Llegeix la notícia de María Sanz a PikaraMagazine
Quan s’estudien els danys que causen els projectes extractius, com una mina, una central hidroelèctrica o una gran extensió de monocultius, amb freqüència s’insisteix en els impactes que tenen pel medi ambient. Es contamina l’aigua, es dessequen unes zones, s’inunden unes altres, es talen arbres, s’embruta l’aire. Per això diem que es despleguen polítiques de mort, perquè s’atempta contra les formes de vida presents al territori.
A aquests danys ambientals, a aquest ecocidi, se li sumen les vulneracions als drets de les persones que viuen i resisteixen en els llocs on s’instal·len aquests projectes: el seu dret a l’aigua, a l’alimentació, a l’habitatge, a la salut o al treball, però també a la preservació de la seva cultura, a l’educació o a viure una vida lliure de violències.
La màquina de destruir la posen en marxa les empreses transnacionals, amb seu en països del nord global i amb àmbit d’actuació en països del sud global, allí on busquen complicitats i impunitat. La història colonial es repeteix com en un dèja vu: en comptes de vaixells, ara arriben als territoris de Abya Yala concessions i llicències d’obres que sembren caos, sofriment, desplaçament, trauma, violència. Mort.
En tot aquest panorama, què succeeix amb les dones i identitats dissidents?
Aquesta pregunta és el punt de partida de la ‘Guia feminista per a la denúncia de polítiques de mort’, elaborada per l’organització feminista i de cooperació internacional CooperAcció i presentada el mes de març passat en el marc del VIII Congrés d’Economia Feminista a Barcelona. La guia s’emmarca en una iniciativa, impulsada per més de 8.000 entitats i cooperatives, per a la creació d’un centre català d’empresa i drets humans, un instrument que busca combatre la impunitat de les empreses transnacionals que vulneren drets humans.
Des de CooperAcció, una de les entitats que impulsa la creació d’aquest centre, s’insisteix en la necessitat que les denúncies de les violacions de drets humans perpetrades per empreses tinguin una perspectiva feminista.