Port de Buenaventura

Nom de l'Empresa

TCBuen

Sector econòmic

Construcció

Sector econòmic (Detall)

Contrucció i operació de la Terminal de Contenidors del port de Buenaventura

Els treballs de construcció es van iniciar a l’agost de 2008 i es van iniciar operacions marítimes el 27 de gener de 2011. Per al finançament del projecte es va comptar amb la banca internacional que va finançar el 70% de la inversió. Entre els finançadors estan: el Banc West LB-Alemanya, Banc Espírito de Sant, Portugal, International Finance Corporation, Corporación Interamericana para el Financiamiento Internacional i CAMIF. La inversió total del projecte va ascendir a 238 milions de dòlars, dels quals 75,8 milions de dòlars van ser invertits en el dragatge del canal que va ser realitzat per la signatura Jan de Nul de Bèlgica. L’any 2014 TCBuen va iniciar amb el projecte Fase II, que tenia com a objectiu l’ampliació de la capacitat d’emmagatzematge, passant de 338.000 a 650.000 TEUS/any. Aquesta inversió va ser finançada per la banca internacional més fons propis per una suma total de 156 milions de dòlars.

TCBuen disposa d’un moll d’atracada de 440 mts de longitud més dues pinyes d’atracada que permet allotjar 2 vaixells, depenent de la combinació d’eslores. Compta amb una profunditat d’atracada de 14 mts en marea mínima, amb una capacitat d’emmagatzemar fins a 18.000 TEUS simultàniament i per a atendre fins a 650,000 TEUS a l’any.

Empreses involucrades

TCBuen, Grup A.P. Moller - Maersk, APM Terminals

Descripció breu del projecte econòmic

En 2015, un informe realitzat per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia va estudiar els efectes i conseqüències de la inversió de l’empresa catalana Grup TCB, accionista majoritari l’any 2014, de la terminal de contenidors TCBuen al port de Buenaventura.

El port de Buenaventura és un dels més importants de Colòmbia i el més important del pacífic colombià.  Els diferents governs han tingut l’objectiu de convertir-lo en el port estratègic de la regió Àsia-Pacífic i Estats Units, però sense invertir en desenvolupament social dels habitants de la ciutat. Es calcula que Buenaventura té una població de 400.000 habitants, dels quals el 90% és població afrocolombiana o negra i un 1%  població indígena. Entre el 60% i el 80% de la població viu en la pobresa.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha declarat que la situació de la població afrocolombiana a Buenaventura “constitueix una crisi humanitària i de drets humans que requereix mesures urgents de l’Estat per a protegir els civils de les amenaces a la seva vida i al desplaçament forçat”. La violència va començar a partir de la privatització del port i l’arribada dels projectes d’expansió portuària a mitjans dels anys 90. El Registre Únic de Víctimes de la Unitat de Víctimes del govern colombià per a Buenaventura comptabilitza, per a l’any 2016, un total de 192.898 víctimes d’accions de violència. A més, 170.106 persones havien estat desplaçades forçosament i 10.590 assassinades.

A Buenaventura s’ha fet i es continua fent negoci enmig de la misèria i la violència extremes. Els diferents governs colombians han posat els interessos econòmics de grans corporacions i inversors estrangers per sobre de la defensa de la vida, el medi ambient, el territori i la integritat cultural de les comunitats que l’han habitat.

TCBuen hauria d’actuar de manera responsable i proactiva per a complir la legislació colombiana, les resolucions de la Cort Constitucional de Colòmbia i la legislació internacional per evitar danys a les comunitats i respectar els drets humans.

L’any 2021, la població de Buenaventura va fer un crit de socors davant dels continus atacs, tiroteigs i enfrontaments que pateixen. Només en els tres primers mesos de l’any es van comptabilitzar 41 homicidis, 13 desaparicions forçades i 8.000 desplaçaments forçats, a banda de registrar amenaces contra líders i lideresses socials, segons les xifres de Nacions Unides.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

Ciutat/Pais

Colòmbia

Drets vulnerats

Afectació ambiental, Atacs contra la integritat física i emocional, Drets Humans laborals, Accés al territori, Afectació Socio-Cultural, Afectació economia local, Consulta prèvia lliure i informada, Violències masclistes

Descripció

Impacte ambiental

L’impacte ambiental provocat per  TCBuen  a la zona ha estat considerable. La pròpia Corporación Financiera Internacional (IFC), finançador del projecte i organisme del Banc Mundial, va enumerar els problemes “relacionats amb el dragatge del canal d’accés i la dàrsena de maniobres, amb la corresponent remoció del material dragat; amb la tala de manglars i vegetació i el restabliment de manglars en terres afrocolombianes; amb el restabliment dels mitjans de subsistència dels pescadors econòmicament desplaçats i l’adquisició de terres i el reassentament”.

Alguns pescadors asseguren que la contaminació provocada pel vessament de l’aigua que carreguen els vaixells internacionals a dins de l’aiguamoll, i per la neteja d’aquestes embarcacions, està provocant una disminució de les captures de peix, i els peixos que hi sobreviuen pateixen malformacions. Aquesta situació afecta l’economia de la zona i la seguretat alimentària de la població.

Com afecta específicament les dones:

Les dones han estat encarregades de recollir mol·luscos i petxines que queden adherides als manglars. Aquesta és una pràctica cultural i una activitat econòmina que es veu interrompuda quan l’ecosistema de la zona s’altera amb la construcció de la terminal de contenidors. Altres dones expliquen que han patit atacs violents i amenaces per part d’homes armats quan es desplaçaven per recollir mol·luscos.

Irregularitats en obtenció de llicències

L’obtenció de llicències va estar igualment envoltada de contradiccions i de beneficis per a TCBuen, com per exemple la parcel·lació de les sol·licituds de llicències que no deixen veure l’impacte ambiental global i acumulat. Un estudi realitzat per la Universitat Militar de Nova Granada concloïa que, arran de l’anàlisi sobre el procés de llicenciament ambiental de TCBuen,  els interessos de desenvolupament econòmic havien prevalgut completament enfront de la protecció del medi ambient i dels recursos naturals.

L’estratègia de l’empresa TCBuen ha estat la de fragmentar el seu projecte de construcció d’una terminal portuàriua en diferents etapes, de manera que es pugui defugir l’obligació de realitzar una consulta prèvia i de documentar els impactes ambientals del projecte.

Les fonts locals asseguren que l’empresa està projectant escometre la quarta etapa del projecte, la qual cosa portaria a ocupar una part del barri de Santa Fe. És precisament a aquesta zona on es nota un empitjorament de la violència des dels inicis del 2021, com si es tractés d’un intent de desallotjament de la població a través del terror.

Drets humans laborals

Els treballadors de TCBuen entrevistats durant la recerca duta a terme per la Taula Catalana entre 2015 i 2016 confirmen que en l’empresa no volen saber res d’ells i, al menor indici de lideratge o vocería la persona és acomiadada, vivint així en un ambient de temor i d’intimidació per les pràctiques antisindicals.  En el moment de la recerca en 2015, no existien els sindicats en aquesta empresa. Posteriorment i després d’una forta incidència per part de les persones treballadores, va ser possible la sindicalització  d’una part d’elles.

La població de la zona també denuncia que, malgrat haver-s’hi instal·lat en el seu territori, l’empresa no proporciona alternatives d’ocupació als veïns i veïnes de la comuna 5.

Com afecta específicament les dones:

Les dones de la comunitat denuncien que, malgrat haver fet cursos de formació i haver-se capacitat per treballar a TCBuen, no han estat admeses en l’empresa. A més, en molts casos, les dones que es dedicaven a la venda ambilant i a la recol·lecció de mol·luscs han perdut les seves fonts laborals a conseqüència de la instal·lació de l’empresa. Aquesta situació provoca que moltes d’elles hagin de recórrer a ocupacions precàries o al treball domèstic en casa de tercers. Són circumstàncies que les deixen més exposades a patir abusos, comporten un risc de situacions d’explotació o poden generar casos de dependència o fins i tot de violència econòmica respecte de les seves famílies o parelles.

