta Canoa i Matunilla.

Font

(1) https://www.superservicios.gov.co/sites/...

(2) https://www.elheraldo.co/barranquilla/el...

(3) https://ciencia.lasalle.edu.co/cgi/viewc...

(4) https://wedocs.unep.org/bitstream/handle...

(5) https://vdocuments.mx/reader/full/inform...

(6) https://www.cioh.org.co/dev/publicacione...

(7) http://www.funcicar.org/archivo/noticia/...

(8) https://www.eluniversal.com.co/cartagena...

(9) http://www.funcicar.org/concejo-denuncia...

(10) http://documents1.worldbank.org/curated/...

(11) https://repository.javeriana.edu.co/bits...

(12) https://www.vanguardia.com/colombia/cons...

Normativa vulnerada

Normativa internacional vulnerada: 

1 ) Conveni Núm. 169 de 1989 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals

L’Article 6 del conveni 169 de 1989, estableix que s’ha de: a) Consultar als pobles interessats, mitjançant procediments apropiats i en particular a través de les seves institucions representatives, cada vegada que es prevegin mesures legislatives o administratives susceptibles d’afectar-los directament;

L’Article 7 del conveni 168 de 1989, disposa que: “Els governs hauran de vetllar perquè, sempre que correspongui, s’efectuïn estudis, en cooperació amb els pobles interessats, a fi d’avaluar la incidència social, espiritual i cultural i sobre el medi ambient que les activitats de desenvolupament previstes puguin tenir sobre aquests pobles. Els resultats d’aquests estudis hauran de ser considerats com a criteris fonamentals per a l’execució de les activitats esmentades”

2 ) Protocol Addicional a la Convenció Americana sobre Drets Humans en matèria de Drets Econòmics, Socials i Culturals “Protocol de San Salvador”. Assemblea General de l’Organització dels Estats Americans, 17 de novembre de 1988[73].

Art. 6 Dret al treball

Art. 7 Condicions justes, equitatives i satisfactòries de treball

Art 11. Dret a un medi ambient sa

3) Conveni 107 relatiu a la protecció i integració de les poblacions indígenes i altres poblacions tribals i semitribales als països independents de la OIT ratificat per la llei 31 de 1967 a Colòmbia

4) Conveni per a la protecció i desenvolupament del medi marí a la regió Carib adoptat el 24 de març de 1983

5) Protocol d’Aruba de 1999, sobre Fonts Terrestres de Contaminació Marina a la Regió del Gran Carib, que Colòmbia va signar el 2 d’octubre de 2000

6) Resolució 64/292 de l’Assemblea General de Nacions Unides que reconeix el Dret a l’aigua i el Sanejament.

Els Principis Rectors sobre empreses i Drets Humans aprovats pel Consell deDerechos Humans de l’ONU en 2011, en particular

Principi Rector 11, les empreses han d’abstenir-se d’infringir els drets humans de tercers i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en les quals tinguin alguna participació.
Principi Rector 13, les empreses deuen: i) assumir un compromís polític de respecte als drets humans; ii) adoptar processos de deguda diligència en matèria de drets humans per a identificar, prevenir, mitigar i rendir comptes sobre com aborden el seu impacte sobre els drets humans.
Principi Rector 15, adoptar processos per reparar els impactes negatius sobre els drets humans que hagin provocat o contribuït a provocar.


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Directament

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

La Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), com a principal soci operador d’Aguas de Cartagena S. A. E.S.P. (ACUACAR) és responsable de les afectacions i vulneracions de drets de les comunitats afrodescendientes.

Fins a 2014, SGAB era l’empresa dominant  del grup Agbar, participat en part per Criteria CaixaCorp empresa espanyola amb seu a Barcelona qui també es podria considerar com a responsable indirectament de les vulneracions entre 1995 i 2014.

A partir de 2015, SGAB passa a pertànyer al grup Suez, a través del grup Suez Espanya, qui també és responsable de les vulneracions del dret internacional i de drets humans.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

Tenint en compte que el Districte de Cartagena té un 50% d’accions d’ACUACAR es podria considerar com responsable per acció de les violacions de drets humans identificades. Alhora, Colòmbia vulnera el dret a l’aigua i al sanejament al no complir amb les obligacions que estableix l’article 12, on l’accés a l’aigua per tota persona ha de ser suficient i continuat. Colòmbia hauria d’assegurar al menys un mínim vital d’aigua per l’ús personal i domèstic.

En tot cas l’Estat Colombià és responsable per omissió per no haver pres les accions necessàries per a assegurar el respecte als Drets Humans i en particular la protecció de la identitat cultural i dels drets de les comunitats negres de Colòmbia com a grup ètnic, i el foment del seu desenvolupament econòmic i social que contempla la Llei 70 de 1993.

Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

El dret humà a l’aigua i al sanejament a nivell internacional:

— Observació General núm. 15. El dret a l’aigua (articles 11 i 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 16 de desembre de 1966). E/C.12/2002/11 [26]
— Reconegut per la Resolució 64/292 del 28 de juliol de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU[27]. A/RES/64/292.
— Reconegut per la Resolució 15/9 del 30 de setembre de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU[28]. A/*HRC/RES/15/9.

El dret humà a l’aigua i al sanejament en l’àmbit intern espanyol:
— Dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15, Constitució Espanyola)
— Dret a la protecció de la salut (art. 43, Constitució Espanyola)
— Dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat (art. 47, Constitució Espanyola)
— Defensa de consumidors i usuaris protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos (art. 50, Constitució Espanyola)

En context de COVID19 s’ha manifestat que sense aigua no hi ha higiene, i sense higiene no es pot fer front a la pandèmia del COVID19. Per això el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID19, es recoje que mentre duri l’estat d’alarma no podrà suspendre’s el subministrament d’aigua en cap domicili que tingui la consideració de primer habitatge. No es podran realitzar corts fins i tot encara que consti aquesta possibilitat en els contractes de subministrament o accés subscrits pels consumidors. Mesura ampliada pel Reial decret llei de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports aprovat dimarts 22 de desembre.

El dret humà a l’aigua i al sanejament reconegut en l’àmbit intern català:

— Art. 2.15 del Decret legislatiu català 3/2003, del 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Legislació en matèria d’aigües de Catalunya com “el volum d’aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per a cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d’una persona en un context social determinat” (100L/persona/dia).
— Art. 111 bis del Text Refós de la Legislació en matèria d’aigües estatal de Catalunya (segons redacció de la Llei 11/2005) quan exigeix atendre les “necessitats bàsiques” pel consum mitjançant una estructura tarifària adequada.
— Art. 6. Mesures per a evitar la pobresa energètica (de la Llei 24/2015)

Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, d’acord amb l’article 5.10, mentre duri aquesta situació.  Ha d’establir-se, com a principi de precaució, un protocol obligat de comunicació als serveis socials i d’intervenció d’aquests serveis prèviament a la concessió de les ajudes necessàries per a evitar els talls de subministrament, en els casos d’impagament per falta de recursos econòmics de les famílies afectades.  Les administracions públiques han d’establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament per a garantir que concedeixin ajudes a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims.  Perquè s’apliqui el principi de precaució, quan l’empresa subministradora hagi de realitzar un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d’exclusió residencial. En el cas que es compleixin aquests requisits han de garantir-se els subministraments bàsics d’acord amb el que s’estableix per l’apartat 1 i han d’aplicar-se les ajudes necessàries establertes per l’apartat 3 per a no generar cap deute a la persona o la unitat familiar.
L’empresa subministradora ha d’informar, en qualsevol avís o comunicació que faci referència a la falta de pagament del servei, dels drets relatius a la pobresa energètica establerts per la present llei, d’acord amb el que s’estableix per l’article 17.6 de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.

Qué diu la política de RSC de l'empresa?

Segons un informe de l’empresa, la responsabilitat corporativa de ACUACAR es fonamenta en:

— El seu enfocament de gestió, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el Pacte Global de les Nacions Unides.
— Assegurar la creació de valor social, preservar l’entorn mediambiental i conseqüentment aportar a la sostenibilitat de la ciutat.
— Cultura centrada en el client, el medi ambient en totes les decisions i procediments de l’empresa.

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) https://www.acuacar.com/Portals/0/Acuaca...


Resposta de l'empresa

A determinar

Resposta de l'empresa (Detall)

Segons SGAB/Agbar, el Pla de Gestió Social de l’Emissari Submarí de Cartagena d’Índies promou la participació de la comunitat mitjançant l’enfortiment de les organitzacions de base [1].

Segons ACUACAR  la cobertura dels seus serveis va en augment, la cobertura de l’aqüeducte és del 99.9% i de clavegueram és del 94% [2]. Segons l’empresa, l’emissari submarí va resoldre en gran part el problema d’insalubritat, baixa cobertura i deficient infraestructura del sistema de clavegueram a la ciutat. L’emissari submarí també hauria permès el sanejament dels seus cossos interns d’aigua, com la Badia, el Pantà de la Verge, llacunes i canals que els intercomuniquen [3].

Resposta de l'empresa (Font)

(1) https://www.agbar.es/uploads/pdf/Agbar_D...

(2) https://www.eluniversal.com.co/informe-e...

(3) https://www.eluniversal.com.co/informe-e...


Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

El cas té relació amb Catalunya per ser la Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), pertanyent al grup Suez (abans grup Agbar)*, el soci operador d’Aigües de Cartagena S. a. E.S.P.

La gestió de l’aigua i el sanejament de la ciutat de Cartagena i de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) és operada per la mateixa empresa transnacional implicada en vulneracions de DDHH, en particular el dret humà a l’aigua i al sanejament.

Suez Espanya S.L, qui indirectament controla ACUACAR, per mitjà de SGAB és responsable de les vulneracions de drets humans a Cartagena. Per tant, Espanya ha de crear mecanismes per tal d’evitar que les seves empreses vulnerin el dret internacional d’acord amb la seva obligació de respectar el dret internacional i els drets humans.

_

*En 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB/Agbar, mentre que ‘la Caixa’, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03%. En 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions. El Grup Suez  té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA. A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans de SGAB/Agbar#. El proveïment d’aigua i el sanejament  de l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament enmanos de ABEMGCIA, filial de SGAB/Agbar.

Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

El Procuraduría General de la Nación va condemnar al exalcalde de Cartagena, Dionisio Vélez Trujillo (2012-2015), i a l’exsecretari general de l’alcaldia, Carlos Joaquín Coronado Yancés, per presumptes irregularitats en la modificació dels estatuts d’ACUACAR. El exalcalde, com a President d’ACUACAR, va autoritzar a l’octubre de 2014 la pròrroga del contracte 13 anys més, amb el qual va ometre, aparentment, el procés de lliure competència[1], i va vulnerar l’article 313 de la Constitució Política Nacional perquè es va atribuir unes facultats que li corresponen al Consell de la ciutat [2].

A novembre de 2020, Mayelis Chamorro Ruiz, la procuradora 03 Judicial II Ambiental i Agrària de Cartagena va sol·licitar el compliment dels compromisos adquirits, per donar solució als problemes ambientals que es presenten en la badia de Cartagena i la Ciénaga de la Virgen, relacionats amb el Pla Mestre de Clavegueram, la situació del macro-projecte de clavegueram del Districte, l’Emissari Submarí i les plantes de tractament [3].

Després de greus inundacions, el procurador General de la Nació va advertir a l’alcalde William Dau Chamatt i al gerent d’Aguas de Cartagena, que el Districte ha de prioritza el Pla Mestre  de Clavegueram, projecte per evitar les constants inundacions a la ciutat [4].

Estat actual del cas (Font)

(1) https://www.procuraduria.gov.co/portal/P...

(2) https://www.polodemocratico.net/alcalde-...

(3) https://it.scribd.com/document/484393499...

(4) https://www.eluniversal.com.co/cartagena...


Vincle comercial amb institucions

Amb Certificat de Cambra de Comerç de Barcelona de 22 de juny de 2018 l’empresa colombiana, ACUACAR, té com a matriu a l’empresa SGAB/Agbar amb seu social a Barcelona, Espanya. SGAB/Agbar és també el soci operador d’Aguas de Cartagena S. A. E.S.P.

La Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), abans empresa dominant del grup Agbar, avui està participada 100% per Suez España S.L. i integrada al grup Suez.

En 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB/Agbar, mentre que ‘la Caixa’, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03% [1]. En 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions [2].

El grup Suez té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA.

A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans del grup Agbar [3]. El proveïment d’aigua i el saneamientodel àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans de ABEMGCIA, filial del grup Suez.

_

[1] https://elpais.com/diario/2009/10/22/economia/1256162403_850215.html

[2] https://elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405667625_614821.html

[3] http://europeanwater.org/es/acciones/focus-por-pais-y-ciudad/566-mapa-del-agua-en-cataluna



X