Explotacions petrolíferes que amenacen la Amazonía

Compartir



Nom de l'Empresa

Repsol (Grupo Repsol)

Sector econòmic

Energètic, Energético

Sector econòmic (Detall)

Sector energètic, en particular gas i petroli.

Empreses involucrades

Repsol (Grupo Repsol)

Empreses involucrades (Detall)

Petroamazonas, Petrobras, Agip, Petroecuador

Descripció breu del projecte econòmic

Dins del Parc Nacional Yasuní, al centre de l’Equador, des de 1994 Repsol manté explotacions petrolíferes que amenacen la amazonía i els seus habitants. Exploten petroli, aigua i gas, i a més de les plantes d’extracció, han construït una carretera de 120 km que creua el parc fins al Bloc 16 i un oleoducte subterrani de 160 km. Les explotacions petrolíferes al parc són nombroses des de fa dècades, a més, el govern d’Equador s’ha compromès a duplicar el volum de petroli cru extret per a 2050, sabent ja l’amenaça que això suposa per a l’Amazones, el principal pulmó del món. El 2008, l’exportació de cru ascendia als 37.407 barrils diaris (gairebé 6 millions de litres diaris).

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) https://www.repsol.ec/es/quienes-somos/q...

(2) https://www.primicias.ec/noticias/econom...

Ciutat/Pais

Equador,Equador

Descripció

Afectació ambiental

S’han recollit testimonis de diversos vessaments petrolífers a la zona, la qual cosa, de manera temporal, ha acabat per complet amb vegetació i ha contaminat rius. Això no només afecta la flora, també afecta la fauna que solia anar al riu contaminat a proveir-se, suposant la mort d’un gran nombre d’animals i espècies vegetals. Cal recalcar que el 1989, la zona va ser declarada Reserva Natural de la Biosfera per la UNESCO, i posseeix un valor ecològic inimaginable. El 2008, hi va haver un vessament amb un gran nivell d’incongruències, no sols respecte a la data (Repsol va realitzar l’avís el gener del 2008 però els Waorani expliquen que va començar a finals de novembre de 2007, però fins al gener Repsol no ho va detectar), sinó també amb l’envergadura del desastre. Al gener, Repsol comunica que el vessament és de 400 barrils entre aigua i petroli, però més tard asseguren haver recollit 400 barrils únicament de petroli. A més, els perits als quals finalment se’ls permet entrar a la zona, asseguren que la presència de petroli sobre la fauna és enorme.

La construcció de 160 km de carretera ha suposat una disrupció completa tant per a la fauna com per a les comunitats indígenes, ja que divideix la zona fent difícil la comunicació entre ambdues; l’ús de la carretera està restringit per als treballadors de les plantes, ni tan sols hi poden accedir els propis Waorani.

A més de totes les afectacions ambientals esmentades prèviament, cal destacar el gran desastre ambiental ocorregut el 2022, quan un vessament petrolífer va cobrir les costes del Perú de negre, suposant un mal letal per a la flora, la fauna marina i amb possibles afectacions sobre la salut humana. D’aquest accident, Repsol va aconseguir sortir completament impune, exceptuant l’opinió pública.

 

Dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS)

El cas de Repsol està directament relacionat amb l’incompliment del dret a la vida i a la salut i a l’afectació ambiental, ja que es basa principalment en la contaminació del riu, flora i fauna.
Els vessaments de petroli van contaminar el riu, que al febrer de 2008 presentava una capa de 20 cm d’hidrocarburs, segons les fonts que van anar a estudiar la zona afectada; quatre mesos després del començament del vessament.
La presència d’explotacions petrolíferes i la contaminació ha posat en risc a la fauna de la zona, que solia beure d’aquest, i ara això podría resultar en complicacions a la salut.

