Santa Cruz Barillas

Compartir



Nom de l'Empresa

Hidro Santa Cruz (Ecoener-Hidralia Energia)

Sector econòmic

hidroelèctrica

Sector econòmic (Detall)

Construcció d’una minipresa en el municipi de Santa Cruz de Barillas (Huehuetenango, Guatemala).

Empreses involucrades (Detall)

Hidro Santa Cruz

Ecoener

Hidralia Energía

Descripció breu del projecte econòmic

El 2009 l’empresa Hidro Santa Cruz (Ecoener-Hidralia) va iniciar el projecte Canbalam al municipi de Santa Cruz de Barillas (territori de predomini de població indígena), sense consulta prèvia. El 2012, Andrés Francisco Miguel, líder comunitari oposat al projecte, va ser assassinat. Arran de l’assassinat, el govern de Guatemala va declarar l’estat de setge a la regió, fet que va provocar una situació de violència, amb intervencions militars, registres, casos d’abús sexual contra nenes i adolescents i desplaçament de la població.


L’empresa Hidro Santa Cruz va presentar el projecte Canbalam I, que consisteix a aprofitar un salt natural d’aigua del riu Q’amb’alam, al municipi de Santa Cruz de Barillas, on hi ha una cascada de 272 metres d’altitud. En aquesta cascada es projectava instal·lar una minicentral hidroelèctrica amb una potència de 4,96 MW.

El riu Q’amb’alam se situa dins d’un territori de predomini de població indígena dels grups q’anjob’al, chuj, akatexo, popti’ i mestís. Per a aquestes comunitats, el riu té un valor sagrat, i el salt d’aigua on es pretén instal·lar la minicentral té un ús recreatiu i cerimonial.

El projecte compta amb tots els permisos estatals per part del Ministeri d’Energia i Mines i la Comissió Nacional d’Energia Eléctrica de Guatemala, i també té llicència ambiental del Ministeri de l’Ambient i els Recursos Naturals.

Tractant-se d’un projecte a desenvolupar-se en territori indígena, l’empresa està obligada a fer una consulta prèvia a la instal·lació del projecte, lliure i informada a la població de la zona, segons estableix el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que Guatemala va ratificar el 1996, i l’Estat espanyol l’any 2007.

Aquest dret va ser vulnerat quan el projecte va començar a desenvolupar-se l’any 2009, sense tenir en compte la voluntat de la població ni oferir informació pública. Les primeres compres de terres per part de l’empresa es van fer sense donar una informació transparent sobre els objectius del projecte. La major part de la població va mostrar el seu rebuig a la instal·lació d’Hidro Santa Cruz, fet al qual l’empresa va respondre contractant més personal de seguretat i augmentat les intimidacions i les amenaces contra la població local.

Com a responsable de les relacions amb la comunitat, l’empresa va contractar Juan Garrido, un exmilitar que havia estat condemnat per narcotràfic i després va exercir com a cap de seguretat al Ministeri Públic entre 2010 i 2013, amb mètodes de seguretat i espionatge molt qüestionats.

El gener de 2012, l’empresa va començar amb les obres al territori tot i no comptar amb la llicència municipal per la construcció. La tensió entre l’empresa i les persones oposades al projecte va pujar quan maquinària de l’empresa va ser cremada en un incident no aclarit.

L’1 de maig de 2012, coincidint amb la festa local de Santa Cruz de Barillas, Andrés Francisco Miguel, líder comunitari oposat al projecte d’Hidro Santa Cruz, va ser assassinat, mentre que Pablo Antonio Pablo i Esteban Bernabé van resultar ferits greus. La justícia va condemnar com a autors d’aquests atacs a dos treballadors de l’empresa, que després van ser absolts.

Arran de l’assassinat, el govern de Guatemala va declarar l’estat de setge a la regió, i hi va desplegar a la zona 480 efectius de l’exèrcit i 350 agents de la Policia Nacional Civil. S’han denunciat situacions de violacions de drets humans per part d’aquests efectius durant l’estat de setge, com ara detencions il·legals, invasió de les cases, destrucció de propietats o agressions sexuals contra les dones.

