Agsal / Aigües de Barcelona a Saltillo

Compartir



Nom de l'Empresa

Aguas de Saltillo (AGSAL)

Sector econòmic (Detall)

Aigua i sanejament

Empreses involucrades

Aguas de Saltillo (AGSAL), Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB)

Descripció breu del projecte econòmic

La ciutat de Saltillo és la capital de l’estat del Coahuila, al nord-oest de Mèxic. La zona metropolitana de Saltillo (ZMS) – comprèn els municipis de Saltillo, Ramos Arizpe i Arteaga – té una població de més d’un milió d’habitants. En 2030, es projecta que la població de la zona metropolitana arribi al milió i mig [1]. La ciutat de Saltillo es proveeix principalment d’aqüífers subterranis i la demanda de la població futura, fa presumir que, donada la sobreexplotació actual dels aqüífers, el dèficit d’aigua augmentarà [2].

Prop de 10% de la població mexicana no té accés a l’aigua potable, el que representa entre 12.5 i 15 milions d’habitants [3], sobretot en l’àrea rural. El 2018, la població en habitatges sense accés a l’aigua l’estat de Coahuila era de 602 000 persones [4]. Actualment, al voltant de 15,000 famílies no tenen accés a l’aigua a la ciutat de Saltillo.

Saltillo va ser la primera ciutat de Mèxic on es va aplicar l’esquema de la privatització del sistema de l’aigua i el sanejament per mitjà d’una empresa mixta [5]. Si bé la baixa eficiència del servei va ser un dels motius que van portar a la privatització, aquesta s’ha mantingut al voltant del 60% en els últims 19 anys de gestió ‘publicoprivada’ [6] i un 40% de l’aigua extreta es perd en la xarxa de distribució.

AGSAL va ser constituïda el 2001, amb una participació del 51% del Sistema Municipal d’Aigües i Sanejament de Saltillo (SIMAS) i del 49% de l’empresa Suez Concessions Mèxic, S. a. de C.V. AGSAL va obtenir els drets d’ús i d’explotació de la xarxa d’aigua potable i clavegueram de la ciutat de Saltillo per un període de 99 anys. El contracte d’associació entre SIMAS i Suez Concessions Mèxic, com a soci operador, era d’un termini de 25 anys [7]. Suez Concessions Mèxic és una filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), filial de Suez Espanya, multinacional del Grup Suez.

L’empresa AGSAL ha efectuat fins a gairebé 109.000 talls anuals del subministrament d’aigua per impagament, una xifra considerable, tenint en compte que té uns 250 mil usuaris [8]. Actualment, 15.000 famílies, que representen un 8% de la població de Saltillo no té accés a l’aigua. L’empresa infringeix en el respecte del dret a l’aigua i al sanejament, reconegut a nivell internacional i estatal.

En els dos primers anys després de la privatització, AGSAL va realitzar cinc augments de tarifes per sobre de la inflació (INPC), infringint així el contracte d’associació amb AVENCS [9]. Els usuaris domèstics paguen ara pel contracte d’aigua i drenatge més del doble i les preses d’aigua i drenatge arriben a costar 10 vegades més que en 2001 [10].

La falta de mesures de conservació i estalvi d’aigua, que sí que realitzava l’empresa pública AVENCS-Saltillo, ha ocasionat que els aqüífers dels quals s’assorteix d’aigua a la ciutat s’hagin sobreexplotant durant la gestió d’AGSAL [11]. No existeix comptabilitat pública de l’extracció de l’aigua, ja que els estudis de la CONAGUA no tenen registrats tots els pous d’extracció d’AGSAL, en el registre públic de drets de l’aigua, fet que suposa una irregularitat molt greu [12].

El control administratiu i tècnic de l’operador privat està en mans del soci minoritari  SGAB ja que els alcaldes del municipi han cedit la seva posició com a presidents de l’empresa mixta [13]. La cessió dels mecanismes de control de Saltillo a l’operador privat, AGSAL impedeix que la provisió de serveis bàsics en aigua i el sanejament sigui efectivament una gestió públic-privada que garanteixi els drets dels ciutadans.

Descripció breu del projecte econòmic (Font)

(1) http://www.segucoahuila.gob.mx/admin/upl...

(2) http://ru.iiec.unam.mx/4295/1/2-Vol3_Par...

(3) https://www.gaceta.unam.mx/sin-acceso-al...

(4) https://www.coneval.org.mx/coordinacion/...

(5) https://www.elsaltodiario.com/agua/aguas...

(6) https://www.elsaltodiario.com/agua/aguas...

(7) https://www.aguasdesaltillo.com:8080/att...

(8) https://www.elsaltodiario.com/agua/aguas...

