Les polítiques de privatització implementades durant el règim de Pinochet van configurar l’actual model del sector de l’aigua i el sanejament a Xile, amb un 96,2% dels serveis gestionats per empreses privades. Aquest model ha comportat conseqüències negatives per a la població i el medi ambient.
En el cas de Santiago de Xile, el servei d’aigua és gestionat per Aguas Andinas, empresa filial del Grup Aguas, controlada per Inversiones Aguas Metropolitanas S.A. (IAM) , la que al seu torn és controlada per Veolia, a través de les societats xilenes Veolia Inversiones Aguas del Gran Santiago Ltda. (IAGSA), Veolia Inversiones Andinas S.A. i AGBAR.
Des de la privatització, les tarifes a Santiago han augmentat significativament. Fins al 1998 el 20% de la població més vulnerabilitzada destinava fins al 2,35% dels seus ingressos mensuals en consum d’aigua potable, mentre que actualment gairebé 130.000 llars han de destinar més del 5% dels seus ingressos a pagar l’aigua, malgrat subsidis que, per 20 anys, han beneficiat l’empresa AGBAR. Aquest percentatge supera el llindar d’assequibilitat establert per l’ONU i no només agreuja la precarietat econòmica de les famílies més vulnerabilitzades, sinó que també perpetua les desigualtats socials en l’accés a un dret humà fonamental.
Mentrestant, les inversions en reposició d’infraestructures són pràcticament inexistents i hi ha una deficient fiscalització, el qual provoca pèrdues d’aigua massives i aigua no comptabilitzada, la qual oscil·la anualment entre el 30% i el 40% de la producció total i de la que no es coneix el seu destí.
La qualitat del servei no compleix amb els estàndards mínims. Els nivells de duresa de l’aigua a Santiago superen els límits recomanats per l’OMS, posant en risc la salut de la població. Així mateix, a partir d’una enquesta realitzada a la població per part de MODATIMA, s’ha detectat un alt nivell d’insatisfacció ciutadana pel que fa al servei i qualitat de l’aigua.
A més, Aguas Andinas ha prioritzat interessos corporatius per damunt de la garantia d’un servei de qualitat que prioritzi el dret humà a l’aigua i al sanejament. L’empresa va signar un conveni amb AES Andes per al projecte hidroelèctric Alto Maipo, el qual atorga drets d’aigua per a centrals hidroelèctriques, prioritzant la generació d’electricitat al consum d’aigua potable. Activistes ambientals opositores al projecte Alto Maipo, han vist afectada la seva llibertat i seguretat, patint pràctiques d’espionatge, contractades per AES Andes.
Tot això resulta en una greu afectació als drets humans i ambientals, amb una deficient gestió dels recursos hídrics a Xile que preocupa front un context d’escassetat i un futur incert pel que fa a la disponibilitat d’aigua potable.
Aquesta investigació, realitzada conjuntament amb el Movimiento por la Defensa del Agua, la Tierra y el Medioambiente (MODATIMA), posa en relleu la necessitat urgent de revertir un model de privatització que perpetua desigualtats i posa en risc la vida i la salut de la població i el medi ambient.
L’objectiu d’aquesta és visibilitar les vulneracions de drets perpetrades al Sud Global per empreses que operen o tenen seu a Catalunya i nodrir el mapa de vulneracions d’AlertaDH, una iniciativa del grup català d’empresa i drets humans de Lafede que visibilitza aquests casos amb el propòsit d’incidir per tal que el Parlament doni suport a la creació del centre català d’empresa i drets humans, un organisme públic independent que garanteixi que tota empresa que operi a Catalunya i/o presti serveis a qualsevol administració pública catalana compleixi amb el respecte dels drets humans, tant al territori català com a l’exterior.
Trobareu tota la informació d’aquest cas al web d’AlertaDH: https://alertadh.org/caso/privatitzacio-de-laigua-a-santiago-de-xile-aguas-andinas-sgab-agbar/
FOTO: KARIN POZO/AGENCIAUNO