Puerto Buenaventura

Compartir



Nom de l'Empresa

TCBuen

Sector econòmic

Construcció

Sector econòmic (Detall)

Construcció i operació de la Terminal de Contenidors del port de Buenaventura:

Els treballs de construcció es van iniciar a l’agost de 2008 i es van iniciar operacions marítimes el 27 de gener de 2011. Per al finançament del projecte es va comptar amb la banca internacional que va finançar el 70% de la inversió. Entre els finançadors estan: el Banc West LB-Alemanya, Banc Espírito Santo, Portugal, International Finance Corporation, Corporación Interamericana para el Financiamiento Internacional i CAMIF. La inversió total del projecte va ascendir a 238 milions de dòlars, dels quals 75,8 milions de dòlars van ser invertits en el dragatge del canal que va ser realitzat per la signatura Jan de Nul de Bèlgica. L’any 2014 TCBUEN va iniciar amb el projecte Fase II que tenia com a objectiu l’ampliació de la capacitat d’emmagatzematge, passant de 338.000 a 650.000 TEUS/any. Aquesta inversió va ser finançada per la banca internacional més fons propis per una suma total de 156 milions de dòlars.

TCBUEN disposa d’un moll d’atracada de 440 mts de longitud més dues pinyes d’atracada que permet allotjar 2 vaixells depenent de la seva combinació d’eslores. Compta amb una profunditat d’atracada de 14 mts en marea mínima, amb una capacitat d’emmagatzemar fins a 18.000 TEUS simultàniament i per a atendre fins a 650,000 TEUS a l’any.

Empreses involucrades

APM Terminals, TCBuen

Descripció breu del projecte econòmic

En 2015, un informe realitzat per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia va estudiar els efectes i conseqüències de la inversió de l’empresa catalana Grup TCB, accionista majoritari l’any 2014, de la terminal de contenidors TCBuen al port de Buenaventura.

Buenaventura es el principal port del país i un dels més importants del Pacífic colombià, i els diferents governs han tingut l’objectiu de convertir-lo en un port estratègic de la regió Àsia-Pacífic i Estats Units, però sense invertir en el desenvolupament social dels habitants de la ciutat. Es calcula que Buenaventura té una població de 400 000 habitants, dels quals 90% es població afrocolombiana o negra i un 1% de població indígena. Entre el 60% i el 80% de la població viu en la pobresa.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha declarat que la situació de la població afrocolombiana a Buenaventura “constitueix una crisi humanitària i de drets humans que requereix mesures urgents de l’Estat per protegir els civils de les amences a la seva vida i al desplaçament forçat”. La violència va començar a partir de la privatització del port i l’arribada dels projectes d’expansió portuària a mitjans dels anys 90. El Registre Únic de Víctimes de la Unitat de Víctimes del govern colombià per a Buenaventura comptabilitzava, l’any 2016, un total de 192.898 víctimes d’accions de violència. A més, 170 106 persones havien sigut desplaçades forçosament, 10 590 assassinades.

A Buenaventura s’ha fet i es continua fent negoci en mig d’una misèria i violència extremes. Els diferents governs colombians han posat els interessos econòmics, de grans corporacions i inversos estrangers, per sobre de la defensa de la vida, el medi ambient, el territori i la integritat cultural de les comunitats que l’han habitat.

TCBuen hauria d’actuar de manera responsable i proactiva per complir la legislació colombiana, les resolucions de la Cort Constitucional de Colòmbia i la legislació internacional per evitar danys a les comunitats i ser respectuosa dels drets humans.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) www.tcbuen.com...

Ciutat/Pais

Colòmbia

Drets vulnerats

Accés al territori, Afectació ambiental, Afectació economia local, Atacs contra la integritat física i emocional, Afectació Socio-Cultural, Consulta prèvia lliure i informada, Drets Humans laborals

Descripció

Impacte ambiental

L’impacte ambiental provocat per TCBUEN a la zona ha estat considerable. El mateix IFC, finançador del projecte i organisme del Banc Mundial, va enumerar els problemes “relacionats amb el dragatge del canal d’accés i la dàrsena de maniobres; amb la corresponent remoció del material dragat; amb la tala de manglars i vegetació i el restabliment de manglars en les terres afrocolombianes; amb el restabliment dels mitjans de subsistència dels pescadors econòmicament desplaçats i l’adquisició de terres i el reassentament”.

Irregularitats en obtenció de llicències

L’obtenció de llicències va estar igualment envoltada de contradiccions i de beneficis cap a TCBUEN (com la parcel·lació de les peticions de llicències que no deixen veure l’impacte ambiental global i acumulat). Un estudi, realitzat per la Universitat Militar de Nova Granada concloïa, arran de l’anàlisi sobre el procés de llicenciament ambiental de TCBUEN, com els interessos de desenvolupament econòmic havien prevalgut completament sobre la protecció del medi ambient i dels recursos naturals.

Drets humans laborals

Els treballadors de TCBUEN entrevistats durant la recerca duta a terme per la Taula Catalana entre 2015 i 2016 van confirmar que en aquesta empresa, almenys fins a aquell moment, no era factible parlar de sindicalització i al menor indici de lideratge o vocería, la persona era molt sovint acomiadada, generant així en un clima de temor i intimidació i de pràctiques antisindicals.  En el moment de la recerca , no existien sindicats en aquesta empresa. Posteriorment i després d’una forta incidència per part dels treballadors , va ser possible la sindicalització d’una part d’ells.

Accés al territori

La construcció del terminal de contenidors va privar els barris limítrofs d’espais comunitaris d’oci i recreació molt importants per a la vida comunitària de la població negra de les comunes.

