L’àrea que envolta Tarragona concentra el complex petroquímic més gran del sud d’Europa i l’amenaça de megaprojectes turístics com el Casino Hard Rock. Una recerca impulsada per Suds i l’Observatori del Deute en la Globalització compara la situació a Tarragona amb la de les anomenades zones de sacrifici en països del sud global, i visibilitza les resistències feministes en defensa de la vida i del territori.
Una gran ombra en forma de guitarra elèctrica gegant està suspesa entre Vilaseca i Salou, a 13 kilòmetres de distància de la ciutat de Tarragona. Es tracta del Hard Rock, un conglomerat d’empreses turístiques que busca construir ací el casino més gran d’Europa.
El perfil de l’edifici -de fins a 90 metres d’alçada- podria cridar l’atenció des de lluny, però aquesta mena d’infraestructures no són estranyes en la zona. Salou alberga el gegantí parc d’atraccions de Port Aventura, i se situa en la Costa Daurada, esquitxada de grans centres turístics com Cambrils, carregats d’hotels de diverses plantes i resorts amb piscines. La terminal de creuers del port de Tarragona i l’estació de trens d’alta velocitat de la ciutat completen el paquet, garantint així l’arribada de turistes.
En aquest context, Hard Rock, una franquícia propietat dels indígenes seminolas de Florida (Estats Units), planeja construir un dels casinos més grans del món i el major d’Europa. El projecte es presenta com una entrada d’inversions de capital estranger i com una manera de diversificar el perfil dels turistes de la zona, atraient un públic més internacional.
En la pràctica, en canvi, organitzacions locals com la plataforma Aturem Hard Rock denuncien que la seva construcció suposa un enorme impacte ambiental. Entre altres danys, citen l’elevat consum d’aigua i d’energia que provocaria en un territori afectat per la sequera agreujada pel canvi climàtic, així com la pressió exerceix sobre una zona intensament explotada pel turisme. I tot i que es promou com una font de treball local, les organitzacions qüestionen també la mena d’ocupacions que ofereix.
“En el sector turístic, el treball està feminitzat i precaritzat, i són les dones migrades les que es dediquen a les feines de neteja més precàries. La bretxa salarial en aquest sector és molt més gran. I en el Camp de Tarragona hi ha una manca de llocs de feina que és constant, perquè la instal·lació de projectes (turístics, industrials) ha fet fora a la gent dels seus pobles i ha provocat l’abandonament massiu dels camps”, explica Anna Recasens, integrant de la plataforma Aturem Hard Rock.