Repsol, S. A. és una multinacional energètica i petroquímica espanyola, amb seu social a Madrid, que va ser fundada el 1987. Repsol opera en el sector energètic, especialitzant-se en l’exploració, producció, refinament i comercialització d’hidrocarburs. Aquest sector inclou l’extracció de petroli i gas natural, així com el seu processament en refineries per convertir-los en productes com carburants, combustibles i petroquímics. A més, la companyia es dedica a la distribució i venda de productes energètics, incloent gasolina, gasoil i altres derivats del petroli.
La presència de Repsol al Perú data des de l’any 1995 amb una xarxa d’estacionaments de serveis d’abastiment de combustibles. Un any més tard (1996) Repsol va adquirir la Refinería La Pampilla S.A.A, que va ser construïda l’any 1967 al districte de Ventanilla, ubicada a 25 km de Lima al Perú. Inicialment, la Pampilla era una unitat de negoci de Petroperú, Empresa de capital públic de l’Estat Peruà. Des de llavors i fins a l’actualitat aquesta planta s’ha dedicat al refinament, emmagatzematge, transport, comerç i distribució d’hidrocarburs. És la refineria més gran del país, abastant en el 40% de la demanda de combustible líquid. La compra de la refineria s’emmarca en una estratègia general del grup econòmic Repsol per consolidar la seva presència en tota la cadena de valor del sector energètic, des del refinament fins a la distribució, amb l’objectiu d’ampliar el seu control sobre el mercat dels combustibles al país.
La Refinería La Pampilla S.A.A és una empresa subsidiària de REPSOL Perú B.V., una empresa constituïda als Països Baixos, subsidiària al seu torn de REPSOL S.A. d’Espanya, que a 31 de març del 2022 posseïa el 99.20% de les accions de RELAPASA (Refinería La Pampilla S.A.A); és a dir, REPSOL S.A. és la major accionista de la Refinería la Pampilla. Actualment, la subsidiària peruana de Repsol no només refina cru, sinó que porta a terme activitats de producció, desenvolupament i comercialització d’hidrocarburs i els seus derivats, així com de gas natural, gas liquat de petroli i productes líquids relacionats.
El 15 de gener de 2022 es va produir un vessament de petroli a la Refineria La Pampilla. El fet va passar a la Terminal Multiboies 2, durant la descàrrega de cru realitzada pel vaixell tanc petrolier Mare Doricum cap als tancs d’emmagatzematge de la refineria. Prop d’11.900 barrils de petroli van ser abocats al mar, afectant una àrea marítima i terrestre de 18,000 m2. Dies després, el 24 de gener, es va produir un segon vessament de l’hidrocarbur de menor magnitud, que va afectar 30 m2 més. D’acord amb les Nacions Unides, el vessament va alliberar aproximadament “unes 2.100 tones de cru, molt per sobre de les 700 tones considerades per la International Tanker Owners Pollution Federation Limited (ITOPF) com el llindar per ser qualificat com un gran vessament. També va ser el primer vessament en el món de cru de tipus Buzios, que conté 9 metalls pesants altament contaminants: cadmi, calci, coure, ferro, níquel, plom, silici, sodi i vanadi.
La causa del vessament van ser una sèrie d’omissions en el manteniment i falles en el procés de descàrrega, incloent-hi el trencament d’un cap d’amarratge que va provocar un desplaçament brusc del vaixell, així com la manca de supervisió adequada i la tardana activació dels plans de contingència.
(1) https://www.fidh.org/IMG/pdf/informe_rep...
(2) https://cdn2.hubspot.net/hubfs/426027/Ox...
Afectación ambiental, Afectación economía local, Dret Humà a l'alimentació, Dret a la salut
-
Afectació ambiental
El vessament de petroli ha tingut un impacte devastador sobre el dret a un medi ambient net, sa i sostenible. Ha afectat greument una àrea marítima i terrestre de més de 18.000 metres quadrats, reconeguda per la seva gran biodiversitat, i ha danyat diversos ecosistemes marins i costaners al districte de Ventanilla, especialment el litoral, que comprèn 11.060,31 hectàrees d’àrea marina costanera. La zona afectada inclou 48 platges i dues àrees naturals protegides: la Reserva Nacional Sistema d’Illes, Illots i Puntes Guaneres i la Zona Reservada d’Ancón. A més, la contaminació per hidrocarburs s’ha estès pels districtes d’Ancón i Santa Rosa a la província de Lima, Aucallama i Chancay a la província de Huaral, i Ventanilla a la província constitucional del Callao.
