Acuacar / Aigües de Barcelona a Cartagena

Normativa vulnerada

Internacionals violades:

1 ) Conveni Núm. 169 de 1989 de la OIT sobre pobles indígenes i tribals

L’Article 6 del conveni 169 de 1989, estableix que es té que: a) Consultar als pobles interessats, mitjançant procediments apropiats i en particular a través de les seves institucions representatives, cada vegada que es prevegin mesures legislatives o administratives susceptibles d’afectar-los directament;

L’Article 7 del conveni 168 de 1989, disposa que: “Els governs hauran de vetllar perquè, sempre que correspongui, s’efectuïn estudis, en cooperació amb els pobles interessats, a fi d’avaluar la incidència social, espiritual i cultural i sobre el medi ambient que les activitats de desenvolupament previstes puguin tenir sobre aquests pobles. Els resultats d’aquests estudis hauran de ser considerats com a criteris fonamentals per a l’execució de les activitats esmentades”

2 ) Protocol Addicional a la Convenció Americana sobre Drets Humans en matèria de Drets Econòmics, Socials i Culturals “Protocol de San Salvador”. Assemblea General de l’Organització dels Estats Americans, 17 de novembre de 1988[73].

Art. 6 Dret al treball

Art. 7 Condicions justes, equitatives i satisfactòries de treball

Art 11. Dret a un medi ambient sa

3) Conveni 107 relatiu a la protecció i integració de les poblacions indígenes i altres poblacions tribals i semitribales als països independents de la OIT ratificat per la llei 31 de 1967 a Colòmbia

4) Conveni per a la protecció i desenvolupament del medi marí a la regió Carib adoptat el 24 de març de 1983

5) Protocol d’Aruba de 1999, sobre Fonts Terrestres de Contaminació Marina a la Regió del Gran Carib, que Colòmbia va signar el 2 d’octubre de 2000

6) Resolució 64/292 de l’Assemblea General de Nacions Unides que reconeix el Dret a l’aigua i el Sanejament.

Els Principis Rectors sobre empreses i Drets Humans aprovats pel Consell deDerechos Humans de l’ONU en 2011, en particular

• Principi Rector 11, les empreses han d’abstenir-se d’infringir els drets humans de tercers i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en les quals tinguin alguna participació.
• Principi Rector 13, les empreses deuen: i) assumir un compromís polític de respecte als drets humans; ii) adoptar processos de deguda diligència en matèria de drets humans per a identificar, prevenir, mitigar i rendir comptes sobre com aborden el seu impacte sobre els drets humans.
• Principi Rector 15, adoptar processos tendents a reparar els impactes negatius sobre els drets humans que hagin provocat o contribuït a provocar.

---

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

A través de tercers

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

La Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), com a principal soci operador privat d’Aigües de Cartagena S. A. E.S.P. (ACUACAR) és responsable de les afectacions i vulneracions de drets de les comunitats afrodescendientes.

Fins a 2014, SGAB era l’empresa dominant  del grup Agbar, participat en part per Criteria CaixaCorp empresa espanyola amb seu a Barcelona qui també es podria considerar com a responsable indirectament de les vulneracions entre 1995 i 2014.

A partir de  2015 SGAB passa a pertànyer al grup Suez, a través del grup Suez Espanya, qui també és responsable de les vulneracions del dret internacional i de drets humans.

 

 

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

Tenint en compte que el Districte de Cartagena té un 50% d’accions de ACUACAR S. A. es podria considerar com a responsable per acció de les violacions de drets humans identificades.

En tot cas l’Estat Colombià és responsable per omissió per no haver pres les accions necessàries per a assegurar el respecte als Drets Humans i en particular la protecció de la identitat cultural i dels drets de les comunitats negres de Colòmbia com a grup ètnic, i el foment del seu desenvolupament econòmic i social que contempla la Llei 70 de 1993.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Font)

(1) https://www.tcbuen.com/historia/...

