La relatora especial de l’ONU sobre els territoris palestins, Francesca Albanese, va publicar el seu informe “De l’economia de l’ocupació a l’economia del genocidi” davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. En aquest document, exposa com nombroses empreses —dels sectors armamentístic, tecnològic, constructor, bancari i universitari— han col·laborat amb l’ocupació a Cisjordània i amb el genocidi en curs a Gaza. Albanese subratlla que l’informe reflecteix “només una fracció d’una estructura molt més profunda” de responsabilitat corporativa. Entre les empreses assenyalades hi figuren fabricants de caces com Lockheed Martin i Leonardo S.P.A., gegants tecnològics com Amazon i Google […]

El novembre de l’any 2022, les entitats CICrA Justícia Ambiental, juntament amb l’Observatori DESCA iniciàven el projecte Contractació pública, empresa i Drets Humans en època de transició ecosociala través del qual hem publicat un compendi de conceptes i instruments per l’acció contra la impunitat corporativa. Aquest document forma part de la línia de recerca crítica sobre drets humans i empreses i té el propòsit de continuar reflexionant sobre aquelles eines actuals adreçades a aconseguir un major control i rendició de comptes d’actors corporatius transnacionals, per tal de combatre les seves vulneracions de drets socials i ambientals. En què consisteix? Es […]

Si bé s’ha generat, des del 2011, abundant literatura entorn dels Principis Marc i els mecanismes d’avaluació d’impactes en Drets Humans dirigits a empreses, hi ha poca documentació sobre les formes d’identificació d’impactes i vulneracions específiques en contextos de conflicte i ocupació, especialment des d’una perspectiva interseccional, que tinguni en compte com factors com el gènere, l’orientació sexual, la pertinença ètnica o la classe social condicionen les experiències de vulnerabilitat. Aquest marc metodològic realitzat per Nora Miralles, per al Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània (ODHE), pretén contribuir a donar eines pràctiques per a la lluita per […]

Cartagena i els seus voltants són un enclavament estratègic: en aquest territori colombià conflueixen i es concentren mercaderies, diner, poder interessos, desigualtats i violència. També és el lloc on es desenvolupen els negocis de les multinacionals Sacyr i Agbar.

Justino Piaguage és president de la Nacionalitat Originària Siekopa’ai a l’Equador i una de les veus més reconegudes en la defensa del territori del seu poble davant l’acció de les empreses transnacionals. Va ser anteriorment a Barcelona per denunciar l’explotació i la contaminació de l’empresa Chevron-Texaco i l’abril d’aquest any ha tornat en el marc del projecte Ciutats defensores dels Drets Humans. L’Eix d´Empresa i Drets humans de Lafede.cat s’ha pogut reunir amb ell, que ha expressat el seu suport al Centre Català d’Empresa i Drets Humans. La desforestació, la caça, la pesca il·legals, l’activitat petrolera i minera, així com […]

L’Eix d’Empresa i Drets Humans de Lafede.cat us convida a participar a una formació en què podreu conèixer en profunditat en què consisteix la Diligència Deguda i fins a quin punt serveix per garantir que les empreses respectin els Drets Humans a l’exterior. En aquest espai es resoldran dubtes i es debatrà sobre els mecanismes de Diligència Deguda, la proposta de llei estatal en aquesta línia i la proposta que es fa des del Centre Català d’Empresa i Drets Humans.La formació comptarà amb les ponències d’Esther Caballé Pallarés (Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya), Lina Maria González (NOVACT), Antoni […]

Compartim la compareixença de la Mirtha Vásquez, advocada i professora universitària implicada a Grufides, al Parlament de Catalinya, en el marc del debat sobre la creació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Mirtha Vásquez va ser ministra del Perú durant el vessament de Repsol al gener de 2022. El 15 de gener de 2022 es va produir al Perú un de majors desastres ambientals més greus que ha registrat el país. En la refineria la Pampilla, operada per Repsol, es va registrar un abocament de petroli que va contaminar part del litoral peruà. La resposta de […]

Compareixença del sr. Moisès Borges, del MAB (Moviment d’Afectats per les Preses del Brasil) i la Via Campesina, al Parlament en el marc del debat sobre la creació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Moisès Borges denúncia que les empreses que van arribar al Brasil del sector hidroelèctric, energia eòlica o solars no tenen regles sobre com han d’actuar. Un exemple és un consorci en el qual participaven empreses espanyoles hidroelèctriques que van construir dues Rescloses Hidroelèctriques a l’Amazònia brasilera, en Sant Antoni i Jirau, amb participació del Banc Santander en 2008. En 2010 el Ministeri […]

Quines són les afectacions específiques, l’impacte sobre els cossos de les dones i la vulneració dels Drets Humans per part de les transnacionals que operen als territoris del Sud global? Quins són els processos de lluita i resistència que s’estan duent a terme a les comunitats? Aquest vídeo-documental juntament amb la investigació ‘Transnacionals vs. Drets de les dones’, de CooperAcció, volen contribuir a impulsar l’aprovació de la llei i la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Un organisme públic i independent que servirà per avaluar l’impacte exterior de les empreses transnacionals amb seu a Catalunya i/o que tenen […]

Des que Espanya va abandonar el Sàhara Occidental en 1975, ha intentat sense èxit eximir-se de la seva responsabilitat internacional com a potència ocupant, de iure, del Sàhara Occidental. Mentre que paral·lelament ha contribuït a acords comercials amb el Marroc, com els Acords de pesca entre la UE i el Marroc, per a defensar els interessos de la flota pesquera espanyola en aquesta regió, a pesar que aquests acords legitimen l’explotació il·legal dels recursos naturals i han estat declarats il·legals pel TJUE. El Frente Polisario és l’actual legítim i únic representant del Sàhara Occidental – considerat Estat no Autònom pendent […]