El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 investigarà aquelles empreses que publicitin a Espanya béns o serveis procedents dels territoris palestins ocupats per l’Estat d’Israel. La iniciativa, avancen des del departament que dirigeix Pablo Bustinduy, s’emmarca en el reial decret aprovat la setmana passada pel Govern de coalició, que declara il·lícita la publicitat tant de productes originaris d’assentaments israelians il·legals com dels serveis prestats en aquests. El reial decret, publicat el 23 de setembre al Butlletí Oficial de l’Estat, considera aquesta pràctica com a publicitat il·lícita, prohibeix a més la importació de productes procedents d’aquests assentaments, veta les transferències de material de defensa o de doble ús a Israel i obliga a especificar el codi postal d’origen en les mercaderies israelianes per garantir la traçabilitat de la seva procedència.
La Direcció General de Consum serà l’encarregada d’investigar si existeixen empreses que, aprofitant l’ocupació, han dut a terme activitats de comercialització a Espanya. El ministre Bustinduy ja havia avançat al juliol, durant la presentació de l’acte Aliances i accions davant el genocidi a Palestina, que el seu departament posaria “tots els recursos que siguin necessaris” per assegurar que cap companyia que operi a Espanya tingui els seus comptes de resultats “tacats amb la sang del poble palestí”.
Des del departament que dirigeix Bustinduy es considera que mantenir aquesta oferta de serveis al mercat espanyol “contribueix a perpetuar els esforços colonials d’Israel als territoris palestins i el genocidi comès a la Franja de Gaza, la qual cosa constitueix una activitat il·lícita segons el dret internacional”, expliquen al ministeri.
Consum, per tant, investigarà les empreses que s’estarien aprofitant d’aquesta ocupació. Per fer-ho, es nodrirà de la informació disponible a l’informe publicat al juliol per Francesca Albanese, relatora especial de l’ONU, titulat De l’economia de l’ocupació a l’economia del genocidi. En aquell document, la representant de Nacions Unides per als territoris palestins ocupats assenyalava amb noms i cognoms diverses companyies que s’estarien beneficiant econòmicament de l’ocupació d’aquests territoris.
La relatora hi incloïa, entre d’altres, l’empresa espanyola Construcciones Auxiliares de Ferrocarriles (CAF), a la qual acusava de participar en l’ampliació del Tren Lleuger de Jerusalem, amb noves línies i estacions que connecten colònies il·legals amb Jerusalem Occidental, la part de la ciutat reconeguda internacionalment com a israeliana. Mentre altres companyies s’havien retirat per la pressió internacional, CAF va continuar vinculada al projecte.
L’informe també denunciava que més de 371 colònies i assentaments il·legals han estat aixecats amb excavadores i maquinària pesada d’empreses com Caterpillar (EUA), Hyundai (Corea del Sud) i Volvo (Suècia), utilitzades també per enderrocar els habitatges dels palestins en aquests mateixos territoris. Hanson, la filial israeliana de l’alemanya Heidelberg, hauria subministrat milions de tones de pedra per construir cases per als colons.
El document subratllava la col·laboració d’entitats nord-americanes com el Massachusetts Institute of Technology (MIT) per dotar els drons israelians de la capacitat d’atacar en eixam, d’IBM per crear una base de dades biomètriques de la població palestina, i de Palantir per aplicar intel·ligència artificial als bombardejos sobre Gaza mitjançant programes de selecció d’objectius com Lavender. També es mencionava Microsoft i Alphabet en la part tecnològica i, en la financera, entitats com BNP Paribas i Barclays, juntament amb Blackrock, Vanguard i PIMCO, filial d’Allianz, en l’apartat dels fons d’inversió i de pensions.
El Ministeri de Consum recorda que iniciatives similars ja estan en marxa en altres veïns europeus, com als Països Baixos, on la fiscalia ha obert investigacions per presumpte blanqueig de capitals vinculat a aquestes activitats. L’objectiu, expliquen des del ministeri, és avançar per garantir que “qualsevol empresa amb activitat a Espanya abandoni tota operació vinculada a l’ocupació israeliana, ja sigui directa o indirectament”.
La iniciativa de Consum coincideix amb la publicació, aquesta vegada la setmana passada, d’un nou informe per part de l’ONU que assenyala 158 empreses que desenvolupen activitats a la Cisjordània ocupada per Israel. D’aquestes, 138 són israelianes i 20 són estrangeres, repartides entre 10 països. Espanya hi figura com el segon país no israelià amb més presència a la llista, amb quatre companyies: d’una banda hi ha l’enginyeria Ineco, depenent del Ministeri de Transports, i ACS, el gegant de les infraestructures. Totes dues han rebutjat les acusacions. D’altra banda hi ha la firma de muntatge industrial SEMI (filial d’ACS fins al 2021) i, novament, la basca CAF.
La notícia en altres mitjans: