Aigua i sanejament, Construcció
Operació del sistema d’aigua i sanejament de la ciutat de Cartagena (Colòmbia).
Aguas de Cartagena (ACUACAR), Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB)
La ciutat de Cartagena se situa al nord de Colòmbia en la costa del Carib i és capital del departament de Bolívar. La ciutat s’inscriu en un sistema hídric conformat pels cossos d’aigua de la mar Carib, la badia de Cartagena, el Pantà de la Verge, canelles i llacs interns.
En 2020, Cartagena tenia una població de més d’un milió d’habitants i és considerada una de les cinc ciutats més desiguals de l’Estat, amb un coeficient de GINI* de 0,483 en 2014. La desigualtat social està territorialitzada amb una pobresa major en zones rurals (72,3%) que en zones urbanes (40,8%) [1].
Cartagena, comparada amb les principals ciutats del país, registra el percentatge més gran d’afrodescendents. La població afrodescendent s’ha vist afectada per processos de segregació espacial i està altament concentrada en la zona del Pantà de la Verge. També, existeixen comunitats afrodescendents històriques en el nord i sud de la ciutat (El Filtre, Bayunca, Manzanillo, Terra Baixa, Port Rei, etc.). Les comunitats rurals afrocolombianes pateixen una situació deficitària i greu en matèria de serveis bàsics en l’àmbit domiciliari o comunitari, especialment de provisió d’aigua potable i sanejament.
En 1995, el Consell de la Ciutat va liquidar el servei municipal i va crear ACUACAR S.A., una empresa de capital mixt, per a l’operació del sistema d’aigua i sanejament que seria operada per l’empresa privada de Barcelona, la Societat General d’Aigües de Barcelona, S. A. (SGAB). El contracte de prestació del servei aigua potable i sanejament entre el districte i SGAB/Agbar** va ser prorrogat 13 anys més en 2015 [2].
La gestió publicoprivada era una aposta per a millorar el servei i l’accés a l’aigua potable i sanejament de la població cartaginesa. A 2019, la cobertura del servei de clavegueram és del 58,1% en el departament de Bolívar, a la ciutat de Cartagena, on opera ACUACAR S.A. és del 51,7% en l’àmbit urbà, amb cobertures del 0% en l’àrea urbana (Arjona, Turbaco, Calamar, Mahates i Turbaná) i rural (Bayunca, Manzanillo, Terra Baixa, Vila Gloria, Marlinda, Port Rei, Contezuela, Zapatero) [3].
En 1999, un préstec del Banc Mundial i el BID va ser destinat a la construcció d’un emissari submarí que havia de transportar les aigües residuals no tractades de Cartagena a 20 quilòmetres al nord de la ciutat per a vessar-les en la Mar Carib. La gestió d’ACUACAR S.A., operada per SGAB/Agbar, i la construcció de l’emissari submarí han tingut un impacte en els mitjans de subsistència i la integritat física, en particular, de les comunitats afrocolombianes de Cartagena. Les activitats econòmiques d’aquestes comunitats com la pesca, l’agricultura i el turisme s’han vist afectades per la contaminació dels cossos d’aigua i l’impacte ambiental i social de l’emissari submarí.
Colòmbia no compta amb normativitat que reguli els vessaments d’aigües residuals a l’oceà per mitjà d’un emissari submarí. El tub de l’emissari s’ha trencat diverses vegades tenint conseqüències greus a escala ambiental, social i econòmica [4]. En 2017, l‘autoritat ambiental va alertar de la mala qualitat de l’aigua costanera, en considerar-se inadequada per al contacte a causa de bacteris provinents de matèria fecal, que poden resultar en malalties com el còlera, diarrea, hepatitis, entre altres [5].
La construcció de l’emissari no va respectar la legislació internacional i nacional per a la protecció de les comunitats afrodescendents i els seus territoris, incloent-hi el Conveni Núm. 169 de 1989 de la OIT i la Llei 70 de 1993. La Cort Constitucional colombiana en 2015 va afirmar que es van vulnerar “els drets a la igualtat, al degut procés, al respecte per la dignitat humana i a la consulta prèvia” [6] i va ordenar a l’Alcaldia de Cartagena iniciar les obres d’ampliació de clavegueram en les comunitats de Puerto Rey i Tierra Baja.
El Districte de Cartagena i SGAB/Agbar són responsables de les vulneracions de DDHH identificades en la gestió de ACUACAR S.A. en la provisió de serveis d’aigua i sanejament a la ciutat. No s’estan respectant els Drets Humans i especialment el dret humà a l’aigua i al sanejament, així com no s’està assegurant la protecció de la identitat cultural i dels drets de les comunitats afrocolombianes de Colòmbia com a grup ètnic, ni el foment del seu desenvolupament econòmic i social.
_
*El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l’estadístic italià Corrado Gini. El coeficient és un número entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (tots tenen els mateixos ingressos) i on el valor 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (una persona té tots els ingressos i els altres cap).
*Es fa referència a SGAB/Agbar per a emfatitzar el fet que la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) va ser una de les principals empreses del Grup Agbar durant dècades fins que en 2010, Suez Espanya S.L passa a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB, i en 2014 obté el 100% de les seves accions.
(1) http://observatorio.epacartagena.gov.co/...
(2) https://www.eluniversal.com.co/cartagena...
(3) https://www.superservicios.gov.co/sites/...
(4) https://elextra.co/autoridad-ambiental-d...
(5) http://www.funcicar.org/archivo/noticia/...
(6) https://www.vanguardia.com/colombia/cons...
Colòmbia
Dret a l'aigua i al sanejament, Afectació ambiental, Atacs contra la integritat física i emocional, Afectació Socio-Cultural, Afectació economia local, Consulta prèvia lliure i informada, Dret a la informació
Dret humà a l’aigua i al sanejament
L’any 2019, la cobertura del servei de clavegueram va ser del 58,1% en el departament de Bolívar, a la ciutat de Cartagena, on opera ACUACAR S. A. va ser del 51,7% en l’àmbit urbà amb cobertures del 0% en l’àrea urbana (Arjona, Turbaco, Calamar, Mahates i Turbaná) i rural (Bayunca, Manzanillo, Terra Baixa, Vila Gloria, Marlinda, Port Rei, Contezuela, Zapatero) [1]. Segons un representant municipal, al voltant de 150.000 habitants d’uns 25 barris de Cartagena al voltant del Pantà de la Verge tenien accés al clavegueram [2].
Afectació ambiental
Colòmbia no compta amb normativitat que reguli els abocaments d’aigües residuals a l’oceà, per tant l’operació d’emissaris submarins es basa en normes no apropiades per a aquest ecosistema [3]. Els abocaments estarien infringint amb el Protocol II del Conveni per a la Protecció i el Desenvolupament del Medi marí a la Regió del Gran Carib [4].
El tub de l’emissari submarí s’ha trencat diverses vegades tenint conseqüències greus a nivell ambiental resultant en la contaminació de les aigües costaneres del Nord de Cartagena.
La disposició de sòlids sedimentables està creant zones deprimides d’oxigen als voltants de l’emissari que alteren progressivament l’equilibri de la vida [5]. Les descàrregues d’aigües residuals a través d’emissari també causen un increment en els nivells de metalls pesants en els sediments superficials [6].
A part dels impactes ambientals als hàbitats oceànics, la disposició d’aigües residuals no tractades comporta un augment dels nivells de bacteris provinents de matèria fecal, que poden resultar en malalties com el còlera, diarrea, hepatitis, entre altres [7].
Irregularitats en llicències ambientals
La llicència ambiental atorgada per l’autoritat ambiental, Cardique, en 2001 per a la construcció de l’emissari tenia unes especificacions tècniques que no es van respectar durant la seva construcció. Aquests canvis no es van informar o van consultar amb Cardique [8].
El Districte mai ha rebut informes del seguiment ambiental i no fa seguiment a les obligacions derivades de la llicència ambiental (Resolució 0345 de Cardique) [9] que obliga jurídicament a ACUACAR S. A. a mantenir un programa de seguiment i actualitzar els resultats regularment [10].
