Agsal / Aigües de Barcelona a Saltillo

Nom de l'Empresa

Aguas de Saltillo (AGSAL)

Sector econòmic

Aigua i sanejament

Sector econòmic (Detall)

Aigua i sanejament

Empreses involucrades

Aguas de Saltillo (AGSAL), Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB)

Descripció breu del projecte econòmic

La ciutat de Saltillo és la capital de l’estat del Coahuila, al nord-oest de Mèxic. La zona metropolitana de Saltillo (ZMS) – comprèn els municipis de Saltillo, Ramos Arizpe i Arteaga – té una població de més d’un milió d’habitants. En 2030, es preveu que la població de la zona metropolitana arribi al milió i mig [1]. La ciutat de Saltillo es proveeix principalment d’aqüífers subterranis i la demanda de la població futura, fa presumir que, donada la sobreexplotació actual dels aqüífers, el dèficit d’aigua augmentarà [2].

Prop de 10% de la població mexicana no té accés a l’aigua potable, el que representa entre 12.5 i 15 milions d’habitants [3], sobretot en l’àrea rural. El 2018, la població en habitatges sense accés a l’aigua l’estat de Coahuila era de 602 000 persones [4]. Actualment, al voltant de 15,000 famílies no tenen accés a l’aigua a la ciutat de Saltillo.

Saltillo va ser la primera ciutat de Mèxic on es va aplicar l’esquema de la privatització del sistema de l’aigua i el sanejament per mitjà d’una empresa mixta [5]. Si bé la baixa eficiència del servei va ser un dels motius que van portar a la privatització, aquesta s’ha mantingut al voltant del 60% en els últims 19 anys de gestió ‘publicoprivada’ [6] i un 40% de l’aigua extreta es perd en la xarxa de distribució.

AGSAL va ser constituïda el 2001, amb una participació del 51% del Sistema Municipal d’Aigües i Sanejament de Saltillo (SIMAS) i del 49% de l’empresa Suez Concessions Mèxic, S. A. de C.V. AGSAL va obtenir els drets d’ús i d’explotació de la xarxa d’aigua potable i clavegueram de la ciutat de Saltillo per un període de 99 anys. El contracte d’associació entre SIMAS i Suez Concessions Mèxic, com a soci operador, era d’un termini de 25 anys [7]. Suez Concessions Mèxic és una filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), filial de Suez Espanya, multinacional del Grup Suez.

L’empresa AGSAL ha efectuat fins a gairebé 109.000 talls anuals del subministrament d’aigua per impagament, una xifra considerable, tenint en compte que té uns 250 mil usuaris [8]. Actualment, 15.000 famílies, que representen un 8% de la població de Saltillo no té accés a l’aigua. L’empresa infringeix en el respecte del dret a l’aigua i al sanejament, reconegut a escala internacional i estatal.

En els dos primers anys després de la privatització, AGSAL va realitzar cinc augments de tarifes per sobre de la inflació (INPC), infringint així el contracte d’associació amb AVENCS [9]. Els usuaris domèstics paguen ara pel contracte d’aigua i drenatge més del doble i les preses d’aigua i drenatge arriben a costar 10 vegades més que en 2001 [10].

La falta de mesures de conservació i estalvi d’aigua, que sí que realitzava l’empresa pública AVENCS-Saltillo, ha ocasionat que els aqüífers dels quals s’assorteix d’aigua a la ciutat s’hagin sobreexplotat durant la gestió d’AGSAL [11]. No existeix comptabilitat pública de l’extracció de l’aigua, ja que els estudis de la CONAGUA no tenen registrats tots els pous d’extracció d’AGSAL, en el registre públic de drets de l’aigua, fet que suposa una irregularitat molt greu [12].

El control administratiu i tècnic de l’operador privat està en mans del soci minoritari  SGAB, ja que els alcaldes del municipi han cedit la seva posició com a presidents de l’empresa mixta [13]. La cessió dels mecanismes de control de Saltillo a l’operador privat, AGSAL impedeix que la provisió de serveis bàsics en aigua i el sanejament sigui efectivament una gestió publicoprivada que garanteixi els drets dels ciutadans.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

Drets vulnerats

Dret a l'aigua i al sanejament, Afectació ambiental, Drets Humans laborals, Dret a la informació

Descripció

Dret humà a l’aigua i al sanejament

L’empresa AGSAL ha efectuat fins a gairebé 109.000 talls anuals del subministrament d’aigua per impagament, una xifra considerable, tenint en compte que l’empresa té uns 250 mil usuaris [1].

La reconnexió a la xarxa de subministrament pot arribar a costar 4 mil pesos mexicans, el que representa 166 euros en un país on el salari mínim és de 141 euros. Els usuaris domèstics paguen avui el doble per la seva aigua i les connexions d’aigua i el drenatge poden costar fins a 10 vegades més que el 2001 (Garza, 2007). En el cas de nous fraccionaments, aquests costos són absorbits pels promotors, encarint així el preu de l’habitatge [2].

A causa d’aquesta situació, més de 15.000 usuaris domèstics, és a dir, 15.000 famílies, tindrien el servei d’aigua totalment suspès a la ciutat, aproximadament un 8% de la població [3].

Segons informació del Programa d’Indicadors de Gestió d’Organismes Operadors (PIGOO) de l’Institut Mexicà de Tecnologia de l’Aigua, les hores de subministrament/dia s’han mantingut entre 16 i 18 entre 2006 i 2017. No obstant això, el contracte d’associació signat entre SIMAS i Suez Concessions Mèxic estableix que la disponibilitat del servei ha de ser de 20 hores mitjanes per usuari o més a partir del 5è any.

Impacte ambiental

En un pou a la zona de Carneros, al sud de Saltillo, que proveeix la ciutat, s’han detectat nivells d’arsènic que sobrepassen el permès. L’empresa ha negat la seva utilització. Estudis de la Universitat Autònoma de Coahuila han comprovat la presència d’arsènic [4] en algunes terres col·lectives*.

La falta de mesures de conservació i estalvi d’aigua, que sí que realitzava SIMAS-Saltillo, ha ocasionat que els aqüífers dels quals s’assorteix d’aigua a la ciutat s’hagin sobreexplotant durant la gestió d’AGSAL, la qual cosa podria conduir eventualment a insuficiències més o menys greus en abastament d’aigua [5].

Les zones rurals del sud-est del municipi de Saltillo es troben en una situació crítica per al seu desenvolupament a causa de la manca de disponibilitat d’aigua [6]. Encara que el proveïment d’aigua en les zones rurals no és responsabilitat d’AGSAL, sinó de la Direcció de Desenvolupament Rural del Municipi, l’Associació d’Usuaris de l’aigua de Saltillo (AUAS) assenyala que AGSAL ha estat extraient –indegudament- al voltant de 6-7 milions de m³ anuals de l’aqüífer Saltillo Sud, sense comptar amb el permís corresponent, atorgat per la Comissió Nacional de l’Aigua, i sense pagar els impostos corresponents a l’aigua extreta.

Drets humans laborals

Un grup important de treballadors del Sindicat d’AGSAL van celebrar manifestacions públiques el març de 2005 per denunciar les condicions laborals i el tracte patronal. Els organitzadors de la protesta van ser  acomiadats [7]. En total, s’han acomiadat al voltant de 100 treballadors sindicalistes des de la creació d’AGSAL [8]. Els treballadors sindicalistes acomiadats han denunciat maltractaments, actes d’intimidació i advertiments per part de funcionaris de la paramunicipal, i han indicat que les liquidacions han estat molt menors pel que els correspon sobre la base del seu salari i els anys treballats. Els treballadors sindicalistes que romanen al servei d’AGSAL han rebut instruccions de no parlar de l’empresa, sota l’amenaça d’acomiadament. AGSAL recorre a l’externalització per a fer els treballs de camp.

Manca de transparència i casos de corrupció 

Jordi Bosch, gerent d’AGSAL va informar, el 2 de febrer de 2017, de l’existència d’un nou aqüífer amb disponibilitat d’aigua per a la ciutat, l’aqüífer Saltillo Sud (ASS), que abasta els territoris dels municipis de Saltillo (49%), Parres de la  Font (50%) i General Cepeda (1%). Així i tot, en 2008, un representant d’AGSAL ja assenyalava que explotar els aqüífers del territori “no és sostenible, de continuar així, tard o d’hora l’esgotaríem” [8]. Tot i que el Consell de la Conca del Rio Bravo va aprovar la sol·licitud d’AGSAL d’explotar l’aqüífer, el Consell de les Conques Centrals del Nord, al qual pertany 50% de l’àrea de l’aqüífer Saltillo Sud va negar la sol·licitud. La Conagua no ha atorgat l’assignació d’aigua a AGSAL perqué l’aqüífer Saltillo Sud està sobreexplotat.

El 2009, la Llei d’Aigües per als Municipis de l’Estat de Coahuila de Saragossa va ser modificada i en l’elaboració d’aquesta llei va participar el representant legal d’AGSAL. A partir del 2009, es legalitza la suspensió del servei d’aigua i sanejament als usuaris que no paguin pels serveis d’aigua potable en tres mesos.

AGSAL acumula anualment desenes de milions de pesos en utilitats (entre 51 i 83.6 milions de pesos mexicans en els últims sis anys), part dels quals es reparteixen en dividends que es lliuren al Municipi de Saltillo (55%)  i al soci privat SGAB (45%); amb la resta s’incrementa el capital social de l’empresa.

La Secretària del Medi Ambient de l’Estat de Coahuila (SEMAC), Eglantina Canales, va sol·licitar formalment als Consellers de la Conca del Rio Bravo, la seva aprovació al Decret que atorga 31.6 hm³ anuals addicionals a AGSAL del aqüífer Saltillo Sur, adduint “aquesta aigua és d’importància primordial per al desenvolupament futur de la ciutat”. La Secretaria del Medi Ambient de l’Estat de Coahuila és alhora consellera d’AGSAL [9].

Font