RENACE

Compartir



Nom de l'Empresa

Grupo ACS

Sector econòmic

Construcció, Producció Elèctrica

Sector econòmic (Detall)

Construcció d’un complex hidroelèctric a la conca del riu Cahabón, Alta Verapaz (Guatemala)

Empreses involucrades

Grupo ACS

Empreses involucrades (Detall)

  • Grup Cobra (ACS, Estat Espanyol): El Grup Cobra és una empresa espanyola especialitzada en enginyeria industrial, infraestructures d’energies renovables (hidràulica, eòlica, solar, etc), xarxes i infraestructures elèctriques i sistemes de tecnologia i comunicacions. La companyia és subsidiària del Grup ACS, un dels grups d’infraestructures amb major volum de facturació en el món.
  • CMI (Corporación Multi Inversiones, Guatemala): conglomerat present en el sector la indústria pecuària, la restauració, la construcció, les finances i l’energia. CMI va subcontractar a ACS, per mitjà de la seva filial COBRA, per a la construcció del complex hidroelèctric.
  • RENACE, SA (Guatemala): empresa propietària dels complex hidroelèctric.

 

Empreses involucrades (Font)

(1) https://www.alianzaporlasolidaridad.org/...

Descripció breu del projecte econòmic

El complex hidroelèctric Renace és el més gran de Guatemala i un dels més grans de Centreamèrica.

El primer projecte hidroelèctric a Alta Verapaz es va realitzar als anys 1990, amb el nom de Renace I. A partir de l’any 2011 és el Grupo Cobra (filial del Grup ACS) qui s’encarrega de construir Renace II, Renace III , Renace IV i V.

El projecte consisteix en la construcció de 5 plantes hidroelèctriques al riu Cahabón i els seus afluents, on habita i del que subsisteix el poble indígena Maia Q’eqchi’. Amb un total de 245,900 ha, abasta 14 municipis, 3 departaments i alberga al voltant de 435,498 persones que són aproximadament el 3,1% del total de la població nacional.

Ubicades en una regió d’alt valor ambiental, la zona de la hidroelèctrica forma part de la microregió de bosc humit declarada Zona de protecció ambiental i part del Biotopo del Quetzal.

La instal·lació i construcció d’aquest complex ha constituït des del seu inici una greu vulneració dels Drets dels Pobles Indígenes, no respectant el Dret a la Consulta Prèvia, Lliure e Informada sobre qualsevol activitat al seu territori, tal com estableix el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que l’Estat de Guatemala va ratificar l’any 1996, i l’Estat espanyol al 2007.

Aquest conveni internacional deixa clar que els Estats han de consultar als pobles indígenes, segons les seves normes i costums, per a obtenir el seu “consentiment lliure i informat abans d’aprovar qualsevol projecte que afecti les seves terres o territoris, particularment en relació amb el desenvolupament, la utilització o l’explotació de recursos minerals, hídrics o d’un altre tipus”. És a dir, que les empreses han de demanar permís als pobles indígenes per a instal·lar qualsevol projecte que es desenvolupi al seu territori.

A més, per obtenir els permisos necessaris es van realitzar estudis parcials de cadascuna de les cinc fases. Malgrat això, no s’ha realitzat un estudi al llarg dels 30 km del complex hidroelèctric que tingui en compte els impactes acumulatius en el seu conjunt. Aquesta visió fragmentada i parcial de l’ecosistema de la regió atenua la percepció dels impactes generats i, per tant, les responsabilitats mediambientals i socials del projecte en qüestió.

Els impactes ambientals generats per la canalització del riu Cahabón alteren greument l’ecosistema fluvial, destruint hàbitats, modificant el cabdal i canviant els paràmetres bàsics de l’aigua tals com temperatura o grau d’oxigenació. S’agreujen a més amb la desforestació del bosc humit tropical i la provocació de sequeres i acceleració del canvi climàtic.

Els impactes socials afecten als medis de subsistència, i la cohesió social. L’acaparament i compra il.licita de terres comunitàries de propietat col.lectiva deixa les comunitats sense terres fonamentals per la sobirania alimentària, creant un clima d’intimidació i conflictes comunitaris.

Els impactes personals són encara més greus deixant sense aigua més de 50.000,00 persones, de la que depenen directament per la salut i alimentació. A més les dones indígenes reben directament les conseqüències tenint que desplaçar-se grans distancies per manca d’aigua, i patint greus problemes de salut materno-infantil.

Des de  2015 les comunitats Q’eqchi’ s’oposen al model hidroelèctric del Cahabón que es materialitzen als complexes OXEC i RENACE. En el Fons d’aquesta oposició es situen tres aspectes fonamentals:

a) Les comunitats Q’eqchi’, conscients dels seus drets com a pobles originaris, mai van ser consultats segons l’establert al marc jurídic internacional i nacional, previ a atorgar aquestes llicències;

b) Existeix una relació espiritual amb el territori on habita el poble Q’eqchi’, que inclou les muntanyes, i especialment els rius que son considerats sagrats.

c) El ríus Cahabón y Oxec proveixen aliments, aigua i un espai recreacional per a les families, que se ha vist perjudicat per les llicències que van ser atorgades.

Fruit d’aquesta resistència pacífica, el 2015 el líder Q’eqchi’ Bernardo Caal Xol interposa un amparo davant la Cort de Constitucionalitat per a realització de la Consulta Prèvia pel projecte OXEC. El gener 2018 Bernardo Caal és detingut sense garanties del degut procés i evidenciant-se una clara intenció de criminalitzar la defensa de drets de les comunitats del Cahabón. Durant la fase de presó preventiva les accions legals de la defensa com la revisió de la mesura de coerció, van ser denegades pel jutge. Durant la fase d’oferiment de proves es rebutgen les proves de la defensa tècnica. A la fase de sentencia s’aplaça la resolució incorrent en mala praxis judicial i nou incomplet de drets i garanties de l’acusat. El 9 de novembre de 2018 es dicta sentencia de 7 anys i 4 mesos de presó malgrat que les al·legacions del Ministeri Públic i del Querellant no van ser determinants per condemnar Bernardo Caal Xol.

Durant aquest temps la resistència de continua. El passat 4 de juliol de 2019 com a resposta de l’Amparo interposat, la Cort Suprema de Justícia de Guatemala dona la raó al Poble Q’eqchi’, obligant al Govern de Guatemala que consultés a les comunitats de l’àrea d’influència de RENACE en compliment del Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball OIT  que l’Estat de Guatemala té ratificat des de l’any 1996.

Malgrat la raó jurídica del Poble Q’eqchi’, la hidroelèctrica continua funcionant; es segueixen vulnerant els seus drets col.lectius.

Com a empresa responsable, ACS-Grupo Cobra malgrat la seva política de responsabilitat social no està respectant els drets internacionals segons es reconeix a l’Informe del Punto Nacional de Contacto del Ministeri d’Industria, Comerç i Turisme espanyol. Un informe publicat a principis de 2020 arran de la reclamació plantejada per Alianza por la Solidaridad, el qual dictamina que:

  • En compliment de les Directrius de l’ OCDE per Empreses Multinacionals, la posició de contractista no eximeix del compliment de la legalitat i estableix el deure de requerir al soci local el seu compliment”.
  • A més, l’informe reitera que en compliment del Conveni 169OIT i la Declaració de Nacions Unides sobre Drets dels Pobles Indígenes ratificats per l’Estat espanyol al 1997, abans de la realització de qualsevol projecte es necessari comptar amb la Consulta Previa Lliure i Informada dels pobles indígenes. En aquest sentit, valora positivament la sentència de la Cort Suprema de Justícia de Guatemala que, en virtut del Conveni, obliga al Ministeri d’Energia i Mines de Guatemala a realitzar una consulta lliure i informada i afirma que de cara a futurs projectes, Grup ACS/Cobra ha de vetllar perquè abans de la realització d’un projecte es dugui a terme una consulta d’aquestes característiques a les poblacions indígenes.

