Adoración Guamán és professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València, i porta més d’una dècada dedicant-se a l’estudi de vulneracions de DH per part d’empreses transnacionals. Ha estat assessora del govern de l’Equador per al Binding Treaty i és una de les juristes que ha redactat l’avantprojecte de Llei Espanyola de Diligència Deguda empresarial (en aquests moments, en esborrany).
Per a Guamán, el text del Centre d’Empresa i DH està correctament enfocat. Té en compte el problema fonamental, que és que existeix un augment constant de violacions de DH per part de les empreses transnacionals.
El problema de les violacions dels Drets Humans i els danys al medi ambient es deriva de les cadenes de valor que concentren una proporció cada vegada major del comerç mundial. Aclareix que no estem parlant de les PIMES o empreses que no tenen cadena de subministrament, sinó de l’acció de les transnacionals, que són les que articulen la seva acció a través d’aquestes cadenes de valor.
Davant aquest problema, el dret internacional no ofereix un marc jurídic per a obligar les transnacionals a respectar els Drets Humans i respectar l’ambient i, com a conseqüència, es produeix una situació d’impunitat i indefensió. L’única experiència actualment en embrió per a superar aquest “angle mort del Dret Internacional” és el Binding Treaty (Tractat Vinculant), que neix de les mancances dels Principis Rectors, reconegudes pel mateix grup que els va crear. Els principis rectors no són hard law.
L’entorn estatal està solucionant aquest buit a través de la Diligència Deguda. La norma de Diligència Deguda, l’exemple de la qual és la llei francesa, estableix mitjans i un camí entre l’establiment de responsabilitats a les empreses pels actes comesos en l’exterior i la mera voluntarietat, com la RSC.
Totes les normes de Deguda Diligència vigents – excepte la Noruega- es dirigeixen a les grans empreses, no a les PIMES. Atès que els problemes que intenten combatre són els derivats de la transnacionalització, i les PIMES no tenen cadena de valor.
En l’àmbit europeu tenim l’experiència de la Directiva Europea, però aquesta no està orientada a la protecció de Drets Humansi s’aplica a empreses molt grans.
Per a Guamán, el Centre Català d’Empresa i Drets Humans és una iniciativa d’avantguarda en la protecció al medi ambient i els Drets Humans, no existeix una cosa similar en l’àmbit comparat, i alhora és perfectament compatible amb l’avantprojecte de la Llei estatal de Diligència Deguda. El Parlament de Catalunya ha detectat molt bé els problemes. Guamán recomana millores en els articles 2 i 3 per a ampliar l’abast a les cadenes i incloure els danys mediambientals, entre altres modificacions tècniques.
El Centre Català d’Empresa i Drets Humansfuncionaria a manera de think tank que podria impulsar normatives i bones pràctiques, dona l’oportunitat de notificar a les empreses que ho fan malament, prevenir i establir sancions -si així ho acaba establint el text-.
“Les empreses no tenen dret de participació política, per tant, no és necessari introduir a les empreses en el Centre Català d’Empresa i Drets Humans”.
Adoración Guamán
“El Centre Català d’Empresa i Drets Humansés una iniciativa que beneficia a les empreses amb seu a Catalunya i que ja compleixen en el respecte als Drets Humansi el medi ambient”.
Adoración Guamán