---

Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

El dret humà a l’aigua i al sanejament en l’àmbit internacional:

— Observació General núm. 15. El dret a l’aigua (articles 11 i 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 16 de desembre de 1966). E/C.12/2002/11 [26]

— Reconegut per la Resolució 64/292 del 28 de juliol de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU[27]. A/RES/64/292

— Reconegut per la Resolució 15/9 del 30 de setembre de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU[28]. A/*HRC/RES/15/9.

El dret humà a l’aigua i al sanejament en l’àmbit intern espanyol:

— Dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15, Constitució Espanyola)

— Dret a la protecció de la salut (art. 43, Constitució Espanyola)

1. 1. — Dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat (art. 47, Constitució Espanyola)— Defensa de consumidors i usuaris protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos (art. 50, Constitució Espanyola)—En context de COVID19 s’ha manifestat que sense aigua no hi ha higiene, i sense higiene no es pot fer front a la pandèmia del COVID19. Per això el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID19, es recoje que mentre duri l’estat d’alarma no podrà suspendre’s el subministrament d’aigua en cap domicili que tingui la consideració de primer habitatge. No es podran realitzar corts fins i tot encara que consti aquesta possibilitat en els contractes de subministrament o accés subscrits pels consumidors. Mesura ampliada pel Reial decret llei de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports aprovat dimarts 22 de desembre.

El dret humà a l’aigua i al sanejament reconegut en l’àmbit intern català:

— Art. 2.15 del Decret legislatiu català 3/2003, del 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Legislació en matèria d’aigües de Catalunya com “el volum d’aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per a cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d’una persona en un context social determinat” (100L/persona/dia).

— Art. 111 bis del Text Refós de la Legislació en matèria d’aigües estatal de Catalunya (segons redacció de la Llei 11/2005) quan exigeix atendre les “necessitats bàsiques” pel consum mitjançant una estructura tarifària adequada.

— Art. 6. Mesures per a evitar la pobresa energètica (de la Llei 24/2015)

Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, d’acord amb l’article 5.10, mentre duri aquesta situació.

• Ha d’establir-se, com a principi de precaució, un protocol obligat de comunicació als serveis socials i d’intervenció d’aquests serveis prèviament a la concessió de les ajudes necessàries per a evitar els talls de subministrament, en els casos d’impagament per falta de recursos econòmics de les famílies afectades.
• Les administracions públiques han d’establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament per a garantir que concedeixin ajudes a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims.
• Perquè s’apliqui el principi de precaució, quan l’empresa subministradora hagi de realitzar un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d’exclusió residencial. En el cas que es compleixin aquests requisits han de garantir-se els subministraments bàsics d’acord amb el que s’estableix per l’apartat 1 i han d’aplicar-se les ajudes necessàries establertes per l’apartat 3 per a no generar cap deute a la persona o la unitat familiar.
• L’empresa subministradora ha d’informar, en qualsevol avís o comunicació que faci referència a la falta de pagament del servei, dels drets relatius a la pobresa energètica establerts per la present llei, d’acord amb el que s’estableix per l’article 17.6 de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.

 

Qué diu la política de RSC de l'empresa?

Segons un informe de l’empresa, la responsabilitat corporativa d’ACUACAR S. A. es fonamenta en:

— El seu enfocament de gestió, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el Pacte Global de les Nacions Unides.

— Assegurar la creació de valor social, preservar l’entorn mediambiental i conseqüentment, aportar a la sostenibilitat de la ciutat.

— Cultura centrada en el client, el medi ambient i l’esperit d’equip en totes les decisions i actuacions de l’empresa.

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) https://www.acuacar.com/Portals/0/Acuaca...

---

Resposta de l'empresa

A determinar

Resposta de l'empresa (Detall)

Segons SGAB/Agbar, el Pla de Gestió Social de l’Emissari Submarí de Cartagena d’Índies promou la participació de la comunitat mitjançant l’enfortiment de les organitzacions de base [1].

