Viveros Merimar i el pop espoliat del Sàhara Occidental

Compartir



Nom de l'Empresa

Viveros Merimar (Angulas Aguinaga)

Sector econòmic

Alimentació

Sector econòmic (Detall)

Sector pesquer. Productes del mar,  especialment bacallà, angules, salmó i pop.

Empreses involucrades

Viveros Merimar (Angulas Aguinaga)

Empreses involucrades (Detall)

L’any 2018, l’empresa guipuscoana Angulas Aguinaga va adquirir l’empresa Viveros Merimar i tota la seva activitat. Des de llavors, l’administració i equip executiu pren les decisions estratègiques i comercials de l’empresa palenciana incloent-hi les seves activitats al Sàhara Occidental i la venda dels seus productes. L’empresa Angulas Aguinaga afirma que l’adquisició de Viveros Merimar contribueix a augmentar els seus beneficis anuals.

Empreses involucrades (Font)

(1) https://www.angulas-aguinaga.es/angulas-...

Descripció breu del projecte econòmic

Angulas Aguinaga, fundada l’any 1974, és una empresa internacional amb seu a Guipúscoa especialitzada en el sector pesquer. L’empresa ha incrementat les seves xifres de facturació i ampliat el seu grup empresarial des dels anys 90. Entre les seves principals adquisicions destaca l’empresa palenciana Viveros Merimar, especialitzada en comercialització de cefalòpode (pop) a diferents punts del món.

Viveros Merimar importa el pop congelat des d’origen i realitza el seu tractament a les instal·lacions de Polígon San Antolín de Palència a través de processos de recepció, tractament, conservació, fabricació, envasat i venda del producte a cadenes de supermercats. Així mateix, l’empresa palenciana té plantes de tractament a Marroc, per tal d’assegurar les cadenes de fred dels productes que adquireix.

L’empresa de distribució Viveros Merimar és una de les principals productores i distribuïdores de pop cuit. La companyia exporta els seus productes a països com: Itàlia, Grècia, Portugal, Bèlgica, Alemanya, França i República Dominicana.  Tal com mostren a la seva pàgina web “el pop procedeix de les principals llotges de Dakhla”, indicant de forma errònia que aquesta ciutat és part del Marroc. Dakhla és part dels territoris sahrauís ocupats pel Regne de Marroc des de 1976. D’acord amb el Dret Internacional, el Marroc no té cap sobirania sobre els territoris i recursos naturals del Sàhara Occidental.

Per tant, l’empresa aporta informació enganyosa sobre la procedència del pop que comercialitza i, el que és pitjor, ofereix un producte espoliat provinent d’un territori ocupat i pendent de descolonització.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) http://viverosmerimar.com/instalaciones/...

Ciutat/Pais

Sàhara Occidental

Drets vulnerats

Complicitat / influència en conflictes armats, ocu..., Consulta prèvia lliure i informada, Afectació economia local, Accés al territori

Descripció

El govern del Marroc ocupa des de 1976 gran part del Sàhara Occidental i els seus territoris. Marroc duu a terme activitats econòmiques, en complicitat amb empreses marroquines i internacionals, d’espoli de recursos naturals,  vulnerant les Convencions de Ginebra i altres disposicions del Dret Internacional Humanitari, que prohibeixen les pràctiques de saqueig i obtenció de beneficis dels recursos naturals del poble sahrauí.

Les aigües del Sàhara Occidental són riques en productes del mar com els pelàgics o el pop. De fet, segons la FAO els caladors de pop de Dakhla, al sud del Sàhara Occidental, són dels més importants del món (FAO 34). El pop és una espècie sedentària, per tant, és relativament fàcil identificar la situació dels principals caladors de pop i la seva traçabilitat.

El govern del Marroc controla militarment les aigües del Sàhara Occidental i atorga llicències de pesca del pop, només a empreses marroquines, mentre que estableix quotes de pesca d’altres especies com la sardina amb altres empreses internacionals a través d’acords comercials amb la UE, Rússia, Estats Units o el Japó. Paral·lelament, els grans beneficis que obté Marroc del sector pesquer han promogut la creació d’una vasta indústria per la captura, però també pel tractament dels productes (conserves, congelació, comercialització, etc.). Aquesta indústria conservera i de tractament se situa principalment als ports principals de desembarcament del producte: en el Sàhara Occidental a Dakhla, Aaiún i en menor mesura Bojador; i al Marroc, principalment Agadir. El port de desembarcament determina l’origen del producte que ha de quedar reflectit en l’etiqueta d’origen i que és important per determinar la traçabilitat del producte per l’empresa importadora i distribuïdora, i sobretot per la seguretat del consumidor final en termes de seguretat i salut.

Segons el dret internacional en general i les sentències del TJUE de 2016-18, el govern del Marroc no té sobirania sobre els recursos naturals del Sàhara Occidental, incloent-hi el peix, i, per tant, les activitats econòmiques amb aquests recursos són il·lícites a condició que no incloguin el consentiment explícit i clar per part del poble sahrauí representat pel Frente Polisario. El Polisario i el poble sahrauí no han donat el seu consentiment per aquestes i altres activitats econòmiques al seu territori.