A banda, es van emetre ordres de captura contra 52 veïns i veïnes de la comunitat que s’oposaven al projecte, amb acusacions com les d’assassinat, segrest, terrorisme o associació il·lícita. Moltes d’aquestes persones van ser detingudes i empresonades lluny de la seva comunitat, mentre que d’altres van haver de fugir de la comunitat i amagar-se per por a la repressió. La criminalització d’aquestes persones va suposar un desgast econòmic i emocional molt significatiu per a elles i per les seves famílies.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) https://www.alianzaporlasolidaridad.org/...

Ciutat/Pais

Guatemala

Drets vulnerats

Accés al territori, Afectació Socio-Cultural, Afectació economia local, Atacs contra la integritat física i emocional, Consulta prèvia lliure i informada, Complicitat / influència en conflictes armats, ocu..., Criminalització / campanyes de des-legitimació, Violència de gènere, Derechos Humanos de las Mujeres, Afectaciones a la integridad física, emocional y sexual, Afectació ambiental

Descripció

Accés al territori

La instal·lació de tanques al territori per part de l’empresa va vulnerar el dret d’accés de la comunitat al seu espai recreatiu i cerimonial al voltant del riu.

Com afecta específicament les dones:

Als testimonis, les dones van identificar afectacions al seu arrelament, la pertinença i el paisatge afectiu. Per a moltes d’elles, l’arrelament es tradueix en una continuïtat generacional: és el lloc en el qual els seus ancestres estan soterrats, i en el qual s’espera que els seus fills i filles creixin.

Afectació socio-cultural

Afectacions culturals

El riu Q’amb’alam té un valor espiritual i simbòlic per a la comunitat. Hi ha també un lligam espiritual entre la població i el territori, que es trenca amb la intervenció de l’empresa.

Com afecta específicament les dones:

Cal recollir dades sobre el paper específic que acompleixen les dones en determinats rituals o en la preservació de l’espiritualitat de la comunitat. En termes generals, la manca d’accés a llocs cerimonials o als espais on estan soterrats els ancestres afecta negativament la continuïtat de les pràctiques espirituals de la comunitat.

Habitatge

Arran de la declaració de l’estat de setge, diferents pobladores de Barillas pateixen la violació dels seus domicilis. Agents armats ingressen a les cases per fer escorcolls i detencions, generant una sensació de pànic en les pobladores.

Com afecta específicament les dones

Els relats del terror que van patir les famílies després de les intervencions militars i els registres en les cases donen testimoni de com l’espai domèstic va deixar de ser percebut com a lloc segur. Les conseqüències psicològiques que la invasió a les llars té per a les criatures comporten implicacions específiques per les dones (mares, tietes, germanes grans…) que són les qui habitualment s’encarreguen de les cures. A banda, en el cas específic de dones les parelles de les quals hagin estat empresonades, la fustigació i les pressions en contra d’elles es produeixen quan es desplacen des de les seves cases, la qual cosa genera sentiments de control i vigilància.

Educació

El dret a l’educació es vulnera principalment en el cas de nens i nenes de les comunitats que es troben en edat d’anar a l’escola bàsica.

Com afecta específicament les dones:

L’empresonament de líders i referents comunitaris oposats al projecte d’Hidro Santa Cruz provoca un patiment que afecta l’assistència a classe i el rendiment acadèmic de nens i nenes en edat escolar. Aquesta situació s’agreuja quan també les dones de la comunitat han de deixar casa seva per visitar els seus marits empresonats o assistir a audiències judicials. Es registren casos també d’assetjament escolar i maltractament per part de professors i companys d’escola cap als fills i filles de persones criminalitzades.

En el cas específic de les nenes, a l’assetjament i el maltractament en l’àmbit escolar s’hi afegeix el risc de patir agressions sexuals, amenaces i pressions en els seus desplaçaments cap a l’escola. En alguns casos es parla del fet que les nenes han patit assetjament per part del personal de l’empresa quan es creuaven de camí a l’escola.

