Oxec

Nom de l'Empresa

Grupo ACS

Sector econòmic

Construcció, Producció Elèctrica

Sector econòmic (Detall)

Sector econòmic: Indústria hidroelèctrica.

El projecte hidroelèctric Oxec, és un complex de dues centrals en construcció i una altra en estudi, localitzades sobre el riu Cahabón, en el municipi del mateix nom, departament d’Alta Verapaz: Oxec I, Oxec II i Oxec III. És propietat de les societats Oxec S.A., Oxec II S.A. i Oxec III S.A., inscrites a Guatemala entre 2011 i 2016. Les tres pertanyen al grup Energy Resources Capital Corp (ERCC), la qual està registrada a Panamà.

Destaquen els noms de tres directius en les societats Oxec: a Guatemala, Luis Arnoldo Calderón Chavarría i José Ernesto Batres González; i a Panamà, Carlos José Alfredo González Astúries.

En el projecte hidroelèctric Oxec participa el grup espanyol Cobra, plenament involucrat en la construcció dels projectes RENACE de la Corporación Multi Inversiones. Una altra empresa involucrada en la construcció és la israelita Solel Boneh. Els projectes Oxec sumen gairebé 100 MW de generació. ERCC controla diversos projectes hidroelèctrics en Alta Verapaz, entre aquests la Hidroelèctrica Visión de Águila, en la finca Sonte, municipi de Cobán sobre el riu Sachichaj; els projectes Oxec, Oxec II i Oxec III, en Cahabón com ja es va dir; Raaxhá, també en Cobán sobre el riu Icbolay; i El Tamarindo, en Baixa Verapaz, projecte hidroelèctric conegut com Sisimite sobre el riu Motagua, propietat de Generadora Nacional (GENASA).

Una de les empreses de seguretat privada que se sap que brinda serveis al projecte Oxec és Grup d’Assistència de Seguretat Privada, S.A. (GASP), el Representant Legal de la qual és el capità de l’Exèrcit, Leif Kinle i García González, amb seu en Cobán, Alta Verapaz. Va ser constituïda en 2016 i per la data sembla que va ser exclusivament per a prestar-li el servei de seguretat al projecte. García González pertany a la Promoció 119 de l’Escola Politècnica i va ser ascendit a Capità Primer d’Infanteria en 2004, any en què diversos ascendits a Capità van passar a retir durant el govern d’Óscar Berger Perdomo i la Gran Aliança Nacional (GANA), i quan es va donar una marcada reducció de l’Exèrcit a càrrec del llavors Comissionat Presidencial de Defensa i Seguretat, el general retirat Otto Pérez Molina.

Empreses involucrades

Grupo ACS

Empreses involucrades (Detall)

Les empreses que estan implicades en OXEC són:

Grupo ACS (ACS), de l’estat espanyol
Grupo Cobra, de l’estat espanyol
Ingeniería Civil Internacional S.A (INCISA), de l’estat espanyol
ALDESA (ALDESA), de l’estat espanyol
OSSA (OSSA), de l’estat espanyol
Proinelca Power, de l’estat espanyol
Corporación Multi Inversiones (CMI), de Guatemala
Recursos Naturales y Celulosas (RENACE), de Guatemala
EQUIPSA (EQUIPSA), de Guatemala
Oxec S.A., de Guatemala
Energy Resources Capital Corp (ERCC), de Panamà

Empreses involucrades (Font)

Descripció breu del projecte econòmic

A causa de l’extraordinària dotació de fonts d’aigua dolça i el potencial de generació hidroelèctric, el país s’està consolidant com una plataforma de producció d’energia barata per a la resta de la regió. El sector hidroelèctric ha estat copat per inversors pertanyents a l’oligarquia local, no en va el marc institucional ha estat concebut per a beneficiar als grups agroindustrials dominants al país a través de la Ley de Incentivos para el Desarrollo de Proyectos de Energías Renovables, el reglamento de las cuales fue aprobado en 2015. El generós règim de deduccions fiscals, exoneracions duaneres i els incentius administratius constitueixen un subsidi cap al sector privat dominant, garantint una elevada rendibilitat.

Des d’una òptica social, la generació i distribució d’electricitat és un sector especialment sensible a Guatemala. Des de la seva privatització en els anys 90, ha estat motiu de permanent conflictivitat en les àrees rurals a causa de la baixa cobertura, la baixa qualitat del servei i el cobrament de tarifes abusives per part de les empreses de distribució elèctrica (en mans de capital estranger). L’absència d’una política efectiva d’electrificació rural i d’accés a l’aigua potable suposa un acte de discriminació estructural per part de l’Estat cap a la població indígena.

Malgrat que l’energia hidroelèctrica fa ús d’un recurs renovable com l’aigua que retorna al riu després de processar-la, les recerques en matèria de drets humans convenen de manera creixent a considerar aquest sector dins del grup d’indústries extractives per la utilització massiva de l’aigua sense pagar el seu ús, per l’alt lucre i per alterar el cabal ecològic dels rius. Sovint, els projectes hidroelèctrics desvien l’aigua dels rius per mitjà de canals i túnels, disminuint notablement el cabal en amplis trams fluvials. En aquests trams, que poden ser quilòmetres, la hidroelèctrica extreu una gran part del cabal, la qual cosa afecta els aprofitaments que feien del riu amb anterioritat les poblacions locals de les riberes, no sols en termes de disponibilitat d’aigua, sinó també de pesca, oci o fins i tot navegació. La devolució de l’aigua no suprimeix els efectes extractius en els trams anteriors. Molt sovint l’aigua retornada no compleix amb els paràmetres de qualitat, nitidesa i temporalitat necessaris per a les poblacions locals.

L’extraordinari desenvolupament de la legislació en matèria d’inversions contrasta amb el feble marc de protecció del Dret a l’Aigua i Sanejament i els drets col·lectius dels pobles indígenes, com ara el dret a la consulta prèvia, lliure i informada, els drets al territori o el dret a la no discriminació. La Constitució política (1993) contempla el desenvolupament normatiu d’una Llei d’Aigües que mai va ser discutida ni aprovada. L’Estat de Guatemala ha ratificat el Conveni 169 de la OIT sobre Pobles Indígenes i Tribals, no obstant això, modificacions com la del Reglament d’Avaluació, Control i Seguiment Ambiental (maig 2015), destinada a rebaixar els estàndards ambientals vigents al país, suposen una reculada en el marc legal de protecció del Dret a l’Aigua i els Drets Col·lectius.

El règim de concessions hidroelèctriques, impulsat pel Ministerio de Energía y Minas, constitueix un factor addicional de vulneració de drets, ja que la concessió de l’ús del domini públic del riu a les hidroelèctriques per un termini de 50 anys suposa una clara privatització d’un bé públic, com és l’aigua fluvial. Els estudis d’Impacte Ambiental es revelen com una eina ineficaç per a garantir els drets ambientals, els drets dels pobles indígenes i de les comunitats locals i sense capacitat de vincular jurídicament a les grans empreses.

Aquest renovat impuls primari-exportador se situa especialment en terrenys en disputa i dóna lloc al procés de reestructuració territorial anteriorment esmentat, que fa recaure els costos de la vulnerabilitat social i ecològica en les comunitats rurals, indígenes i pageses.

La privatització dels serveis públics i dels béns naturals s’ha intensificat en els últims anys a través de l’increment de les concessions de llicències a megaprojectes d’empreses multinacionals. Segons l’últim informe, a 31 d’agost de 2018, el Ministeri d’Energia i Mines reportava 305 llicències d’explotació i 34 d’exploració minera en tot el territori nacional, de les quals 25 són en Alta Verapaz. El Ministeri, a més, reportava 183 llicències d’explotació i 236 d’exploració en tràmit. Per part seva, la Direcció General d’Energia reporta 33 grans hidroelèctriques en operació, 11 en construcció, 13 esperant l’inici de la construcció i 6 en tràmit d’autorització.

