1999
L’empresa espanyola Iberdrola Energia s’adjudicava el 51% d’ESSAL, en una suma pròxima als 93,7 milions de dòlars [1].
2008-2009
El 10 de juliol del 2008, Aguas Andinas S.A. esdevé empresa propietària del 53% de les accions d’ESSAL, a través d’Inversions Iberaguas Ltda., amb un 51%, i d’un altre 2,5% adquirit a través d’una OPA [2].
Aguas Andinas S.A. era de propietat en un 50,1% d’Inversions Aguas Metropolitanas S.A. i en un 35% de CORFO. Al seu torn, Inversions Aguas Metropolitanas S.A. era controlada en un 56,6% per la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) [3].
2010
Suez Environnement Company S.A. va adquirir indirectament el 75,01% de la propietat de Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), transformant-se, d’aquesta manera, en el nou controlador indirecte d’ESSAL [4].
2011
ESSAL proveïa serveis regulats de producció i distribució d’aigua potable, recol·lecció, tractament i disposició d’aigües residuals, i serveis sanitaris no regulats, a 33 localitats de les regions de Los Lagos.
A juny de 2011, la Societat pertanyia en un 53,51% a Aguas Andinas S.A (a través d’Inversiones Iberaguas Limitada), en un 45,46% a CORFO i en un 1,03% a altres accionistes privats. CORFO va vendre un 40,46% del capital social d’ESSAL [5].
2012
ESSAL pertanyia en un 53,51% a Aguas Andinas S.A. (51% a través d’Inversions Iberaguas Limitada), en un 40,46% al Fons d’Inversió Privat HI HA, en un 5,00% a CORFO i en un 1,03% a altres inversors privats [6].
2019
Errors operacionals d’ESSAL resulten un vessament de petroli, deixant sense subministrament d’aigua a 49.966 connexions (97,9% del total de les connexions de Osorno) entre l’11 i 21 de juliol de 2019, un tall que va durar 10 dies.
Donat això, el divendres 2 d’agost de 2019 la Superintendència de Serveis Sanitaris (SISS) va determinar iniciar el procés per a posar fi a la concessió dels serveis de producció i distribució d’aigua potable a ESSAL, a més de fromular càrrecs contra l’empresa [7].
Paral·lelament, es va construir una taula de cooperació constituïda pel Ministeri d’Economia, el Sernac, ESSAL i la Cambra de Comerç de Osorno, per compensar als afectats.
El 30 de juliol de 2020 renuncia el gerent general d’ESSAL Gustavo Gómez, i es substituït per José Sáez. El 6 d’agost va renunciar al càrrec de president de la companyia Guillermo Pickering*.
2020
Al gener del 2020, en un procés consultiu a la ciutat d’Osorno van votar 17.178 persones, poc més d’un 45% de la població que havia participat en les últimes eleccions per l’alcaldia. Un 90% dels votants va estar d’acord en posar fi a la concessió d’ESSAL; mentre que un 6,7% va considerar que no era necessari [8].
A Juny 2020 i malgrat els compromisos d’accelerar el procés de caducitat de la concessió, Suez va demanar la nul·litat del procés que afectava la seva filial ESSAL i va amenaçar amb portar cas a arbitratge internacional.
L’11 de setembre del 2020 es va informar que Aguas Andinas va aconseguir un acord amb Algonquin Power & Utilities Corp. per la venda del 100% de la participació directa i indirecta d’ESSAL (53,51%) [9]. Algonquin Power & Utilities Corp. va comprar les accions per mitjà de la seva filial Eco AquistionCo Spa [10]. El valor de transacció va ser de US$ 92,3 milions, la qual cosa representava un benefici d’Aguas Andinas de US$7.000 milions aproximadament.
Algonquin Power & Utilities Corp. va acordar vendre al Fons d’Inversió Toesca Infraestructura II el 31,93% de la seva participació directa en Eco AcquisitionCo Spa (controlador d’ESSAL).
Guillermo Pickering de la Fuente, ex militant de Democràcia Cristiana, va exercir com a sotssecretari d’Obres Públiques entre 1996 i 1999 – cartera liderada per Ricardo Lagos Escobar en el govern d’Eduardo Frei Ruiz – Tagle -, i sotssecretari d’Interior entre 1999 i 2000. Tant Pickering com Lagos van participar en la promulgació de la Llei Núm. 19.549, la qual va donar a la privatització de les empreses de proveïment d’aigua i sanejament segons assenyala la història de la llei, disponible a la Biblioteca del Congrés Nacional.
ESSAL no té filials a Catalunya.
SGAB/Agbar controla ESSAL indirectament, i alhora controla la gestió de l’aigua en 23 municipis del Àrea Metropolitana de Barcelona i té més de 50 filials a Catalunya i Aragó [1]. Des de l’1 de gener de 2021, els serveis que fins ara prestava Sorea a més de 250 municipis catalans passen a ser gestionats per SGAB/Agbar [2].
(1) https://www.agbar.es/es/ambito/cassa ht...
Si
Durant la crisi d’Osorno, ESSAL era filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), pertanyent al grup Suez Espanya (abans grup Agbar), avui participada 100% per Suez España S.L.
Després de la crisi, el Grup Suez va demanar la nul·litat del procés de caducitat de la concessió d’ESSAL, i va amenaçar amb portar el cas a l’arbitratge internacional, de conformitat amb l’acord subscrit entre el Regne d’Espanya i la República de Xile per a la protecció i foment de les inversions.
En 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB, mentre que ‘la Caixa’, a través de Criteria CaixaCorp, va conservar un 24,03% [1]. En 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions [2]. A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans de SGAB/Agbar [3]. El proveïment d’aigua i el sanejament de l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans de ABEMGCIA, filial de SGAB/Agbar.
El grup Suez vulnera els principis de transparència i rendició de comptes i de participació del Dret Humà a l’aigua i al sanejament. Asi mateix, SGAB ha estat acusada de vulneració de la lliure competència, de la normativa antimonopoli i de l’interès general [4].
(1) https://elpais.com/diario/2009/10/22/eco...
No
A 12/2020 [1]
A 01/2021 [2]
ESSAL no té cap fundació.
Xile
El 31 de desembre de 2018, ESSAL registrava 395 treballadors, 82 dones i 313 homes
El capital (passius i patrimoni) de l’empresa Aguas Andinas s’eleva a $2.329.928.111 milions de dòlars [1].
A 31 de desembre de 2014, ESSAL exhibia ingressos creixents aconseguint els $45.158 milions, xifra superior en 11,66% als ingressos al tancament de l’any 2013 [2]. El mateix any, el resultat operacional del grup Agbar era d’un benefici de 2.036 milions d’euros [3].
_
[1] https://www.aguasandinasinversionistas.cl/es/informacion-financiera/ultimos-resultados
[2] https://www.icrchile.cl/index.php/corporaciones/empresa-de-servicios-sanitarios-de-los-lagos-s-a-2/comunicados-18/465-essal-comunicado-mayo-2015/file
[3] https://www.ciperchile.cl/2014/10/16/el-negocio-del-agua-los-vacios-de-la-ley-que-disparan-las-millonarias-ganancias-de-aguas-andinas/
Xile
No
Ni ESSAL, ni Algonquin Power & Utilities Corp. són signants de l’UN Compact Global.
Aguas Andinas que controlava indirectament ESSAL, és signant des del 2006.
Si
Drets vulnerats/afectacions: