Justino Piaguage: “Les empreses destrossen el nostre territori i marxen sense assumir cap responsabilitat”

Justino Piaguage és president de la Nacionalitat Originària Siekopa’ai a l’Equador i una de les veus més reconegudes en la defensa del territori del seu poble davant l’acció de les empreses transnacionals. Va ser anteriorment a Barcelona per denunciar l’explotació i la contaminació de l’empresa Chevron-Texaco i l’abril d’aquest any ha tornat en el marc del projecte Ciutats defensores dels Drets Humans. L’Eix d´Empresa i Drets humans de Lafede.cat s’ha pogut reunir amb ell, que ha expressat el seu suport al Centre Català d’Empresa i Drets Humans.

La desforestació, la caça, la pesca il·legals, l’activitat petrolera i minera, així com els monocultius a la zona són les principals amenaces de les empreses transnacionals al territori del poble Siekopa’ai, una nació originària de la selva Amazònica que es troba en un territori entre l’Equador i Perú, entre els rius Putumayo, Aguarico i Napo. Justino Piaguage és un dels primers demandants en el cas internacional contra Chevron-Texaco al Tribunal Permanent d’Arbitratge de l’Haia i és un dels representants de la Unió d’Afectats per Chevron-Texaco.

Reprenguem el punt del 2018. En aquell moment el Tribunal Constitucional d’Equador us va donar la raó sobre el cas de Texaco i una compensació de la qual no vau veure ni un dòlar. Al final, l’empresa va anar al Tribunal d’arbitratge de l’Haia i els va donar la raó. Des d’aquell moment, què ha passat amb el cas Chevron – Texaco i en quin punt està ara?

El nostre cas és per justícia ambiental, social i cultural, i no té res a veure amb els problemes comercials que ha tingut l’estat amb Chevron, encara que l’estat ens intenti vincular. Chevron ha demandat l’estat per temes d’acords comercials, i el seu objectiu principal ha estat anul·lar el cas Chevron amb les comunitats indígenes perquè no puguem cobrar la indemnització a nivell internacional. Això ho ha aconseguit a través de la sentència del Tribunal de l’Haia, que fa que no es pugui executar tota la sentència de l’Equador. Ara no tenim cap altra instància on poder anar.

A més, l’empresa ha demanat que l’estat equatorià els indemnitzi suposadament per tots els danys causats a la imatge de Chevron. Això semblava un judici a l’estat, però realment ho han fet pensant en nosaltres. No obstant això, a nosaltres l’estat mai no ens ha trucat ni convocat per enfrontar-nos judicialment a la demanda de Chevron. Sembla que l’estat i l’empresa s’han unit per confabular amb el nostre cas aconseguint que la demanda surti en contra nostra.

I quins passos esteu fent ara?

A finals de març vam presentar el cas a la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) perquè des d’allà es pronunciïn. En primer lloc, sobre la inconstitucionalitat, ja que no poden demanar que s’esborri la sentència. I en segon lloc, perquè emeti mesures cautelars perquè nosaltres puguem cobrar les indemnitzacions a altres països.

Per tant, Chevron queda absolt dels danys causats perquè no es pot executar la sentència de l’estat. Vosaltres només esteu buscant que l’estat us compensi d’alguna manera?

Nosaltres no hem demanat Chevron, sinó a l’estat equatorià que no ha sabut defensar la seva gent que s’està morint. Hem demostrat científicament com les poblacions que són a prop d’aquests pous de petroli soterrats es continuen morint. Creiem que la Cort es pronunciarà perquè pensem que ha de defensar els drets humans i, per tant, ha d’exigir a l’estat equatorià que assumeixi aquesta responsabilitat.

Però continuarem lluitant i lluitant perquè entre les mesures cautelars que hem demanat a la CIDH, ens permeti cobrar Chevron a qualsevol país.

Quan vas venir l’altra vegada, ens explicaves tots els danys mediambientals causats per l’extracció de petroli, de contaminació de les aigües subterrànies, etc. Com està el territori ara mateix?

Ara mateix el territori continua sagnant. Fa un temps es va fer un estudi sobre quanta gent està morint per càncer, i són les persones que viuen al costat dels pous de petroli enterrats allà. Sobretot les dones: el 87% de persones malaltes de càncer són dones. Tot i això, el més admirable és que són aquelles dones que tenen càncer les que es resisteixen molt més. Els homes, encara que són un percentatge més baix, moren més ràpid que les dones.

I teniu detectat per què afecta més les dones que els homes?

Sí, per l’ús de l’aigua. Principalment pel treball domèstic. Elles treballen a casa seva, que són a prop dels pous de petroli on hi ha molta contaminació. Per tant, elles estan en contacte permanent amb aigua contaminada, mentre que els homes van a altres territoris a treballar.

