Acaparament de terres | GUINEA BISSAU

Compartir



Nom de l'Empresa

Agrogeba S.A.R.L.

Sector econòmic

Agrícola

Sector econòmic (Detall)

Producció intensiva i processament d’arròs

Descripció breu del projecte econòmic

L’any 2010, l’empresa espanyola Agrogeba acorda amb el govern de Guinea Bissau la cessió d’una superfície de 6.000 hectàrees de terres a la vora del riu Geba per al cultiu intensiu d’arròs, durant un termini de 99 anys. La instal·lació de l’empresa, a partir de 2012, genera el desplaçament d’almenys 600 persones que es dedicaven al conreu d’arròs a la zona. L’acaparament de terres per part d’Agrogeba va posar en risc la seguretat alimentària i va transformar la vida al territori. Les dones van ser desposseïdes de la seva principal font de treball i van veure augmentar les seves càrregues de cura, mentre es produïa una degradació ecològica del sòl i de la salut comunitària —amb especial impacte sobre la salut sexual i reproductiva—.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) https://www.alianzaporlasolidaridad.org/...

Ciutat/Pais

Guinea Bissau

Drets vulnerats

Accés al territori, Afectació ambiental, Afectació economia local, Atacs contra la integritat física i emocional, Consulta prèvia lliure i informada, Drets Humans laborals, Violència de gènere, Violències masclistes

Descripció

Accés al territori

Almenys 600 camperoles i camperols han estat desplaçats del territori on conreaven l’arròs arran de la instal·lació d’Agrogeba. Aquest desplaçament comporta pèrdues materials i econòmiques, però també simbòliques i emocionals, i reestructura des de l’alimentació fins a l’organització quotidiana i la divisió sexual del treball.

L’ús de les terres per al cultiu intensiu, amb utilització de productes químics, comporta alteracions en el paisatge i en els béns naturals que perduren fins i tot després que l’empresa abandonés el territori.

 

Afectació ambiental

El cultiu intensiu d’arròs requereix de fertilitzants, fitosanitaris i altres productes agroquímics. Aquest ús pot cot comportar la contaminació del sòl i d’aqüífers. La fumigació dels cultius provoca la contaminació de l’aire, la qual cosa està desplaçant les colònies de mosquits des de les finques cultivades per Agrogeba fins les comunitats més pròximes. La major presència de mosquits en àrees poblades es relaciona amb l’augment dels casos de malària.

 

Afectació específica per a les dones

La malària ha esdevingut la primera causa d’avortament a les comunitats. En zones no afectades per l’activitat d’Agrogeba, la malària afecta al 15% de les dones, però aquesta taxa s’eleva fins el 65% en les zones més pròximes a les finques que ocupava l’empresa. La malària pot elevar la ràtio d’avortaments fins el 60%, amb una mortalitat materna al voltant del 10-15% dels casos, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut.

Els malestars derivats de la fumigació, com mals de cap, picors i afeccions respiratòries, comporten un augment del treball dedicat a les cures, que acostuma a recaure en les dones, sobrecarregant-les.

 

Afectació economia local

En ser desplaçada de les terres que abans utilitzaven per conrear el seu aliment, la població es veu obligada o bé a buscar terrenys en zones més allunyades, o bé a demanar treball a l’empresa.

En els casos de les comunitats que han resistit l’entrada d’Agrogeba, la lluita per conservar les seves terres ha comportat la pèrdua d’una collita i ha implicat un empitjorament de la situació econòmica de les persones afectades.

Algunes de les famílies han decidit que els homes treballen a l’empresa, mentre les dones es dediquen al conreu de cultius de renda, com l’anacard, a més d’altres productes hortícoles per la supervivència. La dependència dels cultius de renda dedicats a l’exportació fa que la seva situació sigui més inestable, ja que depenen dels variables preus de les matèries primeres en el mercat internacional.

A més, els treballadors d’Agrogeba denuncien que els salaris que els paga l’empresa són insuficients, arriben amb retard o directament no arriben. Per sorpresa, alguns mesos l’empresa decideix substituir el pagament amb diners per un pagament en espècie, amb sacs d’arròs.