Accés al territori

La construcció de la terminal de contenidors va privar als barris limítrofs d’espais comunitaris d’oci i recreació de gran importància per a la vida comunitària de la població negra que habita les comunas.

TCBuen es va construir precisament on abans quedava “La Loma”, un lloc de recreació molt apreciat per les comunitats de la Comuna 5. Va ser precisament en aquell lloc on la comunitat va construir la primera pista d’esport del barri. I just on avui arriben els vaixells de TCBuen, abans era “La Punta”, un balneari natural d’ús comunitari on les famílies de la comunitat es reunien i passaven els diumenges.

Com afecta específicament les dones:

Les dones es veuen afectades, en primer lloc, en les seves tasques de cures i la seva rutina quotidiana, quan deixen de rebre productes bàsics, com el gas o la llet, perquè els vehicles dedicats al transport d’aquestes mercaderies deixen d’ingressar en el barri a conseqüència de l’augment de la violència. L’aïllament del barri també les afecta en la seguretat dels seus desplaçaments quotidians, ja que no poden, recorren en automòbils, taxis o autobusos, els quals es neguen a ingressar a la zona assenyalada com a perillosa.

El sentit de pertinença de les dones també es veu perjudicat, ja que elles han tingut un paper clau en la construcció del barri en el qual habiten.

Moltes dels territoris que se situen al costat del recinte de TCBuen ni tan sols existien com a terres per emprendre cap mena d’activitat econòmica, ja que són territoris guanyats a la mar mitjançant el treball comunitari de les poblacions mateixes. En aquestes zones, originàriament aiguamolls i manglars, les habitants van omplir el terreny amb deixalles i escorça d’arbresa, de tal manera que van poder ampliar la superfície de territori per poder-hi instal·lar les seves cases. No es tracta només del fet que hagin fundat els barris: el territori on s’assenten va ser literalment construït pels seus habitants.

D’altra banda, les dones juguen un paper important com a sostenidores dels vincles socials en la comunitat, per la qual cosa, els desplaçaments, els canvis en el territori o la manca d’accés a espais de recreació i trobada afecta les seves relacions socials i la posició que ocupen dins de la vida comunitària.

Recursos

Aigua

Les restriccions en l’accés a l’aigua dels habitants de la Comuna 5 són paradoxals si es considera que els barris es troben en una zona envoltada d’aiguamolls, a prop d’una badia i envoltada per nou conques hídriques.

Tanmateix, només el 65% de la població rep aigua corrent durant unes vuit o nou hores al dia, amb talls freqüents i barris on només hi ha aigua dues hores al dia. El servei de clavegueram cobreix només al 60% de la població, i als barris de baixa mar, constituïts en territoris riberencs guanyats a la mar, no hi ha instal·lació d’aigua corrent ni clavegueram.

Els veïns i veïnes de la comuna 5 denuncien també la contaminació dels aiguamolls i cursos d’aigua de la zona, derivada de l’activitat de la terminal de contenidors.

Com afecta específicament les dones:

Conseqüència de la divisió sexual del treball, són les dones les qui habitualment porten a terme la gestió de l’aigua, i les qui fan un major ús d’aquest recurs per desenvolupar tasques de cures com la neteja, la preparació del menjar, la higiene de nens, nenes i persones dependents… La falta d’accés a l’aigua es tradueix, per tant, en un impacte en la seva feina diària: augment del temps destinat a buscar aigua, riscos per la salut pel consum d’aigua no tractada, deteriorament de les seves condicions físiques en haver de carregar aigua per grans distàncies… En aquest cas en particular també es va restringir l’ús i accés a les platges, manglar i aiguamolls que abans s’utilitzaven com a zones recreatives, la qual cosa fa minvar les possibilitats de les dones de teixir relacions socials fora de les seves llars, i les confina encara més als espais domèstics.

Afectacions a l’economia local

La combinació de degradació ambiental i restriccions en l’accés a la totalitat del territori restringeixen la pesca, principal activitat productiva al territori, i impedeixen que les dones puguin accedir a la recol·lecció de mol·luscs. Aquestes activitats suposen una font d’ingressos, però també tenen un sentit cultural i identitari per a les poblacions afrodescendents.

