La base de dades de Nacions Unides d’empreses còmplices amb els assentaments israelians en el Territori Ocupat de Palestina

Al febrer de 2020, l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH) va publicar una Base de dades amb 112 empreses amb activitats econòmiques en els assentaments il·legals d’Israel en el Territori Ocupat Palestí (ToP), incloent-hi Jerusalem Est i els Alts del Golán Sirians. Aquesta llista d’empreses va emanar de la resolució 31/36 de 2016 que incloïa explícitament la seva actualització anual.

La publicació de la Base de dades es va realitzar amb 4 anys de retard des de l’adopció del mandat, una demora que va ser justificada per motius tècnics, pel llavors representant del ACNUDH Zeid Ra’ad al-Hussein. No obstant això, els retards en la finalització del llistat d’empreses van respondre més a intensos processos de negociació i pressions polítiques de les empreses i els Estats d’origen d’aquestes.

A pesar que el Dret Internacional Humanitari (DIH) prohibeix categòricament el saqueig dels recursos naturals per la potència ocupant, Israel no ha cessat d’expandir els assentaments il·legals, i les zones industrials annexes, en el ToP. Durant els quatre anys de retard en la publicació de la base de dades, el desenvolupament dels assentaments il·legals en els ToP va augmentar, produint-se la connexió dels grans blocs de Ma’ale Adumim, Givat Ze’ev, Beitar Illit, Efrat, i Etzion amb la ciutat de Jerusalem, tots ells amb àmplies activitats econòmiques.

Com ha reiterat el Consell de Drets Humans en les resolucions que han contribuït al desenvolupament de la Base de dades, els assentaments israelians obstaculitzen un procés de pau justa, duradora i comprehensiva basada en la solució dels dos Estats. Per tant, les activitats de les empreses israelianes i estrangeres que faciliten, mantenen i sustenten els assentaments, contribueixen a la longevitat del conflicte i vulneren el dret alienable del poble palestí al seu acte-determinació i l’accés als seus recursos naturals.

Els Estats, incloent-hi Israel, estan obligats a respectar les disposicions establertes pel DIH, i establir mesures perquè els seus nacionals no vulnerin la norma internacional, incloent-hi les empreses sota la seva jurisdicció. Així mateix, a causa de les condicions inherents d’un context d’alt risc, com una ocupació militar, les empreses tens responsabilitats especials descrites en els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de Nacions Unides (PRNU), per a evitar que les seves operacions afectin, directament o indirectament, els drets humans de les comunitats locals.

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània ha publicat un informe de Felipe Daza que pretén analitzar l’estat actual de l’instrument de la base de dades amb l’objectiu d’avançar en el seu desenvolupament, actualització i implementació a nivell internacional i nacional.

• Panoràmica dels antecedents i característiques de l’instrument, incloent-hi les interferències polítiques que van determinar el resultat de la primera publicació. També es defineixen els àmbits d’aplicació de la Base de dades amb referències a les interseccions amb altres instruments com els PRNU.
• Els límits de l’instrument i els impactes aconseguits fins al moment.
• Estratègies per a la incidència política i recomanacions per a l’ús i desenvolupament de la Base de dades dirigides a les agències rellevants de Nacions Unides, institucions públiques, empreses i organitzacions de la societat civil.

L’elaboració de l’estudi ha inclòs una revisió de les resolucions aplicables i comunicacions del Consell de Drets, ACNUDH i altres agències de Nacions Unides, així com altres publicacions relacionades amb la Base de dades i informes d’empreses i sectors industrials vinculats de manera directa o indirecta amb aquesta. Així mateix, durant el procés de recerca s’han realitzat entrevistes a representants d’organitzacions de la societat civil palestina i internacional, així com missions diplomàtiques a Ginebra.