TCBUEN es va construir precisament on abans quedava “La Loma” un lloc de recreació molt apreciat per les comunitats de la Comuna 5. Va ser precisament en aquell lloc on la comunitat va construir la primera pista d’esport del barri. I just, on avui arriben els vaixells de TCBUEN, abans era “La Punta”, un balneari natural d’ús comunitari on les famílies de la comunitat es reunien i passaven els diumenges.

Atacs a la vida

La comuna 5, on es va construir TCBuen, ha patit la violència molt durament. Per exemple, dos mesos després de l’inici de la construcció, 11 joves van ser assassinats, 1 jove va desaparèixer i la violència va empitjorar. Es van denunciar desplaçaments de persones per permetre l’ampliació del port i diverses persones opositores al projecte van haver de marxar del territori.

Així, l’informe de la delegació catalana integrada per representants d’organitzacions de la societat civil i d’institucions catalanes que va visitar Buenaventura l’any 2016 conclou que “la inversió del grup TCB s’ha desenvolupat en un entorn de greu violació dels drets humans, de violència i d’expulsió de les comunitats negres que ancestralment han habitat els territoris que ocupa TCBuen”.

Amb posterioritat, s’han produït denúncies de persones que s’han enfrontat a l’empresa i han rebut amenaces de grups o elements armats no identificats. La més recent i coneguda és la de la defensora de drets humans Danelly Estupiñán

Font

(1) http://www.centrodememoriahistorica.gov....

(2) http://www.mundubat.org/wp-content/uploa...

(3) https://www.colectivodeabogados.org/?Amn...

Normativa vulnerada

Conveni 169 OIT (consulta prèvia, lliure i informada)

L’any 2011 el “Comité interorganizacional por la defensa de los territorios ganados al mar”  va interposar una acció de tutela contra els ministeris de l’Interior i de Justícia i d’Ambient, Habitatge i Desenvolupament Territorial, l’Alcaldia Distrital de Buenaventura, la Corporació Autònoma Regional del Valle del Cauca i la Universitat del Pacífic, per obtenir l’empara dels drets fonamentals que aquestes entitats haurien vulnerat a les comunitats negres assentades als territoris de Buenaventura.

*Comité integrat per: Procés de Comunitats Negres (PCN), NOMADESC, FUNDESCODES, CINTRAUNICOL, MOVICE, Transformando Mentes, Pastoral Afrocolombiana de Buenaventura, Asociación de los Terrenos Ganados al Mar, Juntas de Acción Comunal de los Barrios de La Cima e Isla de la Paz.

A l’octubre del 2013 la Cort Constitucional colombiana va emetre l’aute 234 especial per a Buenaventura on sol·licita informació al govern nacional sobre el compliment al municipi de Buenaventura (Departament del Valle del Cauca) de les ordres, d’una banda, de l’aute 005 de 2009, que va desenvolupar l’enfocament diferencial per a la prevenció, protecció i atenció de les comunitats afrodescendents desplaçades; i també de l’aute 119 de 2013, que va analitzar el component de registre de la política d’atenció a la població desplaçada, en el marc del seguiment a la sentència T-025 de 2004, que va declarar l’estat de coses inconstitucional en matèria de desplaçament forçat a Colòmbia.

Finalment, a l’agost de 2015 la Cort Constitucional va emetre la sentència T-550 que va tutelar amb efecte inter comunis els drets a la participació i a l’habitatge digne dels habitants de la zona sud d’Isla de Cascajal, després de la tutela presentada l’any 2011 pel Comitè. Aquesta sentència va ordenar a l’alcaldia de Buenaventura havia d’avançar en el procés de consulta prèvia en el cas que els plans de reubicació impactessin sobre les comunitats ètniques o culturals, en els termes del Conveni 169 de la OIT i de la jurisprudència constitucional.  També va advertir a l’alcaldia de Buenaventura la impossibilitat de desallotjar les families, persones i comunitats assentades als terrenys de la zona sud de la Illa de Cascajal fins que no es culminés el procés de concertació.

 

Normativa vulnerada (Font)

(1) https://colombiaplural.com/wp-content/up...


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Directament

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

El Grup Marítim TCB, amb seu social a Catalunya, posteriorment comprada per APM Terminals, és el resposnable de les violancions detallades (drets laborals i ambientals). Per altra banda, TCBuen s’ha beneficiat de la violència i per tant té una responsabilitat, almenys indirecta en ella.

 

 

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

Segons la web de TCBUEN, la CVC, la Gobernación del Valle i el Municipi de Buenaventura són part del quadre accionarial de l’empresa. Per tant, i tenint en compte que el municipi de Buenaventura té un percentatge d’accions, es pot considerar com a responsable per acció de les violacions de Drets Humans identificades.

Per altra banda, l’Estat Colombià és responsable per omissió per no haver pres les accions necessàries per assegurar el respecte als Drets Humans dels habitants de la Comuna 5 on es va instal·lar la Terminal de Contenidors, per no ser garant dels convenis de l’OIT en matèria de llibertat sindical i per no haver donat compliment a la jurisprudència internacional i nacional sobre consulta prèvia, lliure i informada a les comunitats afectades per l’adopció dels projectes d’expansió portuària.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Font)

(1) https://www.tcbuen.com/historia/...


Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

Convenio 169 OIT (consulta prèvia)

Qué diu la política de RSC de l'empresa?

“En línia amb els nostres valors i compromisos, respectem els drets humans en totes les nostres activitats i relacions comercials. En cada país on operem, ja sigui d’alt o sota risc, afectat pel conflicte o no, el nostre objectiu és assegurar-nos de no tenir un impacte advers en els drets humans.”

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) https://www.maersk.com/about/sustainabil...


Resposta de l'empresa

A determinar

Relació del cas amb Catalunya

Si

Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

Les violacions de DDHH no han estat investigades i continuen



X