Article de Marco Aparicio i Alejandra Durán a Catalunya Plural
Després de gairebé 9 anys d’espera, el Parlament de Catalunya es queda a les portes de donar llum verda al que hagués estat una llei pionera a nivell internacional. Es tracta de la llei de creació del Centre català d’Empresa i Drets Humans, organisme públic que ha de garantir que aquelles empreses que operen a Catalunya respectin els drets humans arreu del món.
Malauradament encara hi ha massa casos d’empreses que fan negoci de l’explotació laboral, la contaminació i el despull de comunitats i territoris d’arreu del món, alguns d’ells amb conseqüències catastròfiques. Conscient que en un món d’economia globalitzada prendre’ns seriosament els drets humans i de la natura passa per establir controls a l’actuació de les empreses amb activitats transnacionals, el Grup Català d’Empresa i Drets Humans fa 10 anys que treballa en la proposta d’un organisme pioner, un referent internacional en la defensa dels drets humans davant dels abusos que puguin cometre les empreses.
L’any 2020 la iniciativa fou admesa per primer cop per ser discutida en seu parlamentària, havent d’iniciar posteriorment la seva tramitació en una segona ocasió. Durant aquest temps, més de 8.000 organitzacions han impulsat una proposta que, si no hagués estat per la inesperada convocatòria d’eleccions i conseqüent dissolució del Parlament, ens hagués portat ben aviat, doncs els consensos existien, a la seva aprovació pel Ple del Parlament. Per tot això, toca ara recordar la seva cabdal importància i, tanmateix, insistir en quines han de ser les condicions necessàries que han d’assegurar que el Centre es converteixi realment en una realitat d’avantguarda pel que fa a la defensa dels drets humans.
Hores d’ara, a nivell mundial i també europeu, són escassos, i en tot cas sectorials i d’abast limitat, els marcs normatius vinculants que vetllin realment perquè les empreses respectin els drets humans més enllà de les seves fronteres. Pel que fa a la Unió Europea, fa poc aprovava una diluïda Directiva de Diligència Deguda que redueix en gran mesura tant el nombre d’empreses com la tipologia d’activitats subjectes al seu àmbit d’aplicació i que, per tant, no respon als mínims acceptables per esdevenir una norma de referència en la matèria. Per la seva banda, el procés de discussió iniciat a Nacions Unides que hauria de dur a l’aprovació d’un instrument internacional vinculant que obligui les empreses transnacionals a respectar els drets humans arreu del planeta, tot i seguir viu, es troba subjecte a profunds entrebancs fruit de la debilitat o la complicitat de determinats Estats davant el poder de les empreses transnacionals.
En aquest context, el gruix de les regulacions existents formen part del que es denomina “dret tou” (soft law), és a dir, un conjunt de principis, marcs d’auto-regulació, codis de bona conducta o aspiracions programàtiques no vinculants, que si bé en alguns casos pot haver ajudat a fer créixer una certa consciència col·lectiva, no ha frenat, ni de bon tros, el gruix dels abusos i de la impunitat corporativa transnacional.
No volem, i no podem, continuar sent còmplices davant d’aquesta realitat. Malgrat que la dissolució anticipada del Parlament li hagi posat fre, estem convençudes que es tracta d’un procés que més aviat que tard permetrà a Catalunya ser capdavantera i fer, en el marc de les competències que ens son pròpies, les coses de manera diferent. Ara bé, per tal que el Centre sigui realment útil, cal que la llei que el nou Parlament acabi aprovant en el menor temps possible n’asseguri els següents elements constitutius:
Avançar en la consecució d’eines efectives per a la defensa dels drets humans no hauria de ser cap repte. En aquest sentit, no creiem demanar massa, però sense uns mínims d’independència, accessibilitat i eficàcia, potser podríem arribar a tenir un Centre, però no seria l’organisme que necessitem. Ara només falta que les diputades i els diputats compleixin la seva paraula i permetin fer realitat una aposta que, ben mirat, no busca sinó assegurar una certa coherència amb els propòsits que les institucions han assumit en tant que expressió democràtica.
Ens trobem davant d’una iniciativa sense precedents que permetrà la creació d’un centre públic d’avantguarda. Una proposta treballada, impulsada i debatuda durant anys per una enorme diversitat de sectors socials de Catalunya, entre els quals es troben persones expertes del món dels drets humans, col·lectius socials i persones defensores de la Justícia Global. Som davant d’una verdadera aposta per la innovació institucional que permetrà posicionar a Catalunya com a capdavantera en la lluita davant dels abusos que puguin cometre les empreses arreu.
Vetllar de manera íntegra, efectiva, pels drets humans i per la defensa de la natura és procurar un futur digne d’ésser viscut. Som conscients que la dissolució del Parlament no només ha afectat a la llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans i que, tanmateix, d’altres processos legislatius també mereixen que siguin represos amb urgència. Ara bé, poques propostes estaven tant a prop de ser aprovades i acumulaven tants esforços i esperances. Esperem, doncs, que els grups parlamentaris que han acollit i defensat la proposta, assumeixin el compromís de reprendre a la propera legislatura el text treballat i els valuosos consensos assolits durant aquests mesos. No podríem acceptar que, un cop més, la inestabilitat política impossibiliti consolidar aquesta proposta de llei pionera per la garantia dels drets humans. Esperem doncs que, després de tants anys de feina i d’esperances, els i les representants que iniciïn la nova legislatura responguin amb honestedat, compromís i valentia.