Projecte Castor

Compartir



Nom de l'Empresa

Grupo ACS

Sector econòmic

Construcció, Serveis

Sector econòmic (Detall)

Activitats de construcció i serveis, present en diferents sectors econòmics a través de nombroses empreses participades, com Hochtief, CIMIC Group, Turner i Serveis Industrials Cobra o Escal UGS (creada per a l’execució del projecte Castor), entre d’altres.

Empreses involucrades

Grupo ACS, Escal UGS

Empreses involucrades (Detall)

Grup ACS
Escal UGS
ENAGAS Transporte
Castor Limited Partnership (CLP)
Eurogas Corporation

Descripció breu del projecte econòmic

S’anomena projecte Castor al magatzem geològic de gas en un antic jaciment de petroli que, un cop finalitzada l’etapa d’extracció petroliera, es va plantejar utilitzar-lo per a dipositar gas 22 km mar endins. Es conformava de tres elements: 1) una plataforma marítima que comprenia una plataforma de processos i una plataforma de tretze pous, dels quals vuit s’utilitzaven de forma reversible per a la injecció i extracció de gas, quatre per a l’observació i un per a reinjectar líquids del gas extret, 2) una planta d’operacions terrestre amb equips de compressió i 3) un gasoducte de 30,3 km de longitud i 30 polzades de diàmetre, amb un trajecte submarí de 21,6 km i un altre terrestre de 8,7 km per transportar el gas entre la plataforma de processos (al mar) i la planta d’operacions (a terra) i viceversa. La infraestructura està situada en aigües i territori de les províncies de Castelló i Tarragona.

Es tracta d’una infraestructura complexa que es va plantejar utilitzar per emmagatzemar gas en un antic jaciment de petroli (els magatzems ja existents utilitzen antics reservoris de gas esgotats) i derivada de la pretesa extraordinària necessitat d’emmagatzematge per a la seguretat energètica i el consum de gas segons els informes de previsió realitzats per la Secretaria General de planificació Energètica dels anys 2002-2011 amb revisió l’any 2005-2011. Posteriorment s’han constatat com manifestament excessius segons reconeix l’informe de la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) de 2012 que critica la planificació gasista dels anys anteriors.

“Els actuals models retributius de les instal·lacions de transport, regasificació i emmagatzematge subterrani (…) generen incentius als promotors a construir aquestes instal·lacions quan la retribució és prou atractiva fins i tot encara que no siguin necessàries per errors de la planificació i, d’una altra banda, es traslladen a l’Administració i per tant al consumidor final els riscos derivats de la incertesa en l’evolució de la demanda de gas i per tant dels ingressos” i la memòria del RDL13 / 2014 que justifica la hibernació actual de Castor des de 2014 “l’actual conjuntura de la demanda de gas no requereix la incorporació d’aquesta infraestructura al sistema gasista, almenys en un horitzó a mig termini”.

Al principi el projecte va ser finançat per un conglomerat de 19 bancs, per desprès passar a mans del Banc Europeu d’Inversions (BEI). El motiu era millorar les condicions per a l’empresa concessionària, ja que es va incloure com un dels projectes pilot del mecanisme “project bonds” Europeu, que permet un termini de devolució més ampli i compta amb el suport de les institucions públiques.

El cost final del projecte està quantificat en 3.280 milions d’euros. Aquest inclou el cost d’indemnització especificat en el RDL 13/2014 (1.350 milions d’euros), els interessos dels préstecs facilitats pels bancs (Santander, CaixaBank i Bankia) a l’administració pública (1070 milions d’euros), els pagaments realitzats fins a abans de la renúncia a la concessió (660 milions d’euros i el possible desmantellament dels tres elements que formen el projecte Castor (200 milions d’euros). S’hauria d’afegir el cost de manteniment anual durant la hibernació calculat per Enagás (15,7 milions d’euros), tot i que des del 2019 ja no està imputat en la factura del gas.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) https://casocastor.net/anomalias-caso-ca...

Ciutat/Pais

Espanya

Drets vulnerats

Afectació ambiental, Afectació economia local, Drets Humans a través de l'endeutament il·legítim, Drets Humans a través de la corrupció

Descripció

Drets Humans a través de la corrupció i l’endeutament il·legítim:

Els esdeveniments que han succeït al llarg de les fases de plantejament i execució del projecte Castor poden considerar-se constitutius de corrupció per part de l’Administració pública, ja que han representat la vulneració indirecta del respecte, protecció i efectivitat de l’interès general i dels drets fonamentals de la ciutadania com són l’educació, la sanitat i la cultura. Aquests també es poden tipificar dins del “capitalisme d’amics”, protagonitzat per les grans empreses que aconsegueixen les legislacions a la seva mida, Grup ACS, el silenci administratiu de diferents instàncies institucionals, la cooptació de l’Estat per parts dels interessos econòmics privats i la socialització de les pèrdues privades. Exemple d’això són la mala planificació del consum de gas, la modificació dels límits marítims, l’ampliació de 5 a 25 anys el període de renúncia a la concessió i la manca de mecanismes que permetessin detectar les irregularitats que es van cometre en el procés de concurrència efectiva i aprovació del pressupost.

