L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha ampliat de 158 a 214 empreses la seva base de dades sobre activitats relacionades amb els assentaments israelians al Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Est. L’actualització incorpora 61 companyies i trasllada cinc empreses de la Llista A a la Llista B.
Continuen a la Llista A Airbnb, Booking Holdings i Booking.com, Expedia Group, TripAdvisor, Motorola Solutions, CAF, Heidelberg Materials, J.C. Bamford Excavators (JCB), Orbia i Netafim, i RE/MAX Holdings.
A l’Estat espanyol, Salvat Logistica S.A. és la nova incorporació, i se suma a CAF i Ineco, que continuen a la Llista A. En canvi, ACS Actividades de Construcción y Servicios S.A. i Sociedad Española de Montajes Industriales S.A. (SEMI) han passat a la Llista B, que inclou les empreses que, segons l’avaluació de l’ONU, ja no estan involucrades en les activitats enumerades.
L’ONU classifica CAF i Ineco com a casos de «contribució» i Salvat Logistica com a cas de «vinculació directa» a un impacte advers sobre el dret del poble palestí a l’autodeterminació:
En edicions anteriors també hi havia figurat eDreams ODIGEO S.A., traslladada a la Llista B el 2025. Amb el trasllat actual d’ACS i SEMI, les empreses de l’Estat espanyol que ja no consten a la Llista A són eDreams, ACS i SEMI.
A l’Estat espanyol, las societat civil organitzada ha promogut accions judicials relacionades amb eDreams Odigeo (inclosa a la Llista B) i CAF (inclosa a la Llista A).
El 17 de febrer de 2026, una coalició encapçalada per SUDS, NOVACT i el Comité de Solidaridad con la Causa Árabe, amb el suport de SOMO i Al-Haq, va presentar una querella als jutjats d’instrucció de Madrid contra eDreams Odigeo. L’escrit sol·licita que s’investigui la presumpta promoció i facilitació de reserves turístiques en assentaments israelians situats en territori ocupat, així com el lucre que se n’hauria derivat. eDreams ha afirmat que, des del 2 de setembre de 2025, no ofereix aquests allotjaments a través de les seves plataformes actuals.
En el cas de CAF, diverses organitzacions —entre elles la Comunitat Palestina de Catalunya, el Comité de Solidaridad con la Causa Árabe, NOVACT, ODESCA, Paz con Dignidad i SUDS— van presentar una denúncia davant la Fiscalia espanyola per la participació de l’empresa en el tramvia lleuger de Jerusalem. Segons la informació publicada, la Fiscalia va acusar recepció de la denúncia i va iniciar actuacions inicials. CAF sosté que el seu paper es limita al subministrament, la instal·lació, l’operació i el manteniment d’elements ferroviaris, sense intervenció en la planificació territorial ni en la política d’assentaments.
La base de dades és una eina de transparència creada pel Consell de Drets Humans de l’ONU mitjançant la resolució 31/36 de 2016, arran de l’informe d’una missió internacional d’investigació de 2013 sobre l’impacte dels assentaments israelians en els drets del poble palestí. El seu objectiu és identificar les empreses sobre les quals l’ACNUDH considera que hi ha motius raonables per creure que han estat involucrades en activitats vinculades als assentaments, com ara la construcció, el transport, els serveis, les finances o l’ús de recursos naturals. Publicada per primera vegada el 2020, s’ha actualitzat el 2023, el 2025 i el 2026; no és una llista de sancions ni una resolució judicial, sinó un instrument d’informació i rendició de comptes.
Consulta l’actualització de la base de dades, publicada el 25 de setembre de 2026