A conseqüència del vessament, més de 1.850 espècimens de fauna silvestre han perdut la vida, incloent-hi corbs marins, mascarells, pingüins i pelicans, així com peixos, mol·luscs i crustacis, alguns d’ells pertanyents a espècies en perill d’extinció. L’afectació d’hàbitats crítics ha posat en risc la biodiversitat de la zona i ha alterat greument l’equilibri ecològic. Tot i els esforços de neteja, mesos després del desastre moltes zones continuaven contaminades, evidenciant la insuficiència de les mesures adoptades i la dificultat de recuperació dels ecosistemes. La resposta inicial de REPSOL va ser tardana i deficient, amb la contractació de persones sense experiència per a les tasques de descontaminació, moltes de les quals no van disposar de l’equip de protecció adequat. Això no només va posar en risc la seva salut, sinó que també va comprometre l’eficàcia de la neteja, permetent que el cru continués afectant el medi ambient.
L’impacte del vessament no es limita a la fauna, sinó que també ha deteriorat la qualitat de l’aigua i del sòl marí. La presència de components tòxics derivats del petroli posa en perill la regeneració natural de l’ecosistema i pot tenir efectes a llarg termini sobre la cadena tròfica. Aquest desastre ecològic ha alterat la funció ambiental de la zona afectada, que, per les seves característiques naturals, actua com una infraestructura clau en la regulació dels ecosistemes costaners.
El corredor marí costaner entre Ventanilla i Chancay té una gran capacitat d’absorció del carboni generat per l’activitat humana, especialment en una regió caracteritzada per una alta càrrega vehicular i activitat industrial. La destrucció d’aquests ecosistemes redueix dràsticament la capacitat de mitigació de la contaminació atmosfèrica, agreujant els efectes del canvi climàtic i alterant l’equilibri ecològic d’una àrea ja sotmesa a una forta pressió ambiental.
El vessament de petroli no només ha tingut conseqüències immediates, sinó que ha generat un dany ambiental que podria perdurar durant dècades si no s’adopten mesures adequades per a la restauració dels ecosistemes afectats.
Afectació a l’economia local
El vessament de petroli ha tingut un impacte devastador sobre l’economia local, especialment sobre la indústria pesquera, que és una de les principals fonts d’ingressos i una activitat vital per a les comunitats costaneres afectades. Les zones marines de la costa afectada són claus per a la pesca artesanal, on la comunitat pesquera obtenien els seus mitjans de subsistència. Aquests treballadors i treballadores directes del mar, com pescadors, bussejadors, mariscadors i altres, van veure com la seva activitat es va veure paralitzada arran del vessament, que va contaminar les aigües i va acabar amb la vida d’espècies marines essencials per a la seva feina.
La pèrdua d’aquesta activitat ha deixat moltes famílies sense el seu mitjà de vida principal. La comunitat pesquera que depenien del mar per a la seva subsistència han hagut de buscar alternatives laborals en altres sectors, com el transport informal, la construcció o el reciclatge, però aquests no només estan mal remunerats, sinó que tampoc ofereixen la mateixa estabilitat laboral ni el mateix vincle amb la seva identitat comunitària i cultural. A més, l’entrada en aquests nous sectors ha comportat un alt risc d’explotació laboral i inseguretat econòmica.
Aquesta transició forçada cap a ocupacions alternatives ha tingut efectes en cadena que han afectat tot el teixit econòmic local. Els treballadors i treballadores de la cadena de valor de la pesca, com fileteres, estibadors, gelers i evisceradores, també s’han vist greument afectats. D’altres persones que realitzaven activitats derivades de la pesca, com restaurants, transportistes o venedors d’artesanies, han vist com el flux de clients i el turisme s’ha reduït dràsticament. La contaminació de les platges i l’afectació de les zones naturals protegides, que són també un atractiu turístic important, ha minvat les visites i les activitats relacionades amb el turisme, com els lloguers de vehicles no motoritzats o les excursions d’observació d’aus i vida marina.
A més, les comunitats pesqueres s’han vist atrapades en una situació de vulnerabilitat econòmica generalitzada. Molts han migrat a altres zones pesqueres o han buscat noves oportunitats laborals, però les dificultats per establir-se i competir en altres mercats laborals han fet difícil la seva recuperació. Els efectes de la pèrdua de la pesca artesanal no només es noten en els ingressos immediats, sinó també en la capacitat de les famílies per cobrir necessitats bàsiques, com l’alimentació, l’atenció mèdica o l’educació, element que agreuja les condicions de pobresa en què es troben.
L’absència d’un pla de recuperació econòmica sostenible i d’alternatives laborals a llarg termini ha deixat moltes persones atrapades en una situació de desprotecció econòmica i social, amb la qual cosa el vessament no només ha afectat la biodiversitat marina, sinó també l’economia d’una zona que depenia del mar per a la seva subsistència.
Drets Humans Laborals
El vessament de petroli no només ha suposat la destrucció dels mitjans de subsistència de milers de famílies, sinó que també ha vulnerat drets fonamentals relacionats amb el treball digne. La manca d’alternatives econòmiques estables ha fet que moltes persones s’hagin vist obligades a acceptar feines precàries, sense les condicions mínimes de seguretat i protecció laboral.