Parlem del cas Chevron-Texaco que ara ja no està operant al país, però imagino que l’activitat de les empreses transnacionals pel que fa a l’extracció dels recursos naturals, o fins i tot els cultius extensius, continua a l’Equador i això us està afectant.

Òbviament sí. Quan parlem de territori parlem de la nostra vida, dels nostres drets humans fonamentals. Ja no és només l’activitat petrolera o la minera la que afecta els nostres territoris, sinó també altres activitats, com ara el cas del monocultiu del palma. Nosaltres som veïns d’aquesta activitat, que elimina la biodiversitat.

Com afecten aquestes economies del monocultiu a la vostra cultura i al vostre territori, així com la mineria o altres activitats econòmiques que disten de la vostra manera de viure?

El primer impacte és la contaminació dels rius. Per exemple, per fer l’oli de palma, fan una cocció en grans tancs d’on extreuen l’oli i el separen de l’aigua contaminada que emmagatzemen en piscines enormes. A l’Amazònia sempre plou, i el que nosaltres imaginem és que quan es desborden les piscines descarreguen aquesta aigua als rius. Els que han estudiat el cas diuen que aquesta aigua contaminada deixa sense oxigen el riu, i així es moren els peixos.

Un altre problema són les noves carreteres que ara arriben fins a la selva. Això fa que els mateixos treballadors de l’empresa vagin de cacera.

I com lluiteu davant de les pràctiques de les empreses transnacionals?

A la cacera, per exemple, l’hem fet front amb l’ajuda dels nostres joves a través de la tecnologia, fent monitoratge territorial amb drons i càmeres per veure per on són les amenaces.

A més, impulsem l’autodeterminació: el dret a l’autonomia i la governança pròpia. I veiem que és necessària l’educació: la pròpia, on puguem asseure bé les arrels i així tenir consciència social, cultural i espiritual; la dels pobles veïns; i la de la comunitat occidental que hi és i que encara pensa que la selva és inhòspita i salvatge, quan és al contrari. Els salvatges som nosaltres que som els qui anem allà i volem destruir-ho tot.

D’altra banda, fem valer la nostra constitució, que gràcies a la lluita dels pobles originaris, la naturalesa ha estat considerada com a subjecte de dret, i això implica la consulta prèvia i el consentiment. Nosaltres defensem que davant de qualsevol projecte cal tenir el consentiment dels pobles indígenes. Per exemple, gràcies a l’aixecament indígena s’han aconseguit cancel·lar dos decrets del Govern que pretenien duplicar l’explotació petrolera i la mineria al país. Es volia donar concessions a empreses sobre l’explotació de 22.000 hectàrees a les capçaleres de l’Aguarico, un riu al llarg del qual vivim milers de pobles indígenes. Nosaltres hem plantejat una acció de protecció i hem aconseguit que la concessió sigui considerada inconstitucional.

Davant de tota aquesta activitat de les empreses transnacionals que operen al vostre territori, quina és la situació de les defensores i els defensors de drets humans del territori?

Crec que avui l’Equador s’ha tornat un escenari força complicat. Fa poc van assassinar un líder indígena a Cofán, que defensava el seu territori davant les amenaces d’extracció de petroli. El van assassinar per callar-li la veu, però vam aixecar milers de veus. La situació és amenaçant. Crec que el Govern té la responsabilitat de respondre davant d’aquestes barbaritats i atrocitats que cometen contra els pobles originaris. No podem viure a la seva ombra, nosaltres només volem buscar un ambient de pau i tranquil·litat, viure com ho van fer els nostres avis.

I com veus iniciatives com la del Centre Català d’Empresa i Drets Humans que s’està impulsant aquí a Catalunya, en relació amb la vostra experiència i els vostres casos de lluita?

El que passa a la conca amazònica és que les empreses transnacionals vénen i pensen que els pobles indígenes són un punt neutre o negatiu per al desenvolupament, aleshores el que han fet és destrossar el territori i marxar sense assumir cap responsabilitat, ni portar cap benefici per a la nostra gent. Nosaltres estem reclamant que, quan acceptem que vinguin als nostres territoris, ho facin amb responsabilitat.

Per això veig amb molt bons ulls el Centre Català, ja que pot ser el punt que promogui que totes les empreses que operin a altres països prenguin responsabilitat pels seus actes: fer bé les coses. Nosaltres, com a pobles originaris, aplaudim aquesta iniciativa i n’estarem pendents perquè es prengui molt seriosament. Tant de bo també des de les Nacions Unides.