ABB: Explotació de recursos sahrauís al servei de l’elit empresarial marroquina
Compartir
Nom de l'Empresa
Sector econòmic
automoción, electrificación, Energético, robótica
Sector econòmic (Detall)
Les activitats principals de ABB se centren en el camp de la robòtica, generació d’energia elèctrica, automatització, equipaments industrials i altres tecnologies d’enginyeria, encara que també proveeix infraestructura per a altres sectors com l’alimentació, l’activitat extractiva (mineria), el transport de gas i petroli i la indústria química. Com a exemples, l’empresa proveeix de serveis d’automatització i modernització de sistemes a infraestructures crítiques com el gasoducte que transporta gas des de Rússia a Europa, en el seu tram polonès.
Empreses involucrades
Descripció breu del projecte econòmic
Endreça, Brown and Boveri (ABB) és una de les majors empreses de Suïssa, a més de líder mundial en l’àmbit de l’energia i l’automoció, electrificació i robòtica. Posseeix més de 1.500 subsidiàries en al voltant de 100 països i una plantilla de 147.000 persones. La multinacional forma part de la llista d’empreses que operen al Sàhara Occidental, després d’obtenir en 2017 un contracte de 16 milions de dòlars per a la construcció de la subestació híbrida del parc eòlic de Aftissat, prop de Bojador, operatiu des de finals de 2018. En el projecte, que va fer públic l’entitat Terre des Hommes, va participar part de la plantilla espanyola de la companyia, com va denunciar en 2018 l’ONG Western Sàhara Resource Watch. L’activitat de ABB en Territoris Ocupats del Sàhara Occidental, però també altres territoris en disputa, s’emmarcaria clarament en l’anomenat greenwashing.
A Europa, ABB és un pes pesant de la indústria i manté relació comercial i associativa amb algunes de les majors empreses de la indústria militar a Europa, com Dassault Systèmes, Safran, Fincantieri o Rheinmetall, a més d’amb exèrcits com l’espanyol i el britànic.
Descripció breu del projecte econòmic (Font)
(1) http://www.odhe.cat/es/abb-asea-brown-bo...
Ciutat/Pais
Marroc,Sahara Occidental
Drets vulnerats
Complicitat / influència en conflictes armats, ocu...
Descripció
L’explotació de recursos sahrauís al servei d’infraestructures per a l’elit empresarial marroquina
La filial de ABB al Marroc té la seva seu principal a Casablanca, on compta amb una plantilla d’unes 50 persones , i amb dependències també en el port d’Agadir, on la companyia fabrica i manté turbocompressors. El grup es va establir al Marroc en 1981 i va ser responsable de gairebé la meitat de la producció elèctrica al país entre 1995 i 2007, a través de la seva participació del 50% en la central elèctrica de Jorf Lasfar. Des de la seva desvinculació, l’activitat de ABB al Marroc s’ha orientat, principalment, a la venda d’equips energètics de la seva pròpia fabricació (motors d’alta eficiència energètica) destinats als sectors de la construcció, la indústria química, la mineria i la metal·lúrgia.
Precisament dins d’aquesta estratègia de sostenibilitat i suport al desenvolupament d’energies renovables del Regne Marroc, que ha expressat diverses vegades la seva intenció d’aconseguir el 52% de la seva quota d’energia a través de fonts renovables per a 2030, ABB va anunciar en 2017 que participava, amb un contracte de 16 milions de dòlars, en la construcció d’una primera subestació híbrida al parc eòlic de Aftissat, a 50 quilòmetres al sud de Bojador (Sàhara Occidental). Aftissat, operatiu des de finals del 2018, forma part de l’aposta d’aquests últims anys per la construcció de parcs eòlics en els Territoris Ocupats aprofitant el seu clima ventós, la majoria d’ells concessions de l’Oficina Nacional d’Energia Elèctrica (ONEE) a Nareva, pertanyent al hòlding SNI de la família reial marroquina. Per a aquest projecte, ABB va liderar la construcció de la subestació híbrida, amb una capacitat de 225/33 kilovoltios, que connecta l’energia produïda al parc eòlic a la xarxa elèctrica nacional.
Impulsora de la Iniciativa Desertec
Anteriorment, ABB va formar part de les impulsores d’una iniciativa industrial vinculada a Desertec, un think tank creat en 2003 que proposa generar electricitat i aigua dessalinitzada mitjançant centrals termosolars i sistemes de concentració en el desert del Sàhara, per a transportar energia a Europa i a zones d’Àfrica. En 2009, Desertec va fundar a Munic la iniciativa industrial ‘Dii GmbH’, per a accelerar la implementació dels projectes. Aquesta iniciativa industrial estava formada per un consorci de 12 empreses europees, d’Orient Mitjà i del Nord d’Àfrica, entre les quals estava ABB i a la qual més endavant es va incorporar com a accionista i sòcia Nareva. Una de les zones que Desertec esmentava per a situar centrals elèctriques i sistemes d’energia solar tèrmica, fotovoltaica i eòlica era el desert costaner atlàntic, que abasta Mauritània i el Sàhara Occidental. Això, sumat als plans de construcció de dues centrals d’energia fotovoltaica en Territoris Ocupats (avui Noor PV Laayoune i Noor PV Bojdour) i a l’anunci, en 2010, d’un projecte pilot de 400.000 milions d’euros al Marroc, va encendre les alarmes d’un possible desembarcament de Desertec al Sàhara Occidental, que va ser posteriorment desmentit per un portaveu de la iniciativa . Desertec es va diluir dos anys després per a rellançar-se recentment, sense que de moment s’hagin fet públics futurs projectes en els Territoris Ocupats.