Davant la pressió social, REPSOL va oferir treballs temporals en la neteja de les platges afectades, però aquests llocs de treball es van caracteritzar per la seva precarietat. Moltes persones van ser contractades sense la formació ni l’equipament adequat per manipular residus tòxics, posant en risc la seva salut i seguretat. La falta de protocols adequats i la inexistència de mesures de protecció laboral van exposar aquests treballadors a un alt risc de contaminació i afectacions físiques.
Al cap de dos mesos del desastre, el Ministeri del Treball i Promoció de l’Ocupació (MTPE) va implementar un programa temporal anomenat «Treballa Perú» (actualment «Lurawi Perú») per oferir ocupació als damnificats de Chancay, Aucallama, Ancón, Santa Rosa i Ventanilla. Aquestes mesures es van centrar principalment en activitats de neteja i recuperació ambiental, proporcionant llocs de treball de curta durada i sense garanties de continuïtat.
Tot i que es van anunciar algunes iniciatives per fomentar l’emprenedoria i la reconversió laboral, aquestes no van tenir l’abast ni el suport necessari per compensar la pèrdua a mig i llarg termini de les activitats econòmiques tradicionals de les comunitats afectades. La manca d’alternatives laborals sostenibles ha estat una de les principals preocupacions de la comunitat pesquera i altres sectors vinculats al mar, que han vist desaparèixer la seva principal font d’ingressos sense cap pla de reubicació laboral ni un sistema de compensacions que els permeti reconstruir la seva activitat econòmica.
Afectació Socio-Cultural
El vessament de petroli de REPSOL va afectar la identitat cultural de les comunitats pesqueres de les zones afectades, ja que la pesca artesanal és més que una activitat econòmica: és el cor de la seva manera de viure i de les seves tradicions. Les comunitats pesqueres no només es vinculen amb el mar per treballar, sinó també per celebrar-hi festivitats, transmetre coneixements i compartir valors. Amb la contaminació, no només van perdre els seus mitjans de vida, sinó que també es van veure privades de l’espai i les oportunitats per mantenir i transmetre els seus costums i projectes vitals. La connexió amb el mar com a font de vida i les activitats que el rodegen son essencials per a la identitat col·lectiva del territori. La pèrdua de la capacitat de practicar la pesca artesanal i de celebrar els costums ha dificultat la continuïtat d’aquest llegat cultural, deixant moltes famílies sense una manera de materialitzar els seus projectes de vida. La pèrdua d’aquest vincle amb el mar ha afectat el seu dret a preservar la seva cultura, dificultant la continuïtat de les seves pràctiques tradicionals i formes de vida comunitàries.
Dret Humà a l’alimentació
La pesca artesanal proporcionava alimentació de dues maneres: primer, com a font directa d’aliment a través de la captura diària de peix i marisc, i segon, com una font d’ingressos per adquirir altres aliments i serveis. Amb el vessament de petroli, les comunitats pesqueres van perdre aquesta font d’alimentació i la capacitat de generar ingressos per complementar la seva dieta. Com a resultat, les famílies van veure’s forçades a racionar els seus àpats, reduir la qualitat dels aliments i fins i tot canviar radicalment la seva dieta, posant en perill la seva seguretat alimentària.
Dret Humà a la salut
El vessament de petroli va causar importants efectes en la salut física i emocional de les persones afectades. Moltes van experimentar símptomes com picor als ulls i nas, mal de cap, nàusees, febre i erupcions cutànies, a causa de l’exposició als hidrocarburs. En alguns casos, també va haver-hi intoxicació alimentària per la ingesta de peix contaminat. A més dels efectes físics, les persones van patir greus trastorns emocionals, com ansietat, depressió i estrès, derivats de la inseguretat laboral i la manca de recursos per atendre la seva salut, creant un ambient de desesperança i ansietat per al futur.
A més de les afectacions a curt termini, caldrà avaluar els possibles impactes de l’exposició perllongada al cru en la salut de les poblacions afectades. Diversos estudis científics han assenyalat que l’exposició continuada als hidrocarburs pot estar associada amb problemes respiratoris crònics, alteracions neurològiques i trastorns hormonals. A llarg termini, aquesta exposició també s’ha vinculat amb un risc més elevat de desenvolupar determinats tipus de càncer, especialment a la pell, els pulmons i el sistema digestiu.
Un cas emblemàtic és el de l’empresa Chevron a l’Amazònia equatoriana, on durant dècades es van abocar residus de petroli al medi ambient. Tot i que el context d’aquell cas és diferent, ja que la contaminació es va prolongar durant molts anys, els estudis realitzats a la zona van demostrar una correlació entre l’exposició continuada al cru i l’augment de casos de càncer i altres malalties greus en la població local. En el cas del vessament a la Refineria La Pampilla, encara caldrà un seguiment mèdic a llarg termini per determinar l’abast real dels seus efectes sobre la salut de la comunitat exposada.