La instal·lació de l’empresa i la violència desfermada en la zona han impedit que es desenvolupen les activitats de compra i venda de mercaderies, peix i productes artesanals a petita escala que eren pròpies de l’economia local en l’àrea del port.

Com afecta específicament les dones:

A Buenaventura, les restriccions d’accés als llocs tradicionals de pesca i recol·lecció de petxines, afegides als atacs i amenaces contra les persones que fan aquestes activitats, posen en risc la seguretat alimentària de la població perquè no poden generar ingressos derivats de la venda de peix, i ni tan sols pescar per alimentar-se.

“Les dones no poden exercir la pràctica de la recol·lecció de les petxines i les pianguas. Són espècies (de mol·luscs) que creixen als aiguamolls o sota les arrels del mangle. La recol·lecció és una pràctica mil·lenària que han exercit les dones, que sovint no tenen altra forma d’ocupació. Exerceixen aquesta activitat que les aporta diners, i així no han d’ocuparse com a treballadores domèstiques en casa aliena. Amb aquesta activitat controlen el seu temps i compren allò que necessiten per la cistella familiar: és a partir d’aquí que elles generen els seus propis ingressos”.

Testimoni d’una font de la comuna 5 de Buenaventura.

Atacs contra la integritat física i emocional

La Comuna 5, on es va construir TCBuen, ha sofert la violència de manera particular. Dos mesos després de l’inici de la construcció, 11 joves van ser assassinats, un jove va ser desaparegut i la violència en a la comuna va empitjorar. Es van denunciar desplaçaments de persones per permetre l’ampliació del port i aquelles opositores al projecte es van veure forçades a marxar del territori.

Així, l’Informe de la delegació catalana integrada per representants d’organitzacions de la societat civil i institucions catalanes que va visitar Buenaventura l’any 2016  conclou que “la inversió del grup TCB s’ha desenvolupat en un entorn de greu violació dels drets humans, de violència i d’expulsió de les comunitats negres que ancestralment han habitat els territoris que ocupa TCBuen”.

Amb posterioritat, s’han produït denúncies per part de persones que s’han enfrontat a l’empresa i han rebut greus amenaces de grups o elements armats no identificats. La més recent i coneguda és la de la defensora dels drets humans  Danelly Estupiñán.

Com afecta específicament les dones:

D’una banda, a Buenaventura es produeixen situacions de fustigació, persecució i amenaces contra les dones identificades com a lideresses comunitàries. Algunes d’ells han hagut d’abandonar la ciutat durant períodes de temps. En altres casos s’ha denunciat que persones armades persegueixen aquestes dones i controlen els seus moviments.

Els assassinats i el clima de violència han provocat impactes en la salut física, psicològica i emocional de les persones supervivents, que conviuen amb els crims i la desaparició forçada dels seus veïns, companys, fills i altres éssers estimats, i amb la incertesa i la impossibilitat de començar un dol quan els cossos no apareixen. En el cas específic de les mares, una forma d’exercir violència i tortura psicològica en contra d’elles ha estat la de lliurar-les els cossos dels seus fills amb senyals de tortura.

Assassinats

Entre el gener i el març de 2021 es van comptabilitzar oficialment 41 assassinats a Buenaventura. Els assassinats s’interpreten com missatges alliçonadors dels actors armats cap a la població en general.

Com afecta específicament les dones:

Feminicidis

En zones de baixa mar, s’han trobat cadàvers de dones joves del barri, dipositats en bosses de polietilè. Els cossos es troben amb senyals de tortura, mutilats i sense vísceres. Sovint els cossos presenten mutilacions o signes de violència i acarnissament als genitals, als òrgans reproductors o als pits de les dones, com un missatge específic en contra d’elles i dels seus cossos. L’exposició de cadàvers amb senyals d’acarnissament es pot interpretar com un missatge alliçonador,
com una advertència a la població.

Altres feminicidis no només es relacionen amb aquest intent de dominació social i control, sinó també amb atacs directes contra les dones que ocupen rols de major participació política a dins de les seves comunitats, o amb venjances entre grups armats enfrontats o rivals.

