El Quimbo

Compartir



Sector econòmic

hidroelèctrica

Sector econòmic (Detall)

Energètic/ Hidroelèctric

Descripció breu del projecte econòmic

Construcció d’una presa per produir electricitat. És la primera que construeix Enel a Colòmbia. Se situa en la conca alta del riu Magdalena i afecta els rius Sauza i Magdalena. S’obté l’autorització per la seva construcció el 2008, es comencen les obres el 2010 i es comença a produir energia el 2015 amb 400 Gwh, que arriben a 2.191 Gwh, posteriorment. S’inunden 8.586 ha del territori i es desplacen inicialment 17.000 persones, xifra que s’incrementa a 30.000 més tard.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) http://timeline.asoquimbo.org/...

Ciutat/Pais

Colòmbia

Drets vulnerats

Accés al territori, Afectació economia local, Afectació Socio-Cultural, Drets Humans laborals, Afectació ambiental, Drets dels Migrants / Asils / Refugis, Derechos Humanos de las Mujeres

Descripció

Afectacions ambientals

La zona havia estat declarada Reserva Forestal Protectora de l’Amazònia del massís colombià per la Llei 2 de 1959. Tot el Departament de Huila és reconegut com a zona d’Alt Risc Sísmic.

La qualitat de l’aigua es va deteriorar després que l’empresa no retirés la biomassa de l’embassament abans d’omplir la represa.

El 2020, el govern colombià va admetre que en els darrers anys ha augmentat l’activitat sísmica a la zona, s’han registrat greus filtracions en la infraestructura de la represa i s’han presentat inundacions en l’àrea de l’embassament. La Contraloria General de la República assenyala que existeix un alt risc per la població i demana mesures urgents davant d’un possible esdeveniment sísmic catastròfic que causaria danys irreparables als ecosistemes del riu Magdalena, afectant a més de 5 milions de persones.

El mateix organisme declara que l’impacte sobre el riu és ja greu i sense precedents, ja que el mecanisme d’oxigenació ambiental que l’empresa va instal·lar no garanteix la supervivència d’espècies subaquàtiques. La qualitat del riu és deficient, la regulació climàtica ha canviat i la qualitat de l’aire s’ha deteriorat.

Accés al territori

L’accés al territori de les comunitats es veu fortament impactat per la instal·lació de la represa: pobles sencers queden completament submergits sota l’aigua. A més, Emgesa prohibeix l’accés de pescadors i pescadores a certes zones de l’entorn de la represa.

Durant el procés d’atorgament de la llicència ambiental al projecte hidrològic El Quimbo es va denegar a la població el dret a la participació, així com el dret a la informació veraç, completa i transparent, tal com va constatar la Cort Constitucional en la sentència T-135 de 2013. Aquest alt tribunal va assenyalar que el dret a la participació només es pot exercir quan es compta amb informació prèvia, completa i transparent. Emgesa ha cobert amb el vel corporatiu la informació.

El Gerent d’Emgesa va dictar les resolucions i va ordenar les expropiacions, que van ser acceptades pels jutges, qui van accedir a decretar l’expropiació en les condicions demanades per l’empresa. En aquests procediments es van violar de forma evident el degut procés i les garanties judicials.

Com afecta específicament les dones:

Diferents llocs dins la comunitat estan relacionats amb els records, les vivències o les experiències, individuals i col·lectives, associades a cadascun dels espais. És allò que es coneix com a “paisatges afectius”. Les dones, pel fet d’estar en contacte permanent i continuat amb aquests espais, són les qui primer veuen desaparèixer aquests llocs, submergits sota l’aigua, la qual cosa té un impacte emocional i danya la preservació de la memòria comunitària.