Afectació especial a les dones
Les conseqüències del vessament de petroli de Repsol han impactat de manera diferenciada les dones de les comunitats pesqueres, agreujant la seva situació de vulnerabilitat econòmica i social. Tot i que moltes d’elles treballaven en activitats fonamentals per a la cadena productiva de la pesca artesanal, no van ser reconegudes oficialment com a pescadores i, per tant, van quedar excloses dels processos de compensació i de les ajudes destinades als treballadors afectats.
Moltes dones de la zona es dedicaven a la neteja, selecció i venda de peix, a més d’elaborar productes derivats de la pesca. Això no només constituïa la seva principal font d’ingressos, sinó que també era una activitat que sostenia l’economia local. No obstant això, en les negociacions per les compensacions, es va mantenir una visió reduccionista de la pesca que només reconeixia els homes pescadors que sortien al mar, excloent així totes aquelles dones que desenvolupaven activitats essencials en terra ferma.
Aquesta manca de reconeixement oficial va tenir conseqüències greus. Sense accés a compensacions econòmiques, moltes dones van perdre la seva principal font d’ingressos i van haver de buscar alternatives laborals encara més precàries, sovint en condicions d’explotació i sense estabilitat. A més, la seva càrrega de treball domèstic i de cures es va incrementar, ja que moltes d’elles són mares solteres o responsables de la seva família, la qual cosa els ha impedit migrar a altres zones a la recerca d’oportunitats.
Un altre factor clau ha estat la seva infrarepresentació en els espais de negociació i presa de decisions. Malgrat que les dones van ser greument afectades pel desastre ecològic, la seva veu ha estat invisibilitzada en els processos de demanda de justícia i compensació. Això ha limitat la possibilitat d’incloure mesures específiques per abordar la seva situació i garantir el seu dret al treball i a una vida digna després del desastre. La manca d’un enfocament de gènere en les compensacions ha perpetuat aquesta desigualtat, ja que no s’han tingut en compte les particularitats de l’impacte econòmic i social sobre les dones ni s’han establert mecanismes per garantir la seva inclusió en el procés de reparació.
Per tant, les dones han estat doblement castigades: per la pèrdua dels seus mitjans de vida i per la seva exclusió en els processos de compensació i presa de decisions. Aquest desastre ecològic no només ha danyat el medi ambient, sinó que també ha posat en evidència les injustícies estructurals que afecten les dones en el sector pesquer, i la necessitat urgent de polítiques que garanteixin la seva protecció, reconeixement i inclusió en els mecanismes de reparació.
Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC, 1966)
● Ratificat pel Perú el 28 d’abril de 1978.
Article 12: Vulneració del dret a un medi ambient saludable, amb impactes negatius en la salut.
Articles 6 i 7: Perjudici del dret al treball per condicions precàries i afectació dels mitjans de vida.
Article 11: Violació del dret a l’alimentació a causa de la contaminació ambiental.
Protocol Addicional a la Convenció Americana sobre Drets Humans en matèria de drets econòmics, socials i culturals, (Protocol de San Salvador, 1988)
● Ratificat pel Perú el 17 de maig de 1995.
Article 11: Impactes negatius en el medi ambient i vulneració del dret a viure en un entorn saludable.
Article 6: Afectació del dret al treball per la degradació ambiental i econòmica.
Article 12: Danys a la seguretat alimentària per la contaminació dels ecosistemes.
Article 10: Afectació del dret a la salut per l’exposició a contaminants.
Principis Marc sobre Drets Humans i Medi Ambient. Directrius desenvolupades pel Relator Especial de l’ONU (2018)
Principis 8 i 3: Incompliment d’avaluacions d’impacte ambiental i protecció insuficient dels drets ambientals.
Principi 7: Manca de transparència i accés efectiu a la informació ambiental.
Principis 9 i 10: Dificultats per a la participació pública en decisions ambientals i manca de recursos efectius per denunciar violacions.
Principis 11 i 12: Falta d’aplicació efectiva de la normativa ambiental vigent.
Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà: Declaració d’Estocolm (1972)
No requereix ratificació, però ha influït en la legislació ambiental peruana.
Preàmbul i principi 1: Vulneració del dret a un medi ambient adequat per al benestar humà.
Principis 7 i 8: Impactes negatius sobre el medi marí i manca de polítiques ambientals efectives.
Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans (UNGPS, 2011)
No requereixen ratificació, estableixen estàndards per a una conducta empresarial responsable.
Principi 1: Vulneració del deure de l’Estat de protegir els drets humans davant d’abusos empresarials.
