Article de Alys Samson i Maite Ramos a Nació Digital
Moltes empreses multinacionals occidentals operen als països empobrits essent part activa de la violació dels drets humans i lucrant-se gràcies a això. Palestina és avui un dels casos més sagnants d’aquesta impunitat empresarial al món. Tal com va confirmar l’informe de la relatora de l’ONU, Francesca Albanese, l’any passat, el genocidi d’Israel ha estat “rendible” per a totes les empreses israelianes i internacionals que han brindat suport estructural al genocidi, l’ocupació, i l’apartheid i el colonialisme d’Israel.
L’informe d’Albanese confirma el que fa dècades que ens diuen les organitzacions palestines: empreses europees i nord-americanes sostenen l’estructura material i digital de l’ocupació militar d’Israel, i la destrucció sistemàtica de Palestina, des de fabricants d’armes fins a gegants tecnològics, bancs o constructores. Tot i les seves limitacions, la base de dades de Nacions Unides amb les empreses que operen en els assentaments il·legals en territori palestí ocupat, és una eina per identificar les complicitats i els comptes de resultats tacats de sang.
Aquesta setmana celebrem que la mobilització de la societat és útil i serveix: l’Audiència Nacional investiga als responsables de l’empresa Sidenor per complicitat en un delicte de lesa humanitat o genocidi, i el mateix Govern d’Israel i vuit empreses israelianes renuncien a aparèixer per l’Smart City Expo World Congress que se celebra la setmana vinent. D’una banda, el jutge Francisco de Jorge, gràcies a una denúncia presentada per la Comunitat Palestina de Catalunya, investigarà el president de Sidenor i dos directius per vendre acer a l’empresa Israel Military Industries, tot i saber que serviria per fabricar armament que s’utilitzaria a Gaza contra la població palestina. Cal celebrar també que empreses com Cogniteam, Drive Group i Tondo Smart hagin entès que no són benvingudes a Barcelona. Totes elles estan relacionades amb el sector de defensa israelià, amb el seu Ministeri de Defensa o operen amb altres empreses com Netivei, responsables de la confiscació de terres a Cisjordània, o Shikun & Binui, inclosa a la llista de Nacions Unides.
A Catalunya, durant molt de temps la competitivitat de les empreses s’ha prioritzat per sobre de qualsevol altra consideració. Tot i que massa tard, i insuficients, gràcies a la pressió social s’han començat a fer passes en la bona direcció. El maig passat la Generalitat va decidir tancar l’oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv i l’Ajuntament de Barcelona va trencar relacions amb Israel i va aprovar prohibir la contractació pública d’empreses incloses a la llista de Nacions Unides. El mes de juliol passat el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en el mateix sentit, i al setembre l’Ajuntament de Barcelona va aprovar també impedir la presència de l’Estat d’Israel i d’empreses israelianes d’armament a la Fira de Barcelona.
Sovint, però, aquestes declaracions institucionals no van acompanyades de mesures efectives de seguiment i sanció de les males pràctiques empresarials, i encara menys de garanties de reparació i no repetició: la Fira no ha vetat ningú, s’ha limitat a explicar a les empreses israelianes com és de fort el moviment propalestí a Barcelona, i que la seva presència podria comportar protestes i boicots.
La necessitat de disposar d’aquests mecanismes efectius és el que ens mou, des de fa ja una dècada, a donar suport al Tractat d’Empreses Transnacionals i Drets Humans que promou Nacions Unides, i a impulsar un Centre Català d’Empreses i Drets Humans, iniciativa que es discuteix en aquests moments al Parlament i que compta amb el suport de més de 8.000 entitats catalanes. Tant la Generalitat com l’Ajuntament impulsen programes d’ajut humanitari per a Palestina, però no podem oblidar que les obligacions de les administracions, segons el dret internacional, inclouen també prevenir i sancionar el genocidi i no assistir a l’ocupació il·legal d’Israel. Trump i Israel han deixat clar que volen seguir amb la colonització i ocupació de Palestina. Les institucions catalanes han d’assegurar no ser-ne part, és una obligació moral i legal, i el Centre Català d’Empresa i Drets Humans ajudarà el país a garantir-ho.
Llegeix l’article de Alys Samson i Maite Ramos a Nació Digital