L’Ajuntament de Barcelona exclou de la contractació pública les empreses que figuren a la Base de Dades de Nacions Unides

El passat 30 de maig de 2025, l’Ajuntament de Barcelona va prendre la decisió d’excloure de la contractació pública les empreses incloses a la Base de Dades de les Nacions Unides per la seva participació en activitats econòmiques als assentaments israelians il·legals al Territori Ocupat de Palestina (ToP). Reproduïm el comunicat de l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), que celebra aquesta decisió i insta la Generalitat i l’Estat espanyol a sumar-se a aquesta iniciativa de coherència i respecte als drets humans. L’ODHE fa també una crida a les institucions perquè excloguin de la contractació pública més empreses que, tot i vulnerar de manera reiterada els drets humans a Palestina, no figuren actualment a la Base de Dades de les Nacions Unides.

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE) —observatori impulsat per SUDS i NOVACT— celebrem la decisió adoptada per l’Ajuntament de Barcelona, el passat 30 de maig, d’excloure dels seus processos de contractació pública aquelles empreses que figuren a la Base de Dades de les Nacions Unides per participar en activitats econòmiques als assentaments il·legals israelians als Territori Ocupat de Palestina (ToP). Una resolució imprescindible per complir amb el deure de coherència de les institucions públiques amb els principis de justícia global i el respecte al Dret Internacional Humanitari. En concret, una decisió que alinea les polítiques de contractació pública amb els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans de les Nacions Unides (PRNU), així com amb el mandat del Consell de Drets Humans que insta els Estats a prendre mesures per evitar qualsevol vincle institucional, comercial o financer amb actors empresarials que vulnerin els drets humans.

La Base de Dades publicada per l’ACNUDH el 2020 identifica empreses involucrades en la construcció, manteniment i expansió dels assentaments il·legals, així com en l’explotació de recursos naturals del poble palestí. Aquestes activitats, prohibides pel Dret Internacional, minven el dret a l’autodeterminació del poble palestí i perpetuen un règim de despossessió i apartheid.

La decisió de l’Ajuntament de Barcelona, adoptada en el marc d’una moció promoguda per grups municipals, fa anys que és impulsada per la societat civil. El nostre informe “La Base de Dades de Nacions Unides d’empreses còmplices amb els assentaments israelians al Territori Ocupat de Palestina. Impacte, limitacions i oportunitats per a l’ús i el desenvolupament de l’instrument”, publicat l’any 2022, feia una petició explícita a les institucions perquè excloguessin de la seva contractació pública les empreses citades a la Base de Dades i assumissin així el principi de no col·laboració amb vulneracions greus del dret internacional.

Esperem que aquestes polítiques de contractació s’apliquin també a altres entitats públiques on l’Ajuntament té participació. Un exemple n’és la contractació d’Alstom —multinacional francesa involucrada directament en la construcció i funcionament del Tren Lleuger de Jerusalem, així com en projectes d’energia solar en territoris ocupats— per part de l’ATM, en ple genocidi, com ja vam denunciar.

La decisió de l’Ajuntament de Barcelona contribueix a trencar el cicle d’impunitat que ha afavorit durant dècades empreses que s’enriqueixen amb l’ocupació, i demostra que és possible implementar polítiques públiques coherents amb els drets humans, que la contractació pública pot ser una eina per a la justícia global, i que el poder local té un paper clau en la rendició de comptes davant les vulneracions del dret internacional.

És una mesura imprescindible, però que arriba tard i és insuficient. Fa dècades que aquestes empreses operen de forma il·legal en terra ocupada Palestina. És responsabilitat de totes les administracions públiques de no contractar a empreses que vulneren els drets humans de manera flagrant. D’altra banda, tot i que aquesta base de dades és un primer pas, hi ha moltes empreses que treballen en territori ocupat i que tot i que la seva presència i operació allà està altament documentada, com per exemple l’empresa CAF, no surten a la Base de Dades. Cal que l’Ajuntament de Barcelona segueixi buscant maneres per no destinar diners públics a cap empresa que es lucra de treballar en territori ocupat.

Instem a  altres administracions públiques —l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya i les administracions locals— a seguir aquest camí: revisar els seus contractes, aplicar clàusules d’exclusió i contribuir a l’actualització i ús efectiu de la Base de Dades de Nacions Unides com a eina de prevenció, transparència i reparació.

Reiterem que aquesta mesura no hauria estat possible sense l’enorme esforç d’investigació, sensibilització i incidència que, des de fa anys, duen a terme entitats i col·lectius de la societat civil. En concret, grups com el Grup de Contractació Pública Socialment Responsable o el conjunt d’entitats que fa anys que impulsen el Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Lamentem que les institucions no hagin actuat fins a arribar a la situació tant extrema i greu de genocidi contra el poble palestí, quan l’adopció d’aquestes eines és de compliment obligatori.