Aigua

Com afecta específicament les dones:

La degradació de l’entorn, amb la contaminació de l’aigua i la disminució del nombre de peixos, afecta  les dones en totes les activitats les quals assumeixen dins la comunitat: productives (pesca), recreatives (possibilitat de banyar-se i socialitzar en l’entorn del riu), reproductives o de cures (higiene, alimentació, accés a l’aigua), culturals (relacions socials, dinars comunitaris al voltant del riu) i comunitàries (manteniment de les xarxes de solidaritat i suport mutu), entre altres.

Afectacions socio-culturals

Habitatge

El reassentament de la població de la zona en nuclis dispersos trenca amb els lligams comunitaris ja establerts. A banda, els nous habitatges no s’ajusten a les necessitats, pràctiques culturals i materials tradicionals de la població destinatària. Juntament amb això, tenen prohibit mantenir cultius de subsistència en els espais verds de la comunitat, la qual cosa els fa menys autosuficients.

Com afecta específicament les dones:

Les dones s’encarreguen de sostenir les xarxes de solidaritat I suport mutu en les comunitats. Aquestes xarxes queden fragmentades quan la comunitat es dispersa en diferents reassentaments, la qual cosa té repercussions socials i emocionals per la comunitat.

Educació

La construcció de la represa provoca la inundació d’una de les escoles, que no va estar reconstruïda tot i que era part dels compromisos d’Emgesa. Els nens i nenes es van veure obligats a realitzar desplaçaments més llargs per anar a classe i s’observa una disminució en el nombre d’alumnes escolaritzats.

Com afecta específicament les dones:

Cal observar si el fet d’haver de desplaçar-se cap a una escola més llunyana ha provocat situacions d’absentisme o abandonament escolar i, en aquests casos, si hi ha una major incidència d’aquest abandonament escolar entre nenes i adolescents. En determinats contextos es prioritza l’educació dels nens, orientada a millorar les seves opcions laborals, mentre les dones assumeixen de manera més primerenca les tasques de cures dins la llar i la família.

Cultura

Segons la constitució de Colòmbia, el patrimoni cultural de la nació està sota la protecció de l’Estat, i el patrimoni arqueològic pertany a la nació i és inalienable, inembargable i imprescriptible.

Per a l’ompliment, l’empresa va demolir la capella de San José de Belén, contravenint el que es disposa en la llicència ambiental, així com una decisió provisional del Tribunal Administratiu de Huila. La capella havia estat declarada patrimoni cultural del Departament de Huila. La seva construcció datava del segle XVII. Durant el procés d’excavació, realitzat amb maquinària presada, es va destruir parcialment patrimoni arqueològic que corresponia a la cultura agustiniana.

Com afecta específicament les dones:

Les activitats recreatives de les dones estan molt lligades al territori, ja que en molts casos van lligades a tasques de cures. Així, per exemple, anar a rentar roba al riu suposa també banyar-se, vincular-se amb altres veïnes, compartir informacions relacionades amb la comunitat i tenir moments d’oci. La modificació de l’entorn del riu interromp aquestes activitats i fa desaparèixer les pràctiques culturals lligades a elles.

Alimentació

El deficient tractament dels sediments en la zona inundada afecta l’ecosistema de la zona i disminueix la quantitat disponible de peixos. La comunitat alerta permanentment del risc d’esdeveniments sísmics amb conseqüències greus per la població, derivats de l’activitat de la hidroelèctrica.

Les imposicions sobre l’ús de la terra per part de la multinacional afecten les quotidianitats de les pobladores locals i interrompen les seves dinàmiques tradicionals d’obtenció d’aliments (com el cultiu).

Com afecta específicament les dones:

Les dones tenen un doble paper relacionat amb l’alimentació de la comunitat. D’una banda, són elles les encarregades de preparar els aliments en les llars, per la qual cosa són les qui primer detecten l’escassetat d’aliments o les dificultats en l’accés (provocades, per exemple, per la modificació de l’ecosistema o les restriccions imposades a la pesca).

D’altra banda, les dones també s’encarreguen de cuinar en els anomenats “paseos de olla”: dinars comunitaris al voltant del riu, en els quals les dones s’encarreguen d’elaborar els aliments dels quals gaudeixen diverses famílies a l’aire lliure. Es tracta d’una activitat recreativa que enforteix els vincles entre les pobladores i que està molt lligada a la seva cultura i la seva manera de vincular-se amb l’entorn. L’escassetat dels aliments amb els quals s’elaboren els dinars comunitaris -per l’absència de cultius o afectacions en la pesca-, afegida als canvis en el paisatge de l’entorn del riu i la desaparició dels espais de trobada posen en risc aquestes activitats i dificulten els espais d’interacció social i la preservació de pautes culturals.

Afectacions a la salut

Com afecta específicament les dones:

Els riscos per la salut de les dones es relacionen amb la degradació ambiental que va provocar la construcció de la represa. En aquestes comunitats, són les dones les encarregades de recol·lectar i gestionar l’aigua, per la qual cosa si no poden accedir a aquest recurs o l’aigua es troba contaminada, això pot afectar la seva salut i la dels seus fills i filles en etapa de lactància i fer créixer les seves responsabilitats de cures. La manca d’accés a alimentació adequada per la contaminació de l’entorn i les restriccions per la pesca i el cultiu també poden comportar impactes per la seva salut.

Diversitat cultural

Com afecta específicament les dones

Les dones s’identifiquen com les persones que preserven pràctiques culturals, llegendes i relats relacionats amb la comunitat i amb el seu entorn. Les activitats culturals, lúdiques o recreatives estan molt lligades al riu, per la qual cosa la desaparició o la modificació de determinats llocs impacte sobre elles. El riu fa part de l’herència cultural de la comunitat, fins al punt que és personificat i es manté un lligam amb ell que va més enllà de la dimensió material.

Afectacions a l’economia local

Les alteracions en l’ecosistema provoquen una disminució en la quantitat de peixos disponibles, la qual cosa afecta negativament la pesca artesanal, la principal activitat econòmica en la zona. La pèrdua de les finques sota aigua i les restriccions que l’empresa imposa sobre l’accés per pescar a la represa o el cultiu a les zones de reassentament també dificulten la situació econòmica de les famílies, que abans de la construcció de la represa treballaven a les finques o tenien cultius de subsistència.

Com afecta específicament les dones

Les dones són les qui obtenen els seus mitjans de vida d’una manera més arrelada al territori -pesca, agricultura- i per tant, les més afectades  per la destrucció ambiental. Igualment, s’han dificultat les tasques de cures que assumeixen per la divisió sexual del treball: recol·lecció d’aigua, rentat de roba, higiene. A banda, es veuen afectades per l’administració de l’economia familiar, ja que el desplaçament de l’assentament i les restriccions per plantar han suposat haver de comprar el que abans es conreava.

Altres dones depenien de la pesca artesanal com a font principal d’ingressos, i assenyalen l’impacte de la construcció de la represa en la quantitat de peixos que poden arreplegar. També apunten al trencament del seu estil de vida i hàbits, amb la desaparició de la pesca com a activitat quotidiana a la zona.

La dispersió de la comunitat també trenca les relacions d’intercanvi entre veïnes, que jugaven un paper important en les relacions econòmiques del territori.

Drets dels migrants / Asil / Refugi

La inundació del territori provoca el desplaçament forçat de la població i el seu reassentament en nuclis de població dispersos. La població reclama que les condicions dels espais en els quals han estat reubicades les famílies no s’ajusten al que va pactar l’empresa, ni són anàlogues a les de l’assentament del qual van ser desallotjats. Les famílies enfronten restriccions per cultivar o pescar, i els habitatges no s’adapten a les seves necessitats ni a les seves pràctiques culturals.

Com afecta específicament les dones:

Com que les dones desenvolupen la seva activitat productiva (pesca i cultiu), les tasques de cures i les activitats d’oci dins la comunitat mateixa, en comptes de sortir a treballar o socialitzar a poblacions veïnes, són elles les qui mantenen un vincle permanent i quotidià amb el territori. Qualsevol alteració que es produeixi en aquest territori, incloent-hi el desplaçament forçat, afecta especialment les dones.