El feminicidi té, evidentment, un impacte emocional fort en els familiars i persones de l’entorn de la dona assassinada, i obliga a banda a una redistribució de les tasques de cures i les activitats econòmiques de la família. Al trauma de la mort violenta, s’afegeix a més a més la vulnerabilitat econòmica o la necessitat d’assumir obligacions i responsabilitats noves (filles grans o germanes tenint cura de fills petits, incorporació al treball, etc).

Desaparició forçada

En el que va de 2021 s’han registrat almenys 17 desaparicions forçades de pescadors artesanals que treballaven a la badia de Buenaventura, segons fonts locals de referents de la zona.

Les desaparicions forçades tenen un fort impacte emocional en la comunitat i els familiars de les víctimes, perquè se’ls impedeix celebrar un ritual funerari d’acord amb els seus paràmetres culturals i iniciar un procés de dol. En moltes ocasions les dones són les encarregades de conduir aquestes cerimònies i rituals funeraris, amb la qual cosa també es veu interrompuda una part de les seves pràctiques culturals i dels seus rols dins la comunitat.

Atacs armats

Els primers mesos de 2021 s’han registrat tiroteigs i llançaments de granades, cada nit, al barri de Santa Fe, per part d’homes armats que ingressen a la comunitat amb motocicletes i durant alguns minuts disparen directament contra les cases. Diverses persones han resultat ferides en aquests atacs, entre elles una dona que va estar hospitalitzada.

Com afecta específicament les dones:

El gener de 2021 es va produir un atac contra quatre dones que estaven recol·lectant petxines en un dels aiguamolls a prop de la comunitat. Les quatre dones expliquen que van veure aparèixer set homes fortament armats, que les van colpejar i torturar, i finalment les van deixar nugades al mangle, amb l’advertència que no tornessin a acostar-s’hi al lloc per arreplegar mol·luscs. Les dones s’hi van poder alliberar un cop els homes armats van abandonar el lloc. Fonts de la zona interpreten aquestes agressions com a part d’una campanya per impedir tota activitat productiva aliena al port.

Dol i afectacions emocionals

Els assassinats i desaparicions forçades impliquen processos col·lectius de dol, que es relacionen amb les pràctiques culturals específiques i els rituals propis d’aquesta comunitat afrodescendent. A vegades, aquestes pràctiques es veuen interrompudes per la por a represàlies o atacs durant els rituals funeraris.

D’altra banda, la situació de creixent tensió, inseguretat i atacs, la irrupció d’actors armats, l’aïllament i l’estigmatització dels barris tenen impactes en la salut mental de la població. La impunitat dels crims provoca sentiments de frustració els quals agreugen aquests impactes emocionals.

Com afecta específicament les dones:

En molts casos les dones són les encarregades de conduir els rituals funeraris i facilitar els processos de dol i memòria davant la pèrdua d’éssers estimats. En diverses zones, les dones han erigit capelles i altres espais de memòria per preservar el record de les persones assassinades. Aquests espais serveixen també com a punt de trobada per reclamar justícia.

La privació de l’accés a la integritat del territori també afecta emocionalment les dones, acostumades a mantenir un contacte estret i directe amb la mar. Alguns testimonis refereixen que moltes dones “no s’hi troben” si no estan en contacte amb la mar: la seva vivència i la seva organització del temps estan molt lligades als fluxos de les marees i al paisatge.

Criminalització i campanyes de deslegitimació

Com afecta específicament les dones:

S’han produït denúncies de persones que s’han enfrontat a l’empresa i han rebut amenaces de grups o elements armats no identificats. La més recent i coneguda és la de la defensora de drets humans Danelly Estupiñán.

Algunes d’aquestes violències s’interpreten també com “càstigs exemplars” contra nenes i dones que integren organitzacions socials, realitzen alguna mena de denúncia o transgredeixen les normes que imposen actors armats, com “travessar fronteres invisibles o sortir fora de l’horari establert” pels actors armats.

Afectacions socio-culturals

Diversitat cultural

Com afecta específicament les dones:

Les dones afrocolombianes de les comunitats negres de Buenaventura són les dipositàries i custòdies de la seva cultura i les seves pràctiques ancestrals, i ocupen rols específics dins la comunitat. Exerceixen com a matrones, figures orientadores, conselleres, transmissores de cultura oral, autoritats, mediadores en conflictes, sanadores, parteres o curanderes. Les pràctiques ancestrals de mediació i sanació impliquen la cosmovisió de les comunitats afro i han sobreviscut a l’esclavitud, la discriminació, les opressions i els desplaçaments, preservades principalment per les dones.

Les violències que enfronten als seus territoris, junt amb els assassinats i els desplaçaments forçats posen en risc l’exercici de les pràctiques culturals i la seva transmissió generacional, i empenyen la comunitat cap a la pèrdua d’una part de la seva identitat. En aquest sentit, per exemple, l’assassinat d’una dona curandera no només implica una pèrdua emocional per la seva comunitat, sinó que amb ella desapareixen també uns coneixements i sabers concrets i, en últim terme, el crim amenaça la supervivència d’una cultura. És per això que les lideresses comunitàries parlen d’”etnocidi” a Buenaventura.

El fet que, per por a les represàlies o atacs, es deixin de celebrar rituals funeraris també impacta a la preservació d’unes pràctiques culturals específiques (música, espiritualitat), i té impactes emocionals al dificultar els processos de dol lligats a la pèrdua d’éssers estimats.

Les dones són també les qui preserven les llegendes, relats i mitologia relacionada amb l’entorn dels aiguamolls i manglars, per la qual cosa quan se les impedeix l’accés a aquests territoris també es posa en risc el manteniment d’aquestes històries que formen part de la cultura oral comunitària i del seu sistema de creences.

Habitatge

Els habitatges més propers a la terminal de contenidors van patir desperfectes greus a conseqüència dels moviments de terra i tremolors artificials que genera l’activitat de les maquinàries en el port. Arran d’aquests desperfectes, algunes pobladores van abandonar les seves cases i el barri que van fundar, amb un sentiment de frustració i desarrelament. En els nous habitatges es veuen forçades a pagar lloguers, la qual cosa complica la seva situació
econòmica.

L’empresa va reparar de manera provisional alguns dels danys en un principi, però després es va deslligar de la seva responsabilitat sobre els desperfectes i es va negar a realitzar més obres o pagar les despeses de lloguer de les afectades. En altres casos, TCBuen va comprar habitatges i terrenys de pobladores per instal·lar-se a la zona. Les persones que van acceptar van abandonar el barri i perdre els lligams amb la comunitat. Algunes d’elles van quedar en situacions econòmiques precàries, i van haver de tornar al barri temps després.

La població pateix violència i inseguretat dins els mateixos habitatges, i refereixen atacs nocturns en els quals homes armats disparen contra les cases, creant una situació d’inseguretat i generant persones ferides en els tiroteigs.

A banda, l’aïllament i l’estigmatització per habitar barris vetats per la violència restringeixen a la comunitat l’accés a béns, productes i serveis (repartiment de gas o de llet) i del mateix accés als habitatges, ja que es tracta d’espais que tant persones com mitjans de transport eviten.

Com afecta específicament les dones:

Les situacions de desplaçament dels seus habitatges afecten de manera particular les dones, ja que elles són les encarregades de sostenir uns lligams comunitaris que, quan s’han de traslladar a un altre lloc, es trenquen. La violència i la inseguretat també les afecten de manera diferenciada, així com en el seu rol de cures cap a altres persones afectades físicament o emocionalment per aquesta violència.

Educació

L’ambient de violència s’ha traduït en la pèrdua d’accés a l’educació de nens, nenes i adolescents que han abandonat els estudis, bé pel reclutament forçat per part de grups armats, bé perquè han hagut de començar a treballar per ajudar econòmicament les seves famílies en ser assassinats els seus familiars.

Com afecta específicament les dones:

No es tenen dades desagregades sobre, per exemple, les taxes d’abandonament escolar en nens i nenes. Tampoc hi ha prou informació sobre els diferents destins que enfronten nens, nenes i adolescents un cop fora de l’escola (incorporació al mercat de treball, economia informal, reclutament forçat, treball domèstic, migració, treball sexual), ni sabem si existeixen diferències relacionades amb el gènere.

