Enginyeria Sense Fronteres (ESF) ha publicat un nou dictamen jurídic sobre l’aplicació futura de la proposta de llei per a la creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans (CCEDH). El document, impulsat per ESF i elaborat per Alejandra Durán Castellanos, membre de la cooperativa CICrA Justicia Ambiental, analitza en profunditat el potencial del Centre com a mecanisme públic per fer front a les vulneracions de drets humans i ambientals vinculades a l’activitat empresarial.
En un context global marcat per l’extractivisme, la crisi climàtica i la persistència de la impunitat de les empreses transnacionals —especialment al Sud global—, aquest dictamen situa el CCEDH com una eina clau per avançar en la coherència de polítiques, la responsabilitat corporativa i l’accés efectiu a la justícia per a les comunitats afectades.
En un moment en què el Parlament de Catalunya avança en la creació del Centre, el dictamen adquireix una rellevància especial: aporta eines jurídiques i propostes concretes per garantir que el futur Centre sigui eficaç, independent i amb capacitat d’incidència, i per dotar el país d’un mecanisme pioner a Europa.
L’estudi parteix d’una constatació clara: les vulneracions de drets humans per part d’empreses transnacionals continuen sent estructurals i sistemàtiques, malgrat l’existència d’instruments internacionals i europeus de diligència deguda. Els mecanismes actuals —sovint basats en normes voluntàries o en obligacions de mitjans, i no de resultats— són insuficients per garantir reparació, rendició de comptes i prevenció efectiva. En aquest escenari, el CCEDH emergeix com una proposta singular dins l’àmbit europeu: un organisme públic, independent i impulsat per la societat civil, amb capacitat per prevenir, investigar, avaluar i supervisar les actuacions a l’exterior de les empreses que operen a Catalunya.
El dictamen ofereix una anàlisi en profunditat del marc jurídic actual en matèria d’empreses i drets humans, tant a escala internacional com europea i estatal. Situa el debat sobre la diligència deguda i la Directiva europea CSDDD en relació amb les seves limitacions reals, i el contraposa a propostes més ambicioses com el Tractat Vinculant de les Nacions Unides.
A partir d’aquest context, l’estudi analitza el valor afegit que pot aportar el Centre Català d’Empreses i Drets Humans en comparació amb altres mecanismes ja existents, com els Punts Nacionals de Contacte de l’OCDE, experiències existents a Alemanya o Dinamarca, o les autoritats estatals de control previstes per la Directiva, posant el focus en allò que el fa realment singular: la seva capacitat d’investigar casos concrets, supervisar l’actuació empresarial a l’exterior i interpel·lar directament les administracions públiques.
El dictamen aprofundeix especialment en el potencial del CCEDH per reforçar l’accés a la justícia i la reparació, a través de la investigació de casos concrets, la publicació d’informes públics i la rendició de comptes de les empreses que operen a Catalunya.
Finalment, el document identifica els principals reptes pendents per garantir que el futur Centre sigui realment eficaç i independent, assenyalant qüestions clau com la seva governança, el règim sancionador, el procediment de recepció de queixes i les garanties d’independència i accessibilitat per a les comunitats afectades.
Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és l’aplicació pràctica de la proposta del CCEDH al cas del projecte hidroelèctric El Quimbo, a Colòmbia, un exemple paradigmàtic d’impactes greus sobre els drets humans, el medi ambient i les comunitats locals al Sud global.
A partir del contrast amb l’organització Asoquimbo, que representa les comunitats afectades, el dictamen mostra com podria intervenir el futur CCEDH: des de la recepció d’una queixa col·lectiva fins a la investigació exhaustiva, la sol·licitud d’informació a l’empresa i la publicació d’un informe amb efectes reparadors i d’incidència política.
Aquest exercici posa de manifest la importància que el CCEDH sigui accessible, segur i útil per a les comunitats, especialment per a les defensores de drets humans que pateixen amenaces, criminalització i opacitat informativa.
En un context europeu que tendeix a rebaixar les obligacions de transparència i responsabilitat empresarial, aquest dictamen conclou que el CCEDH no és només viable, sinó necessari. No com un òrgan tècnic més, sinó com un mecanisme públic amb capacitat real d’incidència, orientat a posar els drets humans i la justícia ambiental per davant del lucre corporatiu.
Aquest estudi vol contribuir al debat parlamentari i social, aportant arguments jurídics i polítics perquè Catalunya faci un pas endavant en la lluita contra la impunitat empresarial. Descarrega el dictamen complet