Essal / Aigües de Barcelona a Osorno

Normativa vulnerada

ESSAL, com a filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), al seu torn filial de Suez Espanya S.L infringeix en normativa internacional al incomplir les obligacions establertes en dret humà a l’aigua i al sanejament.

La mala gestió de les infraestructures i de l’operació del sistema, la negligent resposta a la crisi, la reticència al procés de caducitat de la concessió, el lobbisme polític de Suez, i la subseqüent venda d’accions no respecten els principis rectors sobre empreses i drets humans aprovats pel Consell de Drets Humans de l’ONU l’any 2011.

El dret humà a l’aigua i al sanejament a nivell internacional:

— Observació General núm. 15. El dret a l’aigua (articles 11 i 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 16 de desembre de 1966). E/C.12/2002/11

— Reconegut en la Resolució 64/292 del 28 de juliol de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU. A/RES/64/292

— Reconegut en la Resolució 15/9 del 30 de setembre de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU. A/HRC/RES/15/9.

 

Els Principis Rectors sobre empreses i Drets Humans aprovats pel Consell de Drets Humans de l’ONU en 2011, en particular:

— Principi Rector 11, les empreses han d’abstenir-se d’infringir els drets humans de tercers i fer front a les conseqüències negatives sobre els drets humans en les quals tinguin alguna participació.

— Principi Rector 13, les empreses deuen: i) assumir un compromís polític de respecte als drets humans; ii) adoptar processos de deguda diligència en matèria de drets humans per a identificar, prevenir, mitigar i rendir comptes sobre com aborden el seu impacte sobre els drets humans.

— Principi Rector 15, adoptar processos tendents a reparar els impactes negatius sobre els drets humans que hagin provocat o contribuït a provocar.

---

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

ESSAL, com a filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), al seu torn filial de Suez Espanya S.L tenen una responsabilitat en la greu crisi sanitària que va afectar la ciutat de Osorno l’any 2019.

El fet que el Grup Suez impliqués a Espanya en la seva campanya contra el procés de caducitat de la concessió d’ESSAL apunta primer a la gravetat de la crisi d’Osorno i les implicacions per la participació privada a nivell global en els serveis d’aigua i sanejament. Alhora, que també apunta a la responsabilitat espanyola en la crisi sanitària i el conflicte que en va resultar.

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per omissió

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

Xile és membre del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, i va aprovar els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans en 2011. Per això, l’Estat Nacional és responsable per omissió al no complir la seva obligació de protegir les persones de les conseqüències negatives de les activitats empresarials sobre els drets humans (Pilar 1), així com la seva obligació de vetllar en que les empreses respectin els drets humans (Pilar 2).

L’Estat Nacional és també responsable per acció, ja que no va respondre a la demanda de la població d’Osorno de posar fi a la concessió d’ESSAL. Si bé el SISS va iniciar un procés legal de caducitat de la concessió en 2019, no va accelerar el procés donant peu al fet que l’empresa responsable de la crisi vengués les seves accions.

Textes/directrius catalanes, de l'Estat espanyol o internacionals violades

La crisi sanitària causada per ESSAL, filial de SGAB, al seu torn filial de Suez Espanya S.L, si bé participades en última instància per Suez, vulnera el dret internacional, però també normatives espanyoles i catalanes.

El dret humà a l’aigua i al sanejament a escala internacional:

— Observació General núm. 15. El dret a l’aigua (articles 11 i 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 16 de desembre de 1966). E/C.12/2002/11 [26]

— Reconegut per la Resolució 64/292 del 28 de juliol de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU[27]. A/RES/64/292

— Reconegut per la Resolució 15/9 del 30 de setembre de 2010 per l’Assemblea General de l’ONU[28]. A/*HRC/RES/15/9.

El dret humà a l’aigua i al sanejament en l’àmbit intern espanyol:

— Dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15, Constitució Espanyola)

— Dret a la protecció de la salut (art. 43, Constitució Espanyola)

— Dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat (art. 47, Constitució Espanyola)

— Defensa de consumidors i usuaris protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos (art. 50, Constitució Espanyola)

—En context de COVID19 s’ha manifestat que sense aigua no hi ha higiene, i sense higiene no es pot fer front a la pandèmia. Per això el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front al COVID19, dictamina que mentre duri l’estat d’alarma no podrà suspendre’s el subministrament d’aigua en cap domicili que tingui la consideració de primer habitatge. No es podran realitzar corts fins i tot encara que consti aquesta possibilitat en els contractes de subministrament o accés subscrits pels consumidors. Mesura ampliada pel Reial decret llei de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports aprovat dimarts 22 de desembre.