En el cas de nenes i adolescents, es poden contemplar altres factors específics que dificulten el seu accés a l’educació, com l’embaràs forçat producte de la violència sexual i una maternitat prematura.

Entorn saludable

Pobladors i pobladores de les zones adjacents a la terminal de TCBuen parlen dels xiulits, vibracions i contaminació de les aigües que genera l’activitat portuària tan pròxima a les seves cases i als cursos d’aigua que fan servir per pescar i desplaçar-se.

Com afecta específicament les dones:

Afectacions com la contaminació de les aigües també poden tenir conseqüències més importants en les dones, ja que són elles les encarregades de recollir aigua, i són les qui exerceixen les tasques de cures si un familiar emmalalteix a conseqüència d’aquesta contaminació.

D’altra banda, si les dones dediquen comparativament més temps que els homes a les tasques de cures dins la llar, és lògic pensar que es veuen més perjudicades per les afectacions que produeix l’empresa a prop de les seves cases.

Discriminació

La vulneració de drets contra la població afrodescendent de Buenaventura s’interpreta com una pràctica de discriminació racial. La violència i l’ocupació del seu territori impedeix que aquestes persones puguin desenvolupar de manera lliure les seves pràctiques culturals, negant-les part de la seva identitat.

Com afecta específicament les dones:

En el cas de les dones, la discriminació racial se superposa a altres discriminacions que poden patir en relació amb el seu gènere, i pot desencadenar situacions de doble opressió fora de la comunitat: pel fet de ser dones, i pel fet de ser afrodescents.

En alguns casos, la discriminació cap a les dones es produeix des de dins de la comunitat mateixa, quan algunes d’elles queden assenyalades o estigmatitzades per estar en parella, quedar embarassades o haver mantingut relacions amb actors armats, quan algun membre de la seva família és víctima d’assassinat o desaparició forçada, o quan elles mateixes han estat víctimes de violència sexual, entre altres situacions.

Consulta prèvia, lliure i informada

Buenaventura, amb la major part de la seva població d’origen afrodescendent, és un territori subjecte al conveni 169 de l’OIT que obliga a la consulta prèvia, lliure i informada a la població local sobre els projectes que puguin afectar la seva comunitat i els seus territoris ancestrals.

Com afecta específicament les dones:

Com que la consulta no es va realitzar, no hi ha dades diferenciades de com han participat les dones en aquests processos. Les afectacions específiques que le projecte té per les dones obliguen que aquestes siguin tingudes en consideració en qualsevol procés de consulta que afecti els seus territoris i comunitats. El rol que assumeixen com a curadores del medi ambient i la família i sostenidores dels lligams comunitaris amb freqüència es contraposa a la visió econòmica/comercial o extractivista de les empreses.

Tortura

Els testimonis assenyalen situacions molt greus de violència, amb les conegudes com a “casas de pique”: espais on són
conduïdes les persones segrestades, i on són torturades i esquarterades per finalment fer desaparèixer els seus cossos.

Com afecta específicament les dones:

En el cas de les dones, aquestes tortures sovint van dirigides a acarnissar-se amb la seva sexualitat: es registren mutilacions de parts dels seus cossos com pits o genitals i pràctiques com l’extracció dels seus òrgans reproductors o la introducció d’objectes per l’anus o la vagina.

També és considerada una forma de tortura l’embaràs forçat de dones i nenes i la transmissió de malalties com a resultat d’agressions sexuals per part d’actors armats.

Complicitat en conflictes armats i ocupació

No es pot afirmar de manera terminant que existeixi un lligam entre l’augment de la violència a Buenaventura i l’arribada de l’empresa TCBuen. Així i tot, els testimonis de la zona afirmen que les massacres i desaparicions forçades s’inicien en la primera meitat de la dècada dels 2000, per la mateixa època en la qual comencen els plans de privatització del port.

Les pobladores i pobladors indiquen que les zones en les quals s’intensifica la violència són precisament aquells barris on TCBuen preveu la seua expansió. Segons aquestes denúncies, la violència a Buenaventura seria funcional als interessos de l’empresa, perquè contribueix al desplaçament de la població i a deixar més terreny lliure perquè la terminal de contenidors el pugui ocupar.