Les indústries extractives han ampliat el seu radi d’acció a zones cada vegada més remotes, amb conseqüències directes i documentades sobre els patrons socioeconòmics tradicionals de les comunitats. L’augment de la conflictivitat està directament relacionat amb aquests fenòmens de depredació ambiental.

En 2018, es van registrar 260 agressions (que inclouen intimidació, difamació, denúncia judicial, tortura i amenaces verbals) i 26 assassinats a defensores/és de Drets Humans. Segons la OACNUDH, el 78,92% d’aquestes agressions van ocórrer en els departaments de Guatemala, Alta Verapaz, Quetzaltenango i Huehuetenango. Les/us més afectades/us per els atacs van ser defensores/és del territori i els béns naturals. Les dones i les/us defensores/és de drets humans LGBTI van ser objecte d’agressions específiques pel seu gènere, la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere. Per part seva, en el primer semestre de 2019 UDEFEGUA va registrar 327 agressions contra defensors/as, 12 assassinats i 18 intents d’assassinat.

Continua sent motiu de preocupació l’ús indegut de processos penals contra defensores/és dels drets humans per a impedir o sancionar la seva labor. El ACNUDH va documentar irregularitats en els processos penals contra defensors/es, inclosa l’emissió d’ordres de captura sense suficient evidència, la falta de verificació de testimoniatges, l’ús excessiu de la presó preventiva i l’incompliment de normes i estàndards del degut procés.

Dins dels processos de difamació, el “discurs de l’odi” cap als qui defensen els DDHH i especialment cap als qui combaten la impunitat, ja sigui de les grans empreses com de l’Estat, és denunciat per actors/es socials que assenyalen l’existència d’una estratègia d’incitació a la violència i discriminació cap a les persones defensores a través de la deslegitimació del treball que realitzen i campanyes de difamació impulsades per actors vinculats al poder militar. La OACNUDH ha denunciat aquests missatges, assenyalant les preocupacions per les amenaces cap a la vida i integritat de les defensores.

Fins i tot institucions internacionals, com la Cort Interamericana de Drets Humans, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, han assenyalat, especialment en els últims anys, l’existència d’una estratègia de persecució, estigmatització i criminalització de defensores, dirigida a silenciar i acoquinar la defensa dels seus drets sobre el territori.

En 2015, les comunitats Q’eqchi’s de Santa María Cahabón, s’adonen de la construcció d’una hidroelèctrica sobre el riu Oxec i una altra en el llit del riu Cahabón. Acudeixen a la Municipalitat de Santa María Cahabón i a la Procuraduría de Derechos Humanos PDH, per a sol·licitar informació sobre el que està ocorrent en els dos rius.

Bernardo Caal Xol i altres autoritats Q’eqchi’, són designats com a representants del poble Q’eqchi’ en una assemblea on participen 56 comunitats de Santa María Cahabón. En la seva qualitat de representants de les comunitats, interposen denúncies i realitzen accions davant el Procurador de Derechos Humanos –PDH-, la Procuraduría General de la Nación –PGN-, el Ministerio Público –MP-, la Oficina de Control de las Áreas de Reservas del Estado –OCRET- i la Comisión Internacional contra la Impunidad –CICIG- per a denunciar i demandar la recerca sobre les accions il·legals comeses per les empreses Oxec S.A. i Oxec II S.A en Santa María Cahabón:

a) Violació del dret a la informació i consulta al poble Q’eqchi’ en l’atorgament de llicències ambientals i concessió del riu Cahabón als projectes Oxec i Oxec II, en Santa María Cahabón.
b) Delicte ambiental per la tala sense llicència de 15 hectàrees de bosc natural per a la construcció de les hidroelèctriques.
c) Apropiació il·legal d’un terreny nacional i la privació de l’accés a l’aigua a els/as habitants indígenes Q’eqchi’ de les riberes dels rius Oxec i Cahabón.

Les empreses Oxec davant aquestes denúncies reaccionen amenaçant sistemàticament a les persones opositores als seus projectes.

