sector tèxtil
Són nombroses les empreses multinacionals involucrades:
El Corte Inglés, Carrefour, Primark, C&A, Benetton, Asda, Walmart, Inditex, Mango.
Rana Plaza albergava cinc fàbriques de peçes de roba (New Wave Style Ltd, New Wave Bottom Ltd, Phantom Apparels Ltd, Phantom Tac Ltd i Ether Tex Ltd) que produïen per als principals minoristes europeus i americans.
Bangladesh
Atacs contra la integritat física i emocional, Drets Humans laborals, Afectació Socio-Cultural, Afectació economia local
Condicions laborals i seguretat en el treball:
El 24 d’abril de 2013, l’edifici Rana Plaza es va enfonsar, matant a 1.134 persones i deixant milers de ferits. Hi ha hagut històries desgarradores de supervivència, de persones que no han tingut més remei que amputar les seves pròpies extremitats per a deslliurar-se de les runes i sobreviure.
Segons els testimonis, les persones tenien por d’entrar a l’edifici (per l’estat en què es trobava), però es van ser obligades a fer-ho. Nombrosos supervivents han informat que els van dir que se’ls privaria del sou d’un mes si es negaven a ingressar a l’edifici de Rana Plaza. Les persones treballadores de Rana Plaza es van veure obligades a escollir entre les conseqüències de perdre els ingressos vitals i el risc de perdre les seves vides.
Les persones ferides no van ser ateses degudament i pateixen seqüeles actualment. És important prendre en compte que les persones treballadores ja havien denunciat anteriorment els riscos de derrumbament, que un dia abans de la tragèdia l’edifici va ser evacuat i tancat per les autoritats; però que els amos de la fàbrica, per por a la pèrdua de diners, van obligar les persones a anar a treballar tot i el risc i la por que tenien.
Els treballadors de la confecció de Bangladesh són els pitjor pagats del món. En el moment del col·lapse de Rana Plaza, el sou mínim era de BDT 3.000 (USD 38) al més, estimat a un 12% del sou digne.
(1) https://cleanclothes.org/safety/resource...
(2) https://www.youtube.com/watch?time_conti...
(3) https://www.youtube.com/watch?time_conti...
La obligació dels Estats de protegir els drets humans dins la seva jurisdicció es reconeix en la legislació nacional i internacional. Així mateix, es reconeix l’obligació de les empreses transnaconals de no contribuir a violacions dels drets humans quan aquestes duen a terme operacions a l’estranger, tant a la legislació nacional com a nivell internacional. Es reconeix el deure de les empreses transnacionals d’actuar amb diligència deguda en l’àmbit dels drets humans, fet que significa que aquestes han d’identificar, fer prevenció, mitigar i posar remei a totes les violacions que ocorreixin a la seva cadena de subministrament. Segons la legislació internacional, com els Principis Rectors de la ONU sobre empresa i DH, es dicta que les empreses són enterament responsables de les seves cadenes de subministrament.
Per altra banda, Bangladesh va ratificar la convenció 87 i 98 de la OIT sobre la llibertat d’associació i negociació col·lectiva, i per tant es veu obligat a protegir els drets estipulats en aquesta convenció.
(1) https://www.europarl.europa.eu/meetdocs/...
A través de tercers
Per responsabilitat directa dels seus proveïdors, del la qual resulta una responsabilitat de les empreses internacionals per deguda diligència i la obligació d’assegurar en tota la cadena de subministrament el respecte de les condicions laborals i els drets humans.
Per omissió
El govern nacional no ha près les mesures suficients per assegurar unes condicions laborals dignes a les fàbriques, ni per garantir els drets dels treballadors.
La obligació dels Estats de protegir els drets humans dins la seva jurisdicció es reconeix en la legislació nacional i internacional. Així mateix, es reconeix l’obligació de les empreses transnaconals de no contribuir a violacions dels drets humans quan aquestes duen a terme operacions a l’estranger, tant a la legislació nacional com a nivell internacional. Es reconeix el deure de les empreses transnacionals d’actuar amb diligència deguda en l’àmbit dels drets humans, fet que significa que aquestes han d’identificar, fer prevenció, mitigar i posar remei a totes les violacions que ocorreixin a la seva cadena de subministrament. Segons la legislació internacional, com els Principis Rectors de la ONU sobre empresa i DH, es dicta que les empreses són enterament responsables de les seves cadenes de subministrament.
Per altra banda, Bangladesh va ratificar la convenció 87 i 98 de la OIT sobre la llibertat d’associació i negociació col·lectiva, i per tant es veu obligat a protegir els drets estipulats en aquesta convenció.
