Marco Aparicio Wilhelmi és doctor en Dret Públic per la UAB (2002) i professor agregat Serra Húnter de Dret constitucional a la UdG. Actualment és coordinador del Programa interuniversitari de doctorat en Dret, Economia i Empresa (UdG). És director de la Càtedra Internacional UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible (UdG). És president de l’Observatori DESC i membre de la Junta de la ICIP.
Hi ha una consciència col·lectiva de l’esgotament dels marcs voluntaris referent a empreses i Drets Humans, i això s’ha vist en diferents entorns com a Nacions Unides, en el marc estatal o subestatal.
Existeix una immensa asimetria que s’ha de combatre, i també és tasca subestatal.
Els Principis Rectors, de caràcter voluntari, tenim el Tractat de Nacions Unides, amb 8 rondes de discussió en NNUU i importants avanços com la Llei de Modern Slavery Act, on hi ha una clausula que obliga a ser transparent en la cadena de subministrament, la Llei francesa sobre el Deure de Vigilància, una iniciativa suïssa molt interessant sobre negocis responsables, la llei de Transparència de Noruega de 2021 o la llei alemanya de transparència en cadenes de subministrament. És important sumar-nos a aquest context.
En l’Estat Espanyol hi ha un esborrany de Llei Estatal, així com precedents com la 26/1007 de Responsabilitat Ambiental.
No sabem quin serà el recorregut del Tractat de Nacions Unides, tampoc sabem a nivell estatal quins passos es podran donar, però sí que podem donar progressió a la llei Catalana.
Sabem que el nombre d’empreses que poden quedar afectades per la Llei catalana d’Empresa i Drets Humans és un número reduït. No afectaria centralment tirar endavant iniciatives pioneres al nostre país.
La Llei del Centre Català d’Empresa i DDHH és una llei previnguda amb algunes de les seves previsions, però és una proposta d’avantguarda, perquè és una eina de participació públic social i autònoma, que assegura la participació d’entitats socials. Permet realitzar recerques que permeten sanejar la manera que la Generalitat realitza l’acompanyament a les empreses.
És una llei necessària per coherència. No hi ha un altre tipus de duplicació de funcions amb altres iniciatives que estan en marxa, sinó que podria establir altres vies de col·laboració amb altres nivells de competències.
Finalment, és una llei que gaudeix d’un ampli consens social.
És important que el centre pugui rebre incorporacions del sector empresarial, però un centre que té com a competències la supervisió i el seguiment de possibles denúncies, pot generar un conflicte d’interessos. Per tant, aquestes empreses no haurien de formar part del nucli de decisions.
MARCO APARICIo
La proposta de la llei és humil i precabuda quant a la seva capacitat sancionadora, però té la capacitat de fer pedagogia.
marco aparicio