En aquests moments les comunitats han decidit recórrer davant la Cort de Constitucionalitat la continuïtat de l’empresa.

Per fer efectius els seus drets també és determinant la Consulta prevista pel 2021, i que les comunitats están preparant reclamant l’acceptació i compliment del resultat de la mateixa.

A més, reclamen la restitució dels drets fonamentals i col.lectius vulnerats dels seus líderes i lidereses cirminalitzades i dels presos polítics, i així mateix, exigeixen responsabilitats en la reparació dels danys socials i ambientals ocasionats i la restitució de terres col.lectives.

Des de Catalunya, la campanya Aigua És Vida dona suport al poble Q’eqchi’ i denuncia les vulneracions de drets en aquest cas.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) https://alternativa-ong.org/ca/aiguaesvi...

Ciutat/Pais

Guatemala

Drets vulnerats

Afectació ambiental, Consulta prèvia lliure i informada, Criminalització / campanyes de des-legitimació, Accés al territori, Atacs contra la integritat física i emocional, Afectació Socio-Cultural, Afectació economia local

Descripció

  • Vulneració al Dret de Consulta Lliure, Prèvia i Informada als Pobles Indígenes tal com estableix en Conveni Internacional 169 de l’ Organització Internacional del Treball (OIT)  i recollit en la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de 2007 (ambdós ratificats per l’Estat de Guatemala).
  • Vulneració del Dret a l’accés a l’aigua, deixant sense accés a  l’aigua a comunitats senceres.
  • Impacte social i ambiental: afectacions a l’àrea protegida com a Reserva de la Biosfera Maia, provocant problemes d’alimentació i salut, extinció de fauna i flora d’espais protegits, i agreujant l’emergència climàtica. El projecte Renace va ser denunciat per l’organització Madre Selva i líders comunitaris per contaminar el riu Cahabón.
  • Criminalització, amenaces, atemptats i judicialització delíders i defensores indígenes:
    • Cas Bernardo Caal Xol: falta d’independència del poder judicial, que opera al servei dels interessos econòmics de les oligarquies; sense les degudes garanties processals, judicialitzant i criminalitzant defensores i defensors de drets i vulnerant els seus drets fonamentals.
    • El 2013 les comunitats Q’eqchi’ denuncien amenaces i intimidacions per haver-se manifestat en contra del projecte.
    • El 2014 Carlos Vicente Chub, secretari del consell comunitari d’una de les vuit comunitats contràries al Renace III, va patir amenaces. L’abril va ser objecte d’un atemptat amb arma de foc i va ser ferit a la cama
    • Altres denúncies es van quedar sense investigar com a violacions pressumptament per part de treballadors de Renace

Font

(1) https://alternativa-ong.org/ca/aiguaesvi...

Normativa vulnerada


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Directament

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

CMI va subcontractar a ACS, per mitjà de la seva filial COBRA, per a la construcció del complex hidroelèctric en l’any 2007 i ha estat vinculada al projecte des de llavors com a principal accionista i executor del projecte.

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Font)

(1) https://odg.cat/publicacio/renace-acs/...


L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

  • Conveni 169 OIT sobre Pobles Indígenes i Tribals en països independents (1961)
  • Declaració de les Nacions Unides sobre drets dels Pobles Indígenes (2007)
  • Directrius de la OCDE per Empreses Multinacionals (2011)
  • Constitución política de la República de Guatemala
  • Sentència de la Cort Suprema de Justícia de Guatemala a dia 4 de juliol de 2019

Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

L’empresa és contractista de l’Administració catalana.

Relació del cas amb Catalunya (Font)

(1) https://alternativa-ong.org/ca/aiguaesvi...


Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

Tot i les vulneracions acreditades, el projecte segueix endavant, amb la cinquena fase del complex en projecció (RENACE V).



X