Irregularitats en llicències ambientals

La irregularitat respecte a les llicències ambientals es va fer palpable el 2008 quan, després d’un vessament al Bloc 16, els perits i experts van ser enviats a estudiar la zona afectada i es van trobar que no se’ls permetia accedir ja que no tenien els permisos necessaris. Això queda reflectit en diverses ocasions, ja que el gran nombre d’impediments imposats als científics que volen estudiar la zona queden recollits en molts dels seus diaris. Això en general provoca dubtes sobre la legitimitat del tracte realitzat entre Repsol i el Govern de l’Equador; quan aquest últim permet a les empreses sortir impunes.

Afectació sobre la vida tradicional dels pobles indígenes

Com ha estat esmentat prèviament, els múltiples vessaments han suposat una amenaça per a aquestes comunitats, que es proveeixen de l’aigua del riu i de la fauna marina present en aquest, i que va morir a causa de l’alta conductivitat que presentava l’aigua, causat pels vessaments d’hidrocarburs.

Davant aquests accidents la reacció de l’empresa és lenta i generalment insuficient, ja que encara en les ocasions en les quals feien cas a les demandes del poble waorani, no creen estratègies perquè la comunitat sigui autosuficient, sinó que ofereix béns a curt termini, minvant cada vegada més la seva autonomia. Una de les conseqüències principals és la introducció dels diners com a moneda de canvi per a les comunitats indígenes de la zona, la qual cosa ha potenciat l’alcoholisme dels homes, entre altres.

Font

Normativa vulnerada

Article 6 del Conveni num. 169 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals.

Les consultes dutes a terme en aplicació d’aquest Conveni hauríen d’efectuar-se de bona fe i d’una manera apropiada a les circumstàncies, amb la finalitat d’arribar a un acord o aconseguir el consentiment sobre les mesures proposades.

Artículo 14 del Conveni num. 169 de la OIT sobre pobles indígenes y tribals.

Els governs haurien de prendre les mesures que siguin necessàries per a determinar les terres que els pobles interessats ocupen tradicionalment i garantir la protecció efectiva dels seus drets de propietat i possessió.

Hauran d’instituir-se procediments adequats en el marc del sistema jurídic nacional per a solucionar les reivindicacions de terres formulades pels pobles interessats.

Artículo 16 del Conveni num. 169 de la OIT sobre pobles indígenes y tribals.

Quan excepcionalment el trasllat i la reubicació d’aquests pobles es considerin necessaris, només hauran d’efectuar-se amb el seu consentiment, donat lliurement i amb ple coneixement de causa. Quan no pugui obtenir-se el seu consentiment, el trasllat i la reubicació només haurà de tenir lloc al final de procediments adequats establerts per la legislació nacional, incloses enquestes públiques, quan pertoqui, en què els pobles interessats tinguin la possibilitat d’estar efectivament representats.

Llei d’Hidrocarburs Decret Suprem Nº 2967 del 1978, Article 1

Els jaciments d’hidrocarburs i substàncies que els acompanyen, en qualsevol estat físic en què estiguin situats al territori nacional, incloent-hi les zones cobertes per les aigües de la mar territorial, pertanyen al patrimoni inalienable i imprescriptible de l’Estat.

La seva explotació es cenyirà a les línies de desenvolupament sostenibles i de la protecció i conservació del medi ambient.

 

Llei d’Hidrocarburs Decret Suprem Nº 2967 del 1978, Article 93-D

L’Estat vetllarà perquè l’activitat petrolera no provoqui danys a les persones, a la propietat ni al medi ambient. Periòdicament es procedirà a realitzar auditories socioambientals.

 


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Directament

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

Repsol Equador, S.A. és una de les més de 300 societats que conformen el grup i l’entitat matriu és Repsol, S.A., la qual té la seu social a Madrid.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

L’estat nacional es responsable per acció i per omissió.

El Parc Nacional Yasuní va ser creat pel Govern de l’Equador el 26 de juliol de 1976 mitjançant l’acord interministerial núm. 322. Una part de les terres declarades com a parc són històricament territoris pertanyents al poble Waorani i aquests perden el poder sobre aquest territori amb aquesta declaració.