Davant la renúncia d’Escal UGS a la concessió, el govern de Marí Rajoy indemnitza l’empresa per un valor de més de 1.350 milions d’euros en concepte de “reconeixement d’una compensació per les inversions efectuades”, a la qual si afegim els interessos queda la xifra de 2.420 milions euros a pagar pels ciutadans en 30 anys (a través de la factura de gas, procès ara aturat). El govern espanyol va demanar els 1.350 Milions a bancs com el Santander, Bankia i Caixabank per pagar la indemnització abans de 35 dies (termini no obligatori segons sentència judicial). Aquest deute, inicialment va començar a ser pagada per la ciutadania, i és considerada per les organitzacions socials com a deute il·legítim per provenir d’una infraestructura imposada i inútil, així com per la implicació del Banc Europeu d’Inversions, banc públic europeu, en el finançament d’aquest projecte.

Dret a la qualitat de vida i drets dels consumidors:

En la concessió del projecte Castor es va establir un polèmic article 14 amb un incís final que contemplava la possibilitat d’indemnització fins i tot en cas de dol o negligència per part de l’empresa. Tot i l’ampli marge de maniobra que interpretava el Tribunal Suprem en relació amb l’article 14 de la concessió i de les informacions contingudes en la memòria de l’informe de supervisió de la CNE o de les auditores, el ministre d’Indústria, Energia i Turisme, Sr. José Manuel Soria López va preparar el Reial Decret Llei segons el qual s’acorda compensar la inversió de l’empresa concessionària per un valor 1.350 milions d’euros. També se li va assignar el caràcter d’urgència, el que suposava indemnitzar en un termini màxim de 35 dies. Per poder fer front, el Govern va demanar un préstec a CaixaBank, Santander i Bankia a través d’Enagás que, afegint els interessos, suposa un total de 2.420 milions d’euros. A més, l’article 14 preveia que la indemnització havia de produir sempre que les instal·lacions estiguessin operatives, que no és el cas, i se li manté la titularitat d’utilitat pública i, per tant, la imputació dels costos recauen en el sistema gasista i que serà sufragat a través de la factura de gas durant 30 anys.

Dret al mediambient:

El dret al mediambient ha estat vulnerat després que el Govern d’Espanya no exigís el procés d’Avaluació d’Impacte Ambiental a la connexió de la planta terrestre amb el sistema gasista i emetre la Declaració d’Impacte Ambiental de la plataforma marítima sense exigir un estudi de risc sísmic. Pel que fa a l’Avaluació d’Impacte Ambiental de la connexió del projecte Castor amb el sistema gasista, les resolucions del 15 d’abril de 2013 de la Sala del Contenciós Administratiu de l’Audiència Nacional i de 10 de juny de 2015 pel Tribunal Suprem, apunten que es tractava d’una unitat i, per tant no tenia sentit fer dos projectes i trossejar-la, i que per això havia d’haver-se sotmès a Avaluació d’Impacte Ambiental. A més, les injeccions de gas prèvies a la fase d’operació van causar més de 1.000 terratrèmols, que van provocar la resposta social i van posar en risc Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Llocs d’Importància Comunitària (LIC) i Zones Especials de Conservació (ZEC) incloses en la Xarxa Natura 2000, obligant el Govern a paralitzar el projecte. Tot i avisos dels riscos que representava el projecte Castor a nivell ambiental, i particularment sísmic, el projecte ha anat avançant amb el suport del Banc Europeu d’Inversions.

Dret a la participació efectiva i acte de transparència:

L’anunci d’inici del procés de participació pública i la seva vigència van vulnerar aquest dret i l’acte de transparència, ja que es va realitzar al mes d’agost, durant el període de vacances. A més, la documentació aportada perquè les diferents parts implicades poguessin donar la seva opinió es limitava a un document tècnic de més de 500 pàgines en anglès, complicant encara més la participació efectiva i informada. Tot això perquè finalment les al·legacions presentades per les administracions locals i autonòmiques no van ser resoltes ni ateses.