Altres famílies han optat per vendre alguns dels seus béns, com els seus animals, per tal de poder adquirir aliments bàsics, com l’arròs, que abans conreaven. Aquesta situació implica una major dependència dels diners per a la supervivència, la qual cosa pot derivar en més inseguretat alimentària.

Sumat a això, algunes camperoles han perdut els seus animals perquè han estat morts per guardes de seguretat de l’empresa quan travessaven als terrenys que ocupa Agrogeba. De vegades, l’empresa reté els animals i obliga a les seves propietàries a pagar una taxa si volen recuperar-los.

 

Afectació específica per a les dones

Amb els homes treballant per a l’empresa per salaris insuficients o inexistents, les dones es veuen expulsades del conreu de l’arròs i assumeixen el cultiu de productes de renda, com l’anacard, per assegurar la seva supervivència. Aquesta tasca se suma als treballs de cures a la mateixa llar i al cultiu d’altres productes hortícoles per autoconsum, derivant en una sobrecàrrega.

L’expulsió de les dones de la tasca de cultiu d’arròs, de la qual s’han encarregat tradicionalment, provoca una pèrdua de la seva autonomia i de la posició que ocupen en l’organització social. Aquesta situació també pot comportar un augment de les violències envers les dones.

 

Atacs contra la integritat física i emocional

La principal afectació té a veure amb el dret a la salut, quan augmenten els casos de malària, malalties respiratòries i avortaments que es relacionen amb la contaminació ambiental i la migració dels mosquits a prop de les poblacions.

L’arròs és l’aliment base de la dieta a Guinea Bissau i, per tant, perdre les terres que es dedicaven a cultivar-lo té un impacte directe i crucial sobre la disponibilitat d’aliment i la seguretat alimentària de les comunitats.

A més, la manca d’accés a terres per al cultiu i la major dependència dels diners també agreugen situacions d’inseguretat alimentària, que poden derivar en malnutrició i afectar significativament la salut de les persones. De fet, la menor quantitat d’aliments disponibles ha reduït el número d’àpats al dia per a les poblacions afectades, passant de menjar tres cops al dia a fer-ho només dos. Algunes de les conseqüències d’una alimentació deficient són la disminució de la immunitat, una major vulnerabilitat respecte de les malalties, alteracions en el desenvolupament físic i mental i una menor productivitat a la feina, segons dades de l’OMS.

A aquest danys se suma l’impacte emocional que pot produir en la comunitat veure’s de cop desposseïdes de les seves terres, la seva activitat i els seus recursos per part d’una empresa que es manté al territori mitjançant enganys i menyspreu per les seves condicions de vida i de treball. La manca de seguretat alimentària i d’estabilitat laboral també poden provar situacions d’angoixa i patiment psicològic.

 

Afectacions específiques per les dones

Patir un avortament espontani pot comportar un risc per a la salut de les dones si no tenen accés a atenció mèdica. Aquestes situacions també comporten una càrrega emocional important per la pèrdua i les sensacions de culpa, frustració o fracàs que es poden presentar.

Les malalties que poden patir altres membres de la família o elles mateixes, derivades de les fumigacions, deterioren les seves condicions de vida i augmenten les seves càrregues de feines.

D’altra banda, en contextos d’escassetat d’aliments, les dones poden acabar renunciant a menjar en favor dels seus fills i filles en creixement. En dones embarassades o lactants, la manca d’alimentació suficient té riscos tant per la salut de la mare com per al desenvolupament de la criatura.

 

Consulta prèvia, lliure i informada

El projecte d’Agrogeba no es va sotmetre a una consulta prèvia, lliure i informada a la comunitat, ni per part de l’empresa ni per part de l’Estat o les autoritats locals. Les comunitats es van assabentar d’aquest projecte quan els primers treballadors de l’empresa es van instal·lar al territori.

 

Drets humans laborals

Els treballadors denuncien els continus retards en el pagament dels seus salaris. Sovint, a més, l’empresa decideix pagar en espècie, amb sacs d’arròs, en comptes de amb diners, sense cap mena d’avís previ a la plantilla.

També denuncien que l’empresa no els proporciona els materials de protecció necessaris per a les tasques de fumigació i manipulació de productes químics.

L’empresa també decideix la continuïtat de cada treballador o treballadora setmanalment, una inestabilitat que pot generar empobriment i situacions d’angoixa o patiment psicològic. Tots denuncien que treballen sense contractes i, per tant, no tenen cap mena de garantia laboral.

Font

Normativa vulnerada

Les lleis del país reconeixen com a legítimes propietàries de la terra a les persones o comunitats que en fan ús i la cultiven. En aquest cas, però, aquest dret es veu vulnerat per l’acció de l’empresa, que es presenta com a propietària de les terres, argumentant que es tractava de territoris que no s’estaven conreant.

L’estat de Guinea Bissau no ha ratificat el conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball, que protegeix el dret a la consulta prèvia, lliure i informada sobre els territoris de pobles indígenes.

A més a més, les afectacions de l’acció d’Agrogeba han suposat una vulneració dels drets laborals, del dret a l’alimentació i del dret a la salut de les comunitats desplaçades –especialment, sobre les dones que han vist agreujades les condicions per a sostenir el benestar i salut comunitària. Drets que es troben recollits tant en la Declaració Universal dels Drets Humans, en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, i en la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona.

Normativa vulnerada (Font)

(1) https://caongd.org/wp-content/uploads/20...


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Directamente

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

L’empresa espanyola ha ocupat els territoris cedits pel govern de Guinea Bissau sense consultar a la població local, i els explota per al cultiu d’arròs, desplaçant a la comunitat local del seu territori. Tot i que ha donat feina a algunes persones de la comunitat per a aquestes tasques, els salaris són insuficients o inexistents, i de vegades es substitueixen per pagaments en espècie, sense avís previ. També hi ha denúncies que l’empresa fumiga els camps de cultiu amb productes químics perillosos sense donar mesures de protecció a les persones treballadores. Els efectes d’aquestes fumigacions estan tenint conseqüències sobre la salut de la població local, i impliquen també una contaminació del sòl i l’aigua. De totes aquestes situacions és responsable l’empresa Agrogeba.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Por acción

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

El govern de Guinea Bissau va acordar directament amb l’empresa la cessió del territori, sense fer cap consulta prèvia a les comunitats afectades i sense tenir en compte la pròpia legislació del país, que reconeix com a propietàries de les terres a les persones que les utilitzen.

A la vegada, el compromís d’Agrogeba amb el govern de Guinea-Bissau d’abastir el mercat nacional va ser realitzat de viva veu i no va quedar reflectit en cap document, arrabassant a l’Estat guineà la capacitat d’exigir-ne el seu compliment.

Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

  • Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball, sobre el dret a la consulta prèvia, lliure i informada per als pobles indígenes i tribals a països independents (1961). L’article 6 del conveni estableix que s’ha de: a) Consultar als pobles interessats, mitjançant procediments apropiats i en particular a través de les seves institucions representatives, cada vegada que es prevegin mesures legislatives o administratives susceptibles d’afectar-los directament; i l’article 7 disposa que: “Els governs hauran de vetllar perquè, sempre que correspongui, s’efectuïn estudis, en cooperació amb els pobles interessats, a fi d’avaluar la incidència social, espiritual i cultural i sobre el medi ambient que les activitats de desenvolupament previstes puguin tenir sobre aquests pobles. Els resultats d’aquests estudis hauran de ser considerats com a criteris fonamentals per l’execució de les activitats esmentades”.
  • Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, del 16 de desembre de 1966 [E/C.12/2002/11]. L’article 7 relatiu al dret a unes condicions laborals dignes, l’article 11 relatiu al dret a un nivell de vida adequat i a l’alimentació, i l’article 12 relatiu al dret a la salut.
  • Conveni sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona per l’Assemblea General de les Nacions Unides (1979). L’article 11 relatiu al dret a la salut i a la seguretat de les condicions laborals de les dones.

Qué diu la política de RSC de l'empresa?

En la seva pàgina web, l’empresa argumenta que la seva producció “ajuda l’economia del país, substituint les importacions d’arròs procedent del Pakistan i el Brasil amb el seu arròs natural sense additius químics”.

Afegeix que també ajuda “a la gent de Guinea” formant la població “en matèries d’agricultura moderna i maquinària”, oferint suport logístic per instal·lar una cadena de ràdio local i portar equipament mèdic essencial i prestant maquinària “sense cap càrrec a les autoritats locals” per a les tasques de manteniment d’infraestructures i carreteres del país.

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) http://agrogeba.com/#socialimpact...


Resposta de l'empresa

Si

Resposta de l'empresa (Detall)

Un dels gerents de l’empresa, Jaume Pons, va ser entrevistat en diferents mitjans de comunicació. El 2014, en declaracions a eldiario.es, va admetre que l’empresa no havia complert les seves promeses de construir una escola i un centre de salut, i ho va justificar afirmant que la companyia encara no havia recuperat la inversió i no tenia “diners per fer obra social”.

També va insistir en que va estar el govern qui va oferir les terres, que estaven descuidades i no cultivades, i van començar a ser productives gràcies a l’arribada de l’empresa. Va reconèixer, tanmateix, que alguns guardes de seguretat de l’empresa havien disparat vaques dels pobladors locals “perquè estaven cansats” que els animals entressin a les terres.

El mateix any, en declaracions a El País, Pons va afirmar que les terres on actua l’empresa estaven “totalment abandonades”. “Ara que hem netejat i posat en producció la terra és quan venen a reclamar que els hi pertany” va dir, en referència a les comunitats locals.

Va admetre la manca de diàleg en el procés d’instal·lació de l’empresa, i la seva desconeixença sobre els sistemes de govern i autogovern locals. “Aquí la llei és una mica comunista, estableix que la terra és per qui la treballa, però si en cinc anys no s’explota, es perd aquest dret sobre ella. Aquestes terres no estaven essent cultivades, no hi havia una propietat sobre elles. No dic que no els hi pertanyi (a les comunitat locals) però, si és així, que la treballin. Ara venen a queixar-se perquè el blanc ha arribat, volen treure el seu benefici. A aquesta gent no li agrada el treball, gran part de com està el país és culpa nostra, dels blancs, que els hi hem donat massa facilitats”, va expressar.

Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

Agrogeba és una empresa establerta Guinea Bissau, el capital de la qual prové del hòlding petrolier català Petromiralles SL. El 2022, el propietari de Petromiralles SL, José María Torrens, va ser condemnat per l’Audiència Nacional a 13 anys de presó i el pagament d’una multa de 237 milions d’euros per un frau fiscal milionari relacionat amb l’IVA de la gasolina de les estacions de servei associades a la firma.

Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

El juny de 2022, la Plataforma por Empresas Responsables va presentar el cas d’Agrogeba com a exemple sobre com l’absència de la deguda diligència empresarial vulnera els drets de les persones i impacta sobre la natura en l’informe “Casos recientes de abusos de empreses españolas”. El document reflecteix com el pas del temps ha consolidat l’impacte generat per l’acció d’Agrogeba sobre el dret a l’alimentació de les comunitat Sare Djae, Campampe i Sintcham Ioba a Guinea-Bissau, minoritzat l’agricultura comunitària de subsistència i reduint la producció a menys 50% previ a l’arribada de l’empresa; i sobre el dret a la salut, incrementant-se els casos de malària a la zona –primera causa d’avortaments a la zona– d’acord amb declaracions del responsable de l’àrea sanitària de la zona.

D’acord amb l’informe de l’Oficina d’Informació Diplomàtica del Ministeri d’Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació de gener 2023, Agrogeba segueix sent una de les principals empreses espanyoles presents a Guinea-Bissau i se la reconeix com a pionera dins del sector agroalimentari del país.



X