Desastre Mediambiental al Bages
Compartir
Nom de l'Empresa
Sector econòmic
Agro-Indústria
Sector econòmic (Detall)
Fosfats, potasa, fertilitzants.
Descripció breu del projecte econòmic
ICL és un grup empresarial israelià amb gran implantació a Catalunya a través de l’empresa ICL-Iberia (coneguda popularment com Iberpotash). A la comarca del Bages, ICL Iberia explota les mines de Súria i Sallent des del 1998, i hi ha teixit una gran xarxa empresarial, d’inversió i fins i tot de recolzament a una part del teixit social, esportiu i educatiu català, que li proporciona encara més capacitat de lobby davant de les institucions.
L’activitat empresarial de ICL- Iberia no només ha creat un greu impacte mediambiental i de deute a Catalunya, sinó que darrere la seva empresa matriu amb seu a Tel-Aviv, s’amaguen complicitat amb greus violacions de Drets Humans i un clar posicionament militarista.
Descripció breu del projecte econòmic (Font)
(1) http://www.odhe.cat/icl-iberia/...
Ciutat/Pais
Espanya
Drets vulnerats
Afectació ambiental, Afectació economia local, Drets Humans a través de l'endeutament il·legítim
Descripció
L’any 1998, ICL (a través de la seva filial Dead Sea Works) va adquirir les empreses estatals Potasas de Llobregat i Súria K i crea Iberpotash S.A. dins de la branca de negoci de ICL Fertilizers.
L’activitat d’Iberpotash al Bages no ha estat mai exempta de problemes, fins i tot des d’abans que l’empresa Potasas del Llobregat i Suria K passessin a mans israelianes. Però el desastre mediambiental produït per una mala gestió fou reconegut per primera vegada en un tribunal penal de Manresa el 2014 i 2015, gràcies a la pressió i iniciativa de veïns i grups ecologistes. Segons la sentència de 2015, que condemnava directius i la pròpia empresa, la gestió de les mines de Sallent i dels runams salins per part de l’empresa israeliana havia provocat la salinització de rius, pous, fonts, torrents i aqüífers de tota la comarca. Aquesta degradació mediambiental, ha repercutit molt negativament en una regió amb gran activitat ramadera i d’agricultura de regadiu. A més, però, també s’ha reconegut el risc que aquesta situació comporta per a les persones ja que s’han trobat també clorurs i metalls pesats de gran toxicitat. De fet, la salinització del riu Llobregat, que abasteix d’aigua bona part de la ciutat de Barcelona i rodalies, ha provocat un deute de més de 300 milions d’euros a l’administració pública catalana.
Font
(1) http://www.odhe.cat/icl-iberia/...
L'empresa espanyola és directament responsable de la violació
Directament
L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Font)
(1) http://www.odhe.cat/icl-iberia/...
Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades
El 2015, el Tribunal Suprem va declarar nul·la l’autorització ambiental donada pel Govern de la Generalitat a ICL per la seva activitat minera a Sallent. Aquesta sentència suposa el tancament de la mineria a Sallent, declarada il·legal. Iberpotash ha iniciat en els darrers mesos el procés de trasllat de Sallent cap a les instal·lacions de Súria. La sentència de juliol del 2015 del Tribunal Suprem desestimava el recurs presentat per l’empresa i la Generalitat contra sentències anteriors i anul·lava la possibilitat de seguir operant a Sallent i Balsareny. El Tribunal Suprem a més sentenciava Iberpotash i la Generalitat de Catalunya a pagar 5.000 euros pels costos judicials a l’Associació de Veïns.
Tant ICL com la Generalitat, però, estan pendents també de Luxemburg. A principis del 2016, la Comissió Europea va anunciar l’obertura d’una investigació en profunditat sobre els ajuts percebuts per l’empresa Iberpotash. L’objecte de la investigació és conèixer si l’empresa va rebre un tracte de favor enfront els seus competidors, violant així les normes i regulacions de la UE. L’abril del 2016, la Comissió va informar que s’iniciava un procés judicial en referència a la reducció de garanties financeres i al cobriment de l’escombrera de Vilafruns, dues de les acusacions que pesen de fet, no sobre l’empresa ICL, sinó sobre la Generalitat de Catalunya pel tracte de favor dispensat a ICL. L’any 2008, Iberpotash només va haver de pagar una fiança de restauració ambiental de 585.153 euros, elevada finalment a 6,9 milions després de les successives sentències.
Segons les demandes interposades i la pròpia Comissió, la Generalitat i la ciutadania catalana, doncs, haurien assumit diversos costos i riscos, que per contra pertocarien a l’empresa israeliana per la seva activitat extractiva a la regió. Un dels responsables últims seria el polític de CDC, Lluís Recoder, antic alcalde de Sant Cugat del Vallès i conseller de Territori i Sostenibilitat entre el 2010 i 2012.
