Enagás S.A es dedica a la regasificació, transport i emmagatzematge de gas natural.
També s’encarrega del transport i emmagatzematge de diòxid de carboni, hidrogen, biogàs i altres fluids relacionats amb el sector energètic.
L’Empresa Nacional del Gas va ser creada el 1972 com a empresa estatal per a la construcció i manteniment de la xarxa de gasoductes. Enagás pertanyia a l’Institut Nacional d’Indústria, el seu accionista únic fins al 1981, quan va passar a dependre de l’Institut Nacional d’Hidrocarburs. El 1994, el govern va decidir vendre el 91% d’Enagás a Gas Natural -avui Gas Natural Fenosa-. Aquesta empresa va anar reduïnt la seva participació en Enagás fins al 2009, quan va vendre les seves últimes accions en la companyia.
Des de l’any 2000, Enagás és el Gestor Tècnic del Sistema Gasista espanyol a través de la seva filial Enagás GTS, S.A.U i s’encarrega de garantir la continuïtat i seguretat del subministrament de gas i la coordinació entre els punts d’accés, emmagatzematge, transport i distribució.
Des del 2002, cotitza a l’Ibex 35. El 2023, el preu de l’acció va tancar en 15,3 euros, amb una capitalització borsària de 3.999,3 milions d’euros.
Des del 2023, a través del Reial Decret-llei 8/2023 del 27 de desembre, la companyia també podrà operar com a gestor provisional de la xarxa troncal d’hidrogen.
Enagás consta de vuit filials:
-Enagás S.A., l’empresa matriu
-Enagás GTS S.A.U, responsable de la gestió tècnica del sistema gasista espanyol
-Enagás Transporte S.A.U, per a la regasificació, transport i emmagatzematge del gas natural
-Enagás Internacional S.L.U, per a l’adquisició, subscripció, tinència, utilització, administració i alienació de participants en el capital d’altres societats tant residents com no residents a Espanya
-Enagás Emprende S.L.U, dedicada a “la inversió, col·laboració i acceleració de projectes i tecnologies innovadores en l’àmbit de la transició energètica, amb especial èmfasi en gasos renovables com el biogàs/biometà i l’hidrogen, en mobilitat sostenible, eficiència energètica, digitalització”.
-Enagás Financiaciones S.A.U, per la concessió de préstecs i crèdits per a les societats que formin part del grup Enagás
-Enagás Services Solutions S.L.U, presta serveis relacionats amb el sector energètic, les telecomunicacions (fibra òptica) i les infraestructures
-Enagás Infraestructuras de Hidrògeno S.L.U, dedicada al transport i emmagatzematge “d’hidrogen verd i altres gasos renovables vinculats amb l’hidrogen”.
Enagás
Si
Enagás opera la planta regasificadora del Port de Barcelona, la que té un major volum d’importació de gas de tot l’Estat espanyol, amb un 27,63 % del total de les importacions. Aquesta planta és la tercera més important a nivell europeu.
(1) https://www.enagas.es/es/transicion-ener...
La política d’RSC nomena la “governança per assegurar la diligència deguda en drets humans i medi ambient, sostenibilitat amb focus en els drets humans i el medi ambient”. A la seva pàgina web, asseguren: “Donem suport a les comunitats locals en les quals operem afavorint la competitivitat de la seva indústria, reforçant la seguretat del seu subministrament energètic i generant ocupació directa i indirecta. Realitzem la nostra activitat amb l’objectiu de garantir la seguretat de les infraestructures i minimitzar els impactes en els ecosistemes i en la població”.
(1) https://www.compromisorse.com/responsabi...
L’Estat espanyol participa del 5% del capital d’Enagás a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI).
Entre els accionistes privats, el principal és el fons inversor internacional Blackrock Inc, amb el 5,42% de les accions. Amancio Ortega, fundador i màxim accionista del grup tèxtil Inditex, és propietari del 5% de les accions. El holding bancari estatunidenc Bank of America té el 3,64% de les accions, i Mubadala Investment company, un fons inversor del govern d’Abu Dabi, té el 3,1%.
(1) https://www.enagas.es/content/dam/enagas...
No
Espanya
Albània, Alemanya, Espanya, Estats Units, Grècia, Itàlia, Mexico, Perú
Si
Enagás és l’empresa responsable del transport i emmagatzematge del gas que s’extreu a Algèria i de quatre plantes regasificadores de l’Estat espanyol. El 2009, Enagás va posar en marxa la terminal receptora del Medgaz, gasoducte submarí de 200 kilòmetres entre Algèria i Espanya.
L’extracció de gas a Algèria amb la tècnica del fracking a Algèria està relacionada a un alt impacte ambiental i amb la vulneració dels drets de la població local, entre ells el dret a la consulta prèvia, lliure i informada (link a la fitxa del cas Gas-Algèria)
La filial Enagás Transporte és una de les empreses implicades en el Projecte Castor, un magatzem geològic de gas en un antic jaciment de petroli que, un cop finalitzada l’etapa d’extracció petroliera, es va plantejar utilitzar per a dipositar gas 22 km mar endins. Aquest projecte es va paralitzar després que es registraren més de 1.000 terratrèmols a la zona, provocats per les injeccions de gas prèvies a la fase d’operació. A causa d’aquesta paralització, el govern espanyol va haver d’indemnitzar l’empresa responsable del Projecte Castor, el Grup ACS, amb 1.350 milions d’euros. Per assumir aquest deute, l’Estat, va demanar un préstec als bancs Santander, CaixaBank i Bankia a través d’Enagás. La imputació dels costos recau, per tant, en el sistema gasista, i serà sufragada a través de la factura de gas durant 30 anys.