Font
(1) http://www.odhe.cat/es/abb-asea-brown-bo...
Normativa vulnerada
Les activitats de ABB vulneren el dret dels pobles a administrar els seus propis recursos naturals i, per tant, el respecte al consentiment previ, lliure i informat quant a l’explotació de les seves matèries primeres s’ha vist compromès per la falta sistemàtica de consulta sobre les operacions extractives a la població sahrauí i als seus legítims representants, reconeguts com a tal en nombroses resolucions aprovades per Nacions Unides. Cal destacar les resolucions 34/37 de 1979 , que declara el Sàhara Occidental territori pendent de descolonització i, per tant, sota ocupació il·legal, i la resolució 63/102 de l’Assemblea General, aprovada el 5 de desembre de 2008 i que reconeix que “els recursos naturals constitueixen el patrimoni dels pobles dels territoris no autònoms, incloses les poblacions autòctones”. Aquesta resolució planteja el dret de les poblacions originàries a la gestió dels seus recursos i a decidir la seva relació amb les empreses extractives, i en ella s’adverteix de “qualsevol activitat orientada a explotar els recursos naturals i humans dels territoris no autònoms, en detriment dels interessos dels habitants d’aquests territoris”. D’altra banda, en el seu posicionament de desembre de 2016 davant un recurs del Front Polisario, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va resoldre que l’Acord de Liberalització no s’aplicaria al territori del Sàhara Occidental . En 2021, el mateix tribunal va ordenar anul·lar els acords de comerç i pesca entre el Marroc i la UE, arran de dos recursos del Front Polisario.
D’això es deriva, doncs, que l’explotació de recursos naturals sense consentiment explícit i informat, més quan, les principals beneficiades d’aquests projectes són empreses marroquines i transnacionals que aprofiten les condicions avantatjoses de desenvolupar la seva activitat econòmica en territori ocupat i, per tant, beneficiant-se de la situació i perpetuant-la potencialment, seriosa contradictòria amb les resolucions de Nacions Unides. L’impacte immediat en els Drets Humans de la població sahrauí és la legitimació de l’ocupació del territori pel Marroc, però també de les vulneracions de drets civils, polítics, econòmics i drets de les dones associades a aquest context i exposades i validades per les principals ONG internacionals . Només l’any transcorregut entre novembre de 2020, quan es van reprendre les hostilitats armades entre l’exèrcit marroquí i el Front Polisario, i novembre de 2021, es van comptabilitzar més de 160 vulneracions dels drets civils i polítics, principalment agressions i tortures, detencions arbitràries, judicis sense garanties, repressió a la protesta i a la llibertat d’expressió i maltractaments a persones preses . D’altra banda, en termes d’impactes de gènere, l’activitat de les transnacionals en els Territoris Ocupats agreuja la desposesión de terres i els nivells de desocupació ja experimentats per les dones, la pèrdua de mètodes de subsistència o la repressió política en forma de tortures i violència sexual cap a tots dos sexes.
L'empresa espanyola és directament responsable de la violació
Directament
Relació del cas amb Catalunya
Si
Relació del cas amb Catalunya (Detall)
En l’Estat Espanyol, ABB està representada majoritàriament per la societat Endreça Brown Boveri, S.A, més coneguda com ABB España, amb una facturació de 410,4 milions d’euros en 2020 i una plantilla de 1.376 persones repartides en 5 centres de producció, situats a Madrid, Móstoles, Trapagaran, Oiartzun i Sant Quirze del Vallès, a més de 18 oficines, centres de servei i delegacions comercials repartides per l’Estat. Aquests centres es dediquen majoritàriament a l’electrificació de la indústria, les infraestructures i el transport, la integració de les energies renovables; i la distribució intel·ligent i emmagatzematge d’energia. Precisament, part de la divisió Power Grids que ABB va vendre a Hitachi en 2019 i que estava implicada en el projecte dut a terme en els Territoris Ocupats, operava en les plantes que la companyia té a Còrdova, Saragossa i Bilbao .
Vincle comercial amb institucions
ABB manté contractes amb el ministeri de Defensa i l’exèrcit espanyol, l’últim dels quals va ser un estudi de viabilitat i integració de nous propulsors en vaixell Joan Carles I per un import de 171.000 euros, al novembre de 2020 . Durant l’exercici de 2020, ABB España va patrocinar les activitats del 250 aniversari del Cos d’Enginyers de l’Armada amb 4.700 euros . Així mateix, l’empresa ha dut a terme projectes per al ministeri de Defensa britànic.
Al febrer de 2022, a ABB Espanya se li va adjudicar un contracte de 70 milions d’euros per a subministrar equips de tracció d’alta eficiència energètica i bateries d’ions de liti a 59 trens de Rodalia de doble pis de Renfe .