Compartim la compareixença de la Mirtha Vásquez, advocada i professora universitària implicada a Grufides, al Parlament de Catalinya, en el marc del debat sobre la creació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Mirtha Vásquez va ser ministra del Perú durant el vessament de Repsol al gener de 2022.
El 15 de gener de 2022 es va produir al Perú un de majors desastres ambientals més greus que ha registrat el país. En la refineria la Pampilla, operada per Repsol, es va registrar un abocament de petroli que va contaminar part del litoral peruà. La resposta de Repsol va ser que el vessament era limitat, no obstant això els peritatges mostraven que 11.900 barrils de cru s’havien estès pel literal. Milers d’espècies marines van morir i el mal sobre l’ecosistema va ser incalculable. La pèrdua econòmica en les economies locals encara no es pot calcular, en deixar d’exercir la seva activitat pescadors. Persones que exercien les seves activitats van quedar sense mitjans de vida.
Un any després, s’ha demostrat que els danys són atribuïbles a la responsabilitat de l’empresa. Les boies no estaven correctament amarrades i un recent peritatge tècnic ha determinat que els dissenys de les entrades de les canonades no eren les adequades.
Repsol ha de respondre i complir una sèrie d’obligacions per a sanejar el mal ambiental. La companyia va oferir respostes precàries i poc responsables, proporcionant informació falsa per a minimitzar el desastre. Tampoc va proporcionar una resposta immediata per a controlar l’avanç de la taca de cru. No tenia un pla clar de contingència.
A un any del desastre, Repsol no ha pagat les multes administratives i que el seu departament legal les ha apel·lat.
Quals van ser les dificultats des del govern peruà en el desastre del vessament de Repsol? No existien les vies adequades amb el govern espanyol perquè fes un seguiment del cas ni de les vulneracions de Drets Humans.
Mirta sosté que la creació d’un instrument com el Centre Català d’Empresa i DH establiria un precedent molt important a nivell mundial.
Si les empreses tenen instruments que els ajuden a cautelar els seus interessos de caràcter econòmics. Per què la ciutadania no podem comptar amb instruments per a protegir els Drets Humans?
Mirta Vásquez
Un dels Principis Rectors, que fa referència a la prevenció, estableix que els Estats han de permetre l’accés a mecanismes extrajudicials als quals puguin tenir accés els titulars de drets afectats. El Centre d’Empresa i DH podria ser un mecanisme extrajudicial que ajudi a superar els problemes que es puguin produir a partir de l’actuació de les empreses, que són potencials vulneradors de DH per la magnitud de les seves operacions.
Mirta Vásquez
En el món tenim grans actors com les empreses que poden generar grans impactes sobre els DDHH i la vida de les poblacions. Tenim l’oportunitat de generar instruments perquè les empreses puguin complir amb les seves obligacions.
Mirta Vásquez
El Centre d’Empresa i DH sentaria un precedent no sols a Catalunya o Espanya, sinó en el món sencer.
Mirta Vásquez