Privatització de l’aigua | MARROC
Compartir
Nom de l'Empresa
Sector econòmic
Hídric/Energètic
Sector econòmic (Detall)
Subministrament d’aigua, electricitat i sanejament
Empreses involucrades
Emgesa - Enel - Endesa, Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB)
Descripció breu del projecte econòmic
L’abril de 1997, el govern del Marroc va lliurar la concessió de la gestió de la distribució de l’aigua, el sanejament i l’electricitat de la ciutat de Casablanca, per un termini de 30 anys, a un consorci d’empreses privades, sense que hi hagués una licitació competitiva. Aquest consorci es va anomenar Lydec i estava format per les empreses Lyonnaise des Eaux (avui Suez, empresa francesa), Elyo (integrat en Suez), Agbar (empresa espanyola, avui filial de Suez España) i Endesa (empresa espanyola).
La privatització de la gestió de l’aigua i l’electricitat va comportar una pujada en el preu de les factures de la població de Casablanca. L’empresa va incomplir el número de connexions d’aigua que havia anunciat inicialment i que tenen unes taxes prohibitives per la població, especialment la dels barris perifèrics.
El 2014, el Tribunal de Comptes de Casablanca va denunciar la mala gestió de Lydec, amb irregularitats i incompliment dels seus compromisos contractuals. A més, va assenyalar que els habitants més pobres de Casablanca eren també els qui pagaven un preu més car per l’accés a l’aigua, degut a l’elevat cost de l’aigua a les fonts públiques, que fan servir les persones que no tenen aigua corrent a casa seva.
El 2019, un ex treballador de Lydec va denunciar que els dipòsits d’aigua de la companyia estaven bruts, i la distribució de l’aigua potable no complia amb els estàndards de les autoritats sanitàries del Marroc. L’empresa va rebutjar aquestes acusacions, argumentant que l’aigua passava per controls sanitaris periòdics i s’adequava als estàndards exigits.
El desembre de 2022 i degut a les continuades sequeres causades per la crisi climàtica, Lydec va racionar l’aigua dels domicilis de Casablanca als quals presta servei. Al mateix temps, les autoritats locals van prohibir l’ús d’aigua potable pel rec de jardins, així com per la neteja de vehicles o dels carrers.
Descripció breu del projecte econòmic (Font)
(1) https://ejatlas.org/conflict/casablanca-...
(2) https://multinationales.org/fr/enquetes/...
(3) https://www.moroccoworldnews.com/2019/08...
(4) https://www.moroccoworldnews.com/2022/11...
Ciutat/Pais
Marroc
Drets vulnerats
Afectació ambiental, Afectació economia local, Drets Humans laborals, Violència de gènere, Violències masclistes
Descripció
Afectació ambiental
Casablanca és la capital econòmica i la ciutat més poblada del Marroc, amb gairebé cinc milions d’habitants, i enfronta diferents problemàtiques: la desigualtat social i econòmica; un desenvolupament urbà caòtic, amb assentament informals instal·lats als afores de la ciutat; i periòdiques sequeres, agreujades pel clima desèrtic de la zona i per les conseqüències de la crisi climàtica.
A aquestes situacions s’ha sumat la gestió de l’aigua per part de Suez, que segons els informes ha comportat un encariment de la factura, un incompliment dels seus compromisos sobre cobertura i connexions a la xarxa de distribució d’aigua a la ciutat, i un racionament de l’aigua d’ús domèstic com a resposta a la crisi hídrica.
La situació de manca d’accés a l’aigua, ja sigui per un preu elevat a la factura, per la falta d’accés a una connexió d’aigua en determinats assentaments de la ciutat o pel racionament suposa una vulneració del dret de la població a l’accés a un element bàsic i imprescindible per la supervivència.
Afectació específica per a les dones
La gestió privada de l’accés a l’aigua implica un augment de les càrregues de cura familiars i comunitàries, incidint directament en la perpetuació de la divisió sexual del treball. Les condicions de les dones per a sostenir les tasques de cura i el treball reproductiu a dins de casa es veuen reconfigurades a través de la interrupció del vincle comunitari amb l’aigua i la limitació en el seu accés, significant un augment de la precarietat material per a fer tasques com netejar, preparació dels aliments, higiene de les persones que tenen a càrrec, etc. Per aquest motiu, són elles qui perceben en primer lloc la manca d’aigua i també les qui pateixen d’una manera més directa en les seves activitats diàries.
El trencament en el dret a l’accés a l’aigua, a l’abastiment i sanejament com a serveis bàsics essencials per a la vida, implica una degradació de les condicions de les llars, una afectació sobre els determinants socials de la salut i un augment en la vulnerabilitat de les comunitats davant de fenòmens climàtics extrems cada cop més freqüent com la sequera. Per a poder fer-hi front, les dones i les nenes esdevenen les persones encarregades de proveir d’aigua a les llars i comunitats anant a les fonts quan no hi ha accés a l’aigua corrent a l’habitatge
Afectació economia local
L’encariment del preu de la factura de l’aigua i de l’electricitat augmenta l’estrès que pateixen les famílies, especialment d’aquelles més vulnerables econòmicament, i pot comportar un empobriment que deteriori la seva qualitat de vida. Tanmateix, pot implicar situacions de pobresa energètica davant la impossibilitat d’assumir la despesa, o bé de privació d’aigua i d’energia per talls en el subministrament.
La població de Casablanca ha protestat de manera continuada contra els elevats preus de les factures, reclamant una rebaixa per a les llars amb menys ingressos.
Drets laborals
Treballadors jubilats de l’empresa Lydec denuncien que la companyia no els ha aplicat l’augment en les seves pensions decretat pel govern del Marroc el 2011. Malgrat això, mentre estaven en actiu, els treballadors sí van experimentar una deducció en els seus salaris corresponent a aquest augment en la pensió de jubilació que ara reclamen.
Font
Normativa vulnerada
- Resolució 64/292 de l’Assemblea General de Nacions Unides que reconeix el Dret a l’aigua i el Sanejament. Els Principis rectors sobre empreses i Drets Humans aprovats pel Consell de Drets Humans de l’ONU en 2011, en particular:
- Principi Rector 11, les empreses han d’abstenir-se d’infringir els drets humans de tercers i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en les quals tinguin alguna participació.
- Principi Rector 13, les empreses han de: i) assumir un compromís polític de respecte als drets humans; ii) adoptar processos de deguda diligència en matèria de drets humans per a identificar, prevenir, mitigar i rendir comptes sobre com aborden el seu impacte sobre els drets humans.
- Principi Rector 15, adoptar processos tendents a reparar els impactes negatius sobre els drets humans que hagin provocat o contribuït a provocar.
- Conveni sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona per l’Assemblea General de les Nacions Unides (1979). L’article 11 relatiu al dret a la salut i a la seguretat de les condicions laborals de les dones.
L'empresa espanyola és directament responsable de la violació
Indirectament
L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)
Les empreses espanyoles lligades al consorci Lydec quan es va constituir van ser Agbar i Endesa.
La Societat General d’Aigües de Barcelona SA (SGAB, anteriorment grup Agbar), amb una participació del 5% a Lydec, és una filial de Suez Espanya SL –la seva accionista principal–, que el 2022 va absorbir l’empresa Veolia, dedicada al sector dels serveis ambientals.
Per la seva banda, l’any 2005 Endesa SA va vendre la seva participació en el consorci Lydec, que era del 18%, a la companyia marroquina Al Watanya Assurances, com a part d’una “política de desinversió d’actius no estratègics”, segons va expressar l’empresa espanyola.
L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió
Per omissió
L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)
La participació de l’Estat marroquí en la concessió de la gestió de l’aigua, electricitat i clavegueram al consorci Lydec va ser directa. Segons les dades de Environmental Justice Atlas, va ser el propi rei del Marroc qui va prendre la decisió, després de rebre oficialment al màxim responsable de Lyonnaise des Eaux la primavera del 1994.
El 2014, el Tribunal de Comptes de Casablanca va realitzar una investigació i va emetre un informe denunciant les irregularitats financeres i de gestió de Lydec. Malgrat això, l’empresa continua operant al territori sense haver rebut sancions ni investigacions per part d’altres instàncies.
Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades
El dret humà a l’aigua i al sanejament recollit en:
-
- Observació General núm. 15. El dret a l’aigua (articles 11 i 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals del 16 de desembre 1966). E/C.12/2002/11.
- Reconegut per la Resolució 64/292 del 28 de juliol de 2010 per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides. A/RES/64/292.
- Reconegut per la Resolució 15/9 del 30 de setembre de 2010 per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides. A/*HRC/RES/15/9.
Qué diu la política de RSC de l'empresa?
La pàgina web de Suez especifica que Casablanca “va optar per una gestió delegada de les seves xarxes de distribució d’aigua potable, sanejament i electricitat, amb la mirada posada en assolir objectius d’alt rendiment. Amb el marc d’un contracte de concessió per 30 anys, Suez va emprendre amb èxit la modernització de les infraestructures de Casablanca, proporcionant serveis que van permetre integrar el creixement i la mirada cap al futur de la ciutat”.
Especifica que a Casablanca s’han implementat xarxes de distribució d’alta qualitat per donar suport al desenvolupament de la ciutat, la qual cosa ha permès estalviar 25 milions de metres cúbics d’aigua a l’any i restablir l’energia en un termini màxim de 10 minuts després d’un tall en el subministrament. No es fa referència als preus, ni a la taxa de cobertura dels serveis d’aigua potable i sanejament a la ciutat, ni tampoc s’especifica una política de responsabilitat social corporativa concreta i aplicable a aquest cas.
Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)
(1) https://www.suez.com/en/africa/our-refer...
Resposta de l'empresa
Si
Resposta de l'empresa (Detall)
L’any 2017, Suez va respondre a un qüestionari del Relator Especial pel Dret a l’Aigua i el Sanejament de Nacions Unides. Va citar l’experiència del programa INMAE, desenvolupat per Lydec als “barris d’habitatge precari” del Gran Casablanca. Aquest programa es va llançar el 2005 amb la signatura d’un acord entre Mohamed VI, el rei del Marroc, i Lydec, amb l’objectiu de “estendre l’accés als serveis d’aigua potable, sanejament i energia per 89.000 famílies que vivien als barris més precaris de la ciutat”.
El document especificava que el pla havia arribat a 36.000 llars, gràcies a “una implicació contínua de les autoritats locals; una política tarifària adaptada, amb dispositius de tarificació social i subvenció dels costos de connexió; i una solució de finançament innovadora, basada en la contribució múltiple de persones usuàries, autoritats locals, promotores immobiliàries” i altres actors.
Resposta de l'empresa (Font)
(1) https://www2.ohchr.org/english/issues/wa...
Relació del cas amb Catalunya
Si
Relació del cas amb Catalunya (Detall)
L’any 2022, la multinacional francesa Veolia va absorbir les empreses integrades al grup Suez, entre elles la Societat General d’Aigües de Barcelona SA (SGAB, anteriorment Agbar).
Estat actual del cas
En curs
Estat actual del cas (Detall)
L’empresa Lydec continua prestant serveis a Casablanca fins al 2027, quan finalitza el seu contracte.
Estat actual del cas (Font)
(1) https://medias24.com/2021/10/03/lydec-co...