Resposta de l'empresa
No
Relació del cas amb Catalunya
Si
Relació del cas amb Catalunya (Detall)
El Govern de la Generalitat va donar autoritzacions ambientals a ICL per a la seva activitat minera a Sallent. Aquestes autoritzacions van ser declarades nul·les el 2015, pel Tribunal Suprem. Aquesta sentència suposa el tancament de la mineria a Sallent, declarada il·legal. Iberpotash ha iniciat en els darrers mesos el procés de trasllat de Sallent cap a les instal·lacions de Súria. La sentència de juliol del 2015 del Tribunal Suprem desestimava el recurs presentat per l’empresa i la Generalitat contra sentències anteriors i anul·lava la possibilitat de seguir operant a Sallent i Balsareny. El Tribunal Suprem a més sentenciava Iberpotash i la Generalitat de Catalunya a pagar 5.000 euros pels costos judicials a l’Associació de Veïns.
El tancament, però, ha estat presentat per l’empresa com el primer pas del projecte industrial Phoenix, que suposa una inversió de més de 100 milions d’euros a Catalunya i el desenvolupament d’infraestructures i activitats, entre les quals la construcció i gestió d’una terminal de càrrega del port de Barcelona. Les diverses sentències, en les què l’empresa ha anat de la mà de l’administració catalana, no han repercutit en l’estreta col·laboració de l’empresa ICL amb la Generalitat.
Quatre mesos després de la sentència del Tribunal Suprem, una nota de premsa oficial anunciava la firma d’un nou conveni ICL Iberia – Generalitat, que garantiria el “futur de la mineria” i la “fi dels passius històrics ambientals”. Per “passius històrics ambientals” s’al·ludia de manera ambigua als costos mediambientals de salinització provocats per l’activitat minera de l’empresa. El Conveni establí que ICL Iberia traslladaria les activitats a Súria, però seguiria fins el Juny del 2017 abocant residus salins al Cogulló, amb un termini fins l’any 2065 per transferir al mar la sal residual no comercialitzada del runam del Cogulló de Sallent.
En un informe d’activitat de l’empresa publicat el 2016, ICL parla de ‘cooperació estratègica amb el govern català’ que es defineix des de l’acord de novembre del 2015 en un compromís per part de la Generalitat de “suport per la provisió de regulació extensiva, infraestructura i transport”. Segons la pròpia empresa, això demostra la ‘forta apreciació’ que el govern català té per la contribució d’ICL al territori. Segons el mateix informe, s’està negociant una nova concessió d’explotació minera de 30 anys. El Conveni firmat amb la generalitat afirma l’interès públic i estratègic que l’activitat de ICL representa no tan sols pel Bages sinó pel país.
L’interès públic sorgeix també d’una estratègia establerta de l’empresa arreu del món i que ha Catalunya ha sabut teixir una xarxa molt important d’implicació i participació en el territori, sobretot al Bages. ICL Iberia és membre de la Fundació Empreses IQS Ramon Llull (20/02/2015).
Iberpotash financia des del 2007 la Càtedra de Mineria Sostenible de l’UPC a Manresa, a més de proporcionar places de pràctiques per a estudiants de la Universitat. A més, ICL recolza financerament entitats socials del Bages com Ampans, Associació del Voluntariat de Súria o Sellent Asprodis. ICL també participa en la programació del teatre Kursaal de Manresa, patrocina l’equip de basquetbol de Manresa, el Parc Geològic Geoparc, ha col·laborat en la creació de l’entitat de promoció turística Bages Impuls, la Fundació Cardona Històrica. Com la pròpia empresa indica, Iberpotash “col·labora en activitats tradicionals com les festes majors dels municipis, la Transèquia, o la Fira Mediterrània de Manresa” .
Tant ICL com la Generalitat, però, estan pendents també de Luxemburg. A principis del 2016, la Comissió Europea va anunciar l’obertura d’una investigació en profunditat sobre els ajuts percebuts per l’empresa Iberpotash. L’objecte de la investigació és conèixer si l’empresa va rebre un tracte de favor enfront els seus competidors, violant així les normes i regulacions de la UE. L’abril del 2016, la Comissió va informar que s’iniciava un procés judicial en referència a la reducció de garanties financeres i al cobriment de l’escombrera de Vilafruns, dues de les acusacions que pesen de fet, no sobre l’empresa ICL, sinó sobre la Generalitat de Catalunya pel tracte de favor dispensat a ICL. L’any 2008, Iberpotash només va haver de pagar una fiança de restauració ambiental de 585.153 euros, elevada finalment a 6,9 milions després de les successives sentències.
Segons les demandes interposades i la pròpia Comissió, la Generalitat i la ciutadania catalana, doncs, haurien assumit diversos costos i riscos, que per contra pertocarien a l’empresa israeliana per la seva activitat extractiva a la regió. Un dels responsables últims seria el polític de CDC, Lluís Recoder, antic alcalde de Sant Cugat del Vallès i conseller de Territori i Sostenibilitat entre el 2010 i 2012.
Estat actual del cas
En curs