(9) https://www.elsaltodiario.com/agua/aguas...

(10) https://vanguardia.com.mx/reportajeaguas...

(11) https://aguayambiente.com/2015/09/06/pri...

(12) http://www.desplazados.org/wp-content/up...

(13) http://www.enlazandoalternativas.org/IMG...

Drets vulnerats

Dret a l'aigua i al sanejament, Afectació ambiental, Drets Humans laborals, Dret a la informació

Descripció

Dret humà a l’aigua i al sanejament

L’empresa AGSAL ha efectuat fins a gairebé 109.000 talls anuals del subministrament d’aigua per impagament, una xifra considerable, tenint en compte que l’empresa té uns 250 mil usuaris [1].

La reconnexió a la xarxa de subministrament pot arribar a costar 4 mil pesos mexicans, el que representa 166 euros en un país on el salari mínim és de 141 euros. Els usuaris domèstics paguen avui el doble per la seva aigua i les connexions d’aigua i el drenatge poden costar fins a 10 vegades més que el 2001 (Garza, 2007). En el cas de nous fraccionaments, aquests costos són absorbits per les promotors, encarint així el preu de l’habitatge [2].

A causa d’aquesta situació, més de 15.000 usuaris domèstics, és a dir, 15.000 famílies, tindrien el servei d’aigua totalment suspès a la ciutat, aproximadament un 8% de la població [3].

Segons informació del Programa d’Indicadors de Gestió d’Organismes Operadors (PIGOO) de l’Institut Mexicà de Tecnologia de l’Aigua, les hores de subministrament/dia s’han mantingut entre 16 i 18 entre 2006 i 2017. No obstant això, el contracte d’associació signat entre SIMAS i Suez Concessions Mèxic estableix que la disponibilitat del servei ha de ser de 20 hores mitjanes per usuari o més a partir del 5è any.

Impacte ambiental

En un pou a la zona de Carneros, al sud de Saltillo, que proveeix la ciutat, s’han detectat nivells d’arsènic que sobrepassen el permès. L’empresa ha negat la seva utilització. Estudis de la Universitat Autònoma de Coahuila han comprovat la presència d’arsènic [4] en algunes terres col·lectives*.

La falta de mesures de conservació i estalvi d’aigua, que sí que realitzava SIMAS-Saltillo, ha ocasionat que els aqüífers dels quals s’assorteix d’aigua a la ciutat s’hagin sobreexplotant durant la gestió d’AGSAL, la qual cosa podria conduir eventualment a insuficiències més o menys severes en abastament d’aigua [5].

Les zones rurals del sud-est del municipi de Saltillo es troben en una situació crítica per al seu desenvolupament a causa de la manca de disponibilitat d’aigua [6]. Encara que el proveïment d’aigua en les zones rurals no és responsabilitat d’AGSAL, sinó de la Direcció de Desenvolupament Rural del Municipi, l’Associació d’Usuaris de l’aigua de Saltillo (AUAS) assenyala que AGSAL ha estat extraient –indegudament- al voltant de 6-7 milions de m³ anuals de l’aqüífer Saltillo Sud, sense comptar amb el permís corresponent, atorgat per la Comissió Nacional de l’Aigua, i sense pagar els impostos corresponents a l’aigua extreta.

Drets humans laborals

Un grup important de treballadors del Sindicat d’AGSAL van realitzar manifestacions públiques al març de 2005 per denunciar les condicions laborals i el tracte patronal. Els organitzadors de la protesta van ser  acomiadats [7]. En total, s’han acomiadat al voltant de 100 treballadors sindicalistes des de la creació d’AGSAL [8]. Els treballadors sindicalistes acomiadats han denunciat maltractaments, actes d’intimidació i advertiments per part de funcionaris de la paramunicipal, i han indicat que les liquidacions han estat molt menors pel que els correspon sobre la base del seu salari i els anys treballats. Els treballadors sindicalistes que romanen al servei d’AGSAL han rebut instruccions de no parlar de l’empresa, sota l’amenaça d’acomiadament. AGSAL recorre a l’externalització per a fer els treballs de camp.

Manca de transparència i casos de corrupció 

Jordi Bosch, gerent d’AGSAL va informar, el 2 de febrer de 2017, de l’existència d’un nou aqüífer amb disponibilitat d’aigua per a la ciutat, l’aqüífer Saltillo Sud (ASS), que abasta els territoris dels municipis de Saltillo (49%), Parres de la  Font (50%) i General Cepeda (1%). Així i tot, en 2008, un representant d’AGSAL ja assenyalava que explotar els aqüífers del territori “no és sostenible, de seguir així, tard o d’hora l’esgotaríem” [8]. Tot i que el Consell de la Conca del Rio Bravo va aprovar la sol·licitud d’AGSAL d’explotar l’aqüífer, el Consell de les Conques Centrals del Nord, al qual pertany 50% de l’àrea de l’aqüífer Saltillo Sud va negar la sol·licitud. La Conagua no ha atorgat l’assignació d’aigua a AGSAL perqué l’aqüífer Saltillo Sud està en sobreexplotat.