(1) https://www.europarl.europa.eu/meetdocs/...
“Mango: Els riscs significatius en aquest àmbit (social i laboral) es troben a la nostra cadena de producció degut a l’entorn i a les característiques d’alguns dels països productors. Disposem d’un codi de conducta, d’obligat compliment per part dels proveïdors, així com una sèrie de procediments adicionals que fan que aquest risc estigui més controlat. Existeixen uns sistemes de control per al seguiment del codi citat, tant de forma directa per part de la nostra organització com de forma conjunta amb les nostres parts interessades i auditors externs.
A més, en el codi de conducta de Mango per als fabricants de peçes de roba diu “Els fabricants garantiran que els sous compleixin rigorosament amb totes les lleis”. Així com “Els fabricants hauran de complir amb la legislació aplicable en tot allò no previst en els punts anteriors”.
Inditex assegura que “defensar i promoure els drets humans és un dels ciments de la cultura corporativa d’Inditex. Inditex ha adquirit polítiques i procediments formals i ha avançat en la formalització dels mecanismes de diligència deguda i reclamacions com un component essencial de la Política de Drets Humans, aprovada el 2016. Inditex té un sistema de gestió de la cadena de subministrament sòlid i sostenible. Aquest sistema, les seves polítiques i procediments, es basen en el respecte dels drets humans i s’han desenvolupat gràcies al coneixement i la proximitat de tota la cadena de subministrament. ”
A determinar
Si
Probablement (sense aconseguir la dada específica) els productes de la fàbrica van ser utilitzats per a botigues a Espanya, incloïent Catalunya.
En curs
Actualment, amb la crisis sanitària global del Covid-19, les negociacions s’han estancat i l’Acord de Bangladesh, establert el 2013, ha hagut de suspendre les seves operacions. La data d’inici del Consell de Sostenibilitat Nacional (RSC) s’acosta, però segueix destacant per la seva absència de mesures que garanteixin la seva efectivitat a l’hora de protegir les persones treballadores, inclòs el compromís per part de les marques d’assumir uns acords comercials que permetin prendre mesures de reparació. És molt important que el procés que ha de dur a un acord internacional legalment vinculant inclogui aquest compromís, i que el treball de l’Acord es completi abans que el Consell de Sostenibilitat Nacional (RSC) comenci a treballar. Durant aquests últims set anys, nombroses empreses del sector han treballat amb diligència per acabar amb la inseguretat financera per les persones que pateixen accidents laborals a Bangladesh. És molt important garantir que no es retardi la seva implantació.
Per altra banda, amb la pandèmia es destaca l’absència de forts sistemes de seguretat i el desequilibri de control a les cadenes de subministrament actuals. La indústria tèxtil ha patit fortament pel fet que els compradors occidentals han cancel·lat les seves comandes i s’han negat a fer-ne de noves. Un nombre significatiu de compradors importants de Bangladesh, com Arcàdia, GAP, Walmart, etc., segueixen mantenint-se ferms en la seva decisió i es neguen a pagar i rebre el treballs que ja havien encomanat. Aquestes decisions de part de les empreses, que incompleixen els seus propis contractes, obliguen a les persones treballadores a assumir els costos.
Així mateix, molts propietàris de fàbriques tèxtils de Bangladesh van decidir no tancar durant el confinament, i les persones treballadores es van veure obligades a tornar a la feina sota amenaça d’acomiadament o pèrdua de salaris, tot arriscant la seva seguretat. La decisió dels propietaris de les fàbriques posa en risc la vida de les persones treballadores i la de tota la població de Bangladesh.
La negativa de les marques, degut a la situació del Covid, de pagar les comandes ja fetes i de negociar descomptes ha situat a moltes fàbriques en posicions financeres precàries i sense mitjans econòmics per pagar les seves persones treballadores els salaris del mes de març i els pròxims mesos.
La crisis del COVID demostra que en aquests últims anys, des de l’esfondrament de Rana Plaza, s’ha fet molt poc per revertir la dinàmica de poder entre les persones treballadores i els propietaris de les fàbriques.
La greu situació econòmica duta per la pandèmia ha fet que centenars de persones treballadores hagin començat a organitzar manifestacions aquest mes d’abril a Bangladesh per exigir el pagament dels seus salaris i la fi dels acomiadments. Mentrestant, centenars de fàbriques de Bangladesh ignoren una directiva del govern que penalitza els propietaris de les fàbriques si no paguen als seus treballadors abans del 16 d’abril, tot oferint préstecs a les fàbriques que no puguin pagar els salaris.
(1) http://robaneta.org/ranaplaza/...