Bravo Tekstil
Compartir
Nom de l'Empresa
Sector econòmic
sector tèxtil
Sector econòmic (Detall)
Sector tèxtil
Empreses involucrades
Empreses involucrades (Detall)
Mango, Inditex (Zara), Next (UK)
Descripció breu del projecte econòmic
La fàbrica Bravo Tekstil de Turquia era una fàbrica que produïa productes per a Mango, Zara (del Grup Inditex) i Next – en la seva majoria per a Zara (75% de la producció).
Ciutat/Pais
Turquia
Drets vulnerats
Drets Humans laborals
Descripció
El juliol de 2016 la fàbrica Bravo Tekstil va tancar definitivament les portes sense pagar almenys 3 mesos de sou complets i indemnitzacions degudes als seus 140 treballadors i treballadores. La quantitat que se’ls devia a les persones treballadores era de 2.739.281,30 lires turques, el que equivaldria a uns 650.000 euros el 2016, una quantitat ridícula en front dels beneficis de les vendes d’aquests tres gegants de la moda.
L’any 2018, després de varis anys de lluita, les empreses implicades van crear un “fons de dificultats”, d’una quantitat inferior a la meitat del que demanaven les persones treballadores, però aquestes es van veure obligades a acceptar el pagament parcial del que se’ls devia. La quantitat pagada al fons per les marques es va calcular originalment sobre la base de que només algunes persones treballadores rebrien els seus salaris. Les treballadores de Bravo es van oposar a aquesta mesura, tot exigint que a totes les persones se’ls hauria de proporcionar els seus sous impagats i les indemnitzacions degudes, i es van negar a acceptar els diners fins que les 140 persones treballadores, inclosos els supervisors, estiguessin coberts pel pla. Tot i que finalment les tres marques van acceptar el principi de que el fons s’hauria d’utilitzar per a proporcionar els pagaments a totes les persones treballadores, aquestes es van negar a augmentar el total, el que significa que s’esperava que les persones treballadores amb els sous més baixos subsidiessin els pagaments recentment acordats per a les persones supervisores i els gerents amb els sous més elevats.
La decisió de la marca de no augmentar la quantitat de diners total disponible ha significat que el “fons de dificultats” no contenia diners suficients per pagar les indemnitzacions. Com a resultat, vint persones s’han quedat sense res i les persones treballadores pitjor pagades han rebut pagaments insignificants del voltant de 5.000 TL, mentre que els gerents millor pagats, que no van participar en la campanya, han rebut pagaments molt més elevats de més de 30.000 TL.
Per poder cobrir el què es deu, farien falta 335.346 EUR addicionals, quantitat que les empreses europees es neguen a pagar. La Campanya Roba Neta, xarxa internacional constituïda per ONGs, sindicats i organitzacions de persones treballadores que té com a objectiu millorar les condicions laborals de les persones que treballen en la confecció, ha donat suport a les persones treballadores de Bravo Tekstil en la seva lluita per aconseguir la justícia. Negar a aquestes persones el sou per la feina realitzada equival a un robatori dels sous, i es demana a totes les marques involucrades que no incompleixin les seves obligacions de remediar les violacions de drets humans que han tingut lloc a Bravo.
Font
(1) https://cleanclothes.org/news/2018/04/12...
Normativa vulnerada
El dret a indemnitzacions per acomiadament, en circumstàncies d’acomiadaments massius, es reconeix tant en els convenis laborals internacionals (OIT), com a la legislació turca. Així mateix, hi ha legislacions internacionals, com els Principis Rectors de l’ONU sobre empresa i DH, que dicta que les empreses són totalment responsables de les seves cadenes de subministrament.
L'empresa espanyola és directament responsable de la violació
A través de tercers
L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)
Mango: A través d’empresa subcontractada.
Les normes internacionals, com els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empresa i Drets Humans, són molt clares: les marques conserven la plena responsabilitat de les seves cadenes de subministrament, i tenen l’obligació de protegir i respectar els drets humans així com oferir un millor accés a la reparació per part de les víctimes en cas de violacions dels drets humans. Tot i això, les grans marques continuen negant la seva responsabilitat, i segueixen oferint pagaments “voluntaris” per a les dificultats, per a deixar els treballadors fora de la taula de negociacions, i deixant-los dependents d’aquests pagaments de baixa quantitat.
L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Font)
(1) https://cleanclothes.org/news/2018/04/12...
L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió
Per omissió
Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades
El dret a indemnitzacions per acomiadament, en circumstàncies d’acomiadaments massius, es reconeix tant als convenis laborals internacionals (OIT), com a la legislació turca. El risc que els treballadors es vegin privats d’aquest dret en casos de fallida de fàbrica és ben conegut. Així mateix, hi ha lleis internacionals, com els Principis Rectors de l’ONU sobre empresa i DH, que dicta que les empreses són enterament responsables de les seves cadenes de subministrament.
Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades (Font)
(1) https://cleanclothes.org/news/2018/04/12...
Qué diu la política de RSC de l'empresa?
Mango: ” Els riscos significatius en aquest àmbit (social i laboral) es troben a la nostra cadena de producció degut a l’entorn i a les característiques d’alguns dels països productors. Disposem d’un codi de conducta, de compliment obligatori per part dels proveïdors, així com una sèrie de procediments addicionals que fan que aquest risc estigui més controlat. Existeixen uns sistemes de control per al seguiment del codi citat, tant de forma directa per part de la nostra organització com de forma conjunta amb les nostres parts interessades i els auditors externs”.
A més, el codi de conducta de Mango per als fabricants de roba diu que “Els fabricants garantiran que els sous compleixin rigorosament amb totes les lleis”. Així com “Els fabricants hauran d’acomplir també la legislació aplicable en tot el que no estigui previst en els punts anteriors”. De manera general, s’espera que les empreses multinacionals avaluïn el risc que qualsevol retirada de negocis pugui tenir pel seu proveïdor, i intentin abordar els possibles aspectes negatius abans de la retirada”.
Resposta de l'empresa
No
Relació del cas amb Catalunya
Si
Relació del cas amb Catalunya (Detall)
Probablement (sense aconseguir tenir la dada específica), els productes de la fàbrica han sigut utilitzats per a botigues a Espanya, inclosa Catalunya.
Estat actual del cas
Tancat
Estat actual del cas (Detall)
Les treballadores han acceptat els pagaments del “fons de dificultats” establert per les marques, com a contribució inicial al deute. Però tot subratllant en la seva decisió que en cap cas es tracta d’un acord per a no rebre més endavant els diners que se’ls deu legalment. Tot i que actualment el cas es troba tancat, continua havent-hi actualment un seguiment des del punt de vista de la incidència política i per interès de part de FIARE.
Estat actual del cas (Font)
(1) http://robaneta.org/els-treballadors-de-...