L’assemblea de comunitats de Cahabón acorda que Bernardo Caal, amb l’acompanyament i suport legal del Colectivo Madreselva, interposi una acció legal d’Amparo contra la decisió del Ministerio de Energía y Minas -MEM-, de concesionar el Riu Cahabon als dos projectes hidroelèctrics. Aquest recurs d’empara s’emporta a la Cort Suprema de Justícia –CSJ-, al desembre de 2015. Bernardo Caal és el signant.

Al març de 2016, la CSJ atorga empara provisional a favor de les comunitats, i ordena suspendre les llicències dels projectes Oxec i Oxec II fins que sigui realitzada degudament la consulta a les comunitats Q’eqchi’. Les empreses Oxec i el MEM apel·len immediatament davant la Corte de Constitucionalidad i presenten proves falses que el MEM havia realitzat una consulta, davant això la Corte Suprema de Justicia revoca l’empara provisional. Bernardo Caal i el Colectivo Madreselva apel·len aquesta resolució i el cas s’eleva davant la Corte de Constitucionalidad per a donar una sentència definitiva.

Durant l’any 2016 les comunitats Q’eqchi’ sol·liciten la realització d’una Consulta Municipal de Veïns fonamentada en el Codi Municipal i el Conveni 169 de la OIT, presentant més de 4 mil signatures que sobrepassen el 10% del padró electoral, requisit legal per a sol·licitar la Consulta. Després d’insistir a través de reunions amb l’alcalde i Consell Municipal amb l’acompanyament de personal de l’oficina del procurador de Drets Humans, la consulta és convocada mitjançant acord pel Consell Municipal per a realitzar-se el 31 de juliol de 2016. Dos dies abans de la data, l’empresa OXEC S.A. interposa una empara en contra de la realització de la consulta de veïns davant el Jutjat de Primera Instància de la capçalera departamental de Cobán. En menys de dues hores, el jutge Cessar Adolfo González Del Cid atorga empara provisional a l’empresa Oxec i impedeix la consulta, comminant a la Policía Nacional Civil-PNC-, a intervenir en cas que hi hagi desacatament a aquesta ordre judicial. Davant l’amenaça, la consulta no es realitza. El jutge Adolfo González que va emparar a l’empresa i va interrompre la consulta, va ser denunciat davant el Ministerio Público por el Colectivo Madreselva pel delicte de prevaricato, la CSJ li va retirar el dret d’avantjudici i actualment es va emparar davant la CC per a conservar el dret d’avantjudici i evitar ser sotmès a judici.

El 4 de gener del 2017, la Cort Suprema de Justícia-CSJ, atorga Amparo definitiu a favor de Bernardo Caal, suspenent les llicències dels projectes Oxec i exigint al MEM que sigui realitzada la Consulta. Les empreses Oxec i el MEM apel·len immediatament davant la Cort de Constitucionalitat-CC. Amb el suport de totes l’organitzacions i cambres empresarials de Guatemala. Comença una intensa campanya de pressió política i mediàtica contra els magistrats de la CC. Llancen una violenta campanya mediàtica de difamació contra Bernardo Caal, Ana Rutilia Ical i el Colectivo Madreselva. L’Empresa Oxec, fabrica una acusació falsa en contuberni amb el sindicalista Joviel Acevedo i autoritats del Ministeri d’Educació, en contra Bernardo Caal, acusant-lo de Delicte Especial d’Estafa, acusant-ho de no haver treballat durant el període que Bernardo va formar part del Sindicat de Treballadors de l’Educació, i va ser acomiadat injustament a través d’una acta il·legal faccionada pel comitè executiu del STEG. Fet comprovat en els tribunals i malgrat aquesta falsedat, aconsegueixen que el Ministerio Público emeti el 27 de març de 2017, una Ordre de Captura en contra de Bernardo amb l’objectiu de paralitzar la seva activitat en demanda de justícia.
Finalment el 26 de maig de 2017, després de 5 mesos de pressió mediàtica a través dels mitjans de comunicació, de part de les càmeres empresarials, la Corte de Constitucionalidad que a través d’una mega sentencia estructurada emet una part dispositiva que si bé reconeix que OXEC va violar els drets de les comunitats Q’eqchi’, i atorga l’Empara a favor de Bernardo Caal Xol, fixa un termini d’un any prorrogable al MEM per a realitzar la Consulta, commina al Congrés de la República a emetre una llei de Consultes, però no suspèn l’operació i construcció dels projectes Oxec tal com va ser reclamat per les comunitats. A més, s’excedeix en la sentència en establir pautes summament restrictives per a reglamentar les consultes basades en el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball- OIT, sobrepassant les seves atribucions de control constitucional en incórrer en funcions legislatives que corresponen al Poder Legislatiu.