El 2009, la Llei d’Aigües per als Municipis de l’Estat de Coahuila de Saragossa va ser modificada i en l’elaboració d’aquesta llei va participar el representant legal d’AGSAL. A partir del 2009, es legalitza la suspensió del servei d’aigua i sanejament als usuaris que no paguin pels serveis d’aigua potable en tres mesos.

AGSAL acumula anualment desenes de milions de pesos en utilitats (entre 51 i 83.6 milions de pesos mexicans en els últims sis anys), part dels quals es reparteixen en dividends que es lliuren al Municipi de Saltillo (55%)  i al soci privat SGAB (45%); amb la resta s’incrementa el capital social de l’empresa.

La Secretària del Medi Ambient de l’Estat de Coahuila (SEMAC), Eglantina Canales, va sol·licitar formalment als Consellers de la Conca del Rio Bravo, la seva aprovació al Decret que atorga 31.6 hm³ anuals addicionals a AGSAL del aqüífer Saltillo Sur, adduint “aquesta aigua és d’importància primordial per al desenvolupament futur de la ciutat”. La Secretaria del Medi Ambient de l’Estat de Coahuila és alhora consellera d’AGSAL [9].

Font

(1) https://www.elsaltodiario.com/agua/aguas...

(2) https://vanguardia.com.mx/reportajeaguas...

(3) https://www.elsaltodiario.com/agua/aguas...

(4) https://www.jornada.com.mx/2017/02/20/es...

(5) http://eprints.uanl.mx/3745/1/1080256795...

(6) http://www.enlazandoalternativas.org/IMG...

(7) http://www.enlazandoalternativas.org/IMG...

(8) https://agua.org.mx/wp-content/uploads/f...

(9) http://ru.iiec.unam.mx/4772/1/1-031-Agui...

Normativa vulnerada

El dret humà a l’aigua i al sanejament en l’àmbit intern mexicà:

–   Paràgraf 6° de l’article 4° de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans estableix: “Tota persona té dret a l’accés, disposició i sanejament d’aigua per a consum personal i domèstic de forma suficient, salubre, acceptable i assequible. L’Estat garantirà aquest dret i la llei definirà les bases, suports i modalitats per a l’accés i ús equitatiu i sustentable dels recursos hídrics, establint la participació de la Federació, les entitats federatives i els municipis, així com la participació de la ciutadania per a la consecució d’aquests fins.”


L'empresa espanyola és directament responsable de la violació

A través de tercers

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Detall)

Suez Concessions Mèxic és una filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB), qui al seu torn és filial de Suez Espanya, que forma part del Grup Suez.

La Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), com a principal soci operador privat de Suez Concessions Mèxic, accionista principal d’AGSAL és responsable de les afectacions i vulneracions de drets.

Fins a 2014, SGAB era l’empresa dominant  del grup Agbar, participat en part per Criteria CaixaCorp [1] empresa espanyola amb seu a Barcelona qui també es podria considerar com a responsable indirectament de les vulneracions entre 1995 i 2014. A partir de  2015, SGAB passa a pertànyer al grup Suez, a través del grup Suez Espanya, qui també és responsable de les vulneracions del dret internacional i de drets humans.

L'empresa espanyola és directament responsable de la violació (Font)

(1) https://elpais.com/diario/2009/10/22/eco...


L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió

Per acció

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Detall)

El Sistema Municipal d’Aigua i Sanejament de Saltillo (SIMAS) té un 55% de les accions d’AGSAL i per tant es podria considerar que l’Estat Nacional Mexicà com a responsable de les violacions de drets humans identificades.

En tot cas l’Estat Mexicà és responsable per omissió per no haver actuat per a assegurar el respecte als Drets Humans i en particular el dret a l’aigua i al sanejament, com és la seva obligació com a firmant del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (ICESCR).

L'Estat Nacional és responsable per acció o omissió (Font)

(1) http://ru.iiec.unam.mx/4772/1/1-031-Agui...


Qué diu la política de RSC de l'empresa?

L’empresa AGSAL no és signant de cap conveni de responsabilitat social corporativa, i no fa cap seguiment d’indicadors existents sobre RSC.

Segons AGSAL realitzen “activitats i establim programes de responsabilitat social com a part del nostre compromís permanent amb la societat” [1].

Qué diu la política de RSC de l'empresa? (Font)

(1) https://www.aguasdesaltillo.com:8080/att...


Resposta de l'empresa

A determinar

Resposta de l'empresa (Detall)

La resposta de l’empresa AGSAL en 2008, quan el conflicte amb la comunitat va escalar i es pot llegir aquí. Segons l’empresa, el dret a l’aigua no és absolut, i la llei de l’estat de Coahuila permet la suspensió definitiva de proveïment d’aigua per falta de pagament de més de 3 mesos. De fet, la Llei d’Aigües per als Municipis de l’Estat de Coahuila de Saragossa va ser modificada amb la participació del representant legal d’Aigües de Saltillo*.

L’any 2019, l’ONG PODER va acusar l’empresa SGAB/Agbar** de violar el dret a l’aigua en diferents comunitats a Mèxic com a part d’una estratègia de privatitzar l’aigua en estats com Coahuila i Veracruz. El Centre d’Informació sobre Empreses i Drets Humans va contactar a l’empresa, l’empresa no va respondre [1].

_

Informació facilitada per Gloria Tobón, març 2021

*Es fa referència a SGAB/Agbar per a emfatitzar el fet que la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) va ser una de les principals empreses del Grup Agbar durant dècades fins que en 2010, Suez Espanya S.L passa a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB, i en 2014 obté el 100% de les seves accions. El Grup Suez Espanya té activitat a Espanya, Xile, Mèxic, Paraguai, Colòmbia, el Perú i Holanda. L’activitat del Grup a Espanya i Xile suposa el 97% de l’import net de la xifra de negoci i agrupa prop del 90% de la plantilla.

Relació del cas amb Catalunya

Si

Relació del cas amb Catalunya (Detall)

El cas té relació amb Catalunya ja que la Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (SGAB), pertanyent al grup Suez (abans al grup Agbar)*, és el soci operador d’Aguas de Saltillo S. A. de C.V.

La gestió de l’aigua i el sanejament de la ciutat de Saltillo i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és operada per la mateixa empresa transnacional implicada en vulneracions de DDHH, en particular el dret humà a l’aigua i al sanejament.

El grup vulnera els principis de transparència i rendició de comptes i de participació del dret humà a l’aigua i al sanejament. Així mateix, SGAB/Agbar ha estat acusada de vulneració de la lliure competència, de la normativa antimonopoli i de l’interès general [1].

Suez Espanya S.L, qui indirectament controla AGSAL, per mitjà de SGAB, és responsable de les vulneracions de drets humans en Saltillo. Per tant, Espanya com el país d’origen de l’empresa transnacional ha de crear mecanismes amb la condició d’evitar que les seves empreses vulnerin el dret internacional d’acord amb la seva obligació de respectar el dret internacional i els drets humans.

_

En 2010, Suez va passar a ser titular d’una participació del 75,01% en el capital de SGAB/Agbar, mentre que ‘la Caixa’, a través de Criteria CaixaCorp, va mantenir un 24,03%. En 2014, Suez Environnement va passar a controlar el 100% de les accions.

El grup Suez té més de 128 empreses que operen en el sector de serveis del cicle integral de l’aigua, amb presència a Espanya, Xile, el Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, el Perú, el Brasil, Turquia i els EUA. A Catalunya, la gestió de l’aigua consumida per 3 de cada 4 catalans està en mans de SGAB/Agbar. El proveïment d’aigua i el sanejament  de l’àrea metropolitana de Barcelona, la zona més poblada de Catalunya, està majoritàriament en mans de ABEMGCIA, filial de SGAB/Agbar.

Relació del cas amb Catalunya (Font)

(1) https://esf-cat.org/wp-content/uploads/2...


Estat actual del cas

En curs

Estat actual del cas (Detall)

Octavio Rosas, economista i investigador de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) assenyala “no hi ha cap garantia que empreses com Agbar estiguin interessades a preservar el recurs hídric, perquè no és negoci” [1].

Queden 5 anys perquè el contracte entre  AGSAL i SIMAS arribi a la fi en 2026. Com que l’operadora privada està fent grans benefici, i les autoritats municipals sempre han estat de part de l’empresa, el soci privat segurament voldrà renovar el contracte per uns altres 25 anys. Els ciutadans de Saltillo esperen que es reformi radicalment la Llei Estatal d’Aigües, especialment per a integrar els Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament. També s’ha proposat la creació d’una ‘Contraloría Social’ que doni seguiment als diferents aspectes de la gestió d’Aigües de Saltillo, incloent la sobre-explotació dels aqüífers i les violacions al dret humà a l’aigua i al sanejament.

Estat actual del cas (Font)

(1) https://www.elsaltodiario.com/agua/el-ag...




X