Les conseqüències d’un model de privatització que prioritza beneficis corporatius per sobre de les persones i el medi ambient Les polítiques de privatització implementades durant el règim de Pinochet van configurar l’actual model del sector de l’aigua i el sanejament a Xile, amb un 96,2% dels serveis gestionats per empreses privades. Aquest model ha comportat conseqüències negatives per a la població i el medi ambient. En el cas de Santiago de Xile, el servei d’aigua és gestionat per Aguas Andinas, empresa filial del Grup Aguas, controlada per Inversiones Aguas Metropolitanas S.A. (IAM) , la que al seu torn és controlada […]

Cartagena i els seus voltants són un enclavament estratègic: en aquest territori colombià conflueixen i es concentren mercaderies, diner, poder interessos, desigualtats i violència. També és el lloc on es desenvolupen els negocis de les multinacionals Sacyr i Agbar.

Justino Piaguage és president de la Nacionalitat Originària Siekopa’ai a l’Equador i una de les veus més reconegudes en la defensa del territori del seu poble davant l’acció de les empreses transnacionals. Va ser anteriorment a Barcelona per denunciar l’explotació i la contaminació de l’empresa Chevron-Texaco i l’abril d’aquest any ha tornat en el marc del projecte Ciutats defensores dels Drets Humans. L’Eix d´Empresa i Drets humans de Lafede.cat s’ha pogut reunir amb ell, que ha expressat el seu suport al Centre Català d’Empresa i Drets Humans. La desforestació, la caça, la pesca il·legals, l’activitat petrolera i minera, així com […]

Compartim la compareixença de la Mirtha Vásquez, advocada i professora universitària implicada a Grufides, al Parlament de Catalinya, en el marc del debat sobre la creació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Mirtha Vásquez va ser ministra del Perú durant el vessament de Repsol al gener de 2022. El 15 de gener de 2022 es va produir al Perú un de majors desastres ambientals més greus que ha registrat el país. En la refineria la Pampilla, operada per Repsol, es va registrar un abocament de petroli que va contaminar part del litoral peruà. La resposta de […]

Compareixença del sr. Moisès Borges, del MAB (Moviment d’Afectats per les Preses del Brasil) i la Via Campesina, al Parlament en el marc del debat sobre la creació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Moisès Borges denúncia que les empreses que van arribar al Brasil del sector hidroelèctric, energia eòlica o solars no tenen regles sobre com han d’actuar. Un exemple és un consorci en el qual participaven empreses espanyoles hidroelèctriques que van construir dues Rescloses Hidroelèctriques a l’Amazònia brasilera, en Sant Antoni i Jirau, amb participació del Banc Santander en 2008. En 2010 el Ministeri […]

Enginyeria Sense Fronteres (ESF) acaba de publicar al web AlertaDH el cas del vessament de cru comès per Repsol YPF el 2008 al Bloc 16, en ple Parc Nacional de Yasuní (província d’Orellana, a l’Equador). Aquest vessament va tenir afectacions tant per a l’entorn natural com per a les comunitats locals, el poble Waorani. Mesos després del vessament, Repsol encara no havia emprès les mesures de remediació i reparació necessàries i això va tenir un impacte incalculable en l’ecosistema i en la forma de vida i la salut d’aquesta comunitat, que porta generacions vivint en harmonia amb el seu entorn. […]

La pandèmia del covid-19 ha exacerbat les desigualtats al voltant del món. Diferents governs han aprofitat per a decretar mesures que privilegien els interessos de l’empresariat. Amb l’excusa d’alleujar la situació econòmica, s’ha facilitat l’expansió de l’agroindústria, l’extractivisme o els grans projectes d’infraestructures. Com a conseqüència, les persones defensores de Drets Humans, en concret els qui defensen la terra i el territori, han sofert creixents impediments en la seva labor de defensa dels Drets Humans. L’any 2021 marca el desè aniversari de l’aprovació pel Consell de Drets Humans de Nacions Unides dels Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans, […]