Les empreses espanyoles com Viveros Merimar, subsidiària d’Angulas Aguinaga, que importen el pop i altres productes del mar, a través d’empreses marroquines o la captura directa en el Sàhara Occidental, estan participant de forma indirecta d’aquestes activitats il·lícites, contribuint al desenvolupament de l’ocupació i obstaculitzant el procés de pau i resolució de conflicte en el Sàhara Occidental.

En aquest sentit, és important destacar que la indústria del sector pesquer marroquí i internacional al Sàhara Occidental està suposant la construcció d’infraestructures industrials, però també la proliferació d’assentaments de colons en territoris ocupats a través d’estratègies d’annexió territorial i de transferència de població de la potència ocupant (Consultar Plan Halietus). El Frente Polisario no ha participat en els Acords de pesca UE-Marroc, fet que ha suposat grans tensions en la seu de la UE, ja que aquesta institució supranacional i les seves institucions no poden contradir el dret internacional.

Font

(1) http://www.odhe.cat/es/informe-els-tenta...

(2) http://www.odhe.cat/viveros-merimar-s-l/...

Normativa vulnerada

  • Regulacions de La Haia 1907 (RH art. 42-56), la Quarta Convenció de Ginebra de 1949 (CG art. 27-34 y 47-78), algunes disposicions del Protocol Addicional I de 1977 i normes consuetudinàries del Dret Internacional Humanitari que prohibeixen el saqueig i espoli de recursos naturals, annexió territorial del territori ocupat i transferència de població de la potència ocupant al territori ocupat. Així com estableix responsabilitats a la potència ocupant sobre la protecció dels drets i l’entorn de les comunitats autòctones ocupades (CG art. 8 y 47).
  • Dictamen Hans Corell, exsubsecretari general per Assumptes Legals i Conseller Legal de les Nacions Unides, sobre la manca de consentiment lliure i explícit per part del poble sahrauí, sobirà del seu territori i dels recursos naturals, a través dels seus representants legítims.
  • Diverses resolucions de Nacions Unides entre les quals destaca el dret a la sobirania sobre els recursos naturals de les poblacions autòctones a través de la Resolució 1803 (XVII), del 14 de desembre de 1962.
  • Sentències del Tribunal de Justícia Europeu de 2016 a 2018, on s’estableix que Marroc no té sobirania sobre el Sàhara Occidental ni mandat internacional per administrar el territori. Per tant, cap acord europeu pot ser subscrit amb Marroc si inclou el Sàhara Occidental, sense cap procés de consulta i consentiment explícit del seu poble.

Normativa vulnerada (Font)

(1) https://www.icrc.org/es/doc/resources/do...


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

A través de tercers

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

Viveros Merimar detalla en la seva web corporativa que el pop que ven té com a origen Dakhla, al “Marroc”. Aquesta empresa realitza la importació d’aquest producte a través d’empreses marroquines amb llicència del govern del Marroc per capturar aquesta espècie en les aigües del Sàhara Occidental, sota ocupació militar.

Per tant, aquí es produeix una doble responsabilitat de l’empresa: 1) complicitat en les activitats il·lícites de saqueig de recursos naturals, incloent-hi la obtenció de benefici amb recursos espoliats del poble sahrauí sense el seu consentiment; 2) Informació enganyosa i esbiaixada en la seva web, ja que Dakhla és part del Sàhara Occidental i no una regió marroquina. Mostrar el contrari contradiu el dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides, i deixa en indefensió al consumidor final en termes de traçabilitat del producte.

 

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Font)

(1) http://www.odhe.cat/es/informe-els-tenta...

(2) http://www.odhe.cat/viveros-merimar-s-l/...


L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

En la seva normativa nacional, el govern del Marroc no diferencia els seus territoris del Sàhara Occidental, fet que contradiu el dret internacional i les resolucions de Nacions Unides que determinen que el Sàhara Occidental és un Territori No Autònom pendent de descolonització. El regne de Marroc, com a potencia ocupant dels territoris sahrauís, promou des de 1976 un saqueig dels seus recursos naturals a través d’empreses públiques i privades marroquines, però també establint acords amb multinacionals de diversos sectors ara com infraestructures, fosfat, energies renovables i pesca, entre d’altres. Per tant, la seva responsabilitat per vulneracions de drets humans és directa.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Font)

(1) http://www.odhe.cat/es/informe-els-tenta...

(2) http://www.odhe.cat/viveros-merimar-s-l/...


Qué diu la política de RSC de l'empresa?

L’empresa matriu, Angulas Aguinaga, posseeix diverses certificacions entre les quals destaca ISO 22000, IFS i BRC Food. El sistema de gestió ISO 22000 està vinculat amb les cadenes alimentàries per tal de garantir la seguretat del consum final. Això no obstant, pel consumidor final suposa una informació enganyosa identificar que els productes de Viveros Merimar, subsidiaria d’Angulas Aguinaga, tenen origen en el Marroc, quan els caladors de pesca del pop són de les aigües adjacents a Dakhla, en el Sàhara Occidental.

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) https://www.angulas-aguinaga.es/valores/...


Resposta de l'empresa

No

Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

Els productes de Viveros Merimar estàn disponibles a més del 80% dels supermercats espanyols, hotels i paradors nacionals. A Catalunya, el pop sahrauí de Dakhla es pot trobar en els hotels NH, AC, HUSA, i en supermercats com a Carrefour i El Corte Inglés.

 

Estat actual del cas

En curs



X