Sonatrach és una empresa estatal d’Algèria, dedicada a l’exploració, extracció, transport, refinació i comercialització de petroli i gas. També es dedica a la petroquímica i a la dessalinització d’aigua de mar. Es va fundar a Algèria el 1963 i és l’empresa més gran del país.
L’empresa explota els principals jaciments petrolífers d’Algèria: Hassi Messaoud, Hassi R’Mel, Hassi Berkine, Ourhoud, Tin Fouyé Tabankort, Rhourde Nouss, In Salah i In Amenas. També compta amb quatre ports petroliers per a la càrrega dels hidrocarburs: Alger, Arzew, Bejaia et Skikda.
Sonatrach és la propietària del 51% del gasoducte Medgaz, que serveix per al transport de gas des d’Algèria a Europa passant pel territori espanyol. El restant 49% és propietat de l’empresa espanyola Naturgy.
El grup empresarial Sonatrach inclou les següents filials:
La política de responsabilitat social empresarial de Sonatrach s’estructura al voltant de tres àrees: ètica, salut i desenvolupament sostenible. Entre les mesures proposades es troba la instal·lació de mecanismes anticorrupció, la prevenció de malalties professionals o la renovació de les unitats de tractament dels residus industrials, entre d’altres.
(1) https://sonatrach.com/strategie-engageme...
L’empresa és propietat de l’estat algerià.
Si
Sonatrach compta amb la Fundació Sonatrach-Tassili per “la protecció del medi ambient, la biodiversitat animal i vegetal i el patrimoni cultural material i immaterial”, segons la seva pàgina web. També presta atenció “al benestar de les comunitats locals pobres o aïllades”. Entre els seus projectes figura el manteniment de les oficines del parc nacional de Tassili, un parc cultural situat al sud-est d’Algèria que va ser classificat com a patrimoni mundial per la UNESCO.
Algèria
Angola, Espanya, Itàlia, Líbia, Mauritània, Monçambic, Nigèria, Països Baixos, Perú, Portugal, Regne unit, Tunísia
Si
La intervenció en els territoris sense compensació ni consulta prèvia i la contaminació de les aigües subterrànies són efectes directament atribuïbles a l’acció de les empreses espanyoles que desenvolupen projectes d’extracció de gas, en particular mitjançant la tècnica del fracking.
La tècnica del fracking comporta greus afectacions ambientals, entre elles la contaminació de les aigües subterrànies, un elevat consum d’aigua, alteració del paisatge, generació de residus i riscos d’escapament de gas, explosions o terratrèmols, entre altres.
En el cas de les prospeccions realitzades des de finals de 2014 a In Salah, es va evidenciar la contaminació d’un aqüífer. Aquesta situació es fa especialment delicada en una zona desèrtica, la població de la qual depèn de les aigües subterrànies per la pròpia supervivència.
El 2015, els pobladors locals van descobrir que les instal·lacions en les quals s’estaven fent les prospeccions no comptaven amb cap dispositiu per al tractament de les aigües ni dels fangs residuals, mentre que els elements químics perillosos utilitzats per al fracking no es trobaven emmagatzemats de manera segura, amb els consegüents riscos per a la salut de les persones.
Les protestes contra el fracking al sud d’Algèria, especialment en la localitat d’In Salah, han estat majoritàriament pacífiques, amb vagues, ocupacions, manifestacions diàries, talls de carreteres, bloquejos, acampades… La repressió contra aquestes protestes, però, va tenir com a resultat detencions preventives i violentes confrontacions amb la policia.
(1) https://alertadh.org/caso/extraccio-de-g...