La situació estratègica del port de Buenaventura, el més important de Colòmbia i un dels principals ports del Pacífic, fa que aquesta zona sigui també cobdiciada pels grups criminals lligats al narcotràfic. No hi ha evidències d’un vincle entre les empreses de comerç internacional i el narcotràfic, tot i que els testimonis apunten que aquestes companyies treuen profit de la situació de tensió i violència.

Com afecta específicament les dones:

L’ocupació del territori mitjançant un procés de despulla violenta té impactes específics contra dones, adolescents i nenes, tant per les violències que s’adrecen específicament en contra d’elles, com pels impactes derivats dels rols que ocupen (en la defensa del territori, en les tasques de cures, en els seus rols comunitaris…).

Drets dels migrants/asil/refugi

Algunes de les pobladores de la zona són supervivents del conflicte armat a Colòmbia o persones desplaçades internes per les violències als seus territoris d’origen, que es refugien a Buenaventura per tornar a veure’s encerclades per la violència poc temps després.

L’ambient de violència força el desplaçament de bona part de la població (8.000 persones en el que va de 2021 segons dades oficials). En el cas de les persones que ja havien buscat refugi a Buenaventura en dècades anteriors, aquesta situació comporta una revictimització i una reminiscència del conflicte.

Com afecta específicament les dones:

Cal conèixer dades sobre si el clima de violència ha provocat més desplaçaments en dones que en homes, i quines són les condicions específiques en les quals viuen les persones desplaçades, per poder descriure altres afectacions específiques

Afectacions adreçades cap a les dones

Violència masclista

Violència sexual

S’observa la incorporació de nenes i dones al conflicte armat, amb rols d’informants, companyes sexuals o col·laboradores, però també sotmetent-les a l’explotació sexual a través de xarxes criminals.

També es detecten dinàmiques de “despulles violentes” cap a les dones casades, a través de les quals els actors armats assassinen els marits, arrabassen les seves propietats i sotmeten les dones a humiliacions i tractaments degradants, com l’explotació sexual sota amenaces, o el sotmetiment sexual de les seves filles.

Es registra un augment de les violacions sexuals contra nenes i joves que sovint no són denunciades per la por a les amenaces d’actors armats legals i il·legals (militars, paramilitars o guerrillers).

A conseqüència d’aquestes violacions, augmenta també l’embaràs forçat en nenes d’entre 10 i 14 anys, amb els riscos que comporta per la seva salut i la seva vida. Aquests embarassos empenten les nenes cap a l’abandonament escolar, amb la qual cosa el seu nivell acadèmic és baix i les seves possibilitats econòmiques es redueixen, perpetuant les seves condicions de pobresa.

Violència psicològica i emocional

La coacció sobre les dones és exercida per part de grups armats, els quals dicten patrons de conducta: com han de vestir, amb qui no poden relacionar-se o on no poden anar. Les contínues aparicions de cadàvers o desaparicions forçades de persones alimenten la por que les amenaces es compleixin.

En altres casos, algunes dones expliquen que diferents persones les han intimidades al carrer, acusant-les de ser informants i donant-les un termini per abandonar el barri. Aquests fets es veuen com una forma de pressionar la comunitat perquè surti del barri i deixi el terreny lliure a l’expansió i l’activitat de l’empresa i dels grups armats lligats al narcotràfic.

D’altra banda, es produeixen situacions d’estigmatització a conseqüència d’haver mantingut relacions sexuals o haver quedat embarassades de membres de grups armats, la qual cosa exposa les dones no només a ser assenyalades públicament, sinó també al risc de represàlies per part de grups rivals o enemics.

Violència vicària

Determinats atacs, amenaces, agressions o assassinats contra nens, nenes i adolescents van adreçats a pressionar les dones per despullar-les de les seves cases o territoris. En altres ocasions, la violació, la tortura o l’acarnissament contra els cossos de nenes i adolescents, que s’exhibeixen després en públic o són enviats als seus familiars, és en últim terme una manera d’amenaçar, extorsionar, agredir i torturar les seves mares.

Font