Últims passos per al Centre d’Empresa i Drets Humans
El grup d’Empresa i Drets Humans compareix una vegada més al Parlament davant la proposta de llei per a la creació del Centre d’Empresa i Drets Humans. Manifesta la seva conformitat amb el text, però demana que s’incorporin una sèrie d’articles per donar més garanties i seguretat jurídica a totes les parts afectades. Entre aquests reclams hi ha la incorporació d’un procediment de presentació de queixes, un procediment sancionador quan la informació no es presenti o sigui insuficient i la definició de la governança.
Els representants del grup promotor del Centre d’Empresa i Drets Humans a les escales del Parlament.
És la tercera vegada que el grup d’Empresa i Drets Humans de Lafede compareix al Parlament per valorar la proposició de llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un òrgan que ha de vetllar perquè les empreses que operen a Catalunya no vulnerin els drets humans. Després de les anteriors compareixençes truncades per canvis de legislatura, el grup va comparèixer el passat dimarts 28 d’octubre, arran de l’admissió a tràmit de la proposta al juliol. Marta Ribera, d’Observatori DESCA, i Josep Babot, d’Enginyeria Sense Fronteres, han representat el grup promotor de la iniciativa, format per Lafede i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, i que compta amb el suport de més de 8.000 organitzacions de la societat civil.
Durant les intervencions, van expressar la seva conformitat amb el text registrat, que recull les demandes aportades anteriorment. Aquestes són que el Centre sigui independent, eficaç, accessible, compromès i valent, va recordar Babot davant dels representants dels grups parlamentaris.
La compareixença per la proposta de llei de creació del Centre d’Empresa i Drets Humans.
D’altra banda, Ribera va afegir que hi ha mancançes que caldria incorporar per tal de donar més garanties i seguretat jurídica a totes les parts afectades, tant del Nord com del Sud global. “Caldria legislar un procediment de presentació de queixes perquè sigui clar i segur per a tothom. Així mateix, creiem necessari establir un règim d’infraccions administratives, un procediment sancionador pels casos en què durant la presentació de queixes, o bé no es presenti la informació requerida, o aquesta sigui insuficient”, va afirmar.
També va afegir entre les demandes la necessitat d’explicitar les funcions i la composició del Consell Assessor d’Empresa i Drets Humans. “Demanem als grups parlamentaris que facin un esforç per trobar una composició equilibrada, de manera que estigui garantida la veu, en igualtat de condicions, de totes les parts, a fi que les persones proposades per a la Junta de Govern puguin garantir que el Centre desenvolupi totes les funcions que té assignades dins la llei”, apuntava.
Els grup parlamentaris van mostrar el seu interès per la iniciativa i esperen que s’aprovi en aquesta legislatura. Alberto Balsero, del PSC, va assenyalar que el Centre contempli també la funció de fomentar els drets humans dins el sector empresarial, així com que el text garanteixi un procediment de queixes i de sancions que no danyi la reputació empresarial.
Joan Canadell, de Junts per Catalunya, a més d’aquests dos punts, va mostrar la seva preocupació perquè l’actual text afecta totes les empreses que operen a Catalunya i va reivindicar un model de governança més simple en què el sector empresarial hi tingui veu. Per la seva banda, Míriam Casanova, del Partit Popular, va proposar que la iniciativa es porti a l’Estat. Des del grup dels Comuns, Susana Segovia, va celebrar l’evolució del text durant les tres compareixences, fruit del treball de recollir el que han aportat les compareixents en anteriors legislatures; i Anna Balsera (ERC) va cloure afirmant que aquest cop sí que l’aprovaran, un fet que hauria de produir-se després de les compareixences escrites i del període d’esmenes, i abans que acabi l’any: “És el nostre compromís”.