El 2 d’abril de 1990, l’Estat Nacional aprofita els reclams dels territoris Waorani i modifica els límits del Parc Nacional Yasuní concedint aquests amb les terres del poble Waorani. Però l’adjudicació contenia una clàusula en la qual els beneficiaris del territori es comprometien a:

“No dificultar els treballs d’explotació minera i hidrocarburífera que realitzi el Govern Nacional i/o persones naturals jurídiques legalment autoritzades”

D’aquesta manera el Govern va alliberar de la prohibició de realitzar prospeccions petrolieres a una zona que anteriorment havia estat protegida per ser un Parc Nacional.

Enfront de la sistemàtica contaminació que Repsol ha produït en la zona, el govern de l’Equador no ha emprat les eines que té disponibles per a parar l’extracció de petroli d’aquesta empresa. Aquestes eines són:

  • Llei d’Hidrocarburs del 1978 Article 74
  • Llei d’Hidrocarburs del 1978 Article 93-D

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Font)

(1) https://books.google.es/books?id=GONZEAA...

(2) http://www.secretariahidrocarburos.gob.e...


Qué diu la política de RSC de l'empresa?

La Política de Sostenibilitat de Repsol s’implementa a través del Model de Sostenibilitat, alineat amb les millors pràctiques en matèries ètica, ambiental i social, i estructurat en sis eixos: canvi climàtic, medi ambient, innovació i tecnologia, seguretat, persones, i ètica i transparència.

 

Canvi Climàtic

“Al llarg dels últims 20 anys, Repsol ha construït una posició de lideratge en relació amb el canvi climàtic en el sector de petroli i gas mundial. Va ser la primera companyia del sector a donar suport al Protocol de Kyoto i a fixar l’ambiciosa meta d’orientar la seva estratègia per a ser una companyia zero emissions netes el 2050, alineada amb l’objectiu de limitar l’escalfament del planeta a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials.”

 

Medi Ambient

“Repsol està compromesa amb la protecció del medi ambient i implementa les accions necessàries per a prevenir i minimitzar de manera adequada els possibles impactes de les seves operacions i dels productes i serveis que ofereix als seus clients. La Companyia porta anys establint accions per a protegir la biodiversitat, optimitzant l’ús dels recursos i la gestió de l’aigua, minimitzant les emissions a l’aire i posant en pràctica els principis de la jerarquia de gestió de residus, reduint o, quan no és possible, donant-los una segona vida en processos propis o en els de tercers.”

 

Persones: 

“El respecte als drets humans constitueix un aspecte clau de la gestió en totes les activitats de Repsol. Es recolza en dos pilars fonamentals: la governança i compromís al més alt nivell, i en un acompliment social excel·lent al dia a dia. El propòsit de la Companyia és operar sempre comptant amb l’acceptació dels grups d’interès interns i externs, mantenint amb ells relacions sòlides basades en el reconeixement, la confiança, el respecte mutu i el valor compartit. Repsol també es compromet a complir altres estàndards rellevants: la Declaració de l’Organització Internacional del Treball (OIT) relativa als principis i drets fonamentals en el treball i els vuit convenis fonamentals que la desenvolupen, les línies directrius de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per a empreses multinacionals, els estàndards d’acompliment de la International Finance Corporation (IFC) i els 10 Principis del Pacte Mundial de Nacions Unides. En el cas concret de les comunitats indígenes, cal destacar que el Conveni 169, també de l’OIT, regeix les actuacions de Repsol.”

 

Comunitats indígenes: 

“Repsol reconeix i respecta la naturalesa única d’aquestes comunitats i els seus drets sobre les terres i els recursos naturals. Les actuacions en entorns amb comunitats indígenes es regeixen pel Conveni 169 de la OIT, independentment de que aquest estigui o no incorporat en la legislació de cada país.

 

Operació segura: 

“Repsol assumeix el compromís de desenvolupar les seves activitats considerant valors essencials la salut de les persones, la seguretat i la protecció del medi ambient. Això es particularitza en cadascun dels empleats i contractistes, independentment del seu lloc o ubicació geogràfica. Qualsevol persona es responsabilitza de la seva pròpia seguretat i de contribuir a la salut i seguretat col·lectives.”