Causa al Jutjat d’Instrucció número 4 de Vinaròs:

Com a conseqüència dels més de 1.000 terratrèmols que es van produir a finals del 2013, el 26 de gener del 2015 el Jutjat d’Instrucció número 4 de Vinaròs va obrir una causa interposada per la Fiscalia per suposades irregularitats en la tramitació de la concessió d’explotació del projecte Castor. Aquest procediment ha imputat 18 persones responsables d’organismes públics (Instituto Geológico y Minero de España, Ministeri de Medi Ambient i Ministeri d’Indústria) i de l’empresa concessionària per presumpte prevaricació ambiental i contra el medi ambient i els recursos naturals. Tot i que en menys d’un any ja havien passat tres jutges encarregats de la causa, el procediment ha seguit el seu curs i a finals del 2019 la Fiscalia va rebutjar els recursos presentats pel director i conseller executiu d’Escal UGS, obligant-los a seure’s al banc dels acusats.

Possibles delictes de prevaricació, frau a l’administració pública i malversació de cabals públics:

Segons la querella ciutadana sobre el Cas Castor hi hauria igualment presunts delictes de prevaricació, frau a l’administració pública i malversació de cabals públics.

Font

(1) https://casocastor.net/castor-examen-onu...

(2) https://odg.cat/pagines_campanyes/judici...

(3) https://casocastor.net/delitos-caso-cast...

Normativa vulnerada

Obligacions de respectar, protegir i fer efectius els drets i llibertats pròpies de les persones i els col·lectius. Declaració del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. // Pacto Internacional de los Derechos Económicos, Sociales y Culturales. Articles 1, 4 i 11 i Conveni de Diversitat Biològica. Article 14.

Normativa vulnerada (Font)

(1) https://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInt...

(2) https://www.miteco.gob.es/es/biodiversid...


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Directament

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

El Grup ACS és el principal responsable de la violació de drets identificats, ja que en el transcurs dels fets era l’accionista majoritari d’ESCAL UGS, amb el 66% de les accions.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

L’Estat espanyol és responsable de la violació de drets identificats per acció, ja que les diferents mesures que s’han pres des del Govern durant la construcció del projecte han estat per beneficiar a l’empresa concessionària i en contra de l’interès general. La connivència entre el Govern i el Grup ACS ja existia prèviament; indici és que la concessió del contracte al maig de 2008 no es va signar fins que una empresa espanyola no fos l’accionista majoritària de l’empresa concessionària, Escal UGS, encara que no tingués experiència prèvia en la construcció d’infraestructures energètiques.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Font)

(1) https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE...


Qué diu la política de RSC de l'empresa?

El Grup ACS es compromet a realitzar tota la seva activitat seguint els principis fonamentals de transparència informativa, ètica i integritat. El Grup ACS conjuga els seus objectius de negoci amb la protecció de l’entorn.

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) https://www.grupoacs.com/responsabilidad...


Resposta de l'empresa

A determinar

Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

El 5 de març de 2008 es va realitzar un canvi de límits marítims que va fer que la plataforma marítima passés d’estar sota jurisdicció de la Generalitat Catalana a la Valenciana.

Degut a que l’administració de la Generalitat de Catalunya es va mostrar contrària al projecte sense l’adopció de majors cauteles, com es va expressar mitjançant les al·legacions presentades el 2008 per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat d’aquesta administració autonòmica, es va decidir modificar els límits marítims entre la Comunitat Autònoma de Catalunya i la província de Castelló, fet que es va materialitzar amb la decisió de MAGDALENA ÁLVAREZ ARZA, aleshores ministra de Foment i en aquest moment jutjada a l’Audiència Provincial de Sevilla acusada per la fiscalia anticorrupció per malversació de caudals públics i prevaricació amb relació a l’anomenat cas dels ERO, publicada al BOE de 5 de març de l’any 2008.

Efectivament al BOE es publica una “Correcció d’errors del Reial Decret 638/2007 de 18 de maig de les capitanies marítimes i els districtes marítims” mitjançant la qual es modifiquen els límits marítims de la província de Castelló, substituint el número 135 pel nombre 123; la conseqüència immediata és que el projecte Castor queda íntegrament en aigües de la província de Castelló i per tant amb una única possible intervenció autonòmica, la de la Generalitat Valenciana, en aquest moment presidida per FRANCISCO CAMPS.
La modificació de districtes marítims 1) es fa exclusivament per modificar aquest límit, 2) es fa com a correcció d’errors, però inexplicablement gairebé un any després de la publicació del RD i 3) es fa sense tràmit d’audiència ni expedient administratiu, constituint un acte que ens sembla absolutament arbitrari i contrari a dret.

Relació del cas amb Catalunya (Font)

(1) https://casocastor.net/anomalias-caso-ca...


Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

Actualment el projecte Castor es troba en 3 espais:
– Tercer cicle Examen Periòdic Universal de l’ONU
– Causa oberta en el Jutjat d’Instrucció número 4 de Vinaròs
– Possibilitat de continuar en altres instàncies judicials el procés iniciat pel grup ciutadà Caso Castor



Dóna suport a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans
X