Pèrdua de mitjans de subsistència
La gestió d’ACUACAR S.A. i la construcció de l’emissari submarí han tingut un impacte en els mitjans de subsistència, en particular, de les comunitats afrocolombianes en el nord de Cartagena*. La zona Nord i Sud de Cartagena és una regió composta per comunitats afro descendents que s’han vist immersas en els processos accelerats de creixement econòmic i desenvolupament turístic de la ciutat de Cartagena. Les activitats econòmiques de la pesca, l’agricultura i el turisme s’han vist afectades per la construcció de l’emissari submarí i la contaminació dels cossos d’aigua circumdants a la ciutat de Cartagena.
Afectació sociocultural
La pèrdua de mitjans subsistència ancestrals com la pesca o l’agricultura de les comunitats afrodescendientes en la zona Nord (El Filtre, Manzanillo, Port Canoes, Rierol de Pedra, Terra Baixa, Port Rei, Pontezuela) i en la zona Sud (Port Badel, Rocha) té una afectació sociocultural per a la identitat i supervivència de les comunitats afro descendents. Les comunitats assenyalen la pèrdua d’espais comunitaris i socials. També s’està produint un desplaçament o migració de població que vivia de la pesca cap a altres àrees (e.g. Pantà de l’Honda) o cap a nuclis urbans**. Algunes festivitats tradicionals com “El festival del Marisc” i el dia de “Sant Juan” ja no se celebren [11].
Consulta prèvia lliure i informada
La Cort Constitucional en 2015 va afirmar que l’Alcaldia de Cartagena havia vulnerat “els drets a la igualtat, al degut procés, al respecte per la dignitat humana i a la consulta prèvia” [12] de les comunitats afro descendendents en relació al projecte de l’emissari submarí. La Llei 70 de 1993 en reconeixement de les comunitats negres, estableix mecanismes per a la protecció de la identitat cultural i dels drets de les comunitats negres de Colòmbia com a grup ètnic, i el foment del seu desenvolupament econòmic i social, amb la finalitat de garantir que aquestes comunitats obtinguin condicions reals d’igualtat, aquests mecanismes s’han vist vulnerats per ACUACAR S. A.
_
*Reunió situació Macroprojecte clavegueram del Districte de Cartagena i aspectes ambientals relacionats (Badia Cartagena –Pantà de la verge), Procuraduria 3 Judicial II Ambiental i Agrària de Cartagena, 20 de març 2020.
**Informació subministrada per membres de les comunitats i dels consells comunitaris de Terra Baixa, Punta Canoa i Matunilla.
(1) https://www.superservicios.gov.co/sites/...
(2) https://www.elheraldo.co/barranquilla/el...
(3) https://ciencia.lasalle.edu.co/cgi/viewc...
(4) https://wedocs.unep.org/bitstream/handle...
(5) https://vdocuments.mx/reader/full/inform...
(6) https://www.cioh.org.co/dev/publicacione...
(7) http://www.funcicar.org/archivo/noticia/...
(8) https://www.eluniversal.com.co/cartagena...
(9) http://www.funcicar.org/concejo-denuncia...
(10) http://documents1.worldbank.org/curated/...
(11) https://repository.javeriana.edu.co/bits...
(12) https://www.vanguardia.com/colombia/cons...
Internacionals violades:
1 ) Conveni Núm. 169 de 1989 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals
L’Article 6 del conveni 169 de 1989, estableix que es té que: a) Consultar als pobles interessats, mitjançant procediments apropiats i en particular a través de les seves institucions representatives, cada vegada que es prevegin mesures legislatives o administratives susceptibles d’afectar-los directament;
L’Article 7 del conveni 168 de 1989, disposa que: “Els governs hauran de vetllar perquè, sempre que correspongui, s’efectuïn estudis, en cooperació amb els pobles interessats, a fi d’avaluar la incidència social, espiritual i cultural i sobre el medi ambient que les activitats de desenvolupament previstes puguin tenir sobre aquests pobles. Els resultats d’aquests estudis hauran de ser considerats com a criteris fonamentals per a l’execució de les activitats esmentades”
2 ) Protocol Addicional a la Convenció Americana sobre Drets Humans en matèria de Drets Econòmics, Socials i Culturals “Protocol de San Salvador”. Assemblea General de l’Organització dels Estats Americans, 17 de novembre de 1988[73].
Art. 6 Dret al treball
Art. 7 Condicions justes, equitatives i satisfactòries de treball
Art 11. Dret a un medi ambient sa
3) Conveni 107 relatiu a la protecció i integració de les poblacions indígenes i altres poblacions tribals i semitribales als països independents de la OIT ratificat per la llei 31 de 1967 a Colòmbia
4) Conveni per a la protecció i desenvolupament del medi marí a la regió Carib adoptat el 24 de març de 1983
5) Protocol d’Aruba de 1999, sobre Fonts Terrestres de Contaminació Marina a la Regió del Gran Carib, que Colòmbia va signar el 2 d’octubre de 2000
6) Resolució 64/292 de l’Assemblea General de Nacions Unides que reconeix el Dret a l’aigua i el Sanejament.
Els Principis Rectors sobre empreses i Drets Humans aprovats pel Consell deDerechos Humans de l’ONU en 2011, en particular
A través de tercers
La Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), com a principal soci operador privat d’Aigües de Cartagena S. A. E.S.P. (ACUACAR) és responsable de les afectacions i vulneracions de drets de les comunitats afrodescendientes.
Fins a 2014, SGAB era l’empresa dominant del grup Agbar, participat en part per Criteria CaixaCorp empresa espanyola amb seu a Barcelona qui també es podria considerar com a responsable indirectament de les vulneracions entre 1995 i 2014.
A partir de 2015 SGAB passa a pertànyer al grup Suez, a través del grup Suez Espanya, qui també és responsable de les vulneracions del dret internacional i de drets humans.
Per acció
Tenint en compte que el Districte de Cartagena té un 50% d’accions de ACUACAR S. A. es podria considerar com a responsable per acció de les violacions de drets humans identificades.
En tot cas l’Estat Colombià és responsable per omissió per no haver pres les accions necessàries per a assegurar el respecte als Drets Humans i en particular la protecció de la identitat cultural i dels drets de les comunitats negres de Colòmbia com a grup ètnic, i el foment del seu desenvolupament econòmic i social que contempla la Llei 70 de 1993.
(1) https://www.tcbuen.com/historia/...
El dret humà a l’aigua i al sanejament en l’àmbit internacional:
— Observació General núm. 15. El dret a l’aigua (articles 11 i 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 16 de desembre de 1966). E/C.12/2002/11 [26]
— Reconegut per la Resolució 64/292 del 28 de juliol de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU[27]. A/RES/64/292
— Reconegut per la Resolució 15/9 del 30 de setembre de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU[28]. A/*HRC/RES/15/9.
El dret humà a l’aigua i al sanejament en l’àmbit intern espanyol:
— Dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15, Constitució Espanyola)
— Dret a la protecció de la salut (art. 43, Constitució Espanyola)
El dret humà a l’aigua i al sanejament reconegut en l’àmbit intern català:
— Art. 2.15 del Decret legislatiu català 3/2003, del 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Legislació en matèria d’aigües de Catalunya com “el volum d’aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per a cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d’una persona en un context social determinat” (100L/persona/dia).
— Art. 111 bis del Text Refós de la Legislació en matèria d’aigües estatal de Catalunya (segons redacció de la Llei 11/2005) quan exigeix atendre les “necessitats bàsiques” pel consum mitjançant una estructura tarifària adequada.
— Art. 6. Mesures per a evitar la pobresa energètica (de la Llei 24/2015)
Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, d’acord amb l’article 5.10, mentre duri aquesta situació.
Segons un informe de l’empresa, la responsabilitat corporativa d’ACUACAR S. A. es fonamenta en:
— El seu enfocament de gestió, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el Pacte Global de les Nacions Unides.
— Assegurar la creació de valor social, preservar l’entorn mediambiental i conseqüentment, aportar a la sostenibilitat de la ciutat.
— Cultura centrada en el client, el medi ambient i l’esperit d’equip en totes les decisions i actuacions de l’empresa.
(1) https://www.acuacar.com/Portals/0/Acuaca...
A determinar
Segons SGAB/Agbar, el Pla de Gestió Social de l’Emissari Submarí de Cartagena d’Índies promou la participació de la comunitat mitjançant l’enfortiment de les organitzacions de base [1].
Segons ACUACAR S. A. la cobertura dels seus serveis oferts va en augment, la cobertura de l’aqüeducte és del 99.9% i quant al clavegueram és del 94% [2]. Segons l’empresa, l’emissari submarí va resoldre en gran part el problema d’insalubritat, baixa cobertura i deficient infraestructura del sistema de clavegueram en zones sensibles de la ciutat. L’emissari submarí també hauria permès el sanejament dels seus cossos interns d’aigua, com la Badia, el Pantà de la Verge, llacunes i canals que els intercomuniquen [3].
Si
El cas té relació amb Catalunya per ser la Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), pertanyent al grup Suez (abans grup Agbar)*, el soci operador d’Aigües de Cartagena S. a. E.S.P.
La gestió de l’aigua i el sanejament de la ciutat de Cartagena i de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) és operada per la mateixa empresa transnacional implicada en vulneracions de DDHH, en particular el dret humà a l’aigua i al sanejament.
Suez Espanya S.L, qui indirectament controla ACUACAR S.A., per mitjà de SGAB és responsable de les vulneracions que continuen esdevenint a Cartagena. Per tant, Espanya ha de crear mecanismes amb la condició d’evitar que les seves empreses vulnerin el dret internacional d’acord amb la seva obligació de respectar el dret internacional i els drets humans.
_
* L’any 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB/Agbar, mentre que La Caixa, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03%. L’any 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions. El Grup Suez té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA. A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans de SGAB/Agbar. El proveïment d’aigua i el sanejament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans d’ABEMGCIA, filial de SGAB/Agbar.
En curs
El Procuradoratge General de la Nació va condemnar l’exalcalde de Cartagena, Dionisio Vélez Trujillo (2012-2015), i l’exsecretari general de l’alcaldia, Carlos Joaquín Coronado Yancés, per presumptes irregularitats en la modificació dels estatuts d’ACUACAR S. A. L’exalcalde, en la seva qualitat de President d’ACUACAR S.A., va autoritzar, l’octubre de 2014, l’extensió del contracte en 13 anys, amb el qual va ometre, aparentment, el procés de lliure competència[1], i va vulnerar l’article 313 de la Constitució Política Nacional perquè s’atribueixen unes facultats que li corresponen al Consell de la Ciutat [2].
El novembre de 2020, Mayelis Chamorro Ruiz, la procuradora 03 Judicial II Ambiental i Agrària de Cartagena va sol·licitar el compliment dels compromisos adquirits, els quals buscaven donar solució als múltiples problemes ambientals que es presenten en la badia de Cartagena i el Pantano de la Virgen, relacionats amb el Pla Mestre de Clavegueram, la situació del macro-projecte de clavegueram del Districte, l’Emissari Submarí i les plantes de tractament [3].
Després de greus inundacions, el procurador General de la Nació va advertir a l’alcalde William Dau Chamatt i al gerent d’Aigües de Cartagena, que el Districte no prioritza el Pla Mestre de Clavegueram, projecte que evitarà les constants inundacions a la ciutat [4].
(1) https://www.procuraduria.gov.co/portal/P...
(2) https://www.polodemocratico.net/alcalde-...
(3) https://it.scribd.com/document/484393499...
(4) https://www.eluniversal.com.co/cartagena...
Amb Certificat de Cambra de Comerç de 22 de juny de 2018 l’empresa colombiana, ACUACAR S.A., té com a matriu a l’empresa SGAB/Agbar amb seu social a Barcelona, Espanya. SGAB/Agbar és també el soci operador d’Aigües de Cartagena S. A. E.S.P.
La Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), abans empresa dominant de el grup Agbar, avui està participada 100% per Suez España S.L. i integrada al grup Suez.
En 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB/Agbar, mentre que La Caixa, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03% [1]. En 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions [2].
El grup Suez té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA.
A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans del grup Agbar [3]. El proveïment d’aigua i el saneamientodel àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans de ABEMGCIA, filial del grup Suez.
_
[1] https://elpais.com/diario/2009/10/22/economia/1256162403_850215.html
[2] https://elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405667625_614821.html
[3] http://europeanwater.org/es/acciones/focus-por-pais-y-ciudad/566-mapa-del-agua-en-cataluna