Drets humans laborals

La població denuncia que la inundació de les seves terres productives i les finques en les quals treballaven, així com les restriccions en la pesca, han provocat una seriosa afectació en el seu dret al treball, amb moltes famílies que han quedat sense mitjans de vida.

Com afecta específicament les dones:

En aquestes comunitats, moltes dones es dedicaven a la pesca artesanal, que desapareix o es restringeix amb la construcció de la represa. No poder exercir la seva activitat les priva, en primer lloc, de recursos econòmics, però també danya la seva autopercepció com a treballadores, molt lligada a la seva identitat, i les força a reconvertir la seva activitat laboral per poder sobreviure.

 

Afectacions dirigides a les dones

Atacs a la integritat física, sexual i emocional

Com és habitual en aquesta mena d’empreses, es promou portar personal foraster, la qual cosa acostuma a augmentar la prostitució o la fa instal·lar, així com fa créixer el risc de malalties de transmissió sexual. És interessant documentar si s’han registrat casos d’abusos, assetjament o explotació sexual derivats de la instal·lació de personal estranger per treballar en el projecte.

S’aguditza la presència de la policia que custodia el projecte, la qual cosa provoca afectacions al dret de lliure circulació i increment de la sensació d’inseguretat o percepció del risc de violències.

Les afectacions emocionals es relacionen amb la pèrdua de l’accés a l’entorn i els paisatges lligats a les memòries d’esdeveniments importants del cicle d’una vida. També estan relacionades amb el trasllat i la pèrdua de vincles comunitaris.

Font

(1) https://repositorio.unal.edu.co/bitstrea...

Normativa vulnerada

La zona havia estat declarada Reserva Forestal Protectora de l’Amazònia del massís colombià per la Llei 2 de 1959. Tot el Departament del Huila és reconegut com a zona d’Alt Risc Sísmic per:

  • La Llei 2 de 1959, segons la qual, “es dicten normes sobre l’economia forestal de la Nació i conservació de recursos naturals renovables”
  • El Decret 2811 de 1974, segons el qual, “es dicta el Codi Nacional de Recursos Naturals Renovables i de Protecció del Mediambient”.
  • L’Article 79 de la Constitució Política, que prescriu que”la llei garantirà la participació de la comunitat en les decisions que puguin afectar-los-hi”.

Normativa vulnerada (Font)

(1) http://www.corteconstitucional.gov.co/re...


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Indirectament

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

Indirectament. Endesa és propietat en un 70% d’Enel. Enel és líder mundial en producció d’energia al món. Està present a 32 països i és propietària d’Emgesa, empresa que va començar a funcionar l’any 1998 i produeix el 20% de l’energia elèctrica de Colòmbia. L’Estat italià és propietari del 25,5% de les accions d’Enel i és el principal accionista. En la web d’Enel, Endesa i Emgesa apareixen com a filials del grup.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

L’Estat colombià ha atorgat les llicències i permès els danys ecològics i a les persones.

L’any 2008, el Ministeri de Mines i Energia va autoritzar la construcció de la central hidroelèctrica  en el marc de les polítiques de privatitzacions i inversió estrangera iniciades a la dècada dels 90.

Amb l’execució de la sentència T.135 de la Cort Constitucional de Colòmbia[1], la companyia va realitzar un nou procés que durant 6 mesos va rebre 30.564 sol·licituds de persones que van demanar ser incloses en el cens de persones afectades per la construcció de la represa, donant com a resultat que només un 7,7% d’aquesta població era beneficiada amb alguna mesura en relació amb l’afectació identificada[2].

La Llei 2 de 1959, “Per la qual es dicten normes sobre economia forestal de la Nació i conservació de recursos naturals renovables”

  • El Decreto 2811 de 1974, per el qual es dicta el “Código Nacional de Recursos Naturales Renovables y de Protección al Medio Ambiente»

[1] http://www.corteconstitucional.gov.co/relatoria/2013/T-135-13.htm

[2] https://sostenibilidad.semana.com/medio-ambiente/articulo/las-deudas-sin-saldar-que-aun-tienen-las-hidroelectricas/43395

 

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Font)

(1) http://www.corteconstitucional.gov.co/re...


Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

  • Principis rectors de les Nacions Unides sobre empreses i drets humans
  • Línies directes de l’OCDE sobre empreses multinacionals
  • Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball, sobre el dret a la consulta prèvia, lliure i informada per als pobles indígenes i trivals a països independents (1961)
  • Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes (2007)
  • Convenció Internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial
  • Convenció americana sobre drets humans
  • Convenció contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes i degradants
  • Convenció Internacional per prevenir, sancionar i erradicar la violència contra la dona
  • Convenció Internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona
  • Convenció sobre els drets del nen
  • Pacte Internacional dels drets civils i polítics
  • Pacte Internacional de drets econòmics, socials i culturals

Qué diu la política de RSC de l'empresa?

Endesa afirma que és líder en RSC de les empreses del IBEX 35. Per la seva banda, Enel en la seva web fa gran publicitat d’estar per la sostenibilitat i presumeix de haver-se adherit als ODS i estar a favor d’una economia circular. Emgesa també parla de ser una empresa que treballa per la sostenibilitat i per defensar els drets humans.

En la pàgina web de les tres empreses, el més destacat és sempre, curiosament, la sostenibilitat ambiental, els ODS i el respecte als drets humans.

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) https://www.endesa.com/es/prensa/sala-de...


Resposta de l'empresa

Si

Resposta de l'empresa (Detall)

L’empresa Enel defensa el projecte argumentant que la hidroelèctrica “garanteix la confiabilitat del subministrament d’energia, eleva la seguretat energètica i l’estabilitat del sistema elèctric colombià i aporta significativament a l’autosuficiència energètica de la nació”.

En la seva pàgina web fan una cronologia de les accions relacionades amb la hidroelèctrica que han posat en marxa fins al 2013. Entre elles inclouen accions d’inserció educativa per a joves, i defensen que compten amb metodologies i plans d’intervenció per preservar la flora i fauna i protegir el patrimoni cultural. Asseguren que més de 1.200 persones afectades per la construcció de la represa han rebut capital llavor per desenvolupar projectes productius, per un valor total de 36.000 milions de pesos colombians (uns 8 milions d’euros).

Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

ENDESA té seu a Barcelona (Av. Vilanova 12), cotitza a la Borsa de Barcelona i forma part de les empreses de l’IBEX 35.

Endesa és un dels majors proveïdors d’electricitat a Catalunya. En concret, amb l’Ajuntament de Barcelona es troba en el lloc 37è per volum de l’import executat durant l’exercici 2018: quasi 3,5 milions d’euros. Així i tot, seria la segona en nombre de contractes: 53.

Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

Els afectats pel projecte hidroelèctric denuncien que des del 2013 l’empresa incompleix els acords per assegurar l’activitat productiva i el dret al treball de les comunitats, negant-se a proporcionar-los les infraestructures de rec per reprendre l’activitat agrícola. També han advertit dels riscos que suposa l’activitat de la hidroelèctrica per la seva alimentació, la preservació de l’entorn i les seves vides.

El maig de 2021 pescadores i pescadors artesanals de la zona van denunciar que el vessament d’aigua de la hidroelèctrica sense informació prèvia va fer augmentar de forma sobtada el cabal del riu i els va impedir pescar, posant en risc la seva seguretat alimentària i el seu dret al treball.

L’associació d’afectats pel projecte hidroelèctric d’El Quimbo (Asoquimbo) i l’organització Tierra Digna promouen la nul·litat del projecte i han denunciat les vulneracions de drets que continuen patint davant de diferents organismes internacionals, com les Nacions Unides (l’abril de 2021).



X