Aquesta sentència és rebutjada per les comunitats Q’eqchi’ de Cahabón que decideixen realitzar com més aviat millor una Consulta de Bona Fé en les 195 comunitats de Cahabón. La sentència també és rebutjada per 32 representants de les Autoritats Indígenes de tot el país, i per les federacions sindicals autònomes que tenen representació en la OIT, en un comunicat conjunt amb organitzacions socials.

La consulta comunitària de Bona Fe, del poble Q’eqchi’ de Santa María Cahabón, es basa en el dret a la lliure determinació i sobre la base del codi municipal vigent sobre el dret del poble a ser consultat i decidir sobre els recursos de jurisdicció municipal, aquesta es convoca i es duu a terme el dia 27 d’agost de 2017, informant degudament la població i es realitza sobre la base de les normes i tradicions del poble Q’eqchi’, en assemblea comunitària i expressant el seu vot a mà alçada, així homes i dones Q’eqchi’ responen a la pregunta pronunciada en Q’eqchi’ i en castellà, si estan a favor o en contra que s’utilitzi l’aigua dels sagrats rius Oxec i Cahabon per a la instal·lació i funcionament de les hidroelèctriques Oxec i Oxec II. L’organització execució i els resultats del comptatge de vots d’aquesta consulta van tenir observació local, nacional i internacional i els resultats finals després de la votació van ser els següents:

• 26.537 vots en contra que s’utilitzi l’aigua dels sagrats rius Oxec i Cahabon, per a la instal·lació i funcionament de les hidroelèctriques Oxec i Oxec II, en el municipi de Santa María Cahabon, alta Verapaz.
• 12 vots a favor de les hidroelèctriques.
• 5 abstencions.

Un aspecte a ressaltar és que la participació numèrica en la consulta ha superat la dels últims processos electorals. Segons dades del Tribunal Supremo Electoral, el total de votants del 2007 van ser 12.861; en el 2011 20.219 i en 2015 18.828. Això demostra el valor de la consulta en l’ànim de les comunitats i la convicció de defensar la vida, l’aigua i el territori del poble Qéqchi’.

Un aspecte que va ressaltar en l’exercici del dret de consulta, va ser la important participació de les dones Q´eqchies en l’organització d’aquesta consulta i en tot el procés de lluita que s’ha emportat des que va iniciar en 2015. Les dones tenen un contacte profund amb l’aigua del territori, per a elles la vida i tota l’activitat social de les comunitats està en dependència dels rius i la disposició de l’aigua, element vital per a les activitats quotidianes, per a reg dels cultius i per a cuinar els aliments, a més els rius proveeixen d’aliments que s’obtenen de les seves aigües, jutes, crancs i peixos contribueixen a la seguretat alimentària dels Q’eqchi’s de Cahabón. Això demostra l’alt grau de consciència de respecte a la naturalesa i la participació per a no permetre la despulla dels rius perquè és la sang de la mare terra. Les dones Q’eqchi’ tenen ara més coneixement de les lleis i els seus drets, i això ha contribuït a una millor ubicació del seu paper de defensores de drets i dels reptes en la lluita pels drets de les dones.

