S’aprova el Centre Català d’Empresa i Drets Humans
Després de 10 anys de negociacions, Catalunya esdevé pionera al món en la defensa dels drets humans davant la impunitat empresarial gràcies a l’aprovació de la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. El Centre podrà investigar, emetre informes i proposar mesures d’actuació davant de vulneracions de drets humans i ambiental com ACS de Florentino Pérez a Guatemala, o ICL amb activitat a Súria còmplice amb el genocidi a Palestina, alguns dels 30 casos ja documentats a la web alertadh.org.
Votació de la Llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Foto: Paula Roque
Pas històric: Catalunya serà pionera en la defensa dels drets humans front als abusos empresarials. Aquest dimecres 1 de juliol de 2026, el Parlament de Catalunya ha aprovat, després de més de 10 anys de negociacions, la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, per 71 vots a favor del Grup Socialista, Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP, 34 abstencions de Junts i 27 encontra de PP, VOX i Aliança Catalana.
El Centre serà un organisme públic i independent que vetllarà perquè les empreses que operen a Catalunya no vulnerin els drets humans i ambientals, tant a Catalunya com en els països del sud global en el que desenvolupen activitat. «Amb l’aprovació de la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, Catalunya esdevindrà pionera en la defensa dels drets humans davant la impunitat empresarial. I això ha estat possible gràcies a la feina incansable de la societat civil durant més de deu anys malgrat tots els entrebancs que ens hem trobat dins i fora del Parlament», ha celebrat en roda de premsa Júlia Martí, portaveu del Grup català d’empresa i drets humans, impulsor de la iniciativa.
Grup Català d’Empresa i Drets Humans. Foto: Lafede
Aquesta llei, impulsada des del 2015 pel Grup Català d’Empresa i Drets Humans —format per 22 entitats de la societat civil, plataformes universitàries i organitzacions de justícia global—, suposa un avanç sense precedents en la regulació del sector empresarial i en la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional de la Generalitat. «És un victòria col·lectiva que posa al centre els drets de les comunitats del sud global afectades per l’acció empresarial en un moment en el que la desregulació internacional és la norma. Avui, Catalunya ha demostrat ser valenta», ha remarcat Martí. Aquesta fitapermet a Catalunya ser «situa la cooperació catalana en la primera divisió en la defensa i el respecte dels drets humans arre. Perquè això també és cooperació internacional», ha afegit Sandra Pous, també portaveu del grup.
També s’ha demanat celeritat per passar a l’acció: “emplacem al Govern de la Generalitat perquè treballi el més diligentment possible per a crear-lo dins l’establert a la llei», ha reclamat Pous. És imprescindible que la Generalitat doti al nou Centre dels recursos necessaris per tal que el Centre pugui començar a operar aquest mateix 2026. També cal que agilitzi la redacció i aprovació del reglament l’abans possible. A més, recordem que la llei estableix un termini de sis mesos per constituir el Consell Assessor que escollirà la Junta de govern.
Cartell del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Foto: Lafede
Més de 10 anys de negociacions
Fa més d’una dècada, el Grup Català d’Empresa i Drets Humans va començar a treballar en aquesta proposta, que l’any 2020 va ser admesa per primera vegada al Parlament. Des d’aleshores, més de 8.000 organitzacions socials, sindicats, ajuntaments i plataformes cíviques han donat suport a la iniciativa, convertint-la en una demanda transversal de la societat catalana. La tenacitat de la societat civil va fer possible que al març de 2025 es registrés per tercera vegada i aquest cop amb poc més d’un any, gràcies a la feina feta prèviament, ha estat possible finalitzar el tràmit parlamentari. La seva aprovació final és, doncs, un èxit col·lectiu i un compromís amb la justícia global.
Investigar casos, emetre informes i proposar mesures
El Centre neix amb la capacitat d’investigar demandes de comunitats afectades per activitats empresarials i emetre informes públics i proposar polítiques respectuoses amb els drets humans per part del sector empresarial. El seu principal objectiu serà doncs el d’investigar i informar sobre les activitats de les empreses que operen a Catalunya i donar seguiment a demandes sobre possibles vulneracions de drets humans. Aquest organisme dependrà del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior i serà independent del poder corporatiu, eficaç en la seva actuació, accessible per a les comunitats afectades, compromès amb la justícia global i valent per investigar la impunitat empresarial, tal com recull la llei.
Fomentar un teixit empresarial responsable
També les administracions i la societat catalanes podran disposar d’una eina per fomentar bones pràctiques empresarials i garantir una contractació pública i un consum just i responsable. De fet, ha especificat Júlia Martí en la roda de premsa: «Aquesta no és una llei contra les empreses ni el teixit empresarial català, és una llei que busca visibilitzar les vulneracions de drets humans, per acabar amb la impunitat i garantir una acció empresarial responsable»
Mentre a nivell europeu i internacional els marcs normatius vinculants són escassos i poc exigents —la recent aprovació de la Directiva europea de diligència deguda n’és un exemple—, Catalunya té l’oportunitat de fer les coses diferent.
Aprovació de la Llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Foto: Lafede
Comunitats que se’n poden beneficiar: més de 30 casos documentats
La web AlertaDH.org ja recull prop de 30 casos de vulneracions comeses per empreses transnacionals amb seu o activitat a Catalunya, en països com Mèxic, Guatemala, Colòmbia, Palestina o Bangladesh. Aquests casos demostren la necessitat urgent d’un organisme com el Centre, capaç de prevenir, investigar i fer públics els abusos empresarials.
Gràcies a aquest Centre, per exemple, les comunitats del Sud global com és el poble Lenca a Hondures, al que pertanyia la Berta Cáceres, no caminaran soles en la defensa dels seus drets socials, econòmics, culturals i ambientals.
Un altre cas que podria investigar el centre, és el de Israel Chemicals Limited, una empresa que opera al Bages, i que ha sigut assenyalada pels seus vincles amb l’exèrcit d’Israel, com acaben de denunciar 200 acadèmics i acadèmiques catalanes en un manifest.
Amb l’aprovació d’aquesta llei el Parlament català ha demostrat que pot liderar el canvi i evidenciar que una altra manera de fer política econòmica és possible: frenar les empreses fan negoci de l’explotació laboral, la contaminació i el despull de comunitats arreu del món.