Salut

L’estat de setge i la persecució forcen moltes persones a fugir de la comunitat i buscar refugi a les muntanyes,  on pateixen condicions molt precàries que afecten la seva salut.

Com afecta específicament les dones:

A Barillas, són les dones les qui assumeixen les tasques de cures a dins del nucli familiar. Així, són elles les encarregades d’atendre els problemes de salut física i mental de les seves parelles, fills i filles i altres familiars a càrrec seu. Entres aquests problemes de salut, els testimonis parlen de malalties recurrents en fills i filles quan les dones havien d’abandonar les seves llars per la persecució o per visitar les seves parelles que havien estat empresonades. Les dones relacionen aquestes malalties amb el malestar dels seus fills i filles davant l’absència dels pares, o per la dificultat de rebre unes cures adequades. Moltes d’aquestes situacions comporten una càrrega econòmica afegida per aquestes llars, i algunes famílies s’endeuten per pagar l’atenció mèdica.

També parlen de problemes digestius, terrors o traumes que persisteixen en les seves parelles un cop abandonen la presó. Aquests problemes de salut han suposat una sobrecàrrega de les tasques de cures que fan les dones, i fins i tot les ha portat a endeutar-se per poder sufragar el tractament.

Entre les tasques de cures que assumeixen les dones es troba també l’alimentació familiar, que es veu perjudicada amb l’empresonament de líders i referents comunitaris, molts dels quals són també caps de llar. Algunes dones expliquen que van prioritzar l’alimentació dels seus fills I filles a la seva pròpia, la qual cosa arriba a deteriorar el seu estat de salut.

S’han explicat també casos de dones embarassades que han hagut de donar a llum en condicions precàries, mentre estaven amagades al bosc per fugir de la violència i la persecució. Aquesta mena de situacions poden suposar un risc greu per la salut de mares i nounats. L’estrès emocional, els esforços físics, els continus desplaçaments, l’alimentació deficient o la manca d’accés a controls mèdics derivats del clima de violència també afecten negativament a processos de gestació, desenvolupament fetal, part, puerperi o lactància, entre altres.

Diversitat cultural

La major part de la població de Barillas és d’origen indígena. La mancança de consulta prèvia i l’actitud de l’empresa de menyspreu cap als seus drets territorials es poden considerar com a fets de discriminació ètnica.

Com afecta específicament les dones:

En altres casos, les dones van explicar que, en situacions particulars, el personal de l’empresa havia emprat expressions racistes o discriminatòries en contra d’elles.

Atacs contra la integritat física i emocional

Assassinats

L’1 de maig de 2012 es produeix l’assassinat d’Andrés Francisco Miguel, referent comunitari oposat al projecte d’Hidro Santa Cruz.  En aquest mateix atac resulten ferits greus Esteban Bernabé i Pablo Antonio. L’assassinat del dirigent provoca un impacte emocional en la comunitat.

Com afecta específicament les dones:

Les dones de la comunitat adopten un rol clau per sostenir els lligams comunitaris, la qual cosa implica acompanyar i possibilitar els processos de dol col·lectiu. Per les dones, els atacs i assassinats han implicat pèrdues abruptes, inesperades i violentes. La situació d’alerta i amenaça provoca una incertesa que fa impossible encetar el dol.

La persecució política ha afectat dones i homes. En el cas concret de les dones que han hagut de deixar les seves cases per por a ser detingudes, la criminalització té conseqüències específiques per al seu entorn, o bé suposen una sobrecàrrega de tasques per les altres dones de la família o de la comunitat. D’altra banda, aquesta persecució provoca un patiment psicològic per la situació d’incertesa, que es perllonga durant diversos mesos.

En el cas que els homes siguin empresonats, també es produeixen afectacions específiques per les dones, les quals assumeixen la tasca d’acompanyar-los a les visites penitenciàries, assistir a les audiències I tramitar la seva defensa judicial, la qual cosa implica despeses de desplaçament I haver d’abandonar les seves llars, a banda de tenir un cost psicològic per l’angoixa de la situació i per les pressions i xantatges que reben.

També és important prendre en consideració el context i els antecedents de violència relacionada amb el conflicte bèl·lic a Guatemala, que han tingut conseqüències en els cossos i les vides de les dones. Per algunes d’elles, la violència amb la qual es van produir les detencions a Barillas i l’assassinat d’un dels líders comunitaris, junt amb la declaració de l’estat de setge, van fer aflorar records propis o relats d’experiències de les generacions anteriors relacionats amb la guerra, la qual cosa les pot revictimitzar  o retraumatitzar.

Intimidacions i amenaces

Pobladors i pobladores denuncien amenaces i intimidacions verbals per part del personal de seguretat de l’empresa.

Com afecta específicament les dones:

Algunes dones les parelles de les quals han estat empresonades són fortament pressionades per tal que es posicionin a favor de l’empresa.

El clima de violència fa que els desplaçaments per anar i tornar d’escola es tornin més perillosos, per les amenaces i pressions del personal de l’empresa. Les dones denuncien que els seus fills i filles són fotografiats quan surten d’escola. En el cas específic de les nenes, aquesta situació es veu agreujada per l’amenaça d’agressions sexuals.

Violència de gènere en l’entorn familiar

Com afecta específicament les dones:

S’han descrit casos d’abús sexual contra nenes i adolescents que van quedar al càrrec d’algun familiar mentre les seves mares o pares van haver d’abandonar les seves llars per la persecució i la criminalització.

Dol i afectacions emocionals

La comunitat enfronta el dol després de l’assassinat d’un dels seus líders comunitaris, però aquest procés coincideix amb la declaració de l’estat de setge, la qual cosa genera una situació de més tensió i violència, i agreuja els danys emocionals. Entre les persones empresonades, hi ha casos de seqüeles emocionals que afecten la son, l’alimentació o el treball un cop són alliberades.

Com afecta específicament les dones:

Els testimonis de les dones descriuen l’impacte emocional de l’empresonament dels seus companys, així com de la persecució en contra d’elles, dels desplaçaments a presons i tribunals, de la incertesa econòmica, la fustigació per part de l’empresa i del patiment de fills i filles. Altres danys emocionals es relacionen amb la pèrdua de l’accés al territori, i la divisió i els enfrontaments que es generen a la comunitat amb la irrupció d’Hidro Santa Cruz. Les dones que han hagut d’abandonar la comunitat per refugiar-se, per la seva banda, parlen de l’angoixa i la preocupació que les produeix el fet d’estar lluny de les seves famílies i les seves llars.

Consulta prèvia, lliure i informada

La població de Barillas, de majoria indígena, està protegida pels termes del Conveni 169 de l’OIT que obliga a la consulta prèvia, lliure i informada sobre tots aquells projectes que puguin tenir conseqüències sobre les seves vides i els seus territoris. L’empresa Hidro Santa Cruz incompleix amb aquesta obligació i instal·la tanques de filferro al voltant d’un dels llocs cerimonials de la comunitat. Els posteriors intents de negociació estan plagats d’irregularitats, com la compra de terres mitjançant enganys, la manca d’informació clara o el xantatge, pressió i intimidació contra les persones oposades al projecte.

Com afecta específicament les dones

En els processos de consulta prèvia, s’han de tenir en consideració les dificultats de participació de les dones. Si la consulta s’omet, es vulneren els drets de tota la comunitat, però particularment els de les dones, perquè elles sempre corren el risc de no ser considerades o de restar excloses del procés pel fet de ser dones. La participació de les dones en la vida pública i els processos de consulta comunitària I presa de decisions sovint es veu minvada pels rols tradicionals de gènere que persisteixen en les comunitats.

Malgrat això, moltes de les dones de la comunitat tenien papers de participació activa en les organitzacions comunitàries i s’hi van expressar en tot moment en contra del projecte. Les seves veus no van ser escoltades per l’empresa.

Criminalització i campanyes de deslegitimació:

Un total de 52 persones van ser criminalitzades per la seva oposició al projecte, acusades de delictes com activitat contra la seguretat de la nació, terrorisme, segrest o atemptat contra la seguretat de serveis d’utilitat pública. Algunes de les ordres de detenció emeses per les autoritats eren genèriques, i en elles només hi constaven els noms però no els càrrecs contra les persones acusades, la qual cosa evidencia un intent per perseguir els lideratges comunitaris.

En ser alliberades, moltes de les persones empresonades van patir seqüeles físiques i psicològiques, i algunes d’elles van perdre la feina i van tenir dificultats per trobar-ne altra.

Altres persones criminalitzades no van ser empresonades, però van haver d’abandonar les seves comunitats i famílies i desplaçar-se a les muntanyes o a altres ciutats, patint un fort estrès emocional.

Com afecta específicament les dones:

Algunes d’aquestes persones van ser detingudes i empresonades lluny de la seva comunitat. Aquesta situació va afectar negativament la salut física i mental de les persones empresonades i de les seves famílies. Les seves parelles van haver de viatjar per les visites a presó o les audiències judicials, amb un fort desgast econòmic i emocional. Els fills i filles també van experimentar situacions d’angoixa i afectacions en la seva alimentació, la seva salut o el seu rendiment acadèmic, circumstàncies que multipliquen les tasques de cures per les persones que es fan càrrec d’ells.

També van ser objecte de campanyes de criminalització i estigmatització, com en el cas de la defensora de la terra Hermelinda Simón. En aquesta mena de campanyes hi ha sempre un biaix de gènere, ja que les dones, a banda de ser perseguides per la seva implicació política, han estat estigmatitzades com “mares dolentes” o “dones dolentes” pel fet de participar en la defensa dels interessos de la comunitat. El rebuig és encara més gran quan les dones es veuen obligades a abandonar la comunitat davant l’amenaça de creixent persecució, violència i amenaces.

Afectacions a la integritat física, emocional i sexual.

Com afecta específicament les dones

Assetjament

Dones i nenes pateixen intimidacions i assetjament sexual per part del personal de l’empresa, per exemple quan caminen pels voltants del recinte tancat.

Violència sexual

Tot i que la pressió per imposar el projecte s’exerceix sobre tota la comunitat, en el cas de les dones i les nenes hi ha una component sexual en les intimidacions i les amenaces, que connecta amb el risc de patir agressions, contraure malalties de transmissió sexual, patir un embaràs forçat o ser víctimes d’explotació sexual.

Es denuncien casos de violacions sexuals en el context de l’estat de setge, suposadament perpetrades per agents de seguretat estatals.

També es denuncien casos de violència sexual per part de persones de l’entorn familiar contra nenes que han quedat a soles en les seves cases quan el pare ha estat empresonat i la mare ha hagut de viatjar per visitar-lo.

L’amenaça de la violència sexual fa revifar antigues pors i traumes en les dones que han experimentat aquestes situacions en el context del conflicte bèl·lic.

Afectacions a l’economia local

Les principals afectacions econòmiques es deriven de l’empresonament de líders i referents comunitaris, la qual cosa deixa a les seves famílies en molts casos sense el principal sostenidor econòmic de la llar. Algunes de les persones empresonades perden la seva ocupació i, després de sortir de presó, tenen dificultats per trobar-ne altra.

Com afecta específicament les dones:

L’absència de les persones empresonades i de les seves parelles de les seves cases també obliga a una redistribució de les tasques de cures, que en molts casos representen una sobrecàrrega per les dones de la família o per nens, nenes i adolescents que deixen d’anar a escola per atendre els germans menors.  Cal documentar si, en aquests casos, nens, nenes i adolescents que abandonen l’escola es veuen forçats a incorporar-s’hi al mercat laboral, en quina mena de tasques ho fan, i en quines condicions. Les situacions de precarietat econòmica poden suposar un risc per nenes i adolescents que poden arribar a entrar en circuits d’explotació sexual o laboral.

Complicitat amb conflictes armats i ocupació

El vincle entre els interessos de l’empresa i l’actuació de les forces de seguretat de l’estat s’evidencia amb la declaració de l’estat de setge, arran de la tensió que produeix l’assassinat del referent comunitari Andrés Francisco Miguel el 2012. Des de llavors, l’estat guatemalenc ha recorregut en repetides ocasions a decretar l’estat d’excepció o estat de setge en zones on es projecten o s’estan desenvolupant projectes miners o hidroelèctrics. Aquesta pràctica es pot interpretar com un recurs per militaritzar els territoris i facilitar l’acció de les empreses transnacionals en aquells punts on els projectes extractius generin conflictes i resistències.

D’altra banda, en el context de Guatemala s’observa la incorporació de persones lligades amb l’exèrcit  durant el conflicte armat, que després de la signatura dels acords de pau el 1996 passen a formar part d’empreses de seguretat privades, en molts casos al servei d’empreses estrangeres.  En el cas d’Hidro Santa Cruz crida l’atenció que el responsable de  l’àrea social de l’empresa hidroelèctrica fos Juan Garrido, capità retirat de l’Exèrcit de Guatemala assenyalat per la Comissió Internacional Contra la Impunitat en Guatemala (CICIG) per la seva implicació en l’assassinat del fill d’un activista de drets humans.

Com afecta específicament les dones:

En el cas específic de les dones, a més, s’ha fet ús de la violació sexual com a arma de guerra, la qual cosa ha estat un contínuum des del conflicte armat fins l’actualitat.

Drets dels migrants / Asil / Refugi

La memòria del conflicte armat a Guatemala està marcada per les elevades xifres de persones exiliades i pel desplaçament intern de la població que fugia de la violència. La intervenció de les empreses transnacionals sobre el territori, la militarització i les conseqüències de la criminalització forcen un nou desplaçament de la població, fan reviure a les persones afectades el trauma de la guerra, i tenen un impacte psicològic afegit com a reminiscència del passat.

Com afecta específicament les dones:

En casos de sol·licituds d’asil, refugi o trasllat urgent de les dones, s’han de tenir en consideració l’assistència i trasllat de les seves filles i fills.

Font

(1) https://cmiguate.org/wp-content/uploads/...

(2) https://prensacomunitaria.org/wp-content...

Normativa vulnerada

  • Constitució de Guatemala: l’article 149 de la Constitució estableix literalment: “Guatemala normarà les seves relacions amb altres Estats, de conformitat amb els principis, regles i pràctiques internacionals amb el propòsit de contribuir al manteniment de la pau i llibertat, al respecte i defensa dels drets humans, a l’enfortiment dels processos democràtics i institucions internacionals que garanteixin el benefici mutu i equitatiu entre els Estats”.
  • La Cort de Constitucionalitat, en diverses decisions del 31 de desembre del 2000, 5 de juny del 2008 i el 10 de juny del 2010, ha aclarit que l’article 149 de la Constitució busca garantir l’observació estricta i de bona fe dels compromisos internacionals adquirits per l’Estat de Guatemala, amb més raó si es tracta de l’àmbit dels drets humans, la preeminència del qual és reconeguda per l’article 46.
  • Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball, sobre el dret a la consulta prèvia, lliure i informada per als pobles indígenes i tribals en països independents (1961)
  • Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes (2007)


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

Directament

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

L’empresa Hidro Santa Cruz, subsidiària de les empreses espanyoles Ecoener i Hidralia Energia, és la responsable directa d’haver iniciat els treballs per a la instal·lació d’una minicentral hidroelèctrica a Santa Cruz de Barillas sense respectar el dret a la consulta prèvia, lliure i informada de la població local. El personal de seguretat de l’empresa és responsable dels atacs, amenaces, intimidacions i assetjament contra les persones oposades al projecte. Dos treballadors d’Hidro Santa Cruz van ser condemnats per l’assassinat d’Andrés Francisco Miguel, tot i que després van recórrer la sentència i van resultar absolts en una decisió judicial qüestionada.

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Font)

(1) https://www.alianzaporlasolidaridad.org/...


L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

L’Estat de Guatemala és responsable per les violacions de drets humans denunciades durant el període en el qual va estar vigent l’estat de setge a Santa Cruz de Barillas, i atribuïdes als militars i policies desplegats al territori, com ara detencions il·legals, invasió de les cases, destrucció de propietats o agressions sexuals contra les dones, entre d’altres.

Diferents ministeris i institucions de Guatemala van atorgar els permisos i llicències per l’execució del projecte d’Hidro Santa Cruz, malgrat no haver realitzat cap consulta prèvia, lliure i informada com estableix el conveni 169 de la OIT.

Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

  • Principis Rectors de Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans
  • Línias directrius de l’OCDE sobre empreses multinacionals.
  • Conveni 169 de l’Organitzación Internacional del Treball, sobre el dret a la consulta prèvia, lliure i informada pels pobles indígenes i tribals en països independents (1961)
  • Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes (2007)
  • Declaració sobre els drets dels pobles indígenes
  • Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial
  • Convenció Americana sobre drets humans
  • Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants
  • Convenció internacional sobre l’eliminación de totes les formes de discriminació racial
  • Convenció Interamericana per prevenir, sancionar i erradicar la violència contra la dona
  • Convenció sobre l’eliminació de totas les formes de discriminació contra la dona
  • Convenció sobre els drets dels infants
  • Pacte internacional de drets civils i polítics
  • Pacte internacional de drets econòmics, sociales i culturals

Qué diu la política de RSC de l'empresa?

L’empresa Ecoener fa èmfasi a la seva pàgina web en el seu compromís amb la natura, la sostenibilitat i els objectius de desenvolupament de l’Agenda 2030.

“A Ecoener hi ha un compromís ferm: conservar el llegat més valuós que tenim, la natura. El nostre propòsit com a empresa és impulsar el desenvolupament sostenible per preservar l’entorn i contribuir al desenvolupament social”, es pot llegir a la web.

Més avall, especifiquen:

“A Ecoener la sostenibilitat ens mou. Generem energia a llarg termini buscant preservar la natura allà on operem i pensant en el desenvolupament de les comunitats locals. Creem valor des de la gestió responsable del negoci i el compromís social i ambiental. Contribuint des de l’escala local a assolir els objectius de l’Agenda 2030”.

Dins d’aquests objectius citen l’acció pel clima, la producció i consum sostenibles, l’accés a aigua neta, l’energia assequible i no contaminant, la vida dels ecosistemes terrestres, o la generació de ciutats i comunitats sostenibles, entre d’altres.

Relació del cas amb Catalunya

No

Estat actual del cas

Tancat

Estat actual del cas (Detall)

L’empresa Ecoener-Hidralia va comunicar oficialment que es retirava del projecte de Santa Cruz de Barillas a finals de 2016, i va reconèixer que “una part significativa” dels habitants del territori no aprovava el seu projecte.

Les persones detingudes i empresonades en relació amb la seva oposició al projecte van ser alliberades. Saúl Méndez i Rodrigo Velásquez van ser alliberats el gener de 2016, després d’haver estat detinguts durant més de dos anys.

El juliol de 2016 el Tribunal A de Mayor Riesgo de la ciutat de Guatemala va ordenar l’alliberament de Bernardo Ermitaño López Reyes, Arturo Pablo Juan, Francisco Juan Pedro i Sotero Adalberto Villatoro, que havien estat detinguts i empresonats en relació amb la seva oposició al projecte d’Hidro Santa Cruz.

Estat actual del cas (Font)

(1) https://www.eldiario.es/desalambre/hidro...

(2) http://www.alianzaporlasolidaridad.org/n...

(3) https://www.frontlinedefenders.org/es/ca...

(4) https://www.frontlinedefenders.org/es/ca...




Dóna suport a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans
X