Principi 11: Incompliment de l’obligació empresarial de respectar els drets humans i mitigar els danys.
Principi 22: Falta de reparació efectiva per als danys causats a les comunitats afectades.
Directrius de l’OCDE per a Empreses Multinacionals (2011)
No requereixen ratificació, estableixen estàndards per a una conducta empresarial responsable.
Capítol II (Principis Generals): Vulneració de l’obligació d’evitar impactes negatius en el medi ambient i les persones.
Capítol IV (Drets Humans): Incompliment dels drets humans en no protegir la salut i el benestar de la població afectada.
Capítol VI (Medi Ambient): Falta de sistemes adequats de gestió ambiental per prevenir i mitigar els danys.
(1) https://www.fidh.org/IMG/pdf/informe_rep...
(2) https://www.oas.org/es/sadye/inclusion-s...
(3) https://docs.un.org/es/A/CONF.48/14/Rev....
(4) https://www.ohchr.org/sites/default/file...
Directament
Repsol és directament responsable del vessament degut a diverses negligències en la seva gestió, operacions i manteniment de les infraestructures. L’empresa va superar els límits de pressió establerts en els equips de descàrrega de petroli, operant a una pressió per sobre de la segura. Aquesta acció va generar problemes tècnics, com la ruptura de components essencials, com el sistema de seguretat (PLEM), sense aturar immediatament la descàrrega de petroli, cosa que va agreujar la situació.
A més, Repsol no va comptar amb la supervisió adequada durant l’operació de descàrrega, ja que no va assignar un supervisor especialitzat (Mooring Master) per controlar el procés. També va ser deficient la implementació de les barreres de seguretat per evitar que el petroli es vessés en cas d’incident. L’empresa va tardar en posar-les en marxa i va esperar més d’una hora després de l’incident per iniciar-les, augmentant el temps de vessament sense control.
Finalment, la resposta d’emergència de Repsol va ser extremadament lenta i ineficaç. El sistema de detecció automàtica de vessaments no va funcionar correctament, i l’empresa va informar incorrectament a les autoritats, assegurant que el vessament estava controlat quan no era així. Això va impedir que es prenguessin mesures adequades i ràpides per mitigar els danys, contribuint a l’expansió de la contaminació i augmentant l’impacte ambiental i social del desastre. Repsol va fallar en la seva responsabilitat de prevenir l’incident, gestionar el risc adequadament i respondre de manera eficaç a la catàstrofe.
Per omissió
L’Estat peruà ha incomplert les seves responsabilitats en la protecció dels drets humans de les comunitats afectades pel vessament de petroli. En primer lloc, l’Estat no va complir amb el deure de protecció i garantia del dret a un medi ambient sa. Tot i la gravetat del desastre ecològic, les autoritats no van actuar de manera ràpida ni eficaç per contenir l’expansió del petroli ni per garantir la neteja i recuperació de les zones afectades. La manca de transparència i la lentitud en la comunicació pública sobre la magnitud de l’accident van impedir una resposta informada i van vulnerar el dret a la informació ambiental de les comunitats afectades.
En segon lloc, l’Estat peruà va incomplir el deure de protegir el dret al treball, ja que no va garantir alternatives laborals dignes per a les persones que van perdre els seus mitjans de vida a causa del vessament. Els programes d’ocupació temporal implementats van ser insuficients i mal gestionats, deixant molts afectats sense suport adequat. A més, els treballadors que van ser contractats per a la neteja van ser exposats a riscos laborals, ja que no se’ls va proporcionar l’equip de protecció necessari, una omissió que va violar els drets laborals de les persones afectades.
Pel que fa als drets socials, l’Estat no va complir amb el seu deure de garantir el dret a l’alimentació, ja que la seva resposta davant la crisi alimentària va ser insuficient. La dependència de recursos privats i comunitaris per satisfer les necessitats bàsiques de la població afectada va evidenciar la manca d’una intervenció estatal directa i eficient. De la mateixa manera, l’Estat va fallar en el compliment del deure de protegir el dret a la salut, ja que no es van activar mecanismes adequats per garantir l’accés a atenció mèdica i psicològica per als afectats ni es va dur a terme una vigilància eficient de la qualitat de l’aigua i els aliments en les zones contaminades. La manca d’una investigació efectiva per determinar les responsabilitats, així com l’absència de sancions i de mesures preventives per evitar futurs desastres, mostra una omissió greu en els deures de prevenció, investigació i reparació. L’Estat peruà, per tant, ha fallat en el compliment dels seus deures constitucionals i internacionals en la protecció dels drets humans de les persones afectades pel desastre.
(1) https://www.fidh.org/IMG/pdf/informe_rep...
(2) https://cdn2.hubspot.net/hubfs/426027/Ox...
