A través d’una performance al carrer, el Grup d’Empresa i Drets Humans de la Fede.cat exigim als diputats i diputades que es posin a treballar per avançar en la llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. L’acció coincideix amb l’aniversari del registre de la llei per a la creació del Centre al Parlament de Catalunya.
.
Avui dimarts 5 de juliol fa un any que el Grup català d’Empresa i Drets Humans — format per entitats de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia — vam registrar al Parlament de Catalunya la proposta de Llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Aquesta llei s’ha registrat ja dues vegades, una primera el 2020 -el canvi de legislatura va obligar a tornar a registrar la Llei- i una segona el 5 de juliol de 2021.
Amb una acció performativa sorpresa davant del Parlament diverses entitats impulsores de la proposta, amb la presència dels sindicats majoritaris (CCOO, UGT i la Intersindical), hem denunciat l’estratègia de dilació per part dels grups parlamentaris per alentir la iniciativa. “Amb aquesta acció volem denunciar que no hi ha voluntat política per crear el Centre Català d’Empresa i Drets Humans. La dilatació del procés només demostra la doble moral política: amb el discurs es reivindiquen els drets humans, però a la pràctica manquen mesures fermes per defensar-los”, diu Núria Carulla, portaveu del grup i copresidenta de Lafede.cat, i afegeix: “si volem que Catalunya sigui pionera en la defensa dels drets humans, ens cal aquest Centre. Se’ns ha dit que la setmana que ve engegarà el procés: esperem que sigui així. Les més de 8.000 entitats socials, sindicats i cooperatives estem vigilants perquè els i les diputades es posin a treballar”.
Les entitats hem realitzat una acció durant la qual hem portat un pastís gegant amb una espelma i hem mostrat cartells de denúncia a so de marxa fúnebre per visibilitzar que ja ha passat un any, però que les reivindicacions continuen sent les mateixes. Una reivindicació que neix fa set anys Des de 2015, la societat civil catalana treballa constant i incansablement per impulsar la creació d’un Centre Català d’Empresa i Drets Humans, amb l’objectiu de vetllar perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits. La proposta té l’ànim d’avançar cap a la regulació del sector empresarial pel respecte dels drets humans i del medi ambient. El volum d’aquest sector empresarial és considerable, tenint en compte que almenys 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.
Aquest Centre serà un organisme públic i independent i servirà per avaluar l’impacte exterior de les operacions de les empreses transnacionals amb seu a Catalunya i/o que tenen inversions i activitats a Catalunya. Per a dur a terme aquesta tasca el Centre tindrà la capacitat d’investigar i donar seguiment a queixes sobre possibles vulneracions de drets humans formulades per comunitats directament afectades o bé per part d’entitats o organitzacions socials. A més, també disposaria de capacitat sancionadora cap a les empreses quan aquestes no ofereixin la informació que se’ls hi demana.
El grup impulsor d’aquesta proposta legislativa és el Grup català d’Empresa i Drets humans, que formem Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global, i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats del tercer sector. La proposta va rebre el suport de fins a 8.000 entitats de la societat civil en el moment de formalitzar-se el registre de la llei en el Parlament de Catalunya. La llei compta amb un ampli suport: més de 8.000 entitats socials, organitzacions, sindicats i cooperatives de treball s’han sumat a la iniciativa.
Les entitats impulsores busquen recollir més suports a la iniciativa i és per això que s’ha habilitat una recollida de signatures de suport al manifest per a la creació del Centre a través de la web alertaDH.org. En aquest web, s’hi poden trobar 14 casos documentatsd’empreses catalanes que vulneren els drets humans arreu del món, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.
El 10 de febrer, el ple del Parlament va acceptar-la a tràmit i des de llavors és en la Comissió d’Afers ’Exteriors, transparència i cooperació (CAETC), presidida per Junts per Catalunya, en qui recau la gestió de la iniciativa. El president de la Comissió, Francesc de Dalmases, ha de convocar als ponents per acordar la presidència la ponència de la llei per a posar-se a treballar.
El que ja se sap és que hi haurà més de 50 ponències que compareixeran per exposar la seva visió sobre la proposta de llei. En aquest context, si la comissió no agilitza la nominació de la ponència, i estableix un calendari de compareixences molt dilatat en el temps, com sembla ser, s’endarrerirà la tramitació de la llei fins a finals de 2023. Per això les entitats han volgut denunciar que aquests gestos són senyals de la manca de voluntat política per assegurar que les empreses catalanes respectin els drets humans i ambientals amb la seva acció exterior.
En el cas d’aprovar-se, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels drets humans en l’àmbit internacional, situant-se en la mateixa línia de treball de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. en l’àmbit internacional, situant-se en la mateixa línia de treball de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals.