Extracció de gas | ALGÈRIA

Nom de l'Empresa

Repsol (Grupo Repsol)

Sector econòmic

Energètic

Sector econòmic (Detall)

Extracció, compra, recepció, regasificació i distribució de gas utilitzat com a combustible

Empreses involucrades

Enagás, Repsol (Grupo Repsol), Cepsa, Naturgy, Sonatrach (Algèria)

Descripció breu del projecte econòmic

Des de 2022, Algèria és el principal proveïdor de gas a l’Estat espanyol, subministrant el 46,5 % del total del gas que arriba als gasoductes i plantes regasificadores espanyoles. El 2023, la decisió del govern de l’Estat espanyol d’acceptar la proposta del govern del Marroc per l’autonomia del Sàhara Occidental —contrària a la reivindicació d’autodeterminació d’aquest territori— va provocar una crisi diplomàtica amb Algèria, on viu una gran part de la població refugiada sahrauí. El govern algerià va criticar la postura del govern espanyol però, tot i així, va remarcar que continuaria amb els seus compromisos de subministrament de gas acordats amb empreses estrangeres.

Diverses empreses espanyoles participen de l’extracció del gas a Algèria, la compravenda d’aquest gas, la seva regasificació en el cas del gas liquat, i el seu transport pel territori espanyol camí a altres països europeus. Entre elles es troben: Naturgy, que manté un acord de compra de gas a la companyia estatal algeriana Sonatrach; Enagás, responsable del transport i emmagatzematge de gas i de quatre plantes regasificadores de l’Estat espanyol; Repsol, que treballa conjuntament amb l’estatal Sonatrach i altres multinacionals energètiques en tres projectes d’extracció de gas al país; i Cepsa, que es troba present en cinc jaciments de petroli i gas junt amb Sonatrach.

La dependència d’Algèria com a principal subministrador de gas s’ha incrementat amb la guerra d’Ucraïna, quan diversos estats europeus han buscat diversificar els seus proveïdors de gas per reduir la dependència dels gasoductes russos.

Aquesta dependència d’Algèria, però, comporta mantenir acords comercials amb un règim autoritari, amb fortes mancances en la protecció dels drets i llibertats civils i polítiques, i marcat per la corrupció. L’explotació del gas als territoris del sud del país genera forts impactes ambientals i no està repercutint en una millora de la qualitat de vida de les poblacions locals, les qual no han estat consultades sobre els projectes d’extracció. Els beneficis d’aquestes activitats extractives es fan més visibles a les ciutats del nord del país, augmentant les desigualtats entre els territoris.

A finals de 2014, l’empresa estatal algeriana Sonatrach, en un consorci amb les multinacionals Total i Partex, va començar a fer prospeccions per l’extracció de gas mitjançant la fractura hidràulica (fracking) a la localitat de In Salah, al sud del país. La població local es va mobilitzar en contra d’aquestes pràctiques, amb protestes que es van estendre fins a cinc mesos, i van arribar a diferents zones del país com la capital, Alger.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

Ciutat/Pais

Algèria

Drets vulnerats

Afectació ambiental, Afectació economia local, Complicitat / influència en conflictes armats, ocu..., Consulta prèvia lliure i informada, Criminalització / campanyes de des-legitimació, Violència de gènere, Violències masclistes

Descripció

Afectació ambiental

La tècnica del fracking comporta greus afectacions ambientals, entre elles la contaminació de les aigües subterrànies, un elevat consum d’aigua, alteració del paisatge, generació de residus i riscos d’escapament de gas, explosions o terratrèmols, entre altres.

En el cas de les prospeccions realitzades des de finals de 2014 a In Salah, es va evidenciar la contaminació d’un aqüífer. Aquesta situació es fa especialment delicada en una zona desèrtica, la població de la qual depèn de les aigües subterrànies per la pròpia supervivència.

El 2015, els pobladors locals van descobrir que les instal·lacions en les quals s’estaven fent les prospeccions no comptaven amb cap dispositiu per al tractament de les aigües ni dels fangs residuals, mentre que els elements químics perillosos utilitzats per al fracking no es trobaven emmagatzemats de manera segura, amb els consegüents riscos per la salut de les persones.

Un informe de l’ODG de 2016 assegura que els pobles del Sàhara tenen fortes connexions amb la terra, de la qual depenen per a la seua supervivència. La intervenció sobre els seus territoris ve a tallar aquests vincles amb la terra, que es poden entendre no només des d’una visió material o econòmica, sinó també des d’una vessant cultural i emocional, especialment en el cas de poblacions rurals indígenes, com els amazigh, presents al sud d’Algèria entre altres territoris. Aquests pobles queden totalment privats de l’accés als beneficis de l’explotació de les matèries primeres que es troben al seu territori.

Afectacions específiques per a les dones

En certs contextos de divisió sexual del treball, les dones són les encarregades de les tasques de cures a dins de la llar, com la neteja, la higiene de persones dependents o la preparació d’aliments, entre d’altres. Es pot inferir que, davant la mancança o la contaminació de les fonts d’aigua, especialment preuades en un context desèrtic, les dones són les primeres a rebre aquest impacte, que amenaça la seva supervivència i la de les seus famílies.

Afectació economia local

La població de les àrees del sud d’Algèria on es localitzen els treballs d’extracció de gas es dedica majoritàriament a l’agricultura i el pasturatge. L’activitat de les empreses gasístiques i petroleres no s’ha traduït en llocs de treball o en una millora de les condicions de vida d’aquestes poblacions. L’elevada desocupació és una de les principals preocupacions de la població més jove. De fet, un dels sectors que ha encapçalat les protestes contra l’extracció de gas ha estat el de les persones desocupades, a través del Comitè Nacional per la Defensa dels Drets dels Desocupats.

A Algèria s’evidencia un desenvolupament econòmic molt desigual, en el qual els beneficis de l’extracció de gas es fan visibles a les ciutats del nord del país, mentre que les regions del sud, que són les proveïdores de la matèria primera, pateixen els efectes negatius però no experimenten cap benefici.

Afectacions específiques per a les dones

L’arribada de l’empresa provoca desplaçaments de la població local i de les activitats econòmiques habituals, canviant les relacions entre les persones. S’instal·len lògiques relacionades amb el treball assalariat a l’empresa, que substitueixen el treball agrícola o ramader que tradicionalment ha desenvolupat la població, i de manera específica, les dones. En aquests sistemes on pren centralitat el capital, la feina que sostenen les dones es percep com a menys valuosa.

D’altra banda, el desplaçament forçat, ja sigui per la pressió que exerceix l’empresa, o pels canvis que la seva activitat provoca en el territori, trenquen amb les formes de vida i la xarxa de relacions de la comunitat. Irrompen patrons patriarcals que desbanquen els vincles de solidaritat i suport mutu teixits a nivell comunitari i sostinguts, majoritàriament, per les dones.

A més, el desplaçament té impactes emocionals causats pel desarrelament, i posa en risc la transmissió cultural de les formes de vida i de treball lligades al territori.

Complicitat/influència en conflictes armats

La liberalització econòmica d’Algèria i l’entrada d’empreses estrangeres per a l’explotació del petroli i el gas es va iniciar a la dècada de 1990, coincidint amb el cop militar de 1992 que va iniciar una guerra civil al país. En aquest context, empreses com BP, Total o Arco van signar contractes milionaris amb el govern algerià, mentre que la construcció d’un nou gasoducte que permetria exportar el gas cap a Europa via Portugal i l’Estat espanyol es va iniciar el 1996.

Un informe de l’Observatori del Deute en la Globalització considera que aquests contractes “van enfortir el règim mentre aquest exercia violència sistemàtica en tot el país”. L’ODG també assenyala que les inversions massives van lligar les empreses transnacionals amb Algèria, “i la Unió Europea tenia un clar interès en que el règim repressiu no caigués”. Els ingressos derivats de l’explotació de gas i petroli van afavorir la militarització i les operacions repressives de l’aparell policial i d’intel·ligència en un context de guerra, conclou l’informe.

De fet, tant les empreses multinacionals com els governs europeus van evitar pronunciar-se sobre el conflicte i la repressió a Algèria durant aquest període, i també han defugit fer valoracions sobre la repressió contra protestes més recents, com les del moviment Hirak entre 2019 i 2020. La Unió Europea considera Algèria com un soci prioritari per la provisió de petroli i gas, especialment en el context de la guerra d’Ucraïna que ha forçat els països europeus a buscar noves fonts de combustibles més enllà dels gasoductes russos. En la pràctica, aquesta dependència implica un silenci còmplice davant dels abusos i les vulneracions de drets que el govern algerià pugui cometre contra la seva població.

Consulta prèvia, lliure i informada

Ni les autoritats algerianes ni les empreses participants dels projectes d’extracció de gas han fet cap consulta a les poblacions afectades sobre el seu consentiment o rebuig a aquesta intervenció sobre els seus territoris. En primer lloc, l’arribada de les empreses transnacionals es va fer efectiva en un context de conflicte bèl·lic, la qual cosa dificulta encara més la participació de la població en la presa de decisions sobre els seus recursos i el seu futur. En segon lloc, l’estreta dependència de les poblacions locals amb els seus recursos, especialment l’aigua en contextos d’oasi i desert, fa que aquesta consulta prèvia, lliure i informada, sigues especialment necessària per conèixer el posicionament de la població local.

Malgrat això, els documents no fan constar cap consulta, sinó que informen dels intents de co-optació de les persones participants en les protestes anti-fracking per part de les autoritats del règim, en un context de corrupció generalitzada.

Criminalització i campanyes de deslegitimació

Les protestes contra el fracking al sud d’Algèria, especialment en la localitat d’In Salah, han estat majoritàriament pacífiques, amb vagues, ocupacions, manifestacions diàries, talls de carreteres, bloquejos, acampades… La repressió contra aquestes protestes, però, va tenir com a resultat detencions preventives i violentes confrontacions amb la policia.

Afectacions específiques per a les dones

Un document de l’Observatoire de Multinationales francès sobre la implicació de l’empresa Total en l’extracció de gas a Algèria explicita que, en les protestes contra el projecte d’In Salah, “les dones es van manifestar per primer cop en la història de la població”, i van estar més actives a les mobilitzacions després del seu inici. No s’especifiquen fets de criminalització, persecució o repressió expressa contra elles en els documents consultats.

Font