La política de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de Repsol reflecteix els compromisos de l’empresa per actuar de manera responsable en tots els àmbits, amb un enfocament en la sostenibilitat, el respecte pels drets humans, la protecció del medi ambient i el compromís amb les comunitats locals. Aquesta política està alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i segueix les directrius establertes per l’Acord de París per afrontar el canvi climàtic.
● Compromís amb la sostenibilitat: Repsol estableix com a objectiu principal la creació de valor a llarg termini per a la societat, maximitzant els seus impactes positius i minimitzant els negatius. La sostenibilitat és una part integral de la seva estratègia i es busca integrar aquesta visió en tots els aspectes de la seva operació.
● Transparència i rendició de comptes: Repsol es compromet a ser transparent amb els seus grups d’interès, incloent-hi empleats, accionistes, clients i comunitats locals. A través de mecanismes de comunicació i informació, la companyia proporciona dades sobre el seu rendiment econòmic, social i ambiental, respectant els estàndards internacionals de reportatge.
● Drets humans i relació amb les comunitats: La política de RSC de Repsol inclou un ferm compromís amb la protecció dels drets humans, especialment en les zones on opera l’empresa. Això inclou un diàleg continu amb les comunitats locals per entendre les seves necessitats i preocupacions, i garantir que les seves operacions no tinguin un impacte negatiu sobre elles.
● Protecció del medi ambient: Repsol busca reduir el seu impacte ambiental mitjançant la implementació d’estratègies de gestió ambiental i la minimització de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, la companyia es compromet a millorar l’eficiència energètica i promoure l’ús sostenible dels recursos naturals.
● Resposta davant d’incidents i emergències: En cas de situacions que puguin afectar el medi ambient o la seguretat de les persones, Repsol té establerts protocols de resposta per gestionar de manera eficient incidents com vessaments de petroli, accidents industrials i altres emergències, garantint la reparació dels danys i la restauració de l’equilibri ambiental.
(1) https://www.repsol.com/content/dam/repso...
(2) https://www.repsol.com/es/sostenibilidad...
(3) https://www.repsol.com/content/dam/repso...
Si
La resposta de l’empresa va ser tardana i deficient fent evident la negligència en l’actuació, i mostrant indiferència. La companyia va contractar treballadors sense experiència per a la neteja de la zona afectada, incloent pescadors locals, que no disposaven de l’equip de protecció adequat, la qual cosa va provocar problemes de salut. Les accions de neteja van ser ineficaces, ja que el petroli retirat de la superfície marina tornava al mar amb les marees, i el fons marí no es va netejar adequadament. A més, REPSOL no va proporcionar informació clara sobre el nivell de contaminació ni sobre les accions de neteja, generant desinformació entre les comunitats afectades.
REPSOL va signar un acord extrajudicial amb l’Estat peruà per oferir compensacions econòmiques a les persones afectades pel vessament de petroli. No obstant això, aquest acord va ser fortament criticat per la seva manca de legitimació, ja que es va negociar sense la participació directa de la comunitat afectada i no va respondre adequadament a les seves necessitats reals. A més, el mecanisme de compensació va ser excloent, ja que el padró d’afectats no va garantir la inclusió de totes les persones perjudicades, limitant-se a aquells pescadors i comerciants prèviament empadronats. Això va ser assenyalat tant pels sindicats de pescadors com per la Comissió Investigadora del Congrés en el seu Informe Final.
El 7 de març del 2022, els sindicats de pescadors van expressar el seu rebuig a l’acord d’indemnització, argumentant que no només deixava fora una part important dels damnificats, sinó que tampoc incloïa un compromís clar sobre l’obligació de REPSOL de netejar les platges contaminades. A més, la Defensoria del Poble va denunciar que l’empresa no havia identificat la totalitat de les activitats econòmiques afectades ni l’impacte real sobre les persones que en depenien econòmicament, deixant fora milers d’afectats que, per temor o desacord, no havien estat inclosos en el registre.
Un altre aspecte problemàtic va ser l’ús dels acords d’avançament d’indemnització, mecanismes extrajudicials en què REPSOL es comprometia a avançar pagaments a canvi de la renúncia de les persones afectades a emprendre accions legals en el futur. Aquest enfocament va ser criticat perquè limitava la capacitat de les víctimes per exigir una indemnització més justa i proporcional als danys patits, especialment tenint en compte les afectacions a llarg termini en la salut i els mitjans de vida.
Pel que fa a la participació de les comunitats en el procés de reparació, el diàleg amb l’empresa va tenir lloc després del vessament i va ser majoritàriament consultiu, sense caràcter vinculant. Això va generar una desconfiança generalitzada entre els damnificats, que van percebre que les seves demandes no eren considerades de manera efectiva. A més, les negociacions es van dur a terme de manera individualitzada en lloc d’un procés col·lectiu, fet que va reduir la capacitat de les comunitats per negociar condicions més justes i equitatives.
