1999
L’empresa espanyola Iberdrola Energia s’adjudicava el 51% d’ESSAL, en una suma pròxima als 93,7 milions de dòlars [1].
2008-2009
El 10 de juliol del 2008, Aguas Andinas S.A. esdevé empresa propietària del 53% de les accions d’ESSAL, a través d’Inversions Iberaguas Ltda., amb un 51%, i d’un altre 2,5% adquirit a través d’una OPA [2].
Aguas Andinas S.A. era de propietat en un 50,1% d’Inversions Aguas Metropolitanas S.A. i en un 35% de CORFO. Al seu torn, Inversions Aguas Metropolitanas S.A. era controlada en un 56,6% per la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) [3].
2010
Suez Environnement Company S.A. va adquirir indirectament el 75,01% de la propietat de Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), transformant-se, d’aquesta manera, en el nou controlador indirecte d’ESSAL [4].
2011
ESSAL proveïa serveis regulats de producció i distribució d’aigua potable, recol·lecció, tractament i disposició d’aigües residuals, i serveis sanitaris no regulats, a 33 localitats de les regions de Los Lagos.
A juny de 2011, la Societat pertanyia en un 53,51% a Aguas Andinas S.A (a través d’Inversiones Iberaguas Limitada), en un 45,46% a CORFO i en un 1,03% a altres accionistes privats. CORFO va vendre un 40,46% del capital social d’ESSAL [5].
2012
ESSAL pertanyia en un 53,51% a Aguas Andinas S.A. (51% a través d’Inversions Iberaguas Limitada), en un 40,46% al Fons d’Inversió Privat HI HA, en un 5,00% a CORFO i en un 1,03% a altres inversors privats [6].
2019
Errors operacionals d’ESSAL resulten un vessament de petroli, deixant sense subministrament d’aigua a 49.966 connexions (97,9% del total de les connexions de Osorno) entre l’11 i 21 de juliol de 2019, un tall que va durar 10 dies.
Donat això, el divendres 2 d’agost de 2019 la Superintendència de Serveis Sanitaris (SISS) va determinar iniciar el procés per a posar fi a la concessió dels serveis de producció i distribució d’aigua potable a ESSAL, a més de fromular càrrecs contra l’empresa [7].
Paral·lelament, es va construir una taula de cooperació constituïda pel Ministeri d’Economia, el Sernac, ESSAL i la Cambra de Comerç de Osorno, per compensar als afectats.
El 30 de juliol de 2020 renuncia el gerent general d’ESSAL Gustavo Gómez, i es substituït per José Sáez. El 6 d’agost va renunciar al càrrec de president de la companyia Guillermo Pickering*.
2020
Al gener del 2020, en un procés consultiu a la ciutat d’Osorno van votar 17.178 persones, poc més d’un 45% de la població que havia participat en les últimes eleccions per l’alcaldia. Un 90% dels votants va estar d’acord en posar fi a la concessió d’ESSAL; mentre que un 6,7% va considerar que no era necessari [8].
A Juny 2020 i malgrat els compromisos d’accelerar el procés de caducitat de la concessió, Suez va demanar la nul·litat del procés que afectava la seva filial ESSAL i va amenaçar amb portar cas a arbitratge internacional.
L’11 de setembre del 2020 es va informar que Aguas Andinas va aconseguir un acord amb Algonquin Power & Utilities Corp. per la venda del 100% de la participació directa i indirecta d’ESSAL (53,51%) [9]. Algonquin Power & Utilities Corp. va comprar les accions per mitjà de la seva filial Eco AquistionCo Spa [10]. El valor de transacció va ser de US$ 92,3 milions, la qual cosa representava un benefici d’Aguas Andinas de US$7.000 milions aproximadament.
Algonquin Power & Utilities Corp. va acordar vendre al Fons d’Inversió Toesca Infraestructura II el 31,93% de la seva participació directa en Eco AcquisitionCo Spa (controlador d’ESSAL).
Guillermo Pickering de la Fuente, ex militant de Democràcia Cristiana, va exercir com a sotssecretari d’Obres Públiques entre 1996 i 1999 – cartera liderada per Ricardo Lagos Escobar en el govern d’Eduardo Frei Ruiz – Tagle -, i sotssecretari d’Interior entre 1999 i 2000. Tant Pickering com Lagos van participar en la promulgació de la Llei Núm. 19.549, la qual va donar a la privatització de les empreses de proveïment d’aigua i sanejament segons assenyala la història de la llei, disponible a la Biblioteca del Congrés Nacional.