Segons ACUACAR S. A. la cobertura dels seus serveis oferts va en augment, la cobertura de l’aqüeducte és del 99.9% i quant al clavegueram és del 94% [2]. Segons l’empresa, l’emissari submarí va resoldre en gran part el problema d’insalubritat, baixa cobertura i deficient infraestructura del sistema de clavegueram en zones sensibles de la ciutat. L’emissari submarí també hauria permès el sanejament dels seus cossos interns d’aigua, com la Badia, el Pantà de la Verge, llacunes i canals que els intercomuniquen [3].

Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

El cas té relació amb Catalunya per ser la Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), pertanyent al grup Suez (abans grup Agbar)*, el soci operador d’Aigües de Cartagena S. a. E.S.P.

La gestió de l’aigua i el sanejament de la ciutat de Cartagena i de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) és operada per la mateixa empresa transnacional implicada en vulneracions de DDHH, en particular el dret humà a l’aigua i al sanejament.

Suez Espanya S.L, qui indirectament controla ACUACAR S.A., per mitjà de SGAB és responsable de les vulneracions que continuen esdevenint a Cartagena. Per tant, Espanya ha de crear mecanismes amb la condició d’evitar que les seves empreses vulnerin el dret internacional d’acord amb la seva obligació de respectar el dret internacional i els drets humans.

_

* L’any 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB/Agbar, mentre que La Caixa, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03%. L’any 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions. El Grup Suez  té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA. A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans de SGAB/Agbar. El proveïment d’aigua i el sanejament  de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans d’ABEMGCIA, filial de SGAB/Agbar.

Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

El Procuradoratge General de la Nació va condemnar l’exalcalde de Cartagena, Dionisio Vélez Trujillo (2012-2015), i l’exsecretari general de l’alcaldia, Carlos Joaquín Coronado Yancés, per presumptes irregularitats en la modificació dels estatuts d’ACUACAR S. A. L’exalcalde, en la seva qualitat de President d’ACUACAR S.A., va autoritzar, l’octubre de 2014, l’extensió del contracte en 13 anys, amb el qual va ometre, aparentment, el procés de lliure competència[1], i va vulnerar l’article 313 de la Constitució Política Nacional perquè s’atribueixen unes facultats que li corresponen al Consell de la Ciutat [2].

El novembre de 2020, Mayelis Chamorro Ruiz, la procuradora 03 Judicial II Ambiental i Agrària de Cartagena va sol·licitar el compliment dels compromisos adquirits, els quals buscaven donar solució als múltiples problemes ambientals que es presenten en la badia de Cartagena i el Pantano de la Virgen, relacionats amb el Pla Mestre de Clavegueram, la situació del macro-projecte de clavegueram del Districte, l’Emissari Submarí i les plantes de tractament [3].

Després de greus inundacions, el procurador General de la Nació va advertir a l’alcalde William Dau Chamatt i al gerent d’Aigües  de Cartagena, que el Districte no prioritza el Pla Mestre  de Clavegueram, projecte que evitarà les constants inundacions a la ciutat [4].

Estat actual del cas (Font)

(1) https://www.procuraduria.gov.co/portal/P...

(2) https://www.polodemocratico.net/alcalde-...

(3) https://it.scribd.com/document/484393499...

(4) https://www.eluniversal.com.co/cartagena...

---

Vincle comercial amb institucions

Amb Certificat de Cambra de Comerç de 22 de juny de 2018 l’empresa colombiana, ACUACAR S.A., té com a matriu a l’empresa SGAB/Agbar amb seu social a Barcelona, Espanya. SGAB/Agbar és també el soci operador d’Aigües de Cartagena S. A. E.S.P.

La Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), abans empresa dominant de el  grup Agbar, avui està participada 100% per Suez España S.L. i integrada al grup Suez.

En 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB/Agbar, mentre que La Caixa, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03% [1]. En 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions [2].

El grup Suez té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA.

A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans del grup Agbar [3]. El proveïment d’aigua i el saneamientodel àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans de ABEMGCIA, filial del grup Suez.

_

[1] https://elpais.com/diario/2009/10/22/economia/1256162403_850215.html

[2] https://elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405667625_614821.html

[3] http://europeanwater.org/es/acciones/focus-por-pais-y-ciudad/566-mapa-del-agua-en-cataluna