Fòsfor blanc i ‘Adopta un soldat’

Nom de l'Empresa

Israel Chemicals Limited (ICL)

Sector econòmic

Agro-Indústria

Sector econòmic (Detall)

Extracció, tractament i comercialització de sals sòdiques i potàssiques

En el cas de Iberpotash o ICL Ibèria Súria & Sallent, les principals activitats són l’extracció, tractament i comercialització de sals sòdiques i potàssiques. La matriu ICL té múltiples empreses filials a Espanya i especial implantació en el territori català.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

Ciutat/Pais

Palestina

Drets vulnerats

Atacs contra la integritat física i emocional, Complicitat / influència en conflictes armats, ocu...

Descripció

ICL és un grup empresarial israelià amb gran implantació a Catalunya a través de l’empresa ICL-Iberia (coneguda popularment com Iberpotash).

ICL ha venut durant anys fòsfor blanc per a projectils als Estats Units, proveïdor de l’exèrcit israelià. Al seu torn, l’empresa ICL ha recolzat de manera oberta i visible la militarització del conflicte, contribuint no només al negoci de les armes incendiaries, sinó finançant directament diverses activitats i unitats de l’exèrcit israelià.

A la comarca del Bages, ICL Iberia explota les mines de Súria i Sallent des del 1998, i hi ha teixit una gran xarxa empresarial, d’inversió i fins i tot de recolzament a una part del teixit social, esportiu i educatiu català, que li proporciona encara més capacitat de lobby davant de les institucions. L’activitat empresarial de ICL- Iberia no només ha creat un greu impacte mediambiental i de deute a Catalunya, sinó que darrere la seva empresa matriu amb seu a Tel-Aviv, s’amaguen complicitat amb greus violacions de Drets Humans i un clar posicionament militarista.

Venda de Fòsfor blanc

Entre el 27 de desembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, Israel va iniciar una operació armada sobre la Franja de Gaza. L’objectiu oficial de l’operació israeliana batejada Plom Fos era aturar el llançament de projectils des de la Franja, però l’atac va demostrar ser més un nou càstig col·lectiu contra tota la població palestina atrapada sota el foc. De les tres setmanes d’operació en van resultar més de 1500 morts i milers més de ferits, a més de la destrucció d’infraestructures vitals ja greument afectades pel bloqueig i anteriors confrontacions. Les investigadores d’Amnistia Internacional van trobar proves almenys de tres ocasions durant el mes de gener del 2009 en què l’exèrcit d’Israel va llançar projectils amb fòsfor blanc sobre Gaza causant la mort de 9 persones i desenes de ferits per cremades greus. Almenys 6 d’aquestes víctimes eren menors, una d’elles un nadó de 15 mesos del poble de Sayafa (Nord Oest de Gaza).

Durant la guerra de Gaza, doncs, l’exèrcit israelià va utilitzar, armes incendiàries, míssils estatunidencs de fòsfor blanc (de 155mm) a la Franja de Gaza, que havien estat acoblats a Pine Bluff Arsenal l’any 1991.

Un document del Departament de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica exposa que ICL va vendre fòsfor blanc a l’Exèrcit dels Estats Units entre els anys 2008 i el 2013. Des del 2008, ICL fou l’únic proveïdor de l’Exèrcit del EUA. El fòsfor blanc proveït era destinat als programes FY12 US Army M110 i els mateixos projectils de 155mm (produïts a Pine Bluff Arsenal). En el contracte de 2013, el darrer del que es té constància documentada, s’especifica que l’ús del fòsfor blanc serà destinat a projectils d’artilleria de 155mm M110A2.

Tot i la documentació aportada per diverses missions d’investigació durant i posteriors a l’atac contra Gaza del 2008-2009, ni els EUA ni Israel han fet públiques les seves relacions comercials en la compra-venta de projectils 155mm dels USA a Israel.

Entre el 2008 i el 2009, en la intervenció a Gaza, la més mortífera operació realitzada contra la Franja, l’exèrcit israelià va realitzar atacs indiscriminats contra civils, assassinats a civils (violació de dret a la vida) i ús desproporcionat de la força[4]. El Dret Internacional Humanitari conté l’obligació per part de les parts combatents de prendre les precaucions necessàries per protegir els civils així com la prohibició de dur a terme atacs indiscriminats.

Les armes incendiàries (i l’ús del fòsfor blanc) no estan prohibides pel DIH, però el seu ús en àrees densament poblades està restringit pel dret consuetudinari. A més, algunes organitzacions consideren que les armes incendiaries, entre elles les que utilitzen fòsfor blanc, haurien de ser prohibides i entrar en el marc regulador de la Convenció d’Armes Químiques. Les armes incendiàries estan actualment regulades pel Protocol III de la Convenció sobre certes Armas Convencionals (1980). El Protocol prohibeix l’ús d’armes incendiàries contra no combatents, així com el seu ús per aire contra objectius militars en concentracions de població civil o en zones boscoses. El Protocol III “Protocol on Prohibitions or Restrictions on the Use of Incendiary Weapons” no considera armes incendiàries la munició amb efecte incendiari incidental.

Cal destacar que Israel no ha firmat ni el Protocol III de la Convenció sobre certes Armes Convencionals ni la Convenció sobre Armes Químiques. Espanya, en canvi, els ha firmat tots dos i té doncs l’obligació de respectar-los i d’assegurar que són respectats.

El dret consuetudinari, a més, prohibeix l’ús d’armes incendiàries contra civils i, en el cas dels combatents, excepte quan no sigui factible utilitzar una altra arma menys nociva (Norma 85[7]). A la pràctica, aquesta reserva permet els Estats Units, Israel o qualsevol altre país de cobrir-se les espatlles contra qualsevol acusació de crims de guerra a l’ús d’armes incendiàries.

L’ús de fòsfor blanc sobre zones densament poblades com la franja de Gaza violaria el requeriment de prendre les mesures necessàries per protegir els civils. En aquest ús realitzat repetidament sobre Gaza, l’Exèrcit israelià hauria violat els tres pilars principals del DIH: els efectes d’aquestes armes no són limitats, el seu impacte és indiscriminat i desproporcionat i causa danys innecessaris i d’extrema brutalitat.

Font