Ciutat/Pais

Guatemala

Drets vulnerats

Afectació ambiental, Consulta prèvia lliure i informada, Criminalització / campanyes de des-legitimació, Atacs contra la integritat física i emocional, Accés al territori

Descripció

• Des de 2015, va haver-hi amenaces telefòniques contra Bernardo Caal i altres 3 membres de la junta coordinadora de comunitats que van iniciar accions d’informació a les comunitats sobre les irregularitats en l’atorgament de les llicències dels rius Oxec i Cahabón.
• A l’octubre de 2016, apareixen volants anònims i missatges en ràdios locals d’Alta Verapaz, calumniant a líders comunitaris que s’han pronunciat contra les hidroelèctriques Oxec S.A. i RENEIX S.A: Bernardo Caal, Ana Rutilia Ical i el Colectivo Madreselva. La población de las comunidades participa en dues marxes enfront de la CC, per a exigir que la sentència restitueixi l’Empara Provisional atorgada per la CSJ i suspengui la construcció de les hidroelèctriques.
• Des que la Corte Suprema de Justicia atorga l’empara pel cas OXEC, el 4 de gener de 2017, les amenaces refermen i s’inicia una campanya negra en contra de Bernardo Caal, Ana Rutilia Ical i el Colectivo Madreselva.
• Les autoritats departamentals d’Educació Pública coludidas amb el líder corrupte del Sindicat de Mestres Joviel Acevedo i les empreses OXEC, munten una demanda penal falsa contra Bernardo Caal Xol, per a judicialitzar-lo per delicte especial d’estafa. Un jutge local d’Alta Verapaz ordena una ordre de captura contra Bernardo per a paralitzar la seva activitat com a defensor de drets humans.
• Diàriament durant 5 mesos es presenten publicacions en els mitjans de comunicació de totes les cambres empresarials, la superintendència de Bancs i fins es presenta un Amicus Curiae per part de la Asociación de Amigos del País, una associació que es constitueix en temps de la colònia, comminant a la cort a revocar l’empara, argumentant que el tancament d’aquests projectes causaria l’increment del preu de la llum, i les inversions corren riscos al país.
• Columnistes cooptats de diferents mitjans informatius i televisius a nivell nacional, arremeten amb una campanya en contra de Bernardo Caal i el Colectivo Madreselva.
• A través de xarxes socials es llancen vídeos amb muntatges falsos per a calumniar a Bernardo Caal i al Colectivo Madreselva. Madreselva, acompanyant a les víctimes d’aquestes campanyes d’odi interposen denúncies davant la Fiscalia de Defensors del Ministerio Público, demandant el resguard de la seva integritat física i moral: Bernardo Caal Xol, Francisco Tek, Pedro Ramírez i Raúl Caal de Cahabón; Eduardo José Cruz López, Julio Rodolfo González i Vladimir Soto del Colectivo Madreselva; i Ana Rutilia Ical Choc, representant de les comunitats de Sant Pere Carchá que va interposar Recurs d’Amparo contra els projectes hidroelèctrics RENEIX, per haver estat autoritzats pel MEM, sense complir amb la Consulta al poble Maia Q’eqchi’ de Sant Pere Carchá.
• El 12 de desembre de 2017, el MEM informava que havia realitzat la consulta sobre la base del conveni 169 pel cas Oxec, consulta que argumenta va realitzar seguint les indicacions de la Corte de Constitucionalidad, però en la qual no va participar la població indígena qeqchi degudament representada com s’estableix en la sentència de la CC, és important ressaltar que el 7 de desembre de 2017, s’emet una nova ordre de captura en contra de Bernardo Caal Xol, dies abans al pronunciament del MEM, amb la finalitat que no pogués manifestar-se públicament, posteriorment és capturat en sortir d’una audiència el 30 de gener de 2018.
• Al novembre de 2008 Bernardo Caal és sentenciat a 7 anys i 4 mesos de presó pel Tribunal Primer de Sentència Penal d’Alta Verapaz. Actualment compleix condemna en la presó de Cobán.

Font