El dret humà a l’aigua i al sanejament reconegut en l’àmbit intern català:

— Art. 2.15 del Decret legislatiu català 3/2003, del 4 de novembre, pel qual s’aprova  “el volum d’aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per a cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d’una persona en un context social determinat” (100L/persona/dia).

— Art. 111 bis del Text Refós de la Legislació en matèria d’aigües de Catalunya (segons redacció de la Llei 11/2005) quan exigeix atendre les “necessitats bàsiques” pel consum mitjançant una estructura tarifària adequada.

— Art. 6. Mesures per a evitar la pobresa energètica (de la Llei 24/2015)

Les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministrament bàsic d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial, d’acord amb l’article 5.10, mentre duri la pandèmia.

Ha d’establir-se, com a principi de precaució, un protocol obligat de comunicació als serveis socials i d’intervenció d’aquests serveis prèviament a la concessió de les ajudes necessàries per a evitar els talls de subministrament, en els casos d’impagament per falta de recursos econòmics de les famílies afectades.
Les administracions públiques han d’establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament per a garantir que concedeixin ajudes a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims.

Perquè s’apliqui el principi de precaució, quan l’empresa subministradora hagi de realitzar un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals per a determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d’exclusió residencial. En el cas que es compleixin aquests requisits han de garantir-se els subministraments bàsics d’acord amb el que s’estableix per l’apartat 1 i han d’aplicar-se les ajudes necessàries establertes per l’apartat 3 per a no generar cap deute a la persona o la unitat familiar.

L’empresa subministradora ha d’informar, en qualsevol avís o comunicació que faci referència a la falta de pagament del servei, dels drets relatius a la pobresa energètica establerts per la present llei, d’acord amb el que s’estableix per l’article 17.6 de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya.

Qué diu la política de RSC de l'empresa?

ESSAL argumenta que té “una cultura de compromís a favor dels Drets Humans i de respecte de la dignitat humana, de lluita contra la corrupció i de preservació del medi ambient. A més, aquesta cultura ha portat a ESSAL a assumir principis ètics que sovint van per damunt les lleis i les normatives aplicables. No es pot dir, doncs, que l’adopció d’uns principis ètics, respongui a un intent de protegir-se dels riscos que podrien perjudicar el seu funcionament en el futur, o la seva reputació.” [1]

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) https://www.essal.cl/downloadfile.aspx?C...

---

Resposta de l'empresa (Detall)

La responsabilitat d’ESSAL en la crisi generada a Osorno ha estat reconeguda pels directius de l’empresa.

El Grup Suez, controlador indirecte d’ESSAL, va demanar “la nul·litat i la immediata suspensió del procediment administratiu de caducitat de la concessió” d’ESSAL a la Superintendència després de la crisi d’Osorno [1].

El Grup Suez va considerar el procediment de caducitat de la concessió infringia el degut procés de llei i posava en dubte la seguretat jurídica de la inversió estrangera a Xile. Suez va amenaçar en sotmetre la controvèrsia a l’arbitratge del Centre Internacional d’Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI) [2]. Durant el procés legal per posar fi a la concessió, Aguas Andines, controlada per Suez, va anunciar la venda del 100% de les seves accions d’ESSAL.

L’octubre de 2020, Jorge Rivas, el superintendent del SISS va declarar que els processos de caducitat tenen com a objectiu ”canviar l’amo actual per un nou” i que per això el procediment de caducitat ja no era necessari [3]. Aquestes declaracions són greus, ja que el procés de caducitat d’una concessió implica un procés de licitació pública, i també una resposta contundent a una gestió deficitària d’una empresa transnacional.

Gabriel Ascencio, diputat xilè, va emfatitzar que “fa l’efecte que estem davant d’una empresa que davant la gravetat dels fets ocorreguts a Osorno, i a causa de la seva responsabilitat, sabia que la seva concessió seria caducada; llavors, abans que això es produeixi, troben un comprador sabent que és molt probable que el procés de caducitat de la concessió s’acabi” [4].

Resposta de l'empresa (Font)

(1) https://www.latercera.com/pulso/noticia/...

(2) https://ciarglobal.com/suez-mas-cerca-de...

(3) https://www.df.cl/noticias/empresas/indu...

(4) https://www.soychile.cl/Osorno/Sociedad/...

---

Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

Durant 12 anys, ESSAL va pertànyer a Aiguas Andinas S.A., a través d’Inversiones Iberaguas Limitada S. A. Des de 2007, el soci controlador d’Aguas Andinas era la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) per mitjà d’Inversions Aigües Metropolitanes S.A. (IAM).

Per la seva part SGAB, pertany al grup Suez Espanya (abans pertanyia al grup Agbar)*, part del grup Suez.

La SGAB, la matriu d’Aguas Andinas, ha creat a Xile almenys altres set societats [1].

Suez Espanya S.L, que controla ESSAL indirectament, per mitjà de SGAB i Aguas Andinas, és responsable de la crisi sanitària en Osorno. Per tant, Espanya com el país d’origen de l’empresa transnacional ha de crear mecanismes per poder evitar que les seves empreses vulnerin el dret internacional d’acord amb la seva obligació de respectar el dret internacional i els drets humans.

_

*En 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB (també coneguda com a Agbar), mentre que La Caixa, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03%. En 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions.
El grup Suez  té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA. A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans de SGAB/Agbar. El proveïment d’aigua i el sanejament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans d’ABEMGCIA, filial de SGAB.

Relació del cas amb Catalunya (Font)

(1) https://www.ciperchile.cl/2014/10/16/el-...

---

Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

El SISS va multar amb $1.640.878.080 pesos xilens a ESSAL, el màxim que permet la llei segons el tipus d’infracció en sis dels nou càrrecs formulats a l’empresa [1]. Els nous càrrecs eren [2]:
— Haver incorregut en deficiències en la qualitat del servei de producció i distribució d’aigua potable.
— Haver incorregut en deficiències en la continuïtat del servei de distribució d’aigua potable, a causa d’un tall del subministrament entre els dies 11 i 17 de juliol del 2019.
— Haver incorregut en deficiències en la continuïtat del servei de distribució d’aigua potable, a causa d’un tall de subministrament entre els dies 17 i 21 de juliol del 2019.
— Haver afectat la majoria de la població a causa de la negligent gestió de la planta d’aigua potable a Caipulli.
— Haver posat en perill la salut de la població a causa de la contaminació de la distribució d’aigua amb petroli.
— Haver infringit les instruccions contingudes en el Ord. SISS N ° 3459/08 (procediment d’emergència).
— Haver infringit les instruccions contingudes en el Ord. SISS N ° 3459/08 (subministrament alternatiu).
— Haver infringit les instruccions contingudes en el Ord. SISS N ° 4561/18, (termini de solució a obres compromeses).
— Haver lliurat informació manifestament errònia a les autoritats i la població.

La ciutadania d’Osorno va manifestar un ampli consens per acabar la concessió amb ESSAL. En la consulta ciutadana van participar 17.178 persones, i el 90% va votar a favor a posar fi a les operacions d’ESSAL a la ciutat.

El Servei Nacional de Consumidor (SERNAC) assenyala que al 30 de desembre 2019, ESSAL va comprometre a restituir als 47,519 consumidors que van ser afectats per la crisi sanitària abonant $63.250 als seus comptes personals.

Estat actual del cas (Font)

(1) https://www.diariofutrono.cl/noticia/act...

(2) http://www.lanacion.cl/superintendencia-...

---

Vincle comercial amb institucions

Fins a desembre de 2019, ESSAL estava controlada per SGAB, per mitjà d’Inversions Iberaguas limitada, Aguas Andinas i Inversiones Aguas Metropolitanas.

SGAB, abans empresa dominant del grup Agbar, avui està participada 100% per Suez España S.L. i integrada al grup Suez.

En 2010, Suez Environnement va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB/Agbar, mentre que La Caixa, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03% [1]. En 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions [2].

El grup Suez té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA.

A Catalunya, la gestió de l’aigua de 3 de cada 4 catalans està en mans del grup Agbar [3]. El proveïment d’aigua i sanejament de l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans de ABEMGCIA, filial del grup Suez.

_

[1] https://elpais.com/diario/2009/10/22/economia/1256162403_850215.html

[2] https://elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405667625_614821.html

[3] http://europeanwater.org/es/acciones/focus-por-pais-y-ciudad/566-mapa-del-agua-en-cataluna