 

Ètica i compliment: 

“Repsol compta amb uns procediments, un marc d’actuació global i un equip especialitzat amb dedicació exclusiva orientat a assegurar l’adequació i observança de les seves obligacions, tant internes com externes. La funció de compliance ha contribuït a reforçar la cultura global de compliment i a millorar la identificació i monitoratge dels riscos d’ètica i compliance, en particular en matèria d’anticorrupció, blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, prevenció penal, sancions i embargaments internacionals, competència i protecció de dades de caràcter personal.”

 

Política de Drets Humans i Relació amb les Comunitats (aprovada pel Comitè Executiu de Repsol el dia 3 de juny de 2019):

“Repsol es compromet a reconèixer i respectar la naturalesa única dels pobles indígenes, tribals, aborígens i originaris. Reconèixer i respectar els seus drets, d’acord amb la legislació vigent i amb el Conveni 169 de la OIT, estigui incorporat o no a la legislació de cada país. Això inclou, entre altres, els drets a les terres, els seus territoris i recursos, inclosa l’aigua, a la seva organització, a la seva estructura social i econòmica i a la consulta lliure, prèvia i informada, mitjançant procediments apropiats i en particular a través de les seves institucions representatives, cada vegada que es prevegin mesures legislatives o administratives susceptibles d’afectar-los directament de bona fe i d’una manera apropiada a les circumstàncies, amb la finalitat de procurar enteniment o coadjuvar a aconseguir el consentiment sobre les mesures de mitigació proposades.”

 

Resposta de l'empresa

Si

Resposta de l'empresa (Detall)

Repsol va respondre a les denúncies dels indígenes. Va insistir que l’incident menor ha estat “atès amb els més alts estàndards de la indústria i sota el control de les autoritats en la matèria”. EFE Alhora que van impedir l’entrada d’una membre d’Acció Ecològica que va ser convidada per la Defensoria del Poble a realitzar una inspecció ocular al lloc on es va produir el vessament de 4.000 barrils de cru. Inicialment l’empresa només va reconèixer el vessament de 100 barrils i posteriorment ja dels 4.000.

 

Segons l’Informe de Responsabilitat Corporativa del Grup Repsol de 2008:

“EyP Bloc 16 (l’Equador): Durant el mes de gener es va produir un vessament de 76,8 tones de cru degut a la corrosió d’una canonada de cru, amb una àrea afectada de 7,9 Ha. Tant la Direcció Nacional de Protecció Ambiental d’Hidrocarburífera (DINAPAH) com la Direcció Nacional d’Hidrocarburs van ser puntualment notificades sobre l’ocurrència de l’incident. Des de llavors, s’ha procedit a prendre mesures tant per a la remoció de material contaminat com per al programa de remediació de les àrees afectades amb la finalitat de restablir les condicions existents abans del vessament. El pla de remediació presentat als organismes de control, que consta d’activitats de recuperació i neteja, tractament biològic i revegetació de sòls afectats, s’està complint dins del cronograma fixat. D’acord amb el que s’estableix en aquest programa, si el mateix es desenvolupa íntegrament la zona afectada podrà retornar-se a condicions similars a les existents abans de produir-se el vessament.”

 

Resposta de l'empresa (Font)

(1) https://www.lavanguardia.com/natural/202...

(2) https://www.biodiversidadla.org/Noticias...


Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

Històricament, Repsol ha tingut una relació molt estreta amb la Generalitat de Catalunya: fa menys de 3 dècades, aquesta adquireix un 4% d’accions, el qual la situava amb el 40% de les accions de Repsol, convertint la Generalitat de Catalunya en l’accionista principal. A partir del 1995 va començar la privatització d’aquesta i altres empreses que tenien com a accionista majoritari aquest organisme públic. No obstant això, continua existint una relació molt pròxima amb aquest òrgan. Una quarantena de càrrecs de la Generalitat tenen accions d’aquesta empresa. Això com a mínim suscita un dubte de si realment existeix o no una separació clara entre el màxim govern públic de Catalunya i l’empresa Repsol.