Aquest enfocament és incoherent amb la política de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de REPSOL, que estableix el compromís amb el diàleg i la participació de les parts interessades en la presa de decisions. Tanmateix, en aquest cas, l’empresa no va garantir una veritable participació de la comunitat afectada en el procés de reparació, ni va implementar mesures suficients per mitigar els danys a llarg termini. Això evidencia mancances en l’assumpció de responsabilitats i en la implementació de mecanismes de compensació adequats i sostenibles.
La resposta de REPSOL va ser especialment deficient amb certs grups vulnerables, com les dones dedicades a la pesca, que no van rebre les mateixes oportunitats laborals ni ajudes que els homes, i es van veure excloses de les negociacions. En relació amb la crisi alimentària, REPSOL va distribuir vals per productes bàsics, però molts afectats no van poder accedir als supermercats per la distància, i els homes van ser els beneficiaris principals d’aquesta ajuda.
Finalment, REPSOL no va assumir responsabilitats pels impactes en la salut ni va adoptar mesures efectives per atendre aquestes necessitats. La manca de neteja efectiva del mar i les platges va dificultar la recuperació de les comunitats afectades, i la situació es va veure agreujada pels impactes ambientals i socials prolongats. En conjunt, la resposta de REPSOL va ser inadequada i no va complir amb les seves responsabilitats per reparar els drets humans vulnerats pel vessament de petroli.
(1) https://www.fidh.org/IMG/pdf/informe_rep...
(2) https://cdn2.hubspot.net/hubfs/426027/Ox...
Si
Repsol manté una presència destacada a Catalunya, especialment a Tarragona, on opera un dels seus principals complexos petroquímics. La companyia ha consolidat la seva influència mitjançant inversions estratègiques, col·laboracions institucionals i iniciatives acadèmiques, alhora que ha estat objecte de controvèrsia pel seu pes en la presa de decisions polítiques i fiscals.
Una de les inversions més recents i significatives és la construcció d’una ecoplanta al Morell (Tarragona), amb una inversió de 800 milions d’euros, destinada a convertir residus en combustibles renovables i productes circulars. Aquesta inversió s’afegeix als 1.100 milions destinats a la millora del complex de Tarragona després de la retirada de l’impost energètic, una mesura que Repsol havia criticat per afectar la seva competitivitat i que va condicionar el manteniment de les seves inversions a Catalunya.
A més del seu pes econòmic, Repsol ha consolidat vincles amb institucions polítiques i acadèmiques. La seva influència es va fer evident amb el nomenament de Jaume Giró, exdirectiu de la companyia, com a conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat el 2021. Paral·lelament, manté una relació estreta amb el món universitari a través de projectes com la càtedra de Transició Energètica amb la Universitat Rovira i Virgili i el patrocini d’estudis sobre competitivitat empresarial.
Tanmateix, el seu paper a Catalunya ha estat motiu de crítiques, especialment pel seu impacte ambiental i la seva posició com a actor clau en la configuració de polítiques energètiques i econòmiques. Diversos col·lectius han denunciat les repercussions de la seva activitat a Tarragona, així com la seva influència en l’agenda política i reguladora. En aquest context, Repsol es manté com una de les principals empreses amb presència a Catalunya, combinant inversió econòmica i aliances institucionals amb una forta capacitat d’incidència en l’àmbit polític i social.
En curso
El vessament de petroli a la costa de Ventanilla continua sent una font de preocupació a mesura que passen els anys. Tot i que s’han fet esforços per netejar la zona, actualment encara no s’ha recuperat el 60% del petroli vessat. Aquesta ineficàcia en les operacions de neteja ha provocat que el petroli restant continuï contaminant les aigües i les terres de la costa, agreujant així els danys ecològics i socials causats per l’incident. Les comunitats pesqueres, que depenen del mar per al seu sosteniment, han vist greument afectades les seves fonts d’ingressos i la seva economia local, una situació que encara persisteix.
Pel que fa a la responsabilitat de Repsol, l’empresa no ha assumit completament la seva responsabilitat pel desastre. Tot i les crítiques per la seva resposta lenta i ineficient davant l’emergència, l’empresa ha fallat a l’hora d’oferir una compensació justa a les comunitats afectades. Ja que la rehabilitació del mar durarà uns quants anys, l’empresa i l’Estat haurien d’elaborar i implementar un pla massiu de generació d’ocupació per als afectats i les afectades.
La manca de mesures adequades per frenar el vessament i la demora en la seva gestió posterior han posat en evidència la incapacitat de l’empresa per afrontar la crisi de manera responsable, com es veu reflectit en la incapacitat de l’empresa de respondre d’acord amb els seus propis compromisos de RSC. Les investigacions en curs continuen buscant establir les responsabilitats clares de l’empresa, però fins ara, les sancions imposades no han estat suficients per garantir una reparació completa ni evitar que es repeteixi un incident similar. Per això és necessari implementar una política nacional per a contingències de gran magnitud. Aquesta política ha de preveure una investigació bàsica permanent a les zones d’impacte, la promoció d’innovacions tecnològiques en remediació i la participació activa de la població en les mesures de control, monitoratge i recuperació de les zones, tot reduint les bretxes de coneixement.
