Una coalició d’organitzacions liderada per SUDS, NOVACT i el Comitè de Solidaritat amb la Causa Àrab —amb el suport de SOMO i Al-Haq— ha presentat una querella als Jutjats d’Instrucció de Madrid, Espanya, contra eDreams ODIGEO, S.A.. La querella demana que la multinacional de viatges en línia sigui investigada per presumptament promoure i facilitar reserves turístiques als assentaments israelians il·legals situats al Territori Palestí Ocupat (TPO) i al Golan sirià ocupat, i de lucrar-se amb aquesta activitat.
Presentada el 17 de febrer de 2026, la querella també fa referència a Booking.com B.V (Països Baixo) i Travelscape LLC (filial d’Expedia Group Inc) com a presumptes col·laboradores. La querella sosté que presumptament utilitzava l’inventari d’hotels i la infraestructura de pagaments dels socis – incloent-hi anuncis dels assentament il·legals- mentre gestionava la marca i la relació amb els clients.
En aquest sentit, Maite Ramos de SUDS assegura que:
“La querella sosté que eDreams no és un actor neutral: en intermediar i monetitzar l’allotjament als assentaments, hauria contribuït i s’hauria suposadament beneficiat d’una cadena de negoci vinculada a crims internacionals.”
La querella es fonamenta en investigacions documentades i proves recollides entre setembre de 2024 i octubre de 2025 per SOMO i el Centre Guernica G37. La coalició va trobar almenys 43 anuncis d’allotjaments a hotels.edreams.com (que corresponien a propietats a la Cisjordània ocupada, inclòs Jerusalem Est, i el Golan sirià ocupat) i té proves de reserves realitzades, inclosos registres de pagaments i correus electrònics de confirmació.
Les organitzacions querellants indiquen, a més, que, després que eDreams declarès públicament que s’havia retirat del Territori Palestí Ocupat, el seguiment posterior va constatar l’existència d’anuncis d’allotjaments situats en assentaments i que es podien fer reserves en una altra pàgina web accommodation.edreams.es (operada per Travelscape LLC amb la marca d’eDreams). El setembre de 2025, hi van aparèixer, com a mínim, 35 anuncis en territori ocupat i, a l’octubre de 2025, les organitzacions van completar i pagar 4 reserves a través d’aquesta pàgina.
Segons Zainah El-Haroun d’Al-Haq:
“L’empresa ha reconegut que alguns anuncis van aparèixer al seu inventari malgrat els seus protocols establerts, demostrant que no hi ha un sistema fiable i sòlid per evitar que es publiquin anuncis relacionats amb els assentaments. A més, alguns anuncis únicament es van retirar després de la intervenció d’ONG i grups locals, fet que suggereix que les retirades han estat més reactives que sistemàtiques”.
Aquesta querella dona continuïtat a esforços previs perquè s’investiguin els fets. El juliol de 2025, les organitzacions van sol·licitar a la Fiscalia de Madrid que obrís una investigació, però la Fiscalia va declinar fer-ho, al entendre que no existia a Espanya ni a la Unió Europea una prohibició explícita de fer negocis amb assentaments il·legals.
Segons Saúl Castro, de Centro Guernica G37:
“La conducta que s’imputa a les empreses és sancionable d’acord amb la legislació espanyola. L’article 301 del Codi Penal espanyol criminalitza el blanqueig de capitals. L’article 611.5 tipifica com a delicte contra les persones i béns protegits en els conflictes armats el trasllat o assentament directe o indirecte de la població de la potència ocupant en territori ocupat. A més, l’article 614 estableix sancions per a altres violacions greus del dret internacional humanitari. Totes aquestes disposicions s’han de llegir, a més, a la llum de l’article 49 de la IV Convenció de Ginebra, que prohibeix a una potència ocupant traslladar part de la seva població civil al territori ocupat.”
La querella també fa referència a l’Opinió Consultiva del Tribunal Penal Internacional (19 de juliol de 2024) que sosté que els estats han d’adoptar mesures —i cooperar per posar fi— a les relacions comercials o d’inversió que contribueixin a mantenir la situació il·legal creada per la presència d’Israel als Territoris Palestins Ocupats. A més, també es basa en el Reial decret legislatiu 10/2025 que va aprovar el govern espanyol el 23 de setembre, que reforça el marc normatiu nacional en matèria de comerç i publicitat vinculada amb assentaments il·legals.
La societat civil està posant fi a la complicitat.
El recent informe “De l’economia d’ocupació a l’economia de genocidi” de la relatora especial de les Nacions Unides pel territori palestí ocupat, Francesca Albanese, ha advertit sobre el paper de les empreses de viatges en línia a l’hora de donar suport a les economies dels assentaments. Així mateix, algunes organitzacions de la societat civil com ara Who Profits, Amnistia Internacional i la coalició Don’t Buy into Occupation (DBIO), han documentat i denunciat les pràctiques d’eDreams. A més, l’empresa va aparèixer en la primera edició (2020) de la base de dades de les Nacions Unides d’empreses involucrades en certes activitats relacionades amb els assentaments israelians i seguia figurant-hi en la versió actualitzada del 2023.
Les organitzacions sostenen que l’anunci recent de l’empresa afirmant que ha deixat d’oferir allotjaments als assentaments és un pas endavant forçat per la pressió pública i per les accions d’incidència de la societat civil. Tanmateix, destaquen que eliminar els anuncis no esborra els anys de beneficis, així com tampoc repara els danys ni suposa cap garantia que no es repeteixin. Que la empresa hagi cessat, presumptament, les seves activitats, no eximeix que es dugui a terme una investigació penal ni l’obligació de solucions efectives i reparació, segons les organitzacions.
El 16 de gener de 2026, Booking.com va escriure a SOMO assegurant que la seva col·laboració amb eDreams havia finalitzat el setembre del 2025 i que ja no tenia “cap mena de relació tècnica o comercial amb eDreams”.
Segons Alys Samson de NOVACT:
“Si es confirma, suposaria una altra victòria de la societat civil que porta temps reclamant que eDreams tallés qualsevol lligam amb la ocupació israeliana. Ara eDreams ha de confirmar que ja no té cap vincle amb Booking.com i posar fi a la seva relació amb Expedia, mentre segueixi operant en territoris palestins i sirians ocupats. eDreams també ha d’aplicar les salvaguardes adequades per evitar que es tornin a publicar aquest tipus d’anuncis en contextos de risc elevat, emetre una disculpa pública, revelar quins van ser els anuncis anteriors en territoris ocupats i comprometre’s amb les comunitats palestines i sirianes afectades per trobar formes adequades de reparació. De fet, eDreams hauria d’abandonar Israel del tot, ja que és un règim d’apartheid, colonialista i genocida.”
Segons la coalició d’organitzacions, l’objectiu d’aquesta denúncia és buscar la rendició de comptes, de conformitat amb els estàndards dels drets humans internacionals, inclosa la transparència sobre l’abast de la seva activitat passada i uns mecanismes de diligència deguda robustos per evitar que es tornin a publicar propietats en contextos de risc elevat.
Aquest cas contra el blanqueig de capitals forma part d’una iniciativa més àmplia per evitar que les empreses de plataformes en línia facin negocis en assentaments israelians il·legals al territori palestí ocupat, que inclou accions en contra de Booking.com als Països Baixos, Airbnb a Irlanda i Booking.com i Airbnb a França.
Article: