Electrificació de la xarxa ferroviària israeliana i de la futura línia A1 (Tel Aviv -Jerusalem).

Compartir



Nom de l'Empresa

Sociedad Española de Montajes Industriales (SEMI)

Sector econòmic

Serveis Industrials

Sector econòmic (Detall)

L’Observatori Drets Humans i Empreses a la Mediterrània no té constància que el Grup SEMI hagués treballat anteriorment a Israel, ni tenia filial o sucursal en aquest país. L’empresa va entrar a concurs l’any 2013 per un gran contracte publicat per la Xarxa Ferroviària Israeliana. SEMI va ser acompanyada en el procés pel grup d’advocats Harpaz, Oren, Adler & Co. del qual també és o fou clienta ACCIÓ en el seu procés d’apertura d’una oficina comercial a Israel. El grup d’advocats va gestionar també el procés judicial i de litigi entre el Grup SEMI i l’empresa francesa Alstom Transport, condemnada per espionatge industrial.

El 2013 es va publicar la licitació d’un gran contracte per l’electrificació de la xarxa ferroviària israeliana a SEMI. Després de mesos de negociacions i competició amb les altres empreses que concorrien, el 6 de desembre del 2015, el Ministeri de Transport va anunciar que l’empresa encarregada del projecte d’electrificació de 420 km ja existents de la xarxa ferroviària d’Israel seria SEMI, filial del Grupo ACS. El 28 de desembre de 2015, Israel Railways va signar el contracte amb SEMI. Segons l’Informe d’Activitats 2015 del Grupo ACS, el contracte ascendeix a 386 milions d’euros i cobreix 13 rutes ferroviàries, el subministrament de 14 subestacions i de sistemes de control del subministrament elèctric de 25KV 50HZ, que es transmetran per la catenària superior. A més d’aquestes infraestructures i obres inicials, SEMI serà l’encarregada del manteniment durant 10 anys, amb possibilitat de prolongació del contracte durant 15 anys més. Les operacions d’electrificació van començar el febrer de 2016.

La xarxa ferroviària israeliana funciona en bona part amb tracció dièsel i en part del seu traçat tan sols amb una sola via. El projecte d’electrificació entra dins del pla del Ministeri de Transport israelià de modernitzar les infraestructures de l’estat d’Israel.

Empreses involucrades (Detall)

Israel Railways

Descripció breu del projecte econòmic

El 2015 Israel va adjudicar al GRUP SEMI, filial del grup ACS, un gran contracte per a l’electrificació de la xarxa ferroviària israeliana i de la futura línia A1 (Tel Aviv -Jerusalem). El traçat de la línia A1 inclou més de 6 quilòmetres de xarxa ferroviària construïda en territori ocupat, bona part sota terres expropiades als dos municipis palestins de Beit Iksa i Beit Surik. A més, el doble traçat ferroviari també atravessa l’enclavament ocupat de Latrun, àrea en la qual tres localitats palestines van ser esborrades del mapa durant la guerra del 67.

La participació en aquest projecte per part de l’empresa SEMI amb objectiu de treure un benefici propi (principalment econòmic) suposa una responsabilitat per complicitat i benefici de l’ocupació de territori adquirit en el marc d’un conflicte armat, i constituiria un crim de guerra, ja que suposa el pillatge de terra i recursos de la població local per part de l’empresa privada i de la potència ocupant.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) http://www.odhe.cat/semi-sociedad-espano...

Ciutat/Pais

Palestina

Drets vulnerats

Complicitat / influència en conflictes armats, ocu...

Descripció

Un dels projectes estrella que projecta la Xarxa Israeliana de Ferrocarril és la línia ràpida A1, projecte planificat des de fa anys i que es preveu entri en funcionament el març del 2018 (inicialment de Hertzelia a Jerusalem i encara no des de Tel Aviv). Aquesta línia reduirà el trajecte actual de 80 minuts a menys de mitja hora. Aquesta és de fet la primera etapa en les operacions que SEMI ha de dur a terme a Israel en el marc del seu contracte, com la pròpia pàgina web del Grupo ACS explica.

La línia A1 ha estat planificada i construïda travessant terres palestines de Cisjordània i per tant per territori ocupat, dins del territori palestí de 1967.

El traçat

El primer túnel doble del traçat té una llargada de 3,5Km i passa per l’enclavament ocupat de Latrun, àrea en la que tres localitats palestines  van ser esborrades del mapa durant la guerra del 67 i en el qual actualment s’erigeix un assentament israelià i l’anomenat Parc de Canadà, construït pel Fons Nacional Jueu l’any 1973 amb donacions particulars canadenques.

El túnel va de sud a nord d’aquesta zona dins de la Línia Verda. El túnel es va construir el 2012 amb una tuneladora TBM (Tunnel Boring Machine) de l’empresa alemanya Herrenknecht. El túnel i les dues vies són visibles per satèl·lit

Vista de Google Maps de la zona de Latrun. Al Nord Est, l’assentament il•legal israelià de Shiv’at
Haminim. Al Nord Oest s’observa la doble via ferroviària i l’entrada del Túnel 1.

Localització dels pobles destruïts per Israel l’any 1967. By Zero0000 – Own work, CC BY 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=10059853

Mapa de la zona de Latrun i el traçat de la via. Crèdits de Peace Now a: https://newsoftheworldnews.wordpress.com/2013/05/18/updates-from-the-tel-aviv-jerusalem-new-fast-train-line-april-2013/

 

Els túnels 2 i 3 de la línia A1 han estat realitzats per l’empresa italiana Pizzarotti. El túnel 3 creua la Línia Verda i entra en territoris ocupats al nord de Jerusalem. Són 6,5 km de traçat que passen pel territori de dos municipis palestins:

  • Beit Iksa
  • Beit Surik

Aquests dos pobles del nord de Jerusalem ja van ésser separats de la resta de Cisjordània i de bona part de les seves terres amb la construcció del Mur israelià. Després de l’ocupació israeliana de Jerusalem Est el 1967, aquesta zona de Jerusalem està essent sotmesa a una annexió cada vegada més extensa que du també a l’expulsió de centenars de jerosolimitans cada any. Així, tot i que molts palestins de Jerusalem, inclosos de les poblacions de Beit Iksa i Beit Surik, tenen permisos israelians la infraestructura que passa per les seves poblacions no està orientada a beneficiar les seves vides ja que, en el cas de Beit Iksa, l’accés al centre neuràlgic de Jerusalem, del que moltes de les famílies depenien econòmica i laboralment, és cada dia més difícil.

Vista de satèl·lit de Google Maps d’una sortida del túnel 2 i entrada i sortida del túnel 3 a Beit Iksa.

Les darreres informacions de novembre del 2016 esmenten declaracions del Ministre israelià de Transport Yisrael Katz, en què informa de la possibilitat que la línia A1 també tingui una estació al Mur Occidental, dins de la mateixa ciutat vella de Jerusalem, territori també ocupat per Israel des del 1967.

Aquest pla s’afegeix a les ja anunciades construccions de xarxa ferroviària que connectaran Jerusalem amb assentaments ben endins de Cisjordània com Ma’ale Adumim, Adam, Atarot i Givat Ze’ev, perpetuant així l’enclavament, cantonalització i aïllament de les poblacions palestines de la zona.

 

Font

(1) http://www.odhe.cat/semi-sociedad-espano...

Normativa vulnerada

L’ONG israeliana Who profits va identificar per la seva banda 3 qüestions legals pel que fa al projecte del tren ràpid:

  1. Aquest projecte de transport realitzat en territori ocupat no és accessible pels palestins i palestines que habiten les terres per on passa el traçat
  2. Les expropiacions de terra es varen dur a terme sense respectar la llei israeliana i les afectades no van ser informades correctament
  3. El runam sorgit d’aquesta obra serà venut i el benefici revertirà en empreses israelianes o estrangeres i no a les comunitats a les que pertany.

Aquestes són qüestions que responsabilitzen les autoritats israelianes per la decisió de dur a terme el projecte de la línia A1 en el seu traçat per territori ocupat. Això no obstant, la participació per part d’altres agents econòmics o d’altra naturalesa amb objectiu de treure’n un benefici propi (principalment econòmic) suposaria també una responsabilitat per complicitat i benefici de l’ocupació de territori adquirit en el marc d’un conflicte armat.

En aquest sentit, l’organització de drets humans Al-Haq va realitzar un estudi legal sobre la implicació de l’empresa italiana Pizzarotti & C. S.p.A., a través del partenariat creat Shapir Pizzarotti Railways Construction (S.P.R. Construction). Aquesta empresa fou l’encarregada de realitzar els túnels per a la via de ferrocarril A1 Tel Aviv–Jerusalem. Segons Al-Haq, l’actuació de l’empresa italiana podira suposar “complicitat amb les violacions del dret internacional per part d’Israel a ToP i dur a la comissió de crims de Guerra que comportarien responsabilitat penal individual pels dirigents I gestors executius d’alt nivell de l’empresa” (Al-Haq, 2013:3).

Segons el dret internacional humanitari, Israel és la potència ocupant a Cisjordània, inclosa Jerusalem Est (també ho és a la Franja de Gaza i als Alts del Golan). Com a potència ocupant, doncs, cal tenir com a referència el dret internacional humanitari, tant consuetudinari com les diverses convencions internacionals relatives a la guerra. El projecte de la línia A1, en concret, constituiria un crim de guerra ja que suposa un pillatge de terra i recursos de la població local per part de la potència ocupant.

Entre d’altres normes, la IV Convenció de Ginebra relativa a la protecció de persones civils en temps de guerra prohibeix la potència ocupant d’un territori de destruir, excepte en casos de necessitat militar.

Art. 53: “ Qualsevol destrucció per part de la potència ocupant de béns mobles o immobles, pertanyents individual o col·lectivament a persones particulars, a l’Estat, o altres autoritats públiques, a organitzacions socials o cooperatives, està prohibit, excepte quan sigui absolutament necessària per a operacions militars”. Com a obra civil de transport ferroviari, la línia A1 no és una necessitat militar.

El marc jurídic internacional applicable al cas de la construcció I funcionament de la línia A1 en el seu pas per territory ocupat inclou entre d’altres, les següents normes I resolucións internacionals:

  • Quarta convenció de Ginebra relativa a la protecció de persones civils en temps de guerra, 12 d’agost de 1949.
  • Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial, 21 de desembre de 1965.
  • Resolució 242 del Consell de Seguretat de Nacions Unides

(Obligació de retirada dels territoris ocupats)

  • Resolució 338 del Consell de Seguretat de Nacions Unides (Obligació de retirada dels territoris ocupats)
  • Resolució 446 del Consell de Seguretat de Nacions Unides (Il·legalitat de les colònies israelianes)
  • Resolució 478 del Consell de Seguretat de Nacions Unides (Nul·litat de l’Annexió de Jerusalem)

Assemblea General:

  • Resolució 181 de l’Assemblea General de Nacions Unides (Pla de partició)
  • Resolució ES 10/15 (Il·legalitat del Mur, obligació d’Israel d’enderrocar-lo, obligació dels Estats de fer respectar la IV Convenció de Ginebra)

A més, l’article 147 de la IV Convenció de Ginebra enumera com a crim de guerra “la destrucció extensa i l’apropiació de propietat no justificada per la necessitat militar i duta a terme voluntàriament i sense respecte a la llei.”

També l’article 8 de l’Estatut de Roma que estableix el Tribunal Penal Internacional (TPI) desplega la definició de pillatge com a crim de guerra. Així l’article 8(2)(b)(xiii) defineix com a crim de guerra l’acte de “destrucció o apropiació de la propietat de l’enemic excepte si aquesta es fa imperativa per necessitat de guerra”.

El TPI considera que el pillatge pot ser considerat de manera directa o indirecta quan s’adquireixen propietats que han estat adquirides per altres per a ús propi de manera il·legal, sense consentiment de les propietàries legals, en el context d’un conflicte armat i en la situació que el perpetrador coneixia les circumstàncies i existència del conflicte armat.

La Cort Penal Internacional tan sols té jurisdicció sobre persones físiques i no jurídiques com ara una empresa (art. 25 de l’Estatut de Roma). Això vol dir, que en el cas d’una empresa, tan sols les persones gestores i representants podrien ésser subjectes de responsabilitats penals en cas de crims de guerra o complicitat amb crims de guerra.

El pillatge com a crim de guerra forma part addicionalment del dret consuetudinari i es troba conceptualitzat ja des del segle XIX i ha estat inclòs en diversos tribunals internacionals, entre ells el Tribunal Militar de Nüremberg, els Tribunals Penals Internacionals per l’Antiga Iugoslàvia i Ruanda i la Cort Especial de Sierra Leona.

Normativa vulnerada (Font)

(1) http://www.odhe.cat/semi-sociedad-espano...


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Directament

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

La decisió empresarial per part de SEMI de postular-se per a desenvolupar aquest projecte contradiu l’esperit que SEMI expressa de no ser còmplice de violacions de drets humanes.

El traçat de la línia de tren ràpid Tel Aviv –Jerusalem ha estat controvertit des d’un inici. A més de qüestions financeres pròpies del debat intern a Israel, l’espoli de territori ocupat i per tant del dret a disposar dels propis recursos naturals per part de la població palestina ha situat el projecte en el blanc de les crítiques per l’evident violació del dret internacional humanitari i de l’esperit d’aquest. Aquesta primera etapa del projecte de licitació a la que accedia SEMI era coneguda per part dels licitadors, ja que formava part dels documents publicats:

En el document RFI “Concerning the Procurement of Electrified Rolling Stock for Israel Railways” es diu a la segona pàgina del document, publicat el 2013, s’esmenta que:

 

    1. General Information and Key Factors in the first stage.

2.2.Lines and sections which are to be electrified at first stage include, inter alia, line A1 (Jerusalem-Tel-Aviv) [negreta afegida], line Acco-Carmiel.

A més, anteriorment a la licitació del projecte d’electrificació, el polèmic traçat i la participació d’altres empreses europees ja havia generat crítiques i havia fet pública la controvèrsia de participar en un projecte d’aquestes característiques.

D’altres empreses estrangeres implicades en operacions amb la xarxa ferroviària han abandonat el projecte o han estat blanc de crítiques i demandes.

  • DB International (DBI), filial de l’empresa alemanya Deutsche Bahn, havia de realitzar una consultoria tècnica per una part del projecte sobre un segment del traçat, aquest dins de l’estat d’Israel i les fronteres reconegudes del 1967. Tot i això, quan DBI, va conèixer que el traçat passaria per territori ocupat, l’empresa subsidiària dels ferrocarrils alemanys va decidir retirar-se del projecte.
  • A Itàlia, la ciutat milanesa de Rho va adoptar una resolució el novembre de 2011 on expressava la “censura moral i política” contra el comportament de Pizzarotti & C. S.p.A., the TBM-bored, part occidental del túnel 3 que penetra la zona de Latrun. La ciutat de Nàpols també va demanar a Pizzarotti que es retirés del projecte.

Com explicava el Consell Municipal de Beit Surik en una carta d’agraïment al municipi de Rho, el traçat actual només comporta costos pel municipi:

“Aquesta línia de tren comportarà inconvenients pel poble pel què fa a la pèrdua de terra i a la contaminació acústica, sense beneficis, ja que el tren connecta àrees inaccessibles pels habitants del poble amb els seus ID de Cisjordània”.

El poble de Beit Surik ja va lluitar en contra de la construcció del Mur i l’any 2004 el Tribunal Suprem va reconèixer la necessitat que el poble de Beit Surik tenia de les seves terres agrícoles en una sentència en relació amb la construcció del mur. Tot i això, segons el Consell Municipal de Beit Surik, el poble va perdre 3000 dunams en la construcció d’aquest. El traçat del tren ràpid amenaça de prendre’n 3000 més. Pels habitants de la zona la pèrdua de més terres, a més de les molèsties sense beneficis que pot suposar l’activitat ferroviària, és continuació de les confiscacions impunes del Mur il·legal que enclava i ofega les seves poblacions.

 

 

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Font)

(1) http://www.odhe.cat/semi-sociedad-espano...


L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

L’Estat d’Israel és directament responsable de la situació en els territoris ocupats.

Segons el dret internacional humanitari, Israel és la potencia ocupant a Cisjordània, inclosa Jerusalem (també ho és en la Franja de Gaza i els Alts del Golán).

El projecte de la línia A1, en concret, constituiria un crim de guerra, ja que suposa el pillatge de terra i recursos de la població local per part de la potència ocupant.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Font)

(1) http://www.odhe.cat/semi-sociedad-espano...


Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

Violació de la IV Convenció de Ginebra relativa a la protecció de persones civils en temps de guerra prohibeix a la potència ocupant d’un territori destruir, excepte en casos de necessitat militar (art 53 i art 147).

Violació de totes les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides relacionades amb l’obligació de retirada dels territoris ocupats, la il·legalitat de les colònies israelianes entre altres (Resolucions 242, 338, 446 i 478), així com de la Resolució 181 de l’Assemblea General de Nacions Unides (Pla de partició) i 10/15 sobre la il·legalitat del Mur i l’obligació dels Estats de fer respectar la IV Convenció de Ginebra.

Violació de l’article 8 (2) (b) (xiii) de l’Estatut de Roma que defineix com a crim de guerra l’acte de “destrucció o apropiació de la propietat de l’enemic excepte si aquesta es fa imperativa per necessitat de guerra”.

Els principis Ruggie de l’ONU sobre empreses i Drets Humans són clars en innsistri sobre els riscos majors en context de coonflicto armat i la necessitat que les empreses respectin el Dret Internacional Humanitari.

Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades (Font)

(1) http://www.odhe.cat/semi-sociedad-espano...

Qué diu la política de RSC de l'empresa?

El GRUPO SEMI es va adherir al Pacte Mundial de Nacions Unides el 27 de juliol del 2010 (l’any anterior ho havia fet com a Grupo SEMI-Maessa) (Veure els informes de Progrés aquí: http://www.semi.es/responsabilidad-corporativa.html#/responsabilidad-corporativa/responsabilidad-social-es.html )

Segons el butlletí corporatiu de l’empresa, “El Grup SEMI es compromet al compliment i la difusió d’aquests Principis, donant compte dels avenços aconseguits en la implantació d’aquests deu principis a través de l’elaboració de l’Informe de Progrés.” La mateixa notícia corporativa llista els principis del Pacte Mundial, els primers dels quals són:

Principi 1: Les empreses han de recolzar i respectar la protecció dels drets humans proclamats en l’àmbit internacionals.

Principi 2: Les empreses han d’assegurar-se de no ser còmplices dels abusos de drets humans.

Des del 2011, doncs, el Grup SEMI ha enviat Informes de Progrés al Global Compact, en els quals no ha especificat tenir constància de ser còmplice d’abusos de drets humans. El projecte d’electrificació de la línia A1 que passa per territori ocupat a Palestina, no obstant, estaria violant aquest principi.

El fet que aquests principis desenvolupats per John Ruggie a instància del Secretari General de Nacions Unides siguin de caràcter voluntari fa el seu compliment també voluntari, però no el del respecte als drets humans com a tal. A més, el fet que una empresa que està violant aquests principis segueixi formant part d’aquest pacte planteja de nou la necessitat de transformar aquests principis en un instrument vinculant de compliment per part de les empreses transnacionals i per part dels responsables d’aquestes.

Resposta de l'empresa

No

Relació del cas amb Catalunya

No

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

El cas directament no té una relació amb Catalunya però el grup empresarial que el desenvolupa (ACS) realitza activitats en el territori.

Relació del cas amb Catalunya (Font)

(1) http://www.odhe.cat/semi-sociedad-espano...




X