Relació del cas amb Catalunya (Font)

(1) https://elpais.com/diario/1989/12/15/eco...

(2) https://elpais.com/diario/1995/03/24/eco...

(3) https://cronicaglobal.elespanol.com/poli...


Estat actual del cas (Detall)

Actualment, el Govern de l’Equador ha donat llum verda a la sortida de Repsol de l’Equador, permetent l’explotació per part de New Stratus Energy.

Durant el període de 20 anys durant el qual Repsol ha tingut concedit el dret d’explotació dels recursos petrolífers del Bloc 16 a l’Equador, cap sanció ni recerca s’ha dut a terme per part del Govern ni cap institució pública. Al llarg d’aquest període, gràcies a les ONGs i altres associacions en defensa del medi natural i els drets dels pobles indígenes han denunciat les pràctiques de contaminació i violació dels drets humans que l’empresa ha dut a terme a la zona.

Després de 20 anys d’explotació, Repsol ha rebut l’autorització per part del Govern del País per a vendre la participació operativa del 35% de Repsol als blocs de cru pesat 16 i 67 situats a la província d’Orellana a New Stratus Energy, posant així fi a un període d’explotació sense cap mena de control per part de l’Estat ni organitzacions internacionals.

Actualment al parc del Yasuní es troben les majors reserves de cru a l’Equador: més de 1.600 milions de barrils de petroli. Aquesta quantitat la converteix en la reserva més gran explotada d’aquest país. En el cas del bloc petrolier què ha estat en mans del grup Repsol, té una extensió de 2.000 hectàrees, estant 100 d’elles dins del Parc Natural protegit del Yasuni. En aquesta àrea protegida la indústria petroliera ja ha desforestat 417 hectàrees de bosc quan el màxim permès eren 300. Sabent que una hectàrea de bosc Yasuní alberga al voltant d’unes 100.000 espècies d’organismes, dels quals el 90% aproximadament són espècies petites del grup dels artròpodes, no es tracta de cap minúcia. També és necessari tenir en compte què el 80% d’aquestes espècies varia en tan sols 20 km en línea recta. Fent explícit que la restricció d’hectàrees no pot passar-se per alt, ja que de fer-ho suposaria la decisió d’eliminar una quantitat enorme de comunitats d’organismes que no tindrien lloc on refugiar-se.

 

Al tractar-se principalment d’insectes també s’està posant en risc processos ecològics com la pol·linització, la dispersió de llavors i el manteniment, com a aliment, d’altres animals com amfibis i rèptils.

 

El gener de 2022 el MAAP (Projecte de Monitoratge de l’Amazonia Andina), va detectar una expansió dins del parc natural declarat per la UNESCO què posa en perill els indígenes Tagaeri i Taromenane, les quals són dues comunitats indígenes que van decidir viure en aïllament voluntari. Aquesta zona havia estat declarada com a Zona Intangible per a qualsevol empresa privada per a protegir el territori dels Waorani què viuen en l’assentament voluntari. Aquesta nova construcció, concretament una nova plataforma, s’introdueix 300 metres en la zona d’amortiment, en la que tampoc està permès la construcció d’infraestructures no temporals i se situa just a la portes d’aquesta zona de no intromissió.

 

No obstant això, el govern de l’Equador no condemna aquesta acció ja que aquesta extracció ja forma part del paquet de solució de deute què té aquest país amb la Xina, deute què ascendeix a més de 5 mil milions de dòlars. No sols no condemnen les fallades anteriors ni actuals de la plataforma sinó que el mateix Guillermo Lasso, president del govern, va expedir al juliol de 2021 una nova política d’hidrocarburs (el Decret Executiu 95) per a incrementar aquesta producció petroliera.

Estat actual del cas (Font)

(1) https://es.mongabay.com/2018/04/ecuador-...

(2) https://imgs.mongabay.com/wp-content/upl...

(3) https://maaproject.org/2022/yasuni_zona_...

(4) https://dialogochino.net/es/actividades-...




Dóna suport a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans
X