Després del vessament de petroli de Repsol a la costa de Ventanilla, el cas segueix en curs amb diversos procediments legals i administratius oberts. Les autoritats peruanes han treballat per determinar les causes i responsabilitats de l’incident, però la seva resposta inicial va ser criticada per la seva lentitud i manca d’eficàcia. La resposta d’emergència, incloent les accions de neteja, va ser insuficient, la qual cosa va agreujar els danys i va dificultar la seva reparació. A data de febrer de 2025, la contaminació persisteix, impactant encara les comunitats afectades, que continuen patint els efectes sobre el medi ambient i els seus recursos naturals.
Procediments administratius i judicials oberts:
Multes i sancions: Els organismes estatals han imposat multes significatives a Repsol per incompliments en la seva gestió ambiental, destacant l’incompliment dels protocols de seguretat i neteja. Aquestes sancions formen part dels processos administratius en curs.
Demanda civil per danys ambientals: El 2022, l’Indecopi va presentar una demanda civil contra Repsol per responsabilitat ambiental, exigint una indemnització de 4.500 milions de dòlars per danys causats pel vessament. Aquest procediment continua en els tribunals.
Al gener de 2024, més de 34 000 persones que s’autoreconeixen com a afectades pel vessament van presentar una demanda per indemnització davant un Tribunal del Districte de l’Haia, als Països Baixos, a través de la Stichting Environment and Fonamental Rights (SEFR) i el bufet d’advocats britànic Pogust Goodhead.
Investigació penal: La Fiscalia peruana està duent a terme una investigació penal per determinar possibles responsabilitats penals, incloent la possible culpabilitat dels directius de Repsol i dels funcionaris del Ministeri d’Energia i Mines per la seva resposta tardana i la manca de supervisió durant el procés de neteja.
Per tenir una informació més complerta de la situació actual es pot llegir l’informe de Cooperacción i Oxfam “¿Repsol limpió el desastre? Situación actual y retos pendientes para la recuperación de la vida marina a tres años del derrame de petróleo”
(1) https://cooperaccion.org.pe/a-tres-anos-...
(2) https://www.infobae.com/peru/2025/01/28/...
Relació amb l’Estat Espanyol:
En els darrers anys, s’ha destacat l’absència de cooperació i implicació per part de l’Estat espanyol en la promoció dels drets humans dins de l’activitat empresarial d’inversions espanyoles a l’exterior, tal com estableix el Pla Nacional d’Acció sobre Empreses i Drets Humans (PNAEDH) aprovat el 2017. Aquest buit ha quedat especialment de manifest davant el desastre ecològic provocat per REPSOL, evidenciant-se el distanciament de les autoritats espanyoles respecte a les accions de protecció de les víctimes, l’accés a la justícia, la restauració del medi ambient afectat, així com la restitució dels drets de les víctimes i la compensació pels danys causats.
Com s’ha mencionat anteriorment, la Refineria La Pampilla S.A.A. és una subsidiària de REPSOL Perú B.V., una empresa constituïda als Països Baixos, que al seu torn és filial de REPSOL S.A., amb seu a Espanya. Aquesta connexió establerta entre la refineria i la companyia mare, REPSOL S.A., fa que es pugui atribuir responsabilitat a l’Estat espanyol per la falta d’acció per part de l’empresa en complir les seves obligacions en matèria de drets humans arran del vessament de petroli a les instal·lacions de la seva subsidiària.
D’altra banda, l’Estat espanyol ha exercit cert grau de control sobre la Refineria La Pampilla i, per extensió, sobre REPSOL S.A., ja que va avalar la renovació de la refineria el 2016 i 2017 a través de la Companyia Espanyola d’Assegurances de Crèdit a l’Exportació (CESCE), vinculada al Ministeri de Comerç, on l’Estat té una participació majoritària. A més, REPSOL S.A. va rebre més de 100.000 euros en ajudes públiques, fet que evidencia el suport del Govern espanyol a l’empresa. Encara que REPSOL S.A. es va privatitzar el 1997, la companyia va néixer el 1986 com una societat anònima de capital públic, regulada per la Llei del Patrimoni de les Administracions Públiques, així com per l’ordenament jurídic privat, establint un vincle amb l’Estat que es manté fins a l’actualitat. Tot això posa en relleu el grau de responsabilitat i implicació que podria tenir l’Estat espanyol en les accions i omissions